Health care utilization among immigrants and native-born populations in 11 European countries. Results from the Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe

Objective: This study examines health care utilization of immigrants relative to the native-born populations aged 50 years and older in eleven European countries. Methods. We analyzed data from the Survey of Health Aging and Retirement in Europe (SHARE) from 2004 for a sample of 27,444 individuals in 11 European countries. Negative Binomial regression was conducted to examine the difference in number of doctor visits, visits to General Practitioners (GPs), and hospital stays between immigrants and the native-born individuals. Results: We find evidence those immigrants above age 50 use health services on average more than the native-born populations with the same characteristics. Our models show immigrants have between 6% and 27% more expected visits to the doctor, GP or hospital stays when compared to native-born populations in a number of European countries. Discussion: Elderly immigrant populations might be using health services more intensively due to cultural reasons.

Utilització del llenguatge multimèdia a la premsa digital a Catalunya i Espanya (2009)

Cada vegada hi ha més diaris digitals i persones que hi col·laboren mitjançant comentaris, blocs, o a partir de reflectir la seva resposta en una enquesta. Internet és el futur i, ja avui, es considera una eina indispensable i dinàmica per enriquir el coneixement i comunicar-se. Aquest Treball de Fi de Carrera consisteix en l’anàlisi empírica i interpretació de la utilització del llenguatge multimèdia en la premsa digital, concretament en els diaris vilaweb.cat i e-noticies.cat com a representació de premsa catalana, i elplural.com i libertaddigital.com com a espanyola i, per extensió, llatinoamericana. Utilitzant com a mostra aquests mitjans de comunicació online, es pretén establir com a paràmetres per portar a terme l’anàlisi empírica els gèneres informatius, d’opinió i interpretatius, tot valorant-ne així la quantitat de comentaris, l’ús dels recursos audiovisuals i el nombre de caràcters de les diferents peces informatives, entre altres aspectes. Aquest tipus d’estudi empíric és innovador en un camp, el del periodisme digital, molt coetani, que arrenca a finals del segle XX i que s’està consolidant en el segle XXI com una alternativa sòlida al periodisme tradicional, que s’hi està abocant de forma decidida amb versions en paper i virtual. Alhora estan apareixent mitjans exclusivament digitals nascuts a i per a la xarxa. Els quatre analitzats pertanyen a aquest grup.

ICR a partir de traços d'escriptura natural captats amb un bolígraf digital

Aquest projecte consisteix en la realització d’una anàlisi de diferents reconeixedors de caracters manuscrits, concretament de nombres, per a una possible implantació en la digitalització de formularis en la industria. Al llarg del document s’estudien dos reconeixedors diferents, concretament l’incorporat al paquet "Tablet PC and Recognition Pack" de Microsoft i el Heloise Hse, proporcionat per la Universitat de Berkeley a Califòrnia.

Captant la recerca : interconnexió entre el repositori institucional (Dipòsit Digital UB) i el Gestor de RECerca (GREC)

Un dels objectius del repositori institucional de la Universitat de Barcelona, el Dipòsit Digital (DD), és difondre en obert els resultats de la recerca dels investigadors de la universitat, principalment els publicats en revistes científiques. Per fer-ho possible es necessari treballar conjuntament amb les aplicacions ja existents a la UB i especialment amb el gestor de la recerca, GREC. &br& &br& En aquesta comunicació es presenta el projecte d'interconnexió entre el DD i el GREC. La finalitat és que qualsevol investigador de la UB introdueixi, una única vegada, les dades referents a qualsevol publicació resultant de la seva recerca, incloent-hi el document corresponent, i que aquesta informació i aquest material estigui a l'abast de tothom des del repositori.

I si deixem de parlar de preservació digital? Variacions sobre un tema de David Rosenthal, amb un poutpourri final amb la CDLib Orchestra

La preservació digital de la que parla la nostra literatura professional està plena de mites que pensem que s'han d'anar tombant un darrera l'altre, en aquesta presentació us els mencionarem.

Biblioteca Digital de Catalunya: 10 anys d'activitats

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) però aviat va ampliar les seves activitats amb el préstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informació electrònica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats públiques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu interès de que en les compres conjuntes també s'incloguessin revistes electròniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear comú d'informació electrònica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finançament per al projecte que cobria el període 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formació, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversió de 180.000€/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilització, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evolució. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC així com els reptes de futur més immediats.

Projecte pilot d’anàlisi de la coordinació entre la Guia de Carrers digital de l’AMB i el Mapa de Carrers d’OpenStreetMap (OSM)

La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) i Logisim en col•laboració amb el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Laboratori de Càlcul de la Facultat de Informàtica de Barcelona (LCFIB), porten a terme la migració de la guia de carrers dels municipis de l’AMB al format de cartografia mundial lliure de OpenStreetMap (OSM), creant un servidor de dades geoespacials propi que contindrà els mateixos components i eines que l’estructura original de OSM, permetent l’edició, sincronització i actualització d’aquestes dades per part de diferents usuaris dels ajuntaments.

Ocio digital y la creación de espacios de ocio heterotópicos: El desafío de la creación del significado

Estudio que describe las maneras en que 30 entrevistados realizan actividades de ocio digital. Se analizaron aspectos relacionados con las dinámicas de uso y alcances de la experiencia de ocio y se aportan evidencias de que las actividades de ocio digitales se fusionan y desarrollan en simultaneidad y con los significados de los contextos los informantes separan o diferencian las actividades. Se comenta sobre las implicaciones del ocio digital en la dimensión social de los informantes en dos aspectos: los aportes del ocio digital para el desarrollo de habilidades y conocimientos y como una vía de socialización e interacción.

Infrastructures and productivity: an updated survey

The relationship between infrastructures and productivity has been the subject of an ongoing debate during the last two decades. The available empirical evidence is inconclusive and its interpretation is complicated by econometric problems that have not been fully solved. This paper surveys the relevant literature, focusing on studies that estimate aggregate production functions or growth regressions, and extracts some tentative conclusions. On the whole, my reading of the evidence is that there are sufficient indications that public infrastructure investment contributes significantly to productivity growth, at least for countries where a saturation point has not been reached. The returns to such investment are probably quite high in early stages, when infrastructures are scarce and basic networks have not been completed, but fall sharply thereafter. Hence, appropriate infrastructure provision is probably a key input for development policy, even if it does not hold the key to rapid productivity growth in advanced countries where transportation and communications needs are already adequately served.

Repositori de preservació digital de la Biblioteca de Catalunya: informe descriptiu i de situació / Redactat per Karibel Pérez i Eugènia Serra del Grup de Preservació Digital de la BC

Com a responsable de la preservació del patrimoni bibliogràfic a Catalunya, la Biblioteca de Catalunya ha dedicat molts recursos a digitalitzar documents analògics, alhora que ha incorporat al seu fons documents creats directament en format digital. En l’actualitat representen un volum important, i per això el Grup de Preservació Digital de la BC ha descrit les necessitats i processos que són la base del disseny d’un repositori que garanteixi la perdurabilitat d’aquests documents. El present informe en descriu els detalls.