Capacitación de estudiantes de Farmacia como agentes educadores de la salud

El objetivo general de la iniciativa presentada es contribuir a la capacitación de los estudiantes del último curso de Farmacia como agentes activos de educación sanitaria. Las áreas temáticas principales a desarrollar son las relacionadas con la medicación, los hábitos de salud y la prevención de la enfermedades o problemas de salud más habituales entre la población. La línea formativa se sustenta en el diseño y elaboración de los recursos didácticos más adecuados que permitan desarrollar la acción educativa a nivel de la comunidad, así como la identificación de aquellas técnicas de comunicación más favorables según las características de los contenidos a impartir.

e-Galènica. Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

e-Galènica. Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Aprendre estratègies : aproximació experimental

Aquest article recull una aproximació experimental de les estratègies i els procediments d’aprenentatge, amb una recerca sobre els estils cognitius dels infants. Queda clar que els infants són preferentment visuals, segons el constructe de La Garanderie. Es fan unes propostes de futur sobre cap on hauria d’anar l’aprendre a aprendre.

Cost-effectiveness of a community pharmacist intervention in patients with depression: a randomized controlled trial (PRODEFAR study)

Background: Non-adherence to antidepressants generates higher costs for the treatment of depression. Little is known about the cost-effectiveness of pharmacist's interventions aimed at improving adherence to antidepressants. The study aimed to evaluate the cost-effectiveness of a community pharmacist intervention in comparison with usual care in depressed patients initiating treatment with antidepressants in primary care. Methods: Patients were recruited by general practitioners and randomized to community pharmacist intervention (87) that received an educational intervention and usual care (92). Adherence to antidepressants, clinical symptoms, Quality-Adjusted Life-Years (QALYs), use of healthcare services and productivity losses were measured at baseline, 3 and 6 months. Results: There were no significant differences between groups in costs or effects. From a societal perspective, the incremental cost-effectiveness ratio (ICER) for the community pharmacist intervention compared with usual care was 1,866 for extra adherent patient and 9,872 per extra QALY. In terms of remission of depressive symptoms, the usual care dominated the community pharmacist intervention. If willingness to pay (WTP) is 30,000 per extra adherent patient, remission of symptoms or QALYs, the probability of the community pharmacist intervention being cost-effective was 0.71, 0.46 and 0.75, respectively (societal perspective). From a healthcare perspective, the probability of the community pharmacist intervention being cost-effective in terms of adherence, QALYs and remission was of 0.71, 0.76 and 0.46, respectively, if WTP is 30,000. Conclusion: A brief community pharmacist intervention addressed to depressed patients initiating antidepressant treatment showed a probability of being cost-effective of 0.71 and 0.75 in terms of improvement of adherence and QALYs, respectively, when compared to usual care. Regular implementation of the community pharmacist intervention is not recommended.

Evaluation of a pharmacist intervention on patients initiating pharmacological treatment for depression: a randomized controlled superiority trial

Major depression is associated with high burden, disability and costs. Non-adherence limits the effectiveness of antidepressants. Community pharmacists (CP) are in a privileged position to help patients cope with antidepressant treatment. The aim of the study was to evaluate the impact of a CP intervention on primary care patients who had initiated antidepressant treatment. Newly diagnosed primary care patients were randomised to usual care (UC) (92) or pharmacist intervention (87). Patients were followed up at 6 months and evaluated three times (Baseline, and at 3 and 6 months). Outcome measurements included clinical severity of depression (PHQ-9), health-related quality of life (HRQOL) (Euroqol-5D) and satisfaction with pharmacy care. Adherence was continuously registered from the computerised pharmacy records. Non-adherence was defined as refilling less than 80% of doses or having a medication-free gap of more than 1 month. Patients in the intervention group were more likely to remain adherent at 3 and 6 months follow-up but the difference was not statistically significant. Patients in the intervention group showed greater statistically significant improvement in HRQOL compared with UC patients both in the main analysis and PP analyses. No statistically significant differences were observed in clinical symptoms or satisfaction with the pharmacy service. The results of our study indicate that a brief intervention in community pharmacies does not improve depressed patients' adherence or clinical symptoms. This intervention helped patients to improve their HRQOL, which is an overall measure of patient status.

