110 resultados para Seguretat social -- Espanya|
Resumo:
By analysing entry policies and regularisation procedures in Spain from the 1990s to 2007, this article examines how the mismatch between very restrictive immigration policies and increasing foreign labour demands translated into a model of illegal migration, which in turn gave rise to the need to carry out periodical regularisation drives. This double 'policy gap' between legality and reality, and between entry policies and regularisation procedures, is explained as a policy in itself and as a way to solve in practice the apparently unsolvable dilemma between the demands for closure and the insatiable demands for foreign workers.
Resumo:
Les cures que requereix una persona malalta amb demncia, al prolongar-se tant en el temps, no son assumides completament per un sistema de seguretat social, ja que hi ha altres prioritats pressupostries. Per aix el cuidador familiar s qui assumeix la major part daquestes tasques en el seu domicili, utilitzant recursos i serveis privats o concertats, resultant ser prioritriament, un tema de voluntat poltica Lestudi realitzat a la Fundaci del Valls Amics de la Neurologia (AVAN), ens ha perms conixer com s la qualitat de vida daquests cuidadors informals, que actualment es fan crrec duna persona afectada per una demncia, un cop utilitzen els serveis de lHospital de Dia. Tant la persona afecta, com el cuidador, van conformant un binomi inseparable en el que la qualitat de vida disminueix significativament. En el cas del malalt, degut a les limitacions que imposa la malaltia i a la gravetat del smptomes; en el cas del cuidador, que s aquell que emergeix de lentorn ms proper del malalt, per ocupar-se crnicament i al llarg de les etapes de la malaltia de manera exigent, es produeix per la sobrecrrega i el desgast que suposa cuidar, a la vegada que vol continuar amb el propi projecte de vida. Tot i les avantatges associades al manteniment de les persones dependents en el domicili, i encara que aquestes es decantin per les cures informals, la revoluci de la longevitat i altres transformacions socials en lmbit familiar, plantegen un desafiament per lactual i per les futures generacions. Lexigncia i el dret a donar i rebre cura es situa, en el centre del debat social, tic i sobre els drets de ciutadania.
Resumo:
La reforma de los delitos contra la seguridad en el trfico operada por LO 15/2007, de 30 de noviembre, constituye la expresin de un programa poltico-criminal de ms amplio alcance, presente en el Proyecto de Reforma del Cdigo Penal de 2007. En este trabajo se exponen las causas de la emergencia del nuevo derecho penal de la seguridad vial a la luz del paradi gma explicativo que ofrece el derecho penal postmoderno del riesgo -sometido aqu a necesarios ajustes- y se ofrece un anlisis crtico de dos de los nuevos tipos: la conduccin a velocidad por encima de determinados lmites (art. 379.1) y la conduccin con concentraciones de alcohol en aire espirado o en sangre superiores a determinadas tasas (0.6 mgr. o 1,2 gr. respectivamente) art. 379.2-. Igualmente se analiza la propuesta del Proyecto de Reforma del Cdigo de elevar a la categora de delito las imprudencias leves con resultado de muerte. Tres piezas clave de un programa que trasluce una gran desconfianza hacia el estamento judicial y un optimismo infundado en las posibilidades del derecho penal para reducir eficazmente la siniestralidad vial.
Resumo:
Cada vegada sn ms els autors que remarquen la necessitat de que les organitzacions (i, particularment, les empreses) avalun els riscos per a la seguretat i la salut i que adoptin mesures per a evitar o controlar els riscos, des de laparici de la Directiva 89/391CEE de la Uni Europea, relativa a laplicaci de mesures per a promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors en el seu lloc de treball. A Espanya, el tema de la seguretat i la prevenci de riscos laborals va guanyant importncia en el terreny social i econmic des de laparici de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals lany 1995, tamb en els centres educatius, on cada vegada es parla ms de la salut laboral dels docents, del nivell de seguretat en els centres educatius i dels riscos als quals sexposen diriament els alumnes, professors i personal dadministraci i serveis. El present informe sintetitza el procs seguit per a la confecci de linstrument dautoavaluaci de la seguretat integral en centres educatius.
