Estudi de l’efecte del tractament amb Adalimumab sobre la microbiota associada a la mucosa intestinal en pacients amb malaltia de Crohn.

La malaltia de Crohn és una malaltia inflamatòria intestinal en la qual s´ha observat que la densitat i la diversitat bacteriana difereixen dels subjectes sans. En els últims anys s’estan emprant tractaments biològics com els anti-TNFα (Adalimumab) de manera alternativa a tractaments ja existents. Els resultats obtinguts després de l’anàlisi de la composició bacteriana de la mucosa intestinal de pacients amb Malaltia de Crohn tractats amb Adalimumab, són esperançadors ja que apunten a una recuperació del patró normal a través de la recuperació d’espècies pròpies de persones sanes i la desaparició d’aquelles més prevalents en malalts de Crohn.

Estudio multicéntrico descriptivo de seguimiento prospectivo del tratamiento de las fístulas anales con adhesivo de fibrina

Introducció: L’ús d’adhesiu de fibrina (Tissucol®) pel tractament de la fístula anal és una tècnica senzilla, amb escàs discomfort pel pacient, realitzable en cirurgia major ambulatòria i el seu fracàs no impedeix altres tractaments. Material i mètodes: Estudi multicèntric descriptiu i prospectiu. Objectiu: Determinar l’efectivitat de Tissucol, en termes de recidiva. Resultats: 64 pacients. Seguiment 18 mesos. Fístula simple: curació 64%. Fístula complexa: curació 67%. Complicacions sèptiques: 9.4%. Conclusions: El tractament de la fístula anal amb Tissucol® ens ofereix, amb poques complicacions sèptiques (&10%), una taxa de curació de 64-67%, essent més efectiu en les fístules complexes.

¿La cirugía laparoscópica en el cáncer de colon presenta iguales resultados en pacientes octogenarios? Influencia de factores diferenciales

S'ha realitzat un estudi retrospectiu sobre 593 pacients dividits en tres grups d'edat (&70, 70-79 i& 80 anys), intervinguts de càncer de còlon per laparoscòpia entre 1998 i 2009. S’han analitzat totes les variables preoperatòries, la morbiditat associada a cada grup d’edat tant mèdica como quirúrgica i les dades intraoperatòries, per a obtenir la taxa de complicacions postoperatòries. Després dels resultats s'ha objectivat que l'índex de complicacions en el grup de majors de 80 anys és major a causa del gran nombre de factors de risc pel que fa als més joves.

Influència de l’índex de massa corporal i de la massa muscular en el desenvolupament de lesió muscular en pacients sotmesos a cirurgia de colon laparoscòpica

La cirurgia oncològica de colon i recte via laparoscòpica requereix una posició quirúrgica especial, la de litotomia modificada (posició Lloyd-Davies), Trendelemburg &30º, i side dret o esquerre depenent del costat de la cirurgia. En aquest tipus de posició quirúrgica les lesions musculars per reperfusió de les extremitats inferiors son complicacions que s’han que considerar, sobretot en cirurgies de llarga durada i en pacients amb factors de risc com obesitat, diabetis i enolisme crònic. En pacients obesos està descrit que l’ índex de massa muscular elevat pot ser un factor de risc a l’hora de desenvolupar lesions musculars tant per reperfussió com per compressió prolongada, que poden arribar al síndrome compartimental.

Estudi experimental de viabilitat de les sutures digestives baixes amb adhesiu sintètic (cianocrilat)

La sutura intestinal baixa té com a objectiu comunicar dos segments recuperant el trànsit digestiu. Aquesta intervenció pot presentar una complicació greu: la dehiscència, ocasionant fugues, peritonitis, fístules i reintervencions, entre d'altres. Els cirurgians i la indústria mèdico-quirúrgica investiguen millores tècniques i mecàniques per evitar la dehiscència. La cola sintètica Glubran 2 ha demostrat la seva potència adhesiva, pel que s'avalua la seva viabilitat com a material de sutura únic. En un estudi experimental amb rates es compara la cola amb sutura manual. En la prova pilot la cola ha obtingut millors resultats en una prova de pressions.

