Interfície tridimensional EGP TV digital

En este proyecto se presenta una aplicación capaz de recibir la televisión digital y representar la información que contiene en un entorno de producción de gráficos tridimensionales. Esto conlleva recoger y procesar el flujo de transporte para más de un servicio, procesar las diferentes tablas de información, implementar mecanismos para representar la información audiovisual en un entorno tridimensional y construir una interfaz de usuario con los datos recogidos.

Indexació de continguts televisius: anàlisis de vídeo

Aquest és un projecte que tracta sobre la indexació automàtica de continguts televisius. És una tasca que guanyarà importància amb els imminents canvis que hi haurà en la televisió que coneixem. L'entrada de la nova televisió digital farà que hi hagi una interacció molt més fluida entre l'espectador i la cadena, a més de grans quantitats de canals, cada un amb programes de tipus totalment diferents. Tot això farà que tenir mètodes de cerca basats en els continguts d'aquests programes sigui del tot imprescindible. Així doncs, el nostre projecte està basat plenament en poder extreure alguns d'aquests descriptors que faran possible la categorització dels diferents programes televisius.

Indexació de continguts televisius: anàlisi de so

Aquest és un projecte sobre la indexació de continguts televisius; és a dir, el procés d’etiquetatge de programes televisius per facilitar cerques segons diferents paràmetres. El món de la televisió està immers en un procés d'evolució i canvis gràcies a l'entrada de la televisió digital. Aquesta nova forma d'entendre la televisió obrirà un gran ventall de possibilitats i permetrà la interacció entre usuaris i emissora. El primer pas de la gestió de continguts consisteix en la indexació dels programes segons el contingut. Aquest és el nostre objectiu. Indexar els continguts televisius de manera automàtica mitjançant la intelligència artificial.

El català estàndard als mitjans de comunicació en llengua catalana

Aquest treball té com a objectiu analitzar i quantificar el nivell d’estandardització de la llengua catalana als mitjans de comunicació del nostre país, per donar resposta a la pregunta de la hipòtesi sobre el seu compliment. Així, s’ha volgut determinar quantitativament i qualitativament mitjançant percentatges, quin pes té el català estàndard en unes mostres variades i significatives d’alguns dels mitjans de comunicació en llengua catalana. Per a situar al lector en el tema del català estàndard, s’ha explicat tota l’evolució de la llengua catalana fins arribar a la creació de l’estàndard i com, aquest, ha incidit als mitjans de comunicació. Després s’ha fet una selecció d’algunes de les definicions del català estàndard ja establertes pels experts i, amb aquesta, s’ha creat una definició pròpia englobant els aspectes de “llengua comuna neutra” i “l’ús correcte del català” que ha servit com a punt de partida per a l’anàlisi. A partir d’aquesta definició clau, s’ha elaborat una metodologia d’anàlisi basada en indicadors validats amb textos bibliogràfics i de lingüistes experts, determinant uns nivells mínims de compliment adequats, per a poder dur a terme l’avaluació del català estàndard als mitjans. Pel que fa als resultats, per tipus de mitjà i per ordre de compliment del grau més òptim de l’estàndard (superior al 80%) destaca, en primer lloc, la premsa escrita amb un 93%, donat que és un mitjà que permet la correcció i revisió; seguida de la ràdio amb un 91% i, finalment, de la televisió amb un 88%, resultats lògics pel fet que reflecteixen l’espontaneïtat que caracteritza a aquests mitjans. S’ha conclòs que els mitjans de comunicació escrits i orals en llengua catalana compleixen, globalment i majoritàriament amb el català estàndard en uns nivells alts i adequats. Aquesta investigació del català estàndard, basada en una metodologia científica consensuada amb indicadors objectivables, ha de permetre que es mantingui aquest alt nivell de català estàndard als mitjans, fent avançar la llengua cap a fites més àmplies i innovadores.

La narratividad en los "Telenotícies" de TV3

La narració és l’única estructura a través de la qual el periodista pot dialogar amb la societat. Segons alguns autors, la narrativitat es una estructura transcendental de l’experiència i l’acció humana. Això vol dir que no es possible actuar o fer experiència sense atendre aquesta dimensió de l’home. En periodisme això té algunes implicacions. Només respectant aquesta estructura en el missatge, el receptor podrà descobrir el significat que aquest aporta a la seva vida. A través de la visió del filòsof Charles Taylor i la seva reflexió sobre la modernitat esbrinarem en quins moments els noticiaris es deixen emportar pel pitjor de la cultura moderna, en quins aspectes s’equivoquen els periodistes i de quina manera això perjudica a la societat en general.

