Les llicències de Creative Commons a l'Estat espanyol

[eng] The Creative Commons project in Spain has its beginnings in early 2003, but until one year ago it was not possible to access licenses adapted to Spanish legislation on intellectual property. In addition to this effort of adaptation, other activities have been carried out -centred especially on the dissemination and explanation of the licensing system- and the level of acceptance has been quite positive. This article covers the history of the project and provides an explanation of the licenses and a description of some of the initiatives that this legal system is carrying out.

Las licencias Creative Commons en el Estado Español

Hace un par de años poca gente conocía las licencias Creative Commons, pero actualmente este término empieza a ser asociado a un estándar de licencias para obras digitales libres en la red, de la misma manera que las licencias del proyecto GNU (GPL, LGPL)2 se asocian a un estándar para el software libre.

Noves alternatives per gestionar els drets d'autoria en la difusió de continguts. Les llicències de Creative Commons

Les llicències de Creative Commons són una alternativa a la gestió tradicional dels drets d'autor que s'ha estès ràpidament gràcies a Internet en els seus cinc anys d'existència. L'aparició d'aquesta nova eina legal ha obert un debat sobre els models de difusió de qualsevol contingut i, en definitiva, del coneixement que ha obligat a replantejaments no tan sols entre els autors i els creadors sinó també entre institucions i administracions. En aquest llibre es presenta el model que proposa Creative Commons per facilitar la difusió i l'accés als continguts de qualsevol persona, tot respectant-ne els drets d'autor.

Aplicación de las licencias de Creative Commons en el ámbito educativo

En este texto se presentan las licencias que ofrece la organización Creative Commons para gestionar los derechos de propiedad intelectual de una manera distinta al tradicional “todos los derechos reservados”. Estas licencias inspiradas en el movimientodel software libre se ofrecen gratuitamente para todos aquellos autores que quieran compartir sus obras permitiendo determinados usos con algunas condiciones sin tener que pedir permiso previo. Además se hace un repaso a la aplicación de estas licencias en el ámbito educativo mostrando ejemplos y analizando su uso con respecto al tipo de proyecto y el tipo de licencias.

Las licencias de Creative Commons en las revistas científicas

Comunicació presentada a la "Jornada informativa Grupo de investigación Acceso Abierto a la Ciencia". Barcelona, 3 de marzo de 2010

An insight into co-operativism

The concept of co-operativism is analysed in this report. As an introduction to the subject, the values that socially friendly businesses work with are mentioned, as well as, the basic differences with regard to capitalist companies. In order to broaden the model, seven basic principles that drive such companies are analysed. Recently, due to the economic crisis, many capitalist companies have changed their way of running the business and have opted for cooperatives. Therefore, the steps they have to follow to become part of this view will be considered. So as to introduce a more critical view, benefits and drawbacks of cooperative companies will be borne in mind. In addition, no theoretical model is complete if real examples are not provided, thus in the final part, four companies will be studied. The first one being a company that has always been part of a group of cooperatives and which has enjoyed positive results all over; the second one, a company that has experienced the benefits of leaving the group; the third one, the cornerstone of such group, whose effort to relaunch the company have failed; and the final one, an acquired company whose future is uncertain due to its parent company's decline. To conclude, the final section is going to be devoted to heighten the problems that cooperatives have and which may have compromised their status as alternative models to capitalism.

Creative and Multidisciplinary Etching in the Digital Age

In our capacity as creative artists, researchers and fine arts professors, most part of our activity focuses on the relationships between people and creativity, technology, and resources, and, most frequently, what we aim to offer are new enjoyable and subversive ways of interacting with these three fields. As art teachers, we ask 'why and how' to teach dynamic bearing in mind that digital technology will undoubtedly impact on contemporary art practice.

Creative Commons lizentziak Estatu espainiarrean

Duela pare bat urte gutxi batzuk ezagutzen zituzten Creative Commons lizentziak, baina gaur egun termino hori sarean libre dauden obra digitaletarako lizentzien estandarrari lotzen ari zaio, GNU (GPL, LGPL) proiektuko lizentziak software librerako estandar bati lotzen zaizkion bezala

Anàlisi i proposta de millora del bloc de continguts d'activitats en el medi natural de la ESO

En aquet TFG1 és presenta un estudi on el seu objectiu és l’anàlisi de les dificultats que és troben els professors a l’hora d’impartir les activitats al medi natural, per tal de poder entendré com és que és el bloc de continguts menys treballat. Per això, s’ha utilitzat com a instrument un qüestionari que s’ha aplicat a 49 professors d’educació física de 26 comarques de Catalunya. Aquests docents han estat escollit aleatòriament i han respòs el qüestionari per voluntat pròpia. El tractament estadístic del qüestionari s’ha dut a terme amb Google Drive. Entre les conclusions cal destacar la diferència entre el currículum proposat per la LOE (2006) i el proposat per la LOE (2007), i la clara aposta del professorat per realitzar les activitats al medi natural fora del centre, amb el cost afegit que això suposa. Aquest últim fet, a més, sembla comportar, per una banda, la dificultat afegida que suposa pels professors el fet de sortir fora de l’escola i, per altra banda, la responsabilitat que requereix dur a terme aquestes activitats.

