110 resultados para Sobral (CE) História
Resumo:
A pesar de que estos compromisos comerciales especiales han implicado sustanciales transferencias para algunos pases ACP participantes, stas no han logrado, en general, la expansin del bienestar econmico de dichos pases. Dan soporte a ello determinados elementos influyentes tanto en el diseo como en la aplicacin del Protocolo. En consecuencia, se pretende aportar lneas de mejora de la poltica europea de cooperacin al desarrollo de los pases ACP beneficiarios del Protocolo en el mbito del azcar, en el marco de la nueva cooperacin comercial CE-ACP y la propuesta de reforma de la OCM del azcar.
Resumo:
Lexperincia de crear, en format televisiu, un programa de difusi histrica per part duna televisi local resulta altament interessant, perqu ofereix continguts dmbit ms proper a un pblic que difcilment t accs a la seva histria des del sector audiovisual. Tots els principis continguts en la proposta cientfica dutilitzar les imatges com a transmissores de coneixements i de cultura, convergeixen en el projecte de creaci, per part de Televisi de Girona, del programa Lespiral de la histria, ats que resulta una excellent mostra de la conjunci de diverses tipologies documentals posades al servei dun objectiu: la difusi de la histria de la ciutat de Girona a travs del llenguatge audiovisual
Resumo:
Article que reflexiona al voltant de les interrelacions entre la Histria i la Comunicaci
Resumo:
De l'any 1015 consta l'existncia del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell i per llur esposa, Ermessenda, que varen fer donaci a la Seu de Santa Maria, el dia 19 de juny, de quatre mujades de terra situades prop del Mercadal iuxta urbem Gerundensis in ipso plano super ipsum Mercadalem. Les dites terres afrontaven de occiduo in ipso rege comitale i a migdia amb el riu Gell. Aquest fet permet considerar que el rec comtal feia possible, ja al segle XI, la installaci del Monar comtal amb llurs molins
Resumo:
Dins del marc del nmero monogrfic dedicat a Jaume Vicens Vives, lautora fa un breu reps per lobra de lhistoriador, destacant sobretot la preocupaci de Vives per les qestions de carcter epistemolgic i metodolgic de lanlisi histrica
Resumo:
Article sobre la reivindicaci de la importncia de la histria rural o agrria a Catalunya per estudiar l'origen de la societat contempornia catalana
Resumo:
La finalitat de la recerca, concebuda com a recerca aplicada ha consistit en confegir un manual dhistria de Catalunya (Catalunya+suma) especialment destinat a la immigraci. El treball havia de contextualizar aspectes generals dhistria poltica, social i cultural (endgenes), amb les aportacions, tniques i culturals (exgenes) rebudes a Catalunya al llarg del temps i que han configurat al capdavall la societat catalana, entesa com a formaci cultural i socio-poltica, les variables de la qual han estat en contnua coevoluci. Per tant tractar la dialctica de com, en un perode de temps, les aportacions exgenes s converteixen en endgenes, i sempre en una perspectiva temporal i histrica, ha estat lobjectiu del treball. La recerca bibliogrfica i la transposici didctica han estat les principals components metodolgiques. Shan tingut especialment en compte les aportacions de la historiografia contempornia, tot i que sha fet un esfor per integrar coneixement generat dels del punt de vista de larqueologia i lantropologia, histria de lart, sociologia, etc. Pel que fa a la recerca didctica el tret ms important ha estat, precisament, el procs de transposici didctica destinat a convertir el saber disciplinar en saber comprensible. El projecte Multiculturalitat i interculturalitat en la Histria de Catalunya ha generat un estudi histric i didctic de sntesi sobre histria del pas que es concreta en el manual Catalunya+Suma. Es tracta dun manual dhistria de Catalunya dirigit a un horitz dampli espectre i de manera molt especial als immigrants. Cal destacar tamb que el treball te un carcter inicial i inicitic i que te possibilitats de desenvolupament posterior a partir de lelaboraci de materials didctics i guies patrimonials expressament adreada a la immigraci i entorns afins. El manual Catalunya+suma" vol incidir, prioritriament en la formaci inicial i permanent de la immigraci, i en els espais formals, i no formals, densenyament i aprenentatge.
Resumo:
Creaci duna ruta a la Vall del Llmena que uneixi els quatre nuclis municipals: Sant Gregori, Canet dAdri, Sant Mart de Llmena i Sant Aniol de Finestres per tal de fomentar un turisme ms sostenible i promocionar el patrimoni cultural, histric i natural de la Vall
Resumo:
Relat de la desaparici dels pobles aragonesos de Mequinensa i Ainielle a travs de l'anlisi literari de Cam de sirga, de Jess Moncada, i de La lluvia amarilla, de Julio Llamazares.
Resumo:
Valoraci de la premsa peridica com a font de dades mdiques. La Gazeta de Barcelona informa sobre la inauguraci del Reial Collegi de Cirurgia (3 abril 1764). Inters dels fulls volanders en temps depidmies. Aportacions del Diari de Barcelona en el segle XIX.
Resumo:
Menorca ha estat un lloc destada per a moltes cultures, la qual cosa ha quedat reflectida en el lxic menorqu. En aquest treball sha creat un glossari de termes menorquins encara presents a la llengua quotidiana i se nha establert la seva possible etimologia.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. Lobjectiu general del treball ha estat conixer en profunditat el mn creat per JRR Tolkien, especialment la llengua quenya, i transmetre de forma entenedora els coneixements obtinguts. Altres objectius ms especfics han estat estudiar les llenges inventades per Tolkien; establir els criteris lingstics necessaris per construir una gramtica i un manual de quenya que reculli llengua i cultura, aix com exercicis i activitats diversos. Els resultats han quedat reflectits en l'autoedici d'un llibre de text.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. En Josep Elfa va tenir una infncia, marcada pel fet de ser orfe, per la Guerra Civil i per un llarg itinerari de vida en centres d'acollida i orfenats. Aquest treball pretn demostrar, mitjanant la metodologia dhistries de vida, que la infncia d'en Josep Elfa ha condicionat positivament la manera com aquest ha encarat la seva vida, mostrant una personalitat resilient.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. El treball investiga a lentorn de la histria del poble de Biel i dels motius que el portaren duna poca desplendor, tal com demostren la presncia dun important barri jueu, una bonica esglsia i un castell, a la seva decadncia a finals de lEdat Mitjana. En un primer moment, tot apuntava que Biel va perdre protagonisme a finals de l'Edat Mitjana degut al desplaament de la frontera cristiano-musulmana amb l'aven de la reconquesta i que es va veure perjudicat econmicament per l'expulsi dels jueus el 1492. La hiptesi noms es complir parcialment, i la investigaci deixar la porta oberta a un treball molt ms ampli que superar amb escreix el marc cronolgic i geogrfic que s'havia marcat.
Resumo:
L'tude des risques naturels est devenu un sujet de dbat entre les gographes physiques franais, de plus en plus conscients de l'exposition croissante des socits aux risques naturels et du besoin d'valuer leurs comptences et leurs moyens d'intervention. Mais l'tude des risques naturels a aussi t un sujet rcurrent dans l'histoire de la gographie franaise. Cet article prtend tre une approche au traitement qu'a reu ce thme dans les Annales de Gographie depuis sa cration jusqu'h aujourdhui. Aprs avoir distingu trois tapes (1891-1930, 1930-1975 et 1975-1991) on a tabli les rapports existants entre les diffrents moments de la gographie franaise et l'tude des risques naturels et on a analys autant le contenu des notices sur les divers vnements catastrophiques que les travaux des auteurs les plus reprsentatifs. I1 s'agit, en rsum, de proposer une rflexion sur la faon dont la gographie franaise a abord ce sujet