Screening premorbid metabolic syndrome in community pharmacies: a cross-sectional descriptive study

Background: Premorbid metabolic syndrome (pre-MetS) is a cluster of cardiometabolic risk factors characterised by central obesity, elevated fasting glucose, atherogenic dyslipidaemia and hypertension without established cardiovascular disease or diabetes. Community pharmacies are in an excellent position to develop screening programmes because of their direct contact with the population. The main aim of the study was to determine the prevalence of pre-MetS in people who visited community pharmacies for measurement of any of its five risk factors to detect the presence of other risk factors. The secondary aims were to study the presence of other cardiovascular risk factors and determine patients" cardiovascular risk. Methods: Cross-sectional, descriptive, multicentre study. Patients meeting selection criteria aged between 18 and 65 years who visited participating community pharmacies to check any of five pre-MetS diagnostic factors were included. The study involved 23 community pharmacies in Catalonia (Spain). Detection criteria for pre-MetS were based on the WHO proposal following IDF and AHA/NHBI consensus. Cardiovascular risk (CVR) was calculated by Regicor and Score methods. Other variables studied were smoking habit, physical activity, body mass index (BMI), and pharmacological treatment of dyslipidemia and hypertension. The data were collected and analysed with the SPSS programme. Comparisons of variables were carried out using the Student"s T-test, Chi-Squared test or ANOVA test. Level of significance was 5% (0.05). Results: The overall prevalence of pre-MetS was 21.9% [95% CI 18.7-25.2]. It was more prevalent in men, 25.5% [95% CI 22.1-28.9], than in women, 18.6% [95% CI 15.5-21.7], and distribution increased with age. The most common risk factors were high blood pressure and abdominal obesity. About 70% of people with pre-MetS were sedentary and over 85% had a BMI ≥25 Kg/m2 . Some 22.4% had two metabolic criteria and 27.2% of patients with pre-MetS had no previous diagnosis. Conclusions: The prevalence of pre-MetS in our study (21.9%) was similar to that found in other studies carried out in Primary Care in Spain. The results of this study confirm emergent cardiometabolic risk factors such as hypertension, obesity and physical inactivity. Our study highlights the strategic role of the community pharmacy in the detection of pre-MetS in the apparently healthy population.

Estudi comparatiu de la qualitat de vida dels discapacitats intel·lectuals i del desenvolupament en els centres penitenciaris de Catalunya

El present estudi té com a objectiu principal conèixer la qualitat de vida que presenten les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) que es troben complint condemna en els centres penitenciaris de Catalunya. També pretén explorar i descriure les característiques sociodemogràfiques i criminològiques dels interns amb DID que es troben ubicats als diferents centres penitenciaris, i a diferents unitats o mòduls residencials, així com comparar la qualitat de vida dels interns que estan en el Departament d’Atenció Especialitzada per la DID (DAE-DID) del Centre Penitenciari de Quatre Camins, en funcionament des de juny del 2013, amb la d’altres interns amb DID que es troben complint condemna a d’altres centres penitenciaris de Catalunya, i amb els quals s’intervé de forma menys intensiva. També s’analitzaran les diferències en la qualitat de vida dels DID que estan a presó i els DID amb trastorns de conducta que estan ingressats en centres residencials del medi comunitari. La mostra es va composar de 185 subjectes. Els professionals que tenen contacte amb ells van respondre l’Escala GENCAT (Verdugo, Arias, Gómez, Schalock, 2009). Les diferències trobades en aquest estudi indiquen que els interns amb DID que resideixen al DAE i aquells interns dels quals es té sospita de presència de discapacitat i que no es troben atesos pel programa Accepta presenten un nivells de qualitat de vida similars i significativament superiors als d’aquells interns amb DID atesos pel programa Accepta, apuntant en la línia que els interns ja diagnosticats amb DID estan millor si s’ubiquen en mòduls específics, al marge del funcionament ordinari del centre. Malgrat això, el nivell de qualitat de vida que presenten aquests dos grups no és superior a aquell que presenten els interns sense discapacitat. Tanmateix, el nivell de qualitat de vida dels discapacitats a presons és superior al d’aquelles persones discapacitades que es troben ingressades a centres de la xarxa comunitària. En l’estudi s’apunten alguns possibles factors que poden estar influenciant aquest resultat.

