Turismo Gastronómico: la gestión de las DMOs en la promoción en línea de gastroregiones europeas

El presente trabajo de investigación se ha enfocado principalmente en el estudio de la promoción turística en línea que realizan las DMOs (Destination Management Organization) de regiones gastronómicas de Europa. Se parte de la comprensión de que el turismo gastronómico es un tema que en la actualidad requiere de aportación académica para entender su dinámica y que hablar de gastronomía es referirse a turismo cultural

Anàlisi de la gestió turística del Museu de Terrassa

El museu de Terrassa acull elements del patrimoni que expliquen la història i evolució de la ciutat més enllà dels elements modernistes o industrials. El museu disposa de cinc seus ubicats arreu de la ciutat. Les cinc seus del museu són de diferents èpoques i amb continguts diversos. L’objectiu d’aquest treball és analitzar aquests elements com a un sol producte ja que, a priori, sembla un conjunt poc estructurat on cada secció funciona per separat

La Iluminación de las ciudades y su imagen nocturna: caso de Lyon y Barcelona

Este trabajo pretende estudiar el uso que se hace de la iluminación para la puesta en valor del patrimonio. Aquí veremos las medidas, normativas, y usos que emplea la ciudad en el espacio nocturno y la relación que tiene con el turismo. Ver si se transmite a través de la imagen inducida nocturna de la ciudad. En un segundo tiempo, miraremos si esas medidas influyen en la imagen del destino. Es decir, si las intenciones de los agentes inductivos, con las medidas, proyectos y normativas se ven reflejados y presentes en las imágenes inducidas del destino

Estat actual i necessitats de les infraestructures culturals a la ciutat de Barcelona: anàlisis de 3 casos

En aquest treball es realitza una anàlisi per a conèixer la situació dels museus i dels centres d’exposició de la ciutat de Barcelona. En la metodologia d’aquest treball podem distingir tres fases: la fase de recol·lecció de dades i informació, l’anàlisi i processament de la informació obtinguda i la redacció i presentació de resultats

Aproximación al turismo funerario: análisis de oferta de la Ruta Europea de Cementerios en Cataluña

La presente investigación, pretende estudiar los cementerios como lugares de visita, realizando una aproximación al que hemos llamado turismo funerario en un intento de desmarcarlo de las motivaciones definitorias del turismo negro. A nivel más específico, se ha estudiado la oferta turística ya existente en los miembros catalanes de la Ruta Europea de Cementerios

Anàlisis de les possibilitats d'inclusió de la Menorca talaiòtica a la llista del Patrimoni Mundial

Aquest treball pretén, com a objectiu principal, analitzar les possibilitats que té el conjunt talaiòtic de l’illa per a ser nombrat Patrimoni Mundial per la UNESCO

Turismo sostenible en el sureste marroquí: estudio de caso: Khamlia y la música Gnawa

Este estudio propone una introducción a la complejidad y la especificidad de la problemática inherente al desarrollo turístico en los desiertos. El trabajo se centra en el sureste marroquí, en la región de las dunas del Erg Chebbi y, en particular, en la población de Khamlia. La intención es presentar un informe del turismo sostenible específico a los desiertos teniendo en cuenta sus características

Percepció del patrimoni militar a la província de Girona i la Catalunya Nord

L’objecte d’aquest estudi rau en plantejar si els ciutadans de la província de Girona, concretament de la ciutat de Figueres, tenen una percepció d’indiferència vers el seu patrimoni militar i en si aquesta percepció ha influït en el desenvolupament turístic d’aquest patrimoni

Les Fàbriques de creació com a revulsiu turístic: els casos de La Escocesa i Fabra i Coats

Aquest treball pretén conèixer si les Fàbriques de Creació, en concret La Escocesa i Fabra i Coats, funcionen com a revulsiu turístic i si es pot fer ús de les Fàbriques de Creació per a aquest fi