Evolución de las complicaciones biliares tras el trasplante hepático

L'anastomosi biliar en el trasplantament hepàtic és una de les causes més freqüents de morbiditat. En aquest treball s'ha analitzat l'evolució de les complicacions biliars després d'un trasplantament hepàtic en adults al llarg de 20 anys, comparant els primers 100 trasplantaments realitzats amb els darrers 200 entre 1985 i 2007. Resultats: la incidència de les complicacions biliars ha disminuït significativament al llarg dels anys, principalment a causa de l'abandonament de l'ús rutinari del tub de Kehr. La gravetat d'aquestes complicacions ha estat similar en ambdós grups.

Resección hepática por hepatocarcinoma: estudio comparativo entre pacientes de edad avanzada y edad joven

Introducción: El manejo quirúrgico de ciertas malignidades en el paciente anciano crea preocupación sobre la posibilidad de realizar cirugías agresivas y sus resultados. Este es el caso del paciente anciano con carcinoma hepatocelular donde se pueden suscitar difíciles decisiones terapéuticas. Comparamos los resultados obtenidos entre pacientes mayores y menores de 70 años de edad. Material y Métodos: Se realizaron 36 resecciones hepáticas curativas para tratar cáncer hepatocelular. Dividimos nuestra población en dos grupos (14 pacientes &70 y 22 mayores o igual a 70 años de edad) y comparamos su morbimortalidad, periodo libre de enfermedad y sobrevida global utilizando curvas de Kaplan Meir y prueba de Log rank. Además buscamos factores de mal pronósticos en la población. Resultados: Ambos grupos son similares en cuanto al estado pre-operatorio. El tiempo quirúrgico, tipo de procedimiento, estancia hospitalaria y morbimortalidad fueron similares. La sobrevida global para los pacientes jóvenes y seniles a 3 y 5 años fue 85,7% vs. 68,7% y 47,6% vs. 60% respectivamente (p=0,813). El periodo libre de enfermedad a 3 y 5 años fue de 69,3% vs. 35,2% y 39,6% vs. 23,4% respectivamente (p=0,539). El análisis multivariado reveló la enfermedad multicéntrica y la alfa-feto-protein elevada como factores pronósticos independientes de una sobrevida libre de enfermedad y global más cortos. Conclusión: Los pacientes mayores de 70 años con carcinoma hepatocelular deben ser manejados en una manera similar a pacientes más jóvenes. Hay que tomar en cuenta factores de mal pronóstico como la multicentricidad y alfa-feto-proteína elevadas.

Factors de risc de mortalitat en la diarrea associada a Clostridium difficile

• Identificar els possibles factors de risc de mortalitat en els pacients amb un primer episodi de diarrea associada a Clostridium difficile (DACD) mitjançant un estudi observacional retrospectiu. Després d’una anàlisi uni i multivariant amb les següents variables (sexe, edat, índex de Charlson, número d’antibiòtics previs i la seva retirada, ús de corticoids, inhibidors de la bomba de protons o antihistamínics antiH2, antiàcids, procedència de residència geriàtrica, dies de tractament per a la DACD, duració de l’ingrés, presència de recidiva i servei d’hospitalització), únicament l’aparició de recidiva va ser un factor de risc independent de mortalitat.

Evolució clínica després de la retirada d’infliximab en pacients amb MII en remissió clínica i endoscòpica sota tractament combinat amb tiopurines

Objectius: Avaluar la retirada d’infliximab en pacients amb MII, en remissió mantinguda i curació mucosa sota tractament combinat. Mètodes: Pacients amb MC luminal o CU sota tractament combinat (infliximab i azatioprina) durant mínim un any, als quals se’ls retira l’infliximab per remissió clínica, biològica i endoscòpica. Resultats: S’inclogueren 26 pacients. Un 73% es van mantenir en remissió. La recidiva no s’associà al fracàs previ d’immunomoduladors. A les recidives se’ls va reiniciar infliximab amb bona resposta. Cap factor va associar-se a la recidiva. Conclusions: La retirada de l’infliximab en aquests pacients, s’acompanya d’una baixa probabilitat de recidiva a mig termini.

