Keep on moving from English to Catalan : El determinisme lingüístic en la traducció del moviment

El propòsit d'aquest treball és fixar, basant-nos en l'anàlisi tipològica, les diferències lingüístiques en la construcció de les expressions de moviment de l'anglès i el català. Partim de la hipòtesi que en funció de l'origen de la llengua, s'apliquen solucions diferents a determinats problemes lingüístics que apareixen a l'hora de traduir un discurs. Analitzarem, doncs, el grau de fidelitat de la traducció quant a l'expressió del trajecte i de la manera. Per consegüent, estudiarem si hi ha cap pèrdua d'informació, de qualitat o de genuïnitat en relació amb el text original servint-nos de la comparació d'ambdós estils narratius.

L'argot juvenil i el codi d'escriptura al web adolescents.cat

En aquest treball s'analitza la manera d'expressar-se dels joves al fòrum del web adolescents.cat des de dos punts de vista. Per una banda, s'analitza la productivitat i recursivitat dels diversos processos de formació d'argot. Per altra banda, s'estudien les alteracions en el codi d'escriptura amb finalitats estilístiques i pràctiques.

La dramatúrgia del teatre català contemporani : La nova generació de dramaturgs catalans (2006-2012)

El treball retrata el canvi de la dramatúrgia catalana, les causes i les conseqüències que hi ha hagut. A més a més, fa una anàlisi de tres obres de quatre autors actuals que són un referent: Jordi Casanovas, Jordi Oriol, Marta Buchaca i Pere Riera.

Rigor metodológico e investigación filológica

In recent decades, technological advances have made extensive documentation available to us. But the philologist must be aware of the dangers of poor use of the documentary corpus in order to avoid creating dreaded ghost words. In this paper we recall the main sources of this type of error: folk etymology phenomena among speakers, copyists" errors, transcribers" errors in the interpretation of some abbreviations and graphic variants of the manuscripts, onomastic changes introduced by cartographers" ignorance of linguistic variants, gaps in the dating of some documents, confusion in the processes of lemmatization and the evaluation of texts... All these sources of error contribute, to a greater or lesser degree, to the distortion or to the masking of the data on which the research of philologists is based. Hence the importance of philological rigour in the transmission and study of ancient texts.

Friedrich Hölderlin en la obra de Luis Cernuda

Cernuda tradujo a Hölderlin sin saber alemán, sin ser traductor. La obra de Hölderlin apenas era conocida y casi no había sido editada en lengua española. ¿Cómo lo hizo? ¿Realmente influyó la obra del poeta alemán en su poesía, como él lo afirmaba? He aquí una aproximación a estas cuestiones

Sergi Belbel. Històries de família : Les relacions familiars en cinc obres de Sergi Belbel

L'assumpte d'aquest treball és el tractament que fa Belbel de les relacions familiars i, en concret, dels conflictes de comunicació, o d'absència de comunicació, i, consegüentment, esbrinar l'interès de l'autor a retratar uns tipus de personatges i famílies i de relacions familiars.

Post coitum, animal triste : Animals tristos, de Jordi Puntí: una lectura

Aquest treball proposa un estudi del recull de contes de Jordi Puntí, Animals tristos, des d'una directriu bàsica: el plantejament teòric sobre la fragilitat dels vincles humans de la postmodernitat postulat pel sociòleg Zygmunt Bauman en la seva obra Amor líquido. Acerca de la fragilidad de los vínculos humanos. Així, l'objectiu de l'estudi és demostrar que els personatges d'Animals tristos són un reflex de la societat urbana actual i de la naturalesa canviant en les relacions de parella de principis del s. XXI que descriu Bauman. D'aquesta forma, l'anàlisi de l'obra de Puntí, especialment dels seus personatges, és realitzada a través d'un marc teòric de naturalesa sociològica.