La Promoción de la Costa Brava: recuperación de la memoria histórica

La Costa Brava, situada en el noreste de la Península Ibérica, al sur de la frontera francesa, es uno de los territorios turísticos más destacados a nivel mundial. Actualmente está asociada a una fuerte imagen de turismo de sol y playa (desarrollada a partir de los años 1960), si bien cada vez más se la complementa con valores naturales y culturales, retornando en cierto modo al espíritu de la promoción que se realizaba a principios del s. XX. Esta dimensión histórica de la promoción turística ha sido, y sigue siendo, un aspecto ampliamente desconocido tanto por la población como por los mismos agentes turísticos, dado que la mayor parte de los materiales que se han editado en los últimos 100 años se han perdido o, en el caso que se hayan conservado, se desconoce su existencia y ubicación. Teniendo en cuenta esta situación, sumada a la importancia que diversos autores dan al estudio de la imagen turística (Miossec 1977; Urry, 1990; Kotler, Haider y Rein, 1994; Galí, 2005; o Camprubí y Prats, 2009), el proyecto “Imagen gráfica de la Costa Brava” se erige como el esfuerzo del Patronato de Turismo Costa Brava – Girona y la Facultad de Turismo de la Universidad de Girona por recuperar este fragmento de la memoria histórica, a partir de los documentos conservados en distintos archivos

Proposta d’indicadors de museus

L’objectiu del treball és formular uns indicadors vàlids, què aplicats a una infraestructura museística ens permetin visualitzar el grau de desenvolupament en la gestió turística i en la gestió dels serveis educatius. L’estudi s’emmarca dins el projecte de la UdG “Museus, turisme cultural i educació: conceptualització d’indicadors específics i noves propostes de gestió”, desenvolupat entre abril i desembre de 2009. Per això, algunes conclusions a què es podria arribar només es dibuixen en el present treball de recerca

La Gestió turística en els museus: el cas del Museu d’Art de Girona

Els objectius d’aquest treball són, per una banda, presentar i caracteritzar, de forma general i no exhaustiva, la relació existent entre el sector turístic i els equipaments museístics. Per una altra banda, exposar els primers mesos de posada en funcionament del Pla de Comunicació Turística del Museu d’Art redactat per la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona

Finca-Museo agroindustrial San Julián : proyecto para la difusión y la conservación del patrimonio industrial de Guatemala

Disseny d'un espai multidisciplinar que permeti l'interpretació del Patrimoni Industrial i Cultural de la Finca agroindustrial de San Julián (Guatemala), amb l'objectiu de fomentar la difusió i la conservació del Patrimonio Industrial del país

Proposta de formació i orientació d'ASC els joves de la Cambalacha (Guatemala)

Els joves de la Cambalacha de Guatemala tenen dificultats en la seva actual formació com a futurs animadors/es socioculturals, principalment, degut a que els recursos, estratègies i eines que reben en la seva formació són insuficients .Per tal d’abordar la problemàtica, es pretén, amb el present Treball de Pràcticum, elaborar una proposta de formació i orientació com animadors/es socioculturals, dirigida a aquests joves. Aquesta és una eina que vol proporcionar una sèrie d’habilitats i estratègies funcionals i oferir orientació i assessorament als nois/es de la Cambalacha amb la finalitat de proporcionar-los una adequada formació

Els jocs populars i tradicionals a les classes d'educació física de primària i secundària de Guatemala

El jocs populars i tradicionals són un element educatiu i cultural molt important. Des de sempre han estat una font d’activitat física i comporten tota una sèrie de components motors i de valors que haurien de ser tinguts en compte a l’hora d’incloure’ls a les sessions d’educació física. Aquest estudi té com a objectiu conèixer la situació d’aquesta tipologia de jocs a les sessions d’educació física de dos centres educatius del municipi de San Juan la Laguna. Alhora es pretén comparar el paper que tenen els jocs populars i tradicionals en un centre de primària i en un de secundària de la població esmentada. A través de l’anàlisi dels currículums, de l’observació de les sessions d’educació física i de les entrevistes amb diversos docents, s’arriba a la conclusió que les pràctiques lúdiques populars i tradicionals tenen poca presència a l’educació física guatemalenca.