Ocean surface winds drive dynamics of transoceanic aerial movements

Global wind patterns influence dispersal and migration processes of aerial organisms, propagules and particles, which ultimately could determine the dynamics of colonizations, invasions or spread of pathogens. However, studying how wind-mediated movements actually happen has been hampered so far by the lack of high resolution global wind data as well as the impossibility to track aerial movements. Using concurrent data on winds and actual pathways of a tracked seabird, here we show that oceanic winds define spatiotemporal pathways and barriers for large-scale aerial movements. We obtained wind data from NASA SeaWinds scatterometer to calculate wind cost (impedance) models reflecting the resistance to the aerial movement near the ocean surface. We also tracked the movements of a model organism, the Cory's shearwater (Calonectris diomedea), a pelagic bird known to perform long distance migrations. Cost models revealed that distant areas can be connected through"wind highways" that do not match the shortest great circle routes. Bird routes closely followed the low-cost"wind-highways" linking breeding and wintering areas. In addition, we found that a potential barrier, the near surface westerlies in the Atlantic sector of the Intertropical Convergence Zone (ITCZ), temporally hindered meridional trans-equatorial movements. Once the westerlies vanished, birds crossed the ITCZ to their winter quarters. This study provides a novel approach to investigate wind-mediated movements in oceanic environments and shows that large-scale migration and dispersal processes over the oceans can be largely driven by spatiotemporal wind patterns.

Creative thinking

Portal web d'intercanvi d'idees creatives, confeccionat en tecnología JEE i Liferay com a gestor de continguts i gestor de portlets.

Shaping urban traffic patterns through congestion charging : What factors drive success or failure?

Congestion costs are emerging as one of the most important challenges faced by metropolitan planners and transport authorities in first world economies. In US these costs were as high as 78 million dollars in 2005 and are growing due to fast increases in travel delays. In order to solve the current and severe levels of congestion the US department of transportation have recently started a program to initiate congestion pricing in five metropolitan areas. In this context it is important to determine those factors helping its implementation and success, but also the problems or difficulties associated with charging projects. In this article we analyze worldwide experiences with urban road charging in order to extract interesting and helpful lessons for policy makers engaged in congestion pricing projects and for those interested in the introduction of traffic management tools to regulate the entrance to big cities.

Creative Industries: a Preliminary Insight to their Location Determinants

This paper is about location decisions of Creative Industries and the role played by existent spatial distribution and agglomeration economies of these kinds of activities in order to analyse their location determinants. Our main statistical source is the REIC (Catalan Manufacturing Establishments Register), which has plant-level microdata on location of new plants. Using Count Data Models, our main results show that location determinants are quite similar between both industries and also both non-creative and creative firms are positively influenced by the specialisation level in Creative Industries of municipalities. Moreover, our results provide evidence that the unobserved ‘creative milieu’ has a limited impact on attracting firms. Keywords: creative industries, creative milieu, count data models, industrial location, agglomeration economies

Pla de màrqueting per al llançament d'un nou producte en el mercat dels motors elèctrics per a bancs de proves

Ningú no dubte ja del canvi de mentalitat que s’ha produït en els darrers anys en els compradors pel què fa al mercat de l’automòbil. La seguretat i el respecte per el medi ambient, són actualment dos dels factors claus que el consumidor té en compte a l’hora de comprar un vehicle. D’altra banda en els darrers anys la Unió Europea, ha fixat tota una sèrie normatives per tal de reduir les emissions nocives a l’atmosfera. Així doncs, més seguretat i menys emissions, signifiquen vehicles que incorporin components i sistemas cada cop més sofisticats, els quals, a la vegada, necessiten de bancs d’assaig i equips de test per tal de ser validats. Aquest fet ha provocat una revolució dins dels sistemes de test per a vehicles, per als quals han augmentat enormement les exigències en quan a precisions i repetibilitat per tal d’intentar reproduir, amb la màxima fiabilitat possible, les condicions de treball que hauran de suportar els components durant el seu ús real. Les característiques dels motors elèctrics, resulten ideals per a accionar aquest tipus d’aplicacions, ja que permeten un control del parell molt acurat i una repetibilitat quasi perfecte enfront d’altres sistemas utilitzats fins no fa massa temps. Aquesta demanda creixent d’aquest tipus de màquines elèctriques, obra una nova oportunitat de negoci per a les empreses fabricants de motors elèctrics. L’objectiu principal d’aquest treball és identificar i satisfer les necessitats dels clients, dins d’un mercat industrial concret: el mercat dels motors elèctrics per a bancs de proves de components per a la indústria de l’automoció. La fita és doncs la de proporcionar les eines necessàries per tal de que una empresa, fabricant de motors elèctrics de velocitat variable, pugui realitzar el disseny, desenvolupament i llançament comercial d’un nou tipus de motor, específicament pensat per aquest mercat, amb les màximes garanties d’èxit. Com a principal conclusió, el treball argumenta que el nou producte representa una oportunitat de negoci força atractiva i rendible per a l’empresa, i permetrà diversificar la oferta de la companyia cap a un nou sector fins ara no explotat.

Competencias creativas en el aula de música = Creative competences in music classes

En el marco de las competencias profesionales del educador musical, la creatividad ocupa una posición que a menudo ha sido definida como sistémica. La labor del educador y/o formador en el aula de música requiere, de forma genérica, el despliegue de competencias que incorporen la creatividad. En este artículo se presentan los resultados de un trabajo realizado con dos muestras de alumnos, de tercer curso de magisterio y de un curso postgrado. Se ofrecen y se analizan los datos recogidos con la finalidad de desplegar un mapa que integre competencias creativas genéricas, específicas y disciplinares