179 resultados para València (regne). Corts-Història
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a lOriental Institute de la University of Oxford, Regne Unit, entre juliol i octubre de 2007. Durant lestada sha analitzat la documentaci demtica datada del regnat dAlexandre el Gran com a fara dEgipte (332-323 aC). El conjunt de fonts que examinat est constitut per sis papirs (actes notarials que recullen diversos tipus de contractes o acords entre dues parts), un strakon fragmentari i una srie desteles provinents de la Necrpolis dAnimals de Saqqara Nord, en concret de la Catacumba de les Mares dApis. Aquesta documentaci s fonamental perqu permet extreure conclusions importants sobre diversos aspectes relacionats amb ladministraci i la religiositat egpcies en els moments inicials de la dominaci grega d'Egipte. Cadascun daquests documents ha estat tradut, analitzat en profunditat i degudament contextualitzat histricament. Duna banda, en lmbit de ladministraci, he pogut constatar la continutat existent amb el perode histric immediatament anterior, s a dir, amb la Segona Dominaci Persa del pas; mentre que de l'altra, des del punt de vista religis, lanlisi daquestes fonts mha perms verificar l'existncia de tota una srie de canvis substancials, estretament vinculats a la voluntat expressa de la nova elit dirigent d'origen grec de distanciar-se dels seus predecessors aquemnides i de marcar amb fora lobertura duna nova era que es caracteritzar pel respecte a les tradicions autctones i per la potenciaci dels cultes nacionals.
Resumo:
L'estudi intenta descriure la simptomatologia disejecutiva aix com les caracterstiques socials, toxicolgiques i mdiques d'un grup de pacients que estan rebent tractament farmacolgic per a la seva addicci en una unitat de conductes addictives de València i que, romanent abstinents, presenten deteriorament cognitiu segons la impressi clnica del facultatiu. Els instruments d'avaluaci utilitzats sn la histria clnica, el mini-examen cognoscitiu de Lobo, el qestionari disejecutiu DEX-Sp, l'escala de comportament del sistema frontal (FrSBe-Sp), el test de la figura complexa de rei, el test de Stroop , diferents subtest dintelligncia per a adults del WAIS III i l'escala EEAG.
Resumo:
La sndrome de distrs respiratori agut es caracteritza per hipoxemia, infiltrats bilaterals en la radiografia de trax en absncia de signes d'insuficincia cardaca. Les terpies destinades al tractament no han tingut resultats esperanadors per la impossibilitat de detectar precoment la poblaci en risc. El nostre objectiu s fer una anlisi descriptiva i prospectiu dels pacients politraumatizats que van ingressar en la Fe de València durant 2009. Analitzant diverses variables: APACHE, pH, Lctic, etc; mesurant-les a l'ingrs, a les 12, 24 i 48h. Concloent que els nics factors amb significaci estadstica van ser l'A. Lctic i el pH a les 12h
Resumo:
En un principi, aquest projecte es va concebre com un treball de recerca aplicada sobre les possibilitats que obrien les TIC en la gesti del patrimoni. Per tant, es volien contemplar tots els mbits que conformen la gesti patrimonial: la difusi, la conservaci, la gesti d'equipaments, la restauraci, la investigaci... El resultat d'aquest treball es volia plasmar en la creaci d'una pgina de recursos virtuals per a la gesti del patrimoni que contemplaria dues vessants. D'una banda, aplegaria un recull d'experincies en l'mbit virtual d'arreu del mn -CD's, planes web, interactius...- que poguessin servir de referent als professionals de la gesti patrimonial i als estudiants d'aquest mbit. D'altre banda, aquesta plana volia oferir una anlisi crtica i comentari dels recursos seleccionats.
Resumo:
La prctica consisteix a crear una pgina web monogrfica sobre Bernat I -Unifred, que va exercir les funcions comtals a la Ribagora (920 -950) i va generar al voltant de la seva figura la llegenda de Bernat de Ribagora, entre d'altres. Dins aquest context, es vol relacionar la histria amb la llegenda de Bernat de Ribagora.
