Principals intercanvis de mercaderies entre València Port i la Xina en el per��ode 1996-2014

La present mem��ria es planteja com una aportaci�� a la comprensi�� de les ��ltimes dos d��cades de relacions comercials amb la Xina des del port de València, en fase d'integraci�� amb el de Sagunt i Gandia, i el seu hinterland constitu��t a m��s de pel Pa��s Valenci�� per una ��rea que abasta tota la zona est i central de la Pen��nsula Ib��rica. La Xina ��s el pa��s protagonista d'entre les economies emergents en l'actualitat, aix�� l'estudi analitza, des d'una perspectiva eminentment valenciana, quins s��n els principals intercanvis de mercaderies entre València Port i els principals ports de la Xina.

El repte de la llengua al ciberespai. Ressenya de Josep Gifreu: El catal�� a l'espai de comunicaci��, Barcelona-Castell��-València. UAB, UJ1, UV, 272 p.

Avui en dia s��n diverses les lleng��es que lluiten per colonitzar la cibersocietat a la xarxa , i el catal�� s'hi est�� forjant un paper gens menyspreable. Josep Gifreu repassa, en una investigaci�� a cavall entre l'assaig hist��ric cultural i la cr��nica pol��tica, l'evoluci�� del proc��s general de normalitzaci�� ling����stica alhora que descriu el canvi en l'ecosistema medi��tic durant el per��ode 1976-2013: des de la publicaci�� del diari Avui fins a la Gal��xia Internet , la revoluci�� radical que , en el nostre cas, ha implicat la incorporaci�� de la versi�� catalana a Google, l'aparici�� del domini .cat, la publicaci�� del diari Ara , els m��s de 400.000 articles de la Viquip��dia o, per contra, el tancament de RTVV.

Estimulaci�� beta-adren��rgica en la s��ndrome del destret respiratori agut (SDRA)

Estudi elaborat a partir d���una estada al Royal Brompton Hospital, Londres, Regne Unit, durant octubre i novembre del 2006.Els beneficis de la estimulaci�� beta-adren��rgica en pacients amb lesi�� pulmonar aguda (LPA) s��n coneguts, per�� no es disposa de dades sobre el possible efecte antiinflamatori. El condensat d'aire exhalat (CAE) ��s una t��cnica no-invasiva de recollida de mostres del tracte respiratori inferior, podent ser ��til en la monitoritzaci�� de patologies respirat��ries. S���ha usat marcadors biol��gics en el CAE de pacients ventilats mec��nicament amb LPA per estudiar el possible efecte antiinflamatori que el salbutamol hi podria exercir. El CAE va ser recollit abans i despr��s de l'administraci�� de salbutamol inahalat. Inmediatament despr��s es va mesurar la conductivitat i el pH abans i despr��s de la desgasificaci�� amb heli. Es va mesurar la concentraci�� de nitrits i nitrats. Les mostres varen ser liofilitzades i guardades a -80��C. La concentraci�� de leucotri�� B4 es va mesurar despr��s de la reconstituci�� de la mostra. Els resultats s'expressen com a mitjana (error est��ndard de la mostra). No s'han detectat difer��ncies entre els valors de CAE basals dels pacients amb LPA i els de refer��ncia de la poblaci�� sana de Barcelona. Es conclou doncs que el CAE ��s una t��cnica no invasiva que pot ser usada en la monitoritzaci�� de paceints ventilats mec��nicament. El salbutamol inhalat incrementa de manera significativa el pH del CAE dels paceints amb LPA, tot i que un efecte directe de la inhalaci�� de slabutamol no pot ser desestimat.

Investigaci�� integrada amb EPs i RMf de la interacci�� entre la mem��ria de treball i la distracci��

Estudi elaborat a partir d���una estada a la University of Wales, Bangor, Regne Unit entre setembre i desembre del 2006. Els sons distractors augmenten el temps de reacci�� i el nombre de respostes incorrectes en una tasca de classificaci�� visual, demostrant que hi ha distracci�� conductual durant la realitzaci�� de la tasca visual. L���enregistrament concomitant de potencials evocats durant la distracci�� mostra un patr�� neuroel��ctric caracter��stic, el potencial de distracci��, que es caracteritza per una ona trif��sica. Darrerament, s���ha demostrat que factors ���des de dalt��� associats al muntatge experimental tindrien una gran influ��ncia en els efectes que els est��muls distractors tindrien en la tasca. Estudis recents mostrarien que aquesta resposta d���atenci�� ex��gena es pot modular per la c��rrega en mem��ria de treball, reduint-ne la distracci�� amb la c��rrega, fet que contradiu altres dades que mostraven l���efecte oposat. L���objectiu d���aquest estudi ha estat investigar en quines condicions la c��rrega en mem��ria de treball pot exercir un efecte modulador en les respostes conductuals i cerebrals als sons novedosos distractors, i establir la din��mica espacio-temporal d���aquesta modulaci��.