Estudio comparativo de la calidad de vida de los discapacitados intelectuales y del desarrollo en los centros penitenciarios de Cataluña

El presente estudio tiene como objetivo principal conocer la calidad de vida que presentan las personas con discapacidad intelectual y del desarrollo (DID) que están cumpliendo condena en los centros penitenciarios de Cataluña. También se han explorado y descrito las características socio demográficas y criminológicas de los internos con DID que se hallan ubicados en los diferentes centros penitenciarios y en diferentes unidades o módulos residenciales, así como comparado la calidad de vida de los internos que están en el Departamento de Atención Especializada para la DID (DAE-DID) del Centro Penitenciario de Quatre Camins, en funcionamiento desde junio de 2013, con la de otros internos con DID que están cumpliendo condena en otros centros penitenciarios de Cataluña, y con los que se interviene de forma menos intensiva. También se han analizado las diferencias en la calidad de vida de los DID que están en prisión y los DID con trastornos de conducta que se hallan ingresados en centros residenciales del medio comunitario. La muestra se compuso de 185 sujetos. Los profesionales que tienen contacto con ellos respondieron la Escala GENCAT (Verdugo, Arias, Gómez, Schalock, 2009). Las diferencias halladas en este estudio indican que los internos con DID que residen en el DAE y aquellos internos de los que se sospecha presencia de discapacidad y que no son atendidos por el programa Accepta presentan unos niveles de calidad de vida similares y significativamente superiores a los internos con DID atendidos por el programa Accepta, apuntando en la línea de que los internos ya diagnosticados con DID están mejor si se ubican en módulos específicos, al margen del funcionamiento ordinario del centro. Sin embargo, el nivel de calidad de vida que presentan estos dos grupos no es superior a aquellos que presentan los internos sin discapacidad. A pesar de ello, el nivel de calidad de vida de los discapacitados en prisiones es superior al de aquellas personas discapacitadas que se hallan ingresadas en centros de la red comunitaria. En el estudio se apuntan algunos posibles factores que pueden estar influenciando este resultado.

Como si fuera posible recoger sentimientos = As if it were possible to collect suffering

Se trata de una propuesta como resultado del trabajo conjunto entre la escuela de Arte Pigment y el ESPAI ZERO1 del Museu Comarcal de la Garrotxa, destinado exclusivamente a exposiciones temporales de creación contemporánea y como continuidad de propuestas anteriores de colaboración: REPLICA23 y SONESNAT JUNIOR. Com si fos possible recollir el sofriment es un proyecto de la artista Anna Manel.la, y se consideró una propuesta interesante y un reto para conversar, intercambiar y crear con los alumnos sobre el tema de la exposición: la muerte y el sufrimiento. Asimismo porque es una artista conocida por los alumnos de la escuela Pigment, ya que anteriormente habían realizado un proyecto de apadrinamiento de esculturas y habitualmente ella participa en programas divulgativos en la escuela. El trabajo desarrollado centra el aprendizaje en la creación y en la investigación artística como ejes de los procesos de conceptualización con el objetivo de atender las dinámicas y los estímulos característicos de los niños. Facilitando procesos de búsqueda, exploración y manipulación sin condicionantes y promoviendo procesos autónomos en los que los mismos niños se planteen dudas e interrogantes y se enfrenten a situaciones cada vez mas complejas