Implementación de técnicas de estimación y sincronización para sistemas OFDM: aplicación directa sobre la implementación de la capa física del estándar DVB-T

El sistema de modulación ODFM es utilizado en diversas aplicaciones de banda ancha, tanto en comunicaciones por cable como en aplicaciones inalámbricas. Presenta numerosas ventajas frente a sistemas de banda ancha de portadora única ya que permite una alta eficiencia espectral, una fácil ecualización y una reducción del ISI. Por el contrario, presenta dificultades inherentes a su estructura, que son de vital importancia solventar, entre las cuales se encuentran los altos requisitos de sincronización. Este proyecto presenta métodos de sincronización de tiempo y frecuencia implementados y evaluados sobre una plataforma software basada en Matlab®, que recoge el sistema completo de transmisión basado fielmente en el estándar DVB-T. Tras una presentación de los principios de la modulación OFDM, en este documento se presenta un estudio detallado de este sistema de transmisión y su implementación, formando conjuntamente una plataforma de simulación para la evaluación de los estimadores implementados.

Disseny d'un sistema HW/SW de control remot amb dispositius FPGA

El projecte que es presenta a continuació, té com a objectiu implementar un sistema HW/SW encastat en una FPGA, capaç d’executar funcions de control remot per infraroig en plataformes de televisió flexibles de Sony Corp. El disseny obtingut, s’incorporarà a un sistema més ampli de verificació i test de circuits impresos, dins del marc de producció SMD. La finalitat d’aquest projecte, és la realització d’un sistema flexible per a la implementació de comandaments de comunicació per infraroig amb circuits impresos. Prèviament, s’ha estudiat els conceptes bàsics referents a la implementació de sistemes amb FPGAs, la seva metodologia de desenvolupament i les principals característiques de la seva arquitectura. Com a especificacions, s’ha utilitzat l’estàndard de control remot per infraroig de Sony Corp SIRCS (Sony Infrared remote control system).

Competition between TV platforms

The aim of this paper is to identify the factors that affect the market penetration of pay television by studying the competition that exists between three types of technology (satellite, cable and ADSL). We distinguish three groups of factors: the level of market competition, the level of competition in the industry and the quality of the product being offered. Our results seem to indicate that as market concentration increases, the television service can achieve greater penetration. This relationship is specifically captured by the level of intra- and inter-platform competition. We also examine the relationship between free television channels and pay television and find that as the amount of time dedicated to the broadcasting of advertising by the former increases, the number of subscribers to pay TV rises. Finally, we examine product quality by introducing the effect of holding the rights to broadcast Professional Football League matches and an HBO or Showtime produced series. Our results suggest that these variables are critical for the penetration of pay television.

El català, llengua d'oci en els joves

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. Aquest treball de recerca consisteix en una anàlisi de la llengua catalana en l'àmbit de l'oci en els joves. Fent aquesta anàlisi es pretén arribar a saber quina llengua predomina en l'ús dels joves quan escolten música, llegeixen, miren la televisió, juguen amb els amics, naveguen per internet, etc.,també es vol obtenir resultats fiables per saber la situació de la llengua catalana en l'oci d'aquests joves així com les causes i les variables d'aquesta situació. A partir d'unes 173 enquestes realitzades al curs de 2n de batxillerat de l'IES Antoni de Martí i Franquès, s'ha pogut dur a terme aquest estudi. Per fer aquest treball, en primer lloc es va procedir a la lectura de bibliografia relacionada amb la sociolingüística catalana. Després es va analitzar el concepte d'oci, i es va formular una enquesta que pogués resoldre els objectius. Un cop fetes les 173 enquestes se'n van codificar i tractar els resultats. A partir de les dades es van fer uns gràfics tot analitzant-les i així veure la situació real de la llengua catalana. També es va comparar aquest treball amb un altre estudi anterior realitzat per l'Institut de sociolingüística catalana. I després d'haver parlat sobre la situació de la llengua catlana entre els joves amb diversos experts en el tema se'n van treure unes conclusions.

Creació d'un media center amb software lliure

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. L’objectiu d’aquest treball de recerca és la creació d’un dispositiu encarregat de centralitzar totes les necessitats multimèdia de casa nostra i distribuir aquest contingut a tots els terminals de la xarxa local d’una manera senzilla i automatitzada. Aquest dispositiu s’ha dissenyat per estar connectat a una televisió d’alta definició, que permetrà la reproducció i l’organització de tot el nostre multimèdia d’una manera còmoda i fàcil. El media center s’encarrega de gestionar la nostra filmoteca, fototeca, biblioteca musical i sèries de TV de manera transparent i automàtica. A més a més, l’usuari pot accedir a tot el multimèdia emmagatzemat al media center des de qualsevol dispositiu de la xarxa local a través de protocols com CIFS o UPnP, en un intent de replicar el cloud computing a escala local. El dispositiu ha estat dissenyat per a suportar tot tipus de formats i subtítols, assegurant la compatibilitat total amb arxius lliures de DRM. El seu disseny minimalista i silenciós el fa perfecte per a substituir el reproductor de DVD de la sala. Tot això sense oblidar el seu baix consum, de l’ordre d’un 75% inferior al d’un PC convencional.

Automatic DVB signal analyser

El problema de controlar les emissions de televisió digital a tota Europa pel desenvolupament de receptors robustos i fiables és cada vegada més significant, per això, sorgeix la necessitat d’automatitzar el procés d’anàlisi i control d’aquests senyals. Aquest projecte presenta el desenvolupament software d’una aplicació que vol solucionar una part d’aquest problema. L’aplicació s’encarrega d’analitzar, gestionar i capturar senyals de televisió digital. Aquest document fa una introducció a la matèria central que és la televisió digital i la informació que porten els senyals de televisió, concretament, la que es refereix a l’estàndard "Digital Video Broadcasting". A continuació d’aquesta part, l’escrit es concentra en l’explicació i descripció de les funcionalitats que necessita cobrir l'aplicació, així com introduir i explicar cada etapa d’un procés de desenvolupament software. Finalment, es resumeixen els avantatges de la creació d’aquest programa per l’automatització de l’anàlisi de senyal digital partint d’una optimització de recursos.

El reporterismo de investigación en el medio televisivo: del reportero neutro, al declarado, pasando por el discreto (Análisis de Documentos TV, A la presó y 21 días)

El treball final de carrera analitza el reporterisme d'investigació en el mitjà televisiu, un dels fenòmens que actualment, en la pràctica periodística, s'està posant cada vegada més de moda. Per aquest motiu s'ha realitzat una part teòrica amb l'objectiu de sintetitzar tot el que fa referència al marc conceptual, des dels seus inicis, fins els elements que ho componen i que formen part del procés d'investigació i, posteriorment, una part pràctica on s'ha efectuat una anàlisi de diferents reportatges actuals d'investigació televisius. La conclusió del treball demostra que les noves audiències són les protagonistes que el panorama del reporterisme televisiu estigui evolucionant cap a nous formats, formats que, al mateix temps que progressen, conviuen els uns amb els altres dins la mateixa graella televisiva.

Relación entre la inteligencia emocional y la percepción de spots de televisión

El present projecte té com a objectiu verificar si s’estableix algun tipus de relació entre la Inteligencia Emocional (IE) d’un subjecte i la percepció d’spots de televisió, de caràcter racional i emocional. Per a dur a terme la investigació s’explicarà, en primer lloc, què és la IE i què implica tenir un nivell alt d’aquest constructe psicològic; i en segon lloc, es relacionaràn les puntuacions obtingudes d’una mostra de subjectes en un instrument validat de mesura de la Intel·ligència Emocional, l’Schutte Self Report Inventory, amb els resultats que ha donat la mostra en la percepció d’una sèrie d’spots de televisió.

La evolución de la publicidad en el siglo XX: ¿El paso de una publicidad racional a una publicidad emotiva?

El present treball d’investigació reflexionarà sobre els canvis i l’evolució de la publicitat al llarg del segle XX. Per això, partirem des del punt d’inflexió que va suposar un dels millors anuncis gràfics de la història i possiblement, el que s’ha considerat l’anunci gràfic d’automòbil més important: Think Small. D’aquest punt repassarem i compararem les teories, els testimonis i les obres dels més importants redactors publicitaris dels últims 100 anys. (Des de Bernbach, Ogilvy, Reeves, Rubicam, Burnett fins a Moliné, Lorente, Bassat i Segarra). Afrontarem la dicotomia històrica entre aquells teòrics que van defensar la publicitat racional i la tipologia d’anuncis de caire informatiu enfront aquells que es basaren en el dramatisme i els anuncis emocionals en un prisma diagonal del qual esdevindran alguns dels conceptes, tècniques i teories claus que conformen la història de la publicitat: USP, AIDA, Imatge de marca, Posicionament, Copy Platform, Anunci Natural, etc. Es prestarà una especial atenció a algunes de les obres mestres de la publicitat en els últims temps, com les campanyes: ¿Te gusta conducir? o Be Water My Friend, ambdues de BMW, així com un específic repàs a les tendències de l’agència de publicitat DDB i les seves campanyes d’Audi i Volkswagen per desentranyar les influències de la coneguda com a Revolució Creativa que encara persisteixen en les seves obres. Farem èmfasi en l’aparició de la Televisió i posteriorment, del fenomen Internet i altres canvis que s’han produït en la tècnica, la producció i el muntatge. Tot això, finalment, respondrà a la pregunta: Ha existit el canvi d’una publicitat racional a una publicitat emotiva?

Imaginarios visuales. Espacios de representación en la comunicación visual: el cartelismo en sus orígenes

El present treball de recerca estudia l'evolució del cartell com a mitjà de comunicació des de finals del segle XIX fins a mitjans del XX. En el transcurs d'aquest anàlisi es posa de manifest la importància que va tenir aquest mitjà per a la transmissió ideològica en els nivells artístic, publicitari i de propaganda política. Considerarem els múltiples moviments artístics apareguts en aquest període històric, que van constituir innovadores fonts d'inspiració, una influència que s'estén fins als nostres dies. El cartell treu a l'art dels museus i el converteix en un producte de consum quotidià al voltant del món, gràcies a múltiples artistes, tant coneguts com desconeguts, i la seva creativitat impregna tots els objectes que ens envolten. És a través del recorregut històric que proposem, quan ens descobrim com a espectadors i protagonistes de la major revolució artística que ha existit en els dos últims segles.