Casal de cinema

El treball que es presenta a continuació és resultat de les pràctiques de Psicopedagogia realitzades al Museu del Cinema de Girona des del febrer fins al maig de 2012. El treball és, bàsicament, una proposta didàctica per a la realització d'un Casal d'estiu sobre cinema per a la institució anteriorment esmentada

Cinema Roads to the Platonic Image of the Cave

The aim of this article is to prove the real possibility of travelling intellectually to the Platonic image of the cave from different films. In this sense, one can speak of explicit references as in The Conformist by B. Bertolucci or in Shadowlands by R. Attenborough -if one bears in mind the Chronicles of Narnia by C. S. Lewis- or The Picture of Dorian Gray ¿if one bears in mind the well-known O. Wilde¿s novel-, but, on other occasions, although the Platonic influence cannot be proved, for instance in The Truman Show, A Room with a View or Brideshead Revisited, one can perfectly think of these films in order to guide the contemporary audiences to that Platonic image, since Plato himself affirms that it deals with an image which can be easily applied and, in first place, to his idealistic philosophy.

Woody Allen i l'esperit de la tragèdia grega: de Crimes and Misdemeanors a Match Point

Nombrosos són ja els estudis que s'han centrat en l'anomenat "cinema seriós" de Woody Allen i, entre ells, paga la pena de mencionar el que Pau Gilabert Barberà, autor d'aquest article, va escriure (2006) sobre el que, en opinió seva, és el llegat sofístic subjacent en el guió de Crimes and Misdemeanors. En aquesta ocasió, el seu objectiu és analitzar la trajectòria fluctuant del director americà en relació a la tragèdia grega, des de la convicció que, només així, és possible revelar la seva empatia amb l'esperit tràgic dels grecs i comprendre la seva necessitat de presentar aquell gènere literari com un paradigma des del qual entendre les grandeses i misèries del món contemporani.

Albert Lewin. Pandora and the Flying Dutchman: the Semiologic Potential of a Greek Myth

Albert Lewin, a well-known Hollywood cinema director who is significantly influenced by the surrealistic movement, brings together the myth f Pandora and the legend of the flying Dutchman in order to create an exemplary love story, a crazy love story which goes beyond the limits of human reason. Bearing in mind, then, that if one wants to believe in this sort of love story must not be guided by human reason stricto sensu, he builds a world of signs, a semiologic world which this article aims at helping to interpret.

Miquel Porter, un humanista historiador del cinema

Doctor Miquel Porter recent death (1930-2004) constitutes the ocassion to review his whole work either as an University Professor or as a Cinema¿s History researcher. But Porter was also active on some other cultural and political opposition movements during the Francoist Dictatorship and after 1975 during the democratic Transtion. Doctor Palmira González¿s obituary article stablishes the political and social meaning of this entire biographie.

Fer cinema: un bon recurs per potenciar la creativitat a les aules

Aquesta petita investigació es divideix en dues parts. La primera, basada en els estudis teòrics, ofereix una visió de la importància de la creativitat dins i fora l’escola i de la didàctica d’aquesta a través de l’experiència de fer cinema. Fer d’actor, guionista, càmera, maquillador, escenògraf, entre d’altres, és una eina metodològica que potencia la creativitat dels alumnes? Ho investiguem a la segona part d’aquest document mitjançant estratègies d’avaluació de la creativitat. I els resultats indiquen que els infants que han realitzar el projecte de fer cinema tenen més bona qualificació en tots els aspectes avaluats.

Llegint Cinema. Anàlisi de la representació de la malaltia mental en el setè art

El present treball és un estudi sobre l'estigma social en la malaltia mental i la representació d'aquest al cinema. Aquesta anàlisi s'ha portat a terme a partir de dues línies de treball. Per una banda amb l'anàlisi interpretativa de dotze pel·lícules utilitzant els indicadors de 'perillositat'; 'incapacitat per a la vida'; 'incurabilitat'; 'pèrdua de rols socials'; 'por al rebuig i/o por a les relacions socials'; i per l'altra banda a partir d'un grup de discussió, en el qual s'han visionat fragments de cinc pel·lícules amb set estudiants del Grau d'Educació Social de la Universitat de Vic. Dels resultats obtinguts es desprèn que la pel·lícula és un mitjà de comunicació mitjançant el qual els estereotips són usats en favor de l'espectacle, estigmatitzant així les persones diagnosticades de malaltia mental. Aquest és un dels motius que fan valorar el cinema com un recurs educatiu a considerar tant en la formació d'educadors i educadores socials com en els projectes d'intervenció socioeducativa.

Text i context. El concurs de cinema amateur «JULIUS» (1987-1996)

El «Julius» és un concurs de cinema amateur que fonamenta la seva singularitat en el fet de partir d’un text literari prefixat del qual els participants han de fer una adaptació audiovisual. En aquest article s’estudia la primera època del concurs: el seu origen, les diverses edicions en què es dugué a terme, les incidències que s’hi produïren..., i el context social i cultural que va contribuir a fer-ne un concurs amb unes característiques úniques que es concretaren en l’anomenat «esperit Julius», sorneguer, llibertari i surrealista.

Anàlisi de la imatge turística projectada a través del cinema: el cas de Barcelona

L’objectiu principal d’aquest estudi és explorar el rol del cinema com a generador d’imatge de la destinació turística. El cinema és capaç de promoure, confirmar i reforçar les imatges, les opinions i la identitat d’una destinació de manera molt poderosa