Resumo:
Actualment la situaci del mercat espanyol i catal del biodisel es caracteritza per les grans importacions doli de palma africana. Per a produir aquesta matria primera sestan establint plantacions a gran escala dElaeis guineensis (palma africana) a Indonsia. El monocultiu dElaeis guineensis i la producci de loli tenen associats grans impactes ambientals i socials. Per una banda, els impactes ambientals sn principalment la desforestaci, el canvi ds del sl, la prdua de biodiversitat, lerosi del sl i la contaminaci de laire, del sl de laigua. Per altra banda, els impactes socials ms destacats sn la violaci dels drets humans dels pobles indgenes, els conflictes dadquisici de terres i que es compromet la seguretat alimentria del pas. Per tant, ls del biodisel produt amb oli de palma africana redueix les emissions de GEH a Espanya i a Catalunya provocant un gran impacte ambiental i social a Indonsia.
Resumo:
El projecte s'inscriu dins de l'mbit de la investigaci i innovaci docent aplicant criteris de gesti de qualitat en els que es tenen molt presents els aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat. El projecte promou la investigaci generant models de funcionament i verificant la qualitat dels resultats de la seva aplicaci. Des d'aquest punt de vista la recerca incorpora aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments, la manipulaci de productes i materials, la gesti de residus i el seu reciclatge als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. Existeix suficient evidncia emprica sobre el deteriorament de la salut i els danys que causen un gran nombre de substncies, productes i materials utilitzats habitualment en les Belles Arts i es sospita sobre els potencials efectes negatius d'altres productes. A Espanya, tamb s conegut el limitat desenvolupament en matria de prevenci laboral, de protecci mediambiental i en parmetres de sostenibilitat en relaci amb l'Espai Europeu i, especialment, al nord d'Europa. Es pot considerar, encara, la tmida i escassament coordinada, encara que progressiva, implantaci de mesures orientades a solucionar aquestes deficincies per part de les universitats espanyoles i el seu insuficient finanament. En un context d'elevada sensibilitzaci social i dels mitjans de comunicaci sobre els efectes del canvi climtic i la contaminaci els processos de canvi s'han de liderar des d'institucions de rang molt divers. Amb els antecedents esmentats el grup d'investigaci advoca per continuar desenvolupant diferents modalitats de recerca, buscant alternatives eficaces en aquest mbit. Alternatives que contemplin la possible substituci d'uns productes per altres, la reducci d'aquells insubstitubles, la implantaci de procediments de qualitat verificada, l'adopci de mesures de seguretat de naturalesa preventiva o mediambiental, l'exploraci de recursos sostenibles, etc. per solucionar en la mesura possible l'esmentada problemtica.
Resumo:
El projecte s'inscriu dins de l'mbit de la investigaci i innovaci docent aplicant criteris de gesti de qualitat en els que es tenen molt presents els aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat. El projecte promou la investigaci generant models de funcionament i verificant la qualitat dels resultats de la seva aplicaci. Des d'aquest punt de vista la recerca incorpora aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments, la manipulaci de productes i materials, la gesti de residus i el seu reciclatge als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. Existeix suficient evidncia emprica sobre el deteriorament de la salut i els danys que causen un gran nombre de substncies, productes i materials utilitzats habitualment en les Belles Arts i es sospita sobre els potencials efectes negatius d'altres productes. A Espanya, tamb s conegut el limitat desenvolupament en matria de prevenci laboral, de protecci mediambiental i en parmetres de sostenibilitat en relaci amb l'Espai Europeu i, especialment, al nord d'Europa. Es pot considerar, encara, la tmida i escassament coordinada, encara que progressiva, implantaci de mesures orientades a solucionar aquestes deficincies per part de les universitats espanyoles i el seu insuficient finanament. En un context d'elevada sensibilitzaci social i dels mitjans de comunicaci sobre els efectes del canvi climtic i la contaminaci els processos de canvi s'han de liderar des d'institucions de rang molt divers. Amb els antecedents esmentats el grup d'investigaci advoca per continuar desenvolupant diferents modalitats de recerca, buscant alternatives eficaces en aquest mbit. Alternatives que contemplin la possible substituci d'uns productes per altres, la reducci d'aquells insubstitubles, la implantaci de procediments de qualitat verificada, l'adopci de mesures de seguretat de naturalesa preventiva o mediambiental, l'exploraci de recursos sostenibles, etc. per solucionar en la mesura possible l'esmentada problemtica.