Perfil de sensibilització a diverses varietats d'enciam en pacients al·lèrgics i reactivitat encreuada

Introducció: Està descrit com a únic al•lergen de l’enciam una nsLTP:Lac s 1(9KDa). Objectius: Analitzar el perfil de sensibilització a varietats d’enciams ,la reactivitat encreuada i el perfil de reconeixement molecular. Mètodes: Proves cutànies a extractes d’enciams, immunodeteccions ,ImmunoCAP-ISAC i ISAC-Inhibició en pacients sensibilitzats. Resultats: No es va trobar associació entre la sensibilització a varietats d’enciam. A més de Lac s 1 es van reconèixer altres bandes fixadores d’IgE. Conclusions: Els perfils de sensibilització no suggereixen reactivitat encreuada. A més d’estar sensibilitzats a LTP, alguns pacients estan sensibilitzats a al•lèrgens menors. Un d’ells és, probablement, una profilina.

Análisis de la alteración de la permeabilidad intestinal en pacientes con insuficiencia cardiaca aguda o crónica reagudizada.

Análisis de la alteración de la permeabilidad intestinal (P.I.) en pacientes críticos afectos de insuficiencia cardiaca aguda o crónica descompensada empleando la prueba de lactulosa/manitol administrada por vía enteral con recogida de la diuresis siguiente para calcular su ratio. Conclusiones: Existe una alteración funcional aunque no se ha podido relacionar con la gravedad del paciente, una relación entre la alteración y la hipoperfusión sistémica, una asociación entre la mejora de la función intestinal y la supervivencia y una relación entre la elevación de procalcitonina y la alteración de la permeabilidad que explicaría la traslocación bacteriana como fuente de los signos de infección que suelen presentar.

Sedació intravenosa per procediments endoscòpics digestius: satisfacció dels pacients i perfil de seguretat.

o INTRODUCCIÓN: Las exploraciones endoscópicas digestivas son molestas para el paciente. El objetivo principal del trabajo es evaluar la satisfacción de los pacientes después de la sedación por un anestesiólogo. MATERIAL Y MÉTODO: se seleccionaron 50 pacientes. Se administró una pauta de sedoanalgesia con midazolam, fentanilo y propofol. RESULTADOS: Ningún paciente precisó ventilación manual. La complicación más frecuente al alta fue dolor abdominal. Todos los pacientes valoraron la experiencia como buena o muy buena. CONCLUSIONES: La sedación intravenosa para endoscopias digestivas aumenta la satisfacción de los pacientes, manteniendo un perfil de seguridad adecuado.

Anemia en la enfermedad inflamatoria intestinal: Prevalencia y factores que influyen.

La anemia es una complicación muy importante de la enfermedad inflamatoria intestinal (EII). Actualmente desconocemos la prevalencia de anemia en los pacientes afectos por dicha enfermedad. Para ello se ha realizado un estudio retrospectivo de revisión del historial clínico de pacientes con EII registrados en la Unidad de Atención Crohn-Colitis, con el objetivo de determinar la prevalencia de anemia en nuestro medio y analizar los factores que influyen en la aparición de la misma. La prevalencia de anemia en la EII en el año 2007 fue del 26,3%. El factor más importante para desarrollarla fue la presencia de actividad clínica.

Medición de la absorción de los ácidos biliares en el diagnóstico inicial de la diarrea crónica.

Evaluar la utilidad de 75SeHCAT como prueba de primera línea en el diagnóstica en el síndrome diarreico crónico (SDC). Se estudiaron prospectivamente 47 pacientes. En todos se midió la retención abdominal a los 7 días post-administración 75SeHCAT (RA7). Los pacientes con prueba alterada se evaluo la respuesta a la resincolestiramina y se realizó un nuevo test a los 3 meses. çEn nuestro estudio se objetivo que la medición de la RA7 de 75SeHCAT permite un diagnóstico precoz de la malabsorción de sales biliares en el 42.5 % de pacientes con SDC.

Caracterización de biomarcadores en la recurrencia postquirúrgica de la enfermedad de Crohn: valor predictivo y/o implicación patogénica de los mismos

La recurrència postquirúrgica en els pacients amb malaltia de Crohn intervinguts és molt freqüent i, al seu torn, té implicacions terapèutiques importants. No s'han caracteritzat fins ara marcadors biològics que, pel seu valor predictiu, poguessin ser d'utilitat en el maneig postquirúrgic d'aquests pacients. En aquest estudi s'analitza el perfil evolutiu després de la cirurgia de diverses citocines (IL-2, IL-6, IL-10, IL1B, IFN-g i TNF-a), marcadors fecals (calprotectina) i paràmetres serològics (proteïna C reactiva, fibrinogen), per determinar la seva possible utilitat com a marcadors predictius de recurrència després de la cirurgia resectiva.