180 resultados para Psicologia História
Resumo:
Aquest treball vol aprofundir en els aspectos relacionats amb la seguretat per poder obtenir un producte segur. La utilitzaci de la criptografia ens ajudar en aquestes tasques
Resumo:
Aquest Treball de Final de Carrera engloba l'anlisi, el disseny i la implementaci d'una aplicaci web per a psicologia i terpia online. L'enginyeria d'aquest programari est basada en