Resumo:
The public perception of the EU in Spain varies greatly. The most positive aspects of Spanish membership are associated with the consolidation of democracy, economic growth, the introduction of the euro, the growth in employment and structural and cohesion funds, the increase in the female participation rate, and the equal opportunities policies. The analysts are in favour of common objectives in the employment policy and multi-level government. The less positive aspects of the EU are the risks of losing social protection and loss of employment in some sectors due to mergers of multinationals and delocalization of companies towards Eastern Europe. The continuous demands for reform of the welfare state, the toughening of the conditions of access to social benefit and the reform of the labour market are also seen as problematic issues. Risks of competitive cuts and social dumping.
Resumo:
In this paper we use micro data from the Spanish Family Expenditure Survey for 1990 to estimate, for the first time, the private and social rates of return of different university degrees in Spain. We compute internal rates of return and include investment on higher education financed by the public purse to estimate social rates of return. Our main finding is that, as presumed, there is large heterogeneity in rates of return amongst different university
Resumo:
El trabajo que aqu presentamos se plante precisamente para cuantificar la repercusin econmica y social de la accesibilidad en las viviendas, con una perspectiva de mercado orientada hacia la cuantificacin de la demanda y la valoracin de los beneficios monetarios que de ella se derivan. El objetivo de esta cuantificacin es triple: social, econmico y poltico. Social, porque permite dar a conocer la importancia que est adquiriendo el deseo de eliminacin de barreras, tanto para el colectivo de personas con movilidad reducida como para las dems. Econmico, porque ofrece a las administraciones responsables y al sector de construccin y promocin de viviendas una cuantificacin del incremento de coste en la edificacin que el mercado estara dispuesto a asumir a cambio de la incorporacin de soluciones accesibles y adaptables en el diseo y adaptacin de espacios. Poltico, porque puede orientar a la Administracin e instituciones en general, sobre el grado de exigencia en la supresin de barreras que el conjunto de ciudadanos demanda, especialmente aquellos afectados por problemas de movilidad, as como estimar el cambio de bienestar asociado con el cumplimiento de la legislacin o justificar la adopcin de polticas de difusin y promocin.
Resumo:
This article analyzes the different forms of library cooperation and the different types of relations that can be established for collaboration among libraries.
Resumo:
La responsabilitat social corporativa s un concepte molt genric i, en moltes ocasions, bastant abstracte i desconegut que no significa que no estigui molt present i citat avui en dia. El treball de la responsabilitat social corporativa en les empreses de lIBEX-35 t per objectiu ensenyar i educar al lector sobre qu consisteix exactament aquest concepte i conixer ms profundament les raons per les quals s imprescindible incorporar-lo en el mn empresarial, sota un context de globalitzaci i de competncia permanent. Tanmateix, una vegada interioritzat aquesta matria s molt important per als clients, provedors i membres afectats per les activitats de lempresa rebre la informaci de forma detallada sobre quina metodologia, accions i missi que pren lempresa per aconseguir complir amb els reptes i objectius que se li plantegen i es marca sobre RSC cosa que fa necessari per a assolir una bona conducta, coordinaci i feed-back positiu entre lempresa i els diferents grups dinters una bona comunicaci amb aquests grups dinters. Aix es possible grcies a lelaboraci dun informe de RSC. Per dur-lo a terme amb coherncia, claredat i, sobretot, perqu pugui arribar a ser til per a la gesti i govern de lorganitzaci, ser necessari definir-lo i emmarcar-lo en els mbits i temtiques que t que contenir i el procediment per elaborar-lo. Tot informe precisa danlisis per a avaluar la qualitat de la informaci reflexada i, daquesta manera, poder realitzar accions correctores oportunes. Mitjanant la definici duna srie dindicadors de desenvolupament i altres, intentarem aproximar-nos a lanlisi dels continguts de les memries de les empreses que componen lIBEX-35 de lany 2006, ja que podem considerar-les com les ms representatives i ms influents dEspanya. Amb tot aix sabrem quina s la situaci en lmbit general dels informes que presenten aquestes empreses i podrem recomanar per a que les empreses puguin completar-lo i respondre ms eficientment les necessitats dels futurs lectors daquest informe i obtenir millor imatge corporativa.