Carles Ros i Hebrera. Col·loqui nou, graciós i entretengut, on se referixen les festes celebrades en la ciutat de València a la proclamació de son rei i senyor nòstron Fernando Sext, que Déu guard, en los dies 19, 20 i 21 d'agost del present any 1746 : Edició crítica i estudi

En aquest treball es presenta una edició crítica del col·loqui sobre la proclamació del rei Ferran VI. També s'explica la relació dels col·loquis i el teatre breu, temes, llocs de representació, destinatari final i la funció dels seus creadors i recitadors anomenats col·loquiers. A més, s'explica el context sociopolític en què es varen concebre i unes pinzellades sobre el seu autor i la seua producció literària en català.

Usos lingüístics d'una comunitat educativa plurilingüe

Ens proposem estudiar i analitzar l'efecte que ha tingut, en el marc d'un microestudi fet amb un grup d'alumnes de 4t d'ESO, la discriminació positiva envers l'ús del català, discriminació que ha estat regulada jurídicament des de l'any 1983 amb la Llei de normalització lingüística, la Llei de política lingüística de 1998 i la Llei d'Educació de Catalunya. La vila de Palafrugell ha estat sotmesa a freqüents onades migratòries des dels anys cinquanta del segle passat. Aquest mestissatge poblacional queda reflectit en els centres educatius, sobretot des de la darrera onada procedent fonamentalment de Marroc, Amèrica del Sud i països centreeuropeus. Aproximadament una quarta part de la població és estrangera oficialment; tot amb tot, els fills dels estrangers, nascuts a Catalunya, i, per tant, nacionalitzats catalans, segueixen patrons culturals familiars.

Secret de dones o com les dames "s'alcen i reguen el seu jardí" : L'irreverent "Col·loqui de dames", un divertimento de l'eròtica renaixentista

Es proposa fer un estudi d'un col·loqui valencià de l'època baix medieval, molt poc conegut i emmarcat en la literatura satírica valenciana. Es contextualitza l'obra en el corrent satíric valencià de l'època i s'analitza el text i els personatges en relació als tòpics del gènere (anticlericalisme, misogínia, erotisme i incapacitat sexual). L'anàlisi dels personatges descriu tots els tipus establerts (la vídua, el vell, l'alcavota, el clergue, el burgès, etc.). L'estudi fa també un acostament comparatiu a d'altres obres satíriques de l'època en d'altres literatures, com el Decameró i Els contes de Canterbury.

Anàlisi d'una conversa argumentativa : Articles al diari Ara, Tresserras vs. Pastor

Aquest treball té per objecte l'anàlisi d'una "conversa" argumentativa -un conjunt de sis articles periodístics que conformen un macrotext-, des del punt de vista del model pragmadialèctic. Els columnistes expressen els seus punts de vista al voltant de la "qüestió catalana", de vigència notable especialment d'ençà del setembre de 2012.

Contribució sociolingüística a la Viquipèdia: entrades de conceptes i d'autors

El treball té com a principal objectiu la creació de materials, concretament, entrades de conceptes de sociolingüística i de sociolingüistes a la Viquipèdia. Es tracta d'enfortir el lligam entre l'enciclopèdia virtual i el món acadèmic a l'hora que s'intenta augmentar la presència de la sociolingüística en la versió en català de la Viquipèdia.

El multilingüisme en una Catalunya independent : Representacions d'un hipotètic futur

Aquest treball final de carrera analitza les diferents propostes dels partits polítics catalanistes i dels seus militants juntament amb la dels sociolingüistes (o experts) sobre el multilingüisme en una suposada Catalunya independent.

Llengua, cultura i turisme. Perspectives a Barcelona i a Catalunya.

En aquest estudi, explicaré i analitzaré aquests processos innovadors de conceptualització dels aspectes lingüístics del turisme. L'objectiu últim és explorar les possibilitats i perspectives que aquesta nova línia de treball pot obrir dins el context de l'oferta turística barcelonina, cosa que també afecta la projecció turística de Catalunya i dels Països Catalans. En termes generals, s'ha de constatar que l'ús de les llengües en activitats turístiques s'emmarca dins una política genèrica de projecció de la pròpia identitat i de promoció del patrimoni cultural. És per això que aquest treball també conté reflexions i propostes per a l'articulació del turisme cultural a Barcelona i Catalunya en base a la identitat i la cultura catalanes, amb el benentès que els termes "identitat" i "cultura" s'usen en un sentit ampli que incorpora la pròpia diversitat cultural i la producció artística contemporània al costat dels referents històrics, lingüístics i culturals que singularitzen la societat catalana.Aquest text està organitzat en tres blocs. El primer bloc tracta diverses qüestions prèvies, que ajuden a entendre els principis i conceptes que fonamenten aquest estudi, com són a) la justificació d'aquest estudi i, en definitiva, de la necessitat d'invertir en llengua i cultura en l'àmbit del turisme barceloní, que actualment lidera l'oferta de turisme cultural a Catalunya; b) el procediment que s'ha seguit per a fer l'estudi i la definició dels conceptes més importants; c) una explicació general de les connexions molt estretes que hi ha entre processos econòmics i processos sociolingüístics i que determinen la forma com les persones valoren les llengües pròpies i les dels altres en diversos àmbits socials, incloent-hi el món econòmic; i finalment, d) unes consideracions sobre el turisme cultural, això és, allò que fa que tingui sentit com a experiència d'interacció entre persones i cultures. En el segon bloc es presentaran experiències de marketització de llengües i identitats en diversos països. Em centraré bàsicament en els sectors de la publicitat i del turisme i, específicament, en les activitats que comporten l'ús de llengües no conegudes o poc conegudes pels clients. La secció sobre turisme està organitzada segons les llengües i, per al cas de les llengües cèltiques de les Illes Britàniques i per al Canadà, es subdivideix en diverses regions. Tot i que faré alguns comentaris sobre els processos de marketització de les grans llengües, em centraré en experiències associades a llengües minoritàries o políticament minoritzades. Això es justifica pel fet que les destinacions associades a grans llengües dominants dins el propi territori fins ara no s'han plantejat el rol de la llengua dins la pròpia oferta turística, excepte en allò que afecta al mercat d'ensenyament d'idiomes, aspecte sobre el qual parlaré també breument.El tercer bloc conté una valoració de conjunt sobre la trajectòria històrica de les polítiques turístiques a Barcelona i a Catalunya, amb els condicionants que poden facilitar l'articulació d'una oferta sòlida en matèria de turisme cultural. S'hi valora també la posició que ha tingut tradicionalment la llengua catalana en el món del turisme i s'elaboren propostes i línies de treball en base a les experiències analitzades al bloc 2. Veurem com, des del punt de vista sociolingüístic, les activitats turístiques plantegen reptes i oportunitats d'índole molt diversa: a) l'accés a espais o manifestacions culturals per part dels turistes i el seu impacte, b) el valor semiòtic de les llengües en la caracterització i diferenciació de productes i c) l'encaix entre les polítiques culturals i les turístiques, que pot implicar de formes complexes els diversos actors dels sectors econòmic, polític i cultural. L'estudi acaba amb un catàleg de propostes de desplegament d'una política turística basada en el patrimoni lingüístic, cultural, artístic i històric català, que ajudi a complementar i a reforçar l'oferta actual catalana, que gira principalment a l'entorn del clima i la platja.Versió en anglès del document: http://uoc.academia.edu/JoanPujolar/Papers/889133/Language_Culture_and_Tourism_Perspectives_in_Barcelona_and_Catalonia

La Crònica de Muntaner, una novel·la històrica? : La coronació reial i la propaganda política

Les cerimònies i rituals de l'edat mitjana han tingut sempre una imatge romàntica i alhora plena de fantasia. Ens imaginem fàcilment els cavallers de la Taula Rodona i el rei Artús amb l'espasa Excàlibur a la mà. La història de Catalunya ens pot oferir moments semblants: la coronació dels reis de la Corona d'Aragó, amb tota la solemnitat i magnificència que aquestes cerimònies exigeixen. Tenim, per exemple, la descripció que Ramon Muntaner ens ha lliurat, en la seva Crònica, de la coronació del rei Alfons el Benigne (1328), plena de detalls enlluernadors i d'una gran plasticitat. Ara bé, la narració de Muntaner és realment fidel a allò que ha tingut lloc, o més aviat és una eina de propaganda política destinada a glorificar la Corona d'Aragó i a justificar el seu autor?