Effects of a nursery CO2 enriched atmosphere on the germination and seedling morphology of two Mediterranean oaks with contrasting leaf habit

Abstract: The use of an enriched CO2 atmosphere in tree nurseries has been envisaged as a promising technique to increase productivity and to obtain seedlings with a higher root/shoot ratio, an essential trait to respond to water stress in Mediterranean-type ecosystems. In that framework, we have analyzed the effects of three levels of atmospheric CO2 concentration (350, 500 and 700 ppm) on the germination rate, growth and morphology of seedlings of two Mediterranean oaks used in reforestation programs: the evergreen Quercus ilex L. and the deciduous Quercus cerrioides Wilk. et Costa. CO2 enrichment increased the germination rate of Q. cerrioides (from 70����7 to 81����3 %) while it decreased that of Q. ilex (from 71����10 to 41����12 %). Seedlings of both species increased approximately 60% their total biomass in response to CO2 enrichment but at two different CO2 concentrations: 500 ppm for Q. cerrioides and 700 ppm for Q. ilex. This increase in seedlings biomass was entirely due to an augmentation of root biomass. Considering germination and biomass partitioning, an enriched CO2 atmosphere might not be appropriate for growing Mediterranean evergreen oaks, such as Q. ilex, since it reduces acorn germination and the only gains in root biomass occur at a high concentration (700 ppm). On the other hand, a moderate CO2 enrichment (500 ppm) appears as a promising nursery technique to stimulate the germination, growth and root/shoot ratio of deciduous oaks, such as Q. cerrioides. Resumen: El uso de una atm����sfera enriquecida en CO2 durante la fase de vivero puede contribuir a aumentar la producci����n viver����stica, a la vez que ayudar a conseguir pl����ntulas con una mayor relaci����n biomasa subterr����nea/biomasa a����rea, m����s adecuadas para hacer frente al severo estr����s h����drico que generalmente limita el ����xito de las repoblaciones en el clima Mediterr����neo. En este estudio hemos analizado el efecto de tres niveles de abonado carb����nico atmosf����rico (350, 500 y 750 ppm) en la germinaci����n y morfolog����a de pl����ntulas de encina (Quercus ilex) y roble cerrioide (Quercus cerrioides). Una atm����sfera enriquecida en CO2 increment���� la germinaci����n de Q. cerrioides (de 70����7 a 81����3 %) mientras que disminuy���� la de Q. ilex (de 71����10 a 41����12 %). Las pl����ntulas de ambas especies incrementaron aproximadamente un 60% su biomasa en respuesta a una mayor concentraci����n de CO2, aunque esta respuesta se produjo a diferentes dosis: 500 ppm en Q. cerrioides y 700 ppm en Q. ilex. El aumento en la biomasa total de las pl����ntulas se debi���� enteramente a un mayor desarrollo de su sistema radical, Considerando tanto la germinaci����n como los efectos sobre la relaci����n biomasa subterr����nea/biomasa a����rea, una atm����sfera enriquecida en CO2 no parece ser un tratamiento adecuado para la producci����n en vivero de pl����ntulas de Q.ilex, puesto que diminuye su germinaci����n y solo aumenta su sistema radicular a dosis muy elevadas (700 ppm). Por el contrario, un aumento moderado en la concentraci����n de CO2 (500 ppm) aparece como una t����cnica interesante para estimular el crecimiento y obtener pl����ntulas de Q. cerrioides con un sistema radical m����s desarrollado.

Sport and multiculturalism: an European perspective

Opening conference of the academic course 2005/06 of the Olympic Studies Centre (CEO-UAB), given by Dr. Ian P. Henry, director of the Institute for Sport and Leisure Policy at Loughborough University (United Kingdom). The paper is structured around addressing three themes: how concepts of multiculturalism or interculturalism, nationality and citizenship can be linked to sports policy; how we can conceptualise (and therefore evaluate) the benefits which might be claimed to accrue from sporting projects in terms of multicultural or integration policy; and finally the issue of gender, multiculturalism and sports policy.

Sistema adaptativo para la predicci��n de incendios forestales basado en estrategias estad��stico-evolutivas

Es proposa m��todes per a millorar la qualitat de predicci�� d'Incendis forestals per mitj�� de combinaci�� d'estrat��gies basades en guia de dades. Els simuladors de foc s��n implementacions de models f��sics i matem��tics que s��n abstraccions de la realitat i per a funcionar necessiten par��metres dif��cils de mesurar i/o amb un comportament din��mic en el temps. Utilitzant C��mput d'Altes Prestacions apliquem algorismes evolutius reduint l'espai de cerca dels valors que posteriorment s'integren en un conjunt de possibilitats. Els resultats presenten adaptaci�� al canvi de condicions de l'incendi que serveix de base per a generar una aplicaci��n de temps real.

Predicci��n de incendios forestales basada en algoritmos evolutivos guiados por los datos

En este trabajo se propone un m��todo para mejorar la predicci��n de la propagaci��n de incendios forestales. En la actualidad existen diversos simuladores de comportamiento del fuego los cuales utilizan diversos par��metros de entrada. Estos par��metros de entrada suelen ser una fuente de imprecisi��n dada la dificultad que resulta disponer de sus valores reales. Este trabajo intenta mejorar las predicciones mediante la mejora de la precisi��n de los par��metros de entrada. Se utiliza un algoritmo gen��tico guiado utilizando conocimiento disponible. Los resultados observados demuestran que utilizar conocimiento mejora la precisi��n de las predicciones y acelera dicho proceso.

Hostal.net

D'una idea, unes paraules, un esquema, una aplicaci��. En aquest projecte es descriu tot el proc��s per tal de crear una soluci�� integral per al funcionament diari d'un negoci d'hostaleria. Es consideren per igual les tasques de saber com ha de ser el funcionament, i com plasmar-lo a l'aplicaci��. Es podr�� observar com des d'uns certs requeriments funcionals i no funcionals, genero el software amb els enlla��os a tots els perif��rics requerits: impressora de tiquets, Visor VFD, targetes chip, caixer moneder i monitor t��ctil. Explicar�� quines tasques requereix el negoci, i com he creat cadascun dels formularis que requereixen aquestes tasques per portar el negoci al dia.