Resumo:
El repte que es planteja als museus en el nou milleni s molt important. Han de ser capaos no noms de mantenir un pblic fidel sin tamb de captar noves generacions amb comportament diferents, habituades a altres formes d'accs a la informaci. I el cam per aconseguir-ho passa per l'explotaci de les possibilitats conceptuals i comunicatives que les TIC proposen.
Resumo:
s una anlisi sobre el problema del coneixement als segles XVII (racionalisme) i XVIII (empirisme) i la seva influncia en l'epistemologia contempornia. En concret, es comparen les teories del coneixement de Ren Descartes i de David Hume, es demostra la seva vigncia al segle XXI i es proposa una aplicaci extrafilosfica al seu pensament.
Resumo:
Estudi del moviment coral a Catalunya des d'un punt de vista antropolgic i social. Fa mfasi en el paper dels repertoris del cant coral i en la manera com aquests repertoris reflecteixen la histria social i cultural del mn del cant coral a Catalunya. Estudi d'un microcosmos: l'Orfe de les Corts, la seva trajectria musical i la seva trajectria com a entitat en els darrers 50 anys a Barcelona. S'analitza qu hi ha ms enll del fet coral: el tipus de msica, el fet de cantar en grup, els tipus d'associacions, la procedncia, els objectius i la filosofia, les inquietuds dels cantaires i les preferncies dels directors, per tal de copsar les dinmiques socials i musicals del moviment coral.
Resumo:
Aquest treball vol aprofundir en els aspectos relacionats amb la seguretat per poder obtenir un producte segur. La utilitzaci de la criptografia ens ajudar en aquestes tasques
Resumo:
Breu itinerari per la histria del turisme de la ciutat de Girona, estructurada en quatre perodes. En la primera etapa, s'assenten les bases de la imatge turstica de la ciutat (1850 1900); el perode artesanal (1900-1950) coincideix amb els primers passos de la indstria turstica i la consolidaci de l'ideal romntic; seguidament, el perode fordista (1950- 1980) s la fase de transformaci radical del turisme i implica una concentraci de la demanda en el litoral; i, finalment, el perode postfordista (1980-2006), caracteritzat per la instauraci de la democrcia, l'inici de l'esgotament del model tradicional i la densitat creixent de fluxos turstics al Barri Vell
Resumo:
Sobre la modificaci de l'estructura urbana de la ciutat de Girona als segles XI i XII
Resumo:
En aquest article es parla breument de Pere Torroella i de les corts dels infants dArag (Carles de Viana, Joan dArag i Joana dArag), s a dir, de les corts de Joan II i el Magnnim. Per fer-ho es basa en cinc documents indits, tots ells referits a diferents moments de la vida de Pere Torroella
Resumo:
L' any 1992, aprofitant les Olimpades de Barcelona, s l'any en qu a Taltell hi tenen tamb lloc diferents esdeveniments com la inauguraci del nou Museu de Prehistria de Taltell i la realilzaci d'un cicle de conferncies sobre la histria de Catalunya
Resumo:
Reps de la trajectria professional com a editor, comenant com a editor de caire socialista i acabant collaborant amb la dictadura de Primo de Rivera. Es fa especial menci al seu paper com a editor de Josep Pla i a la seva editorial, Ediciones Alfa
Resumo:
Lobjectiu daquest article s fer una aproximaci al procs histric de creaci dels anomenats paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de laigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les squies, canals de regadiu, etc.). A continuaci, sanalitza el procs histric de creaci dels paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord a travs dun discurs que sha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra laigua i, una segona etapa, molt ms recent, on els esforos daquesta societat es concentren en lobtenci daquesta aigua. Per ltim, sanalitza en detall aquest procs a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes
