Transcriptomics of In Vitro Immune-Stimulated Hemocytes from the Manila Clam Ruditapes philippinarum Using High-Throughput Sequencing

The Manila clam (Ruditapes philippinarum) is a worldwide cultured bivalve species with important commercial value. Diseases affecting this species can result in large economic losses. Because knowledge of the molecular mechanisms of the immune response in bivalves, especially clams, is scarce and fragmentary, we sequenced RNA from immune-stimulated R. philippinarum hemocytes by 454-pyrosequencing to identify genes involved in their immune defense against infectious diseases.

Treatment of micropollutants in municipal wastewater: study of a sequential batch biofilter

All the experimental part of this final project was done at Laboratoire de Biotechnologie Environnementale (LBE) from the École Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL), Switzerland, during 6 months (November 2013- May 2014). A fungal biofilter composed of woodchips was designed in order to remove micropollutants from the effluents of waste water treatment plants. Two fungi were tested: Pleurotus ostreatus and Trametes versicolor in order to evaluate their efficiency for the removal of two micropollutants: the anti-inflammatory drug naproxen and the antibiotic sulfamethoxazole,. Although Trametes versicolor was able to degrade quickly naproxen, this fungus was not any more active after one week of operation in the filter. Pleurotus ostreatus was, on contrary, able to survive more than 3 months in the filter, showing good removal efficiencies of naproxen and sulfamethoxazole during all this period, in tap water but also in real treated municipal wastewater. Several other experiments have provided insight on the removal mechanisms of these micropollutants in the fungal biofilter (degradation and adsorption) and also allowed to model the removal trend. Fungal treatment with Pleurotus ostreatus grown on wood substrates appeared to be a promising solution to improve micropollutants removal in wastewater.

Fragmentation of contaminant and endogenous DNA in ancient samples determined by shotgun sequencing; prospects for human palaeogenomics

Despite the successful retrieval of genomes from past remains, the prospects for human palaeogenomics remain unclear because of the difficulty of distinguishing contaminant from endogenous DNA sequences. Previous sequence data generated on high-throughput sequencing platforms indicate that fragmentation of ancient DNA sequences is a characteristic trait primarily arising due to depurination processes that create abasic sites leading to DNA breaks.

Copy number variations of colorectal cancer by whole exome sequencing data

Colorectal cancer (CRC) is the third most common cancer and the fourth leading cause of cancer death worldwide. About 85% of the cases of CRC are known to have chromosomal instability, an allelic imbalance at several chromosomal loci, and chromosome amplification and translocation. The aim of this study is to determine the recurrent copy number variant (CNV) regions present in stage II of CRC through whole exome sequencing, a rapidly developing targeted next-generation sequencing (NGS) technology that provides an accurate alternative approach for accessing genomic variations. 42 normal-tumor paired samples were sequenced by Illumina Genome Analyzer. Data was analyzed with Varscan2 and segmentation was performed with R package R-GADA. Summary of the segments across all samples was performed and the result was overlapped with DEG data of the same samples from a previous study in the group1. Major and more recurrent segments of CNV were: gain of chromosome 7pq(13%), 13q(31%) and 20q(75%) and loss of 8p(25%), 17p(23%), and 18pq(27%). This results are coincident with the known literature of CNV in CRC or other cancers, but our methodology should be validated by array comparative genomic hybridisation (aCGH) profiling, which is currently the gold standard for genetic diagnosis of CNV.

Instal•lació d'un reactor químic en una indústria farmacèutica

L’objecte del projecte és l’ampliació de la línia de producció d’una indústria farmacèutica dimensionant la fontaneria i instal•lant el reactor químic. Els antecedents són els seguents: en el Desembre de 2013,una indústria farmacèutica decideix ampliar la producciód’una línia existent de treball, instal•lant un reactor químic en paral•lel a la línia deproducció existent. Al Gener de 2014 es decideix adaptar una zona que s’utilitza com a magatzem per fer la nova producció. Per tant s’ha d’adaptar la zona com a Sala Blanca per complir amb la seva nova funcionalitat. A Febrer de 2014 es contracta un enginyer per redactar el projecte de l’adaptació de la Sala Blanca, així com les instal•lacions necessàries per posar en funcionament el Reactor químic adquirit pel client

Obtenció d'estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purins de vaca

Actualment a Catalunya existeixen zones amb importants limitacions per l’aplicació de purins al sòl, pel que és imprescindible trobar alternatives de gestió i tractament que permetin l’aprofitament adequat dels recursos continguts a les dejeccions ramaderes sense afectar el medi. La digestió anaeròbia és una de les tècniques utilitzades en el tractament de les dejeccions ramaderes. L’efluent líquid que s’obté d’aquest tractament no modifica el contingut de nitrogen i fòsfor i per tant ha de ser gestionat correctament. L’objectiu general d’aquest projecte és avaluar la precipitació d’estruvita (sal de magnesi, amoni i fosfat) com una alternativa de gestió de l’efluent líquid d’una planta de digestió anaeròbia i compostatge que tracta dejeccions ramaderes conjuntament amb altres residus orgànics. S’han avaluat els efectes dels diferents paràmetres operacionals en la formació d’estruvita (pH, temperatura, velocitat d’agitació, alcalinitat), mitjançant assaigs en discontinu amb solució sintètica. A continuació s’ha procedit a obtenir estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purí (FLD), en assaigs en discontinu per estudiar l’efecte del contingut de matèria orgànica i sòlids Totals (ST), així com el contingut en fosfats i el pH de reacció. Finalment, s’han optimitzat els paràmetres de procés en continu, mitjançant la posada en marxa d’un reactor a escala de laboratori i estudi de l’efecte de la velocitat d’agitació i de la introducció del stripping de CO2, tant amb solució sintètica com amb la fracció líquida digerida del purí. Dels resultats obtinguts es pot concloure que els factors que tenen una major influència en el procés d’obtenció d’estruvita són el pH (el pH òptim es situa al voltant de 9), i la presència de matèria orgànica i sòlids ens suspensió, que interfereix de forma quantitativa i qualitativa en la formació de l’estruvita. En el procés en continu s’ha aconseguit reduccions d’un 84% i 98% d’amoni i fòsfor respectivament, obtenintse estruvita que pot ser utilitzada com a fertilitzant d’alliberació lenta. Es pot concloure que la precipitació d’estruvita és una bona alternativa per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes alhora que permet recuperar nutrients i tancar cicles. La combinació amb un tractament previ que elimini la matèria orgànica, com podria ser la digestió anaeròbia, i una separació de fases, per eliminar els sòlids en suspensió, es presenta com una configuració amb molts avantatges.