54 resultados para Vol. I.


Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

La recerca vol fer una aproximac³ empírica a les respostes que des del sistema penal a Catalunya s’ofereix al fenomen de la violència de gènere. S’han explorat de forma transversal les diverses fonts estadístiques quantitatives dels diferents serveis, des del Consejo del Poder Judicial, el Departament d’Interior i el Departament de Justícia, fins a l’ Institut Català de les Dones en el període 2007-2008. Tanmateix s’ha elaborat una base de dades jurisprudencial amb totes les sentències dictades per les Aud¨ncies Provincials a Catalunya durant aquest període. L’avaluac³ qualitativa es realitza a partir de l’anàlisi dels programes d’intervenc³ existents, un focus group amb els operadors jurídics de la xarxa i l’anàlisi i buidat jurisprudencial.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

L’estudi vol donar a conèixer les característiques psicològiques, sòcio-demogràfiques i judicials dels menors denunciats per agredir a la seva parella, alhora que també vol donar a conèixer les característiques sòcio-demogràfiques de les víctimes d’aquests joves. La recerca es circumscriu a la província de Barcelona. La mostra de l’estudi són 90 casos que van passar entre gener de 2007 i juny de 2010 amb la qualificac³ feta inicialment per la Fiscalia de Barcelona de: violència domèstica, maltractament en l’àmbit familiar, lesions, vexacions, actes/accions contra la integritat moral i violència física contra les persones, ja siguin delictes o faltes.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball de recerca té la finalitat de conèixer com noves generacions de mestres van construint la seva identitat professional. Com que la recerca es situa a l’inici del seu pas per la formac³ inicial, el que es pretén analitzar són les concepcions i l’exper¨ncia prèvies que han tingut amb el món docent durant la seva trajectòria escolar. Es vol comprendre quines poden haver estat les motivacions que les han i els han portat realment a escollir la carrera de Mestres, quines expectatives tenen sobre la profess³ des de la vivència personal de ser testimonis d’una profess³ que ara volen convertir en la seva. El disseny respon a una investigac³ de caràcter exploratori i descriptiu i el mètode d’investigac³ s’ha basat en l’anàlisi de contingut de textos autobiogràfics elaborats en el context d’una assignatura de primer de Grau en les carreres de Mestres. La informac³ s’ha analitzat amb el programa d’anàlisi qualitativa Atlas.ti.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

La recerca vol complimentar l’encàrrec de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitac³ i Justícia juvenil, feta al Centre d’Estudis Jurídics i Formac³ Especialitzada respecte al coneixement de la problemàtica de les persones sotmeses a sancions penals que pateixen algun tipus de trastorn mental. L’interès de la recerca es centra en conèixer l’abast del fenomen de la salut mental en l’execuc³ penal a nivell quantitatiu i conèixer més a fons les característiques i particularitats del col•lectiu afectat, per tal de poder millorar la seva atenc³ des dels serveis d’execuc³ penal i la seva derivac³ un cop finalitzat el compliment de la pena o mesura. En la primera part de l’estudi s’aproxima al col•lectiu de persones afectades de trastorns mentals que es troben complint una pena de presó o una mesura de seguretat a Catalunya durant un període determinat de temps. Concretament la mostra la composen els interns penitenciaris de les presons ubicades a les comarques de Barcelona que durant l’any 2005 van passar com a mínim un dia per una unitat de psiquiatria dels centres penitenciaris: CP Homes Barcelona, CP Quatre Camins, CP Brians 1 i la Unitat Hospitalària Penal Penitenc ria. També formen part de l’estudi les persones sotmeses a mesures de seguretat de les comarques de Barcelona que estaven d’alta durant l’any 2005. S’analitzen nombroses variables que descriuen aquest col•lectiu i la manera en que s’adapten al compliment de la pena. També es compara aquest grup de persones amb altres col•lectius de penats sense problemes mentals declarats. La segona part de l’estudi recull mitjançant la tècnica Delphi, l’opin³ de professionals i experts vinculats al tema de la salut mental i l’execuc³ de penes, a qui s’ha preguntat sobre diverses qüestions clau. Concretament se’ls ha preguntat pel diagnòstic de les persones penades amb trastorns mentals, el seu tractament, les propostes de derivac³ i les perspectives de futur en aquest tema. S’ha posat especial èmfasi en les previsions i estimacions que fan eles experts sobre les possibilitats futures de la sanitat penitenc ria i les propostes de soluc³ i millora dels principals problemes detectats per ells mateixos.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

L’estudi vol fer una prospecc³ quantitativa i qualitativa en relac³ a l’impacte en el sistema penal i penitenciari català de l’aplicac³ de la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecc³ Integral contra la violència de gènere en la seva vessant de tutela penal, i emmarcat en l’àmbit de Catalunya. A l’estudi es recull l’opin³ de diversos serveis i operadors que actuen al voltant del sistema penal i penitenciari a Catalunya, per tal de fer una primera aproximac³ a l’impacte dels nous dispositius legislatius i jurisdiccionals. Aquesta aproximac³ és una radiografia actualitzada del que està suposant la posada en marxa de la legislac³ vigent i l’abast de l’abordatge penal i penitenciari de la violència domèstica / de gènere. La recerca recull també l’opin³ de les víctimes i, com a contrast, la dels condemnats per violència contra les dones, a partir del buidatge de 58 entrevistes realitzades a 30 víctimes i 28 agressors. D’aquests, la meitat ingressats a presó i l’altra meitat amb mesures penals alternatives. La recerca finalitza fent tot un seguit de recomanacions finals per millorar l’atenc³ efectiva i integral a la víctima de violència de gènere.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

L'estudi s'ha estructurat en tres grans blocs: I. Diagnosi ambiental; II. Anàlisi i evoluc³ demogràfica i socioeconómica; III. Anàlisi i evoluc³ del paisatge.En el primer bloc s'emmarca el marc territorial i la delimitac³ de l'àrea d'estudi, a partir del qual es pretén sintetitzar la importància de l'espai i els seus actors. Una de les primeres qüestions plantejades ha estat que hi trobem i perquè es considera emblemàtic i s'han analitzat les figures de protecc³ i les característiques més rellevants del medi natural. Per aquest motiu s'elabora un recull de dades que ens permeti realitzar a grans trets una diagnosi del medi natural de l'àrea d'estudi que ens permetrà mitjançant l'anàlisi del medi físic i b²tic conèixer l'estat ambiental actual del territori. Un cop realitzada aquesta primera tasca, se centra l'estudi en l'anàlisi i l'evoluc³, per una banda de la societat i per l'altra del paisatge (Bloc II i III respectivament). El sistema antropogènic és el principal actor en l'evoluc³ passada, present i futura del medi natural. Per aquest motiu es vol caracteritzar en el segon bloc la poblac³ de forma històrica, recent i actual, tant en termes demogràfiques com econòmiques. Coneixent aquestes dinàmiques es podrà estimar la poblac³ futura a diferents escales temporals i la seva relac³ amb l'entorn. Finalment, el darrer bloc s'endinsa en l'evoluc³ del paisatge mitjançant ortofotoimatges i mapes d'usos del sòl, els quals permetran observar el canvi paisatgístic en els darrers 60 anys. D'aquesta manera, mitjançant la composic³ i configurac³ del paisatge es podrà quantificar la manifestac³ dels canvis produïts tant per factors naturals com poblacionals. A més a més, es pretén realitzar un anàlisi del paisatge visual, en el qual es tindran en compte diferents paràmetres de qualitat i fragilitat visual del paisatge així com la seva visibilitat. Amb tot, es pretén interrelacionar la societat amb el paisatge a través de l'anàlisi, evoluc³, funcions i estat actual fent-ne una aproximac³ transdisciplinària a través dels diferents components de l'ecosistema.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest projecte tracta de fer un portal web vistós i amigable per a una empresa gestora de residus de nom Distiller S.A. L’empresa està a punt d’expandir-se pel territori nacional i vol començar a captar nous mercats. Amb aquesta intenc³ s’ha realitzat un projecte que diferencia ben clarament el que vol el client: una part pública i una part privada o administrable. La part pública conté suficient informac³ per a que qualsevol visitant estigui al dia respecte a l’activitat de l’empresa. La part privada és accessible per a tot usuari que es vulgui registrar i vol solucionar el problema de poc contacte amb el Client i agilitzar la forma de comunicar-se entre departaments.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

La recerca vol determinar, principalment, si continua donant-se i sent vàlida la transmiss³ de la cultura oral de l'Àfrica occidental fora del seu context originari, en el cas concret del col·lectiu senegalès a l'àrea de Barcelona.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

La pràctica consisteix a crear una pàgina web monogràfica sobre Bernat I -Unifred, que va exercir les funcions comtals a la Ribagorça (920 -950) i va generar al voltant de la seva figura la llegenda de Bernat de Ribagorça, entre d'altres. Dins aquest context, es vol relacionar la història amb la llegenda de Bernat de Ribagorça.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball vol donar una resposta a preguntes com les següents: Per què la política no ha tingut (mai?) ni té gaire bona fama?; realment és incompatible la recerca, la consecuc³ i l'exercici del poder amb els dictats de l'ètica?; què han dit alguns dels pensadors més rellevants sobre la presumptament difícil relac³ entre l'ètica i la política?

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball vol mostrar que el debat de la raó il·lustrada, ja sigui des d'una posic³ de relativa defensa (com la que pren l'alemany Jürgen Habermas) o des d'una posic³ més crítica (personalitzada en aquest cas pel filòsof francès Michel Foucault), encara avui, al començament del segle XXI, determina plenament el debat sobre la racionalitat humana en general. El treball s'emmarca dins l'àmbit de la filosofia contemporània, més concretament dins la problemàtica filosòfica entorn de la raó que es va plantejar amb l'adveniment de la Modernitat, després amb l'anomenada Postmodernitat i actualment amb el corrent del Pensament Únic.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

La hipòtesi vol contestar la pregunta següent: pot la c¨ncia-ficc³ ajudar a construir un nexe d'un³ afavorint una lectura ètica de la c¨ncia i la tecnologia? Esbrinant els motius dels distanciament entre c¨ncies i Humanidades, veient en particular com és tractada l'ètica en la literatura de c¨ncia-ficc³ i cercant punts de connex³ entre ambdós mons.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest projecte consisteix en la construcc³ d'un magatzem de dades com a eina de treball per a l'empresa Sostre per a Tothom, una immobil ria que opera a Espanya i a Andorra. Aquesta immobil ria vol aprofitar la potència d'un magatzem de dades per recollir la informac³ històrica de pisos en venta i pisos venuts a partir d'un fitxer .txt i explotar aquesta informac³ amb eines de business intelligence per reportar dades i veure pisos-tipus.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Quan parlem de disseny centrat en l'usuari ens referim al fet de dissenyar pensant en el que vol l'usuari. És per això que se'l consulta, per a saber què vol, què necessita, què i com li agrada més, què no li agrada, què li costa més d'entendre. Es fa, en definitiva, una avaluac³ del producte la finalitat del qual és ser útil i pràctic per al major nombre possible de persones. En aquest treball parlem de dissenyar pensant en l'usuari en entorns tàctils. Els entorns tàctils només són una de les moltes possibilitats que ens ofereix la interacc³ humana amb els ordinadors.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball de fi de carrera vol reflectir les necessitats bàsiques per al disseny d'un programari de gest³ de magatzems (PGM a partir d'ara). Un PGM té la particularitat d'haver d'establir connexions entre els fluxos físics del treball propi d'un magatzem i els fluxos de dades propis d'un sistema informàtic. Les prestacions del PGM s'hauran de desenvolupar en part en terminals de radiofreqüència, ja que es considera que el treball en línia és bàsic per a gestionar un magatzem.