Resumo:
Estudi sobre els microcrdits centrat no en la seva base econmica sin en la funic que realitzen dins la societat, profunditzant en la situaci actual a Espanya tant des d'un punt de vista legal com social, aix com en l'anlisi dels collectius ms beneficiats per les microfinances: les dones i els immigrants.
Resumo:
Shan estudiat els interns per delictes contra la seguretat viria de dos centres penitenciaris per esbrinar quin percentatge representen del total i les seves possibles caracterstiques diferencials respecte dels altres interns i de la poblaci general. Especialment sha estudiat si sn persones que presenten psicopatologia o alcoholisme o b sn socialment i psicopatolgicament normatives per han patit un cmul de circumstncies fortutes relacionades amb la conducci i lalcohol que els ha dut a la pres. Els principals resultats sn: - Un 5% del total dels internaments dels dos centres penitenciaris estudiats estan relacionats amb el consum dalcohol. Aquest s un percentatge prou alt que indica la influncia de lalcohol en les conductes delictives, cosa ben coneguda fa anys en els mbits sanitari i social i que desmitifica la imatge socialitzadora de lalcohol. - El 88% de la mostra estudiada presentava algun indicador dalcoholisme, la qual cosa confirma la sospita que per ingressar en un centre penitenciari per un delicte contra la seguretat viria cal un patr estable i inflexible de conducta desadaptada i perillosa de consum dalcohol, com s lalcoholisme. s improbable que una persona amb consums puntuals sigui tan irreflexiva com per no modificar una conducta de tant de risc. - Es detecten percentatges de psicopatologia baixos (10%), inferiors als que es troben a les presons i contradictoris amb labundncia dels diagnstics dalcoholisme, lelevada comorbiditat psiquitrica dels malalts alcohlics i el consum abusiu de benzodiazepines, cnnabis i altres drogues. Probablement hi ha queixes de diversos smptomes psicolgics conjunturals relacionats amb linternament, per alhora una elevada ocultaci, o manca de conscincia de la patologia crnica, prvia a linternament i possiblement relacionada amb la personalitat de base. - Malgrat que s una poblaci aparentment normalitzada i adaptada socialment (de ms edat, amb ms feina estable), les tres quartes parts dels interns tenien antecedents: lalcohol fa perdre progressivament els valors normatius i els contactes socials. Gent inicialment bevedora social pot acabar en una espiral de reincidncia penitenciria desencadenada per lalcohol.
Resumo:
Larticle tracta el dilema normatiu que implica laplicaci de la `securititzaci, com mtode per a comprendre la construcci social de les amenaces i les poltiques de seguretat. La securititzaci com empresa terica i prctica es utilitzada de manera creixent per part dacadmics i executors. El present treball acadmic pretn proporcionar, a aquells que estan interessats en la teoria de la securititzaci, una aplicaci alternativa de la mateixa que s sensible i auto-reflexiva respecte de les possibles conseqncies normatives que comporta la seva utilitzaci. Larticle sost que lanlisi i el debat sobre processos de securititzaci t implicacions normatives que, en aquest estudi, sentenen com la securititzaci negativa dun referent. En el mateix safirma que la securititzaci negativa dun referent es duu a terme per mitj de lanlisi acrtica dels processos de securititzaci que han sorgit a travs de relacions dexclusi i de poder. Sofereix, doncs, una comprensi crtica i una aplicaci dels estudis en securititzaci com una via per a superar el dilema normatiu anteriorment identificat. Aix, en primer lloc, sexamina cm la creaci de la teoria de securititzaci per part de lEscola de Copenhague (Copenhagen School) dna lloc a un dilema normatiu que se situa en el poder performatiu i simblic de la seguretat vista com invocaci poltica i concepte teric. En segon lloc, savaluen els intents previs de superaci del dilema normatiu dels estudis de securititzaci perfilant els obstacles als que cadascuna de les propostes senfronta. Finalment, aquest article argumenta que el dilema normatiu de laplicaci de la securititzaci es pot evitar; en primer lloc, deconstruint el poder institucional dels actors de la seguretat i les subjectivitats predominants respecte de la mateixa i, en segon lloc, oferint enfocaments crtics o alternatius a la seguretat i incorporant diferents subjectivitats en relaci a ella. Els exemples rellevants que es donen a larticle son el de la securititzaci del terrorisme internacional i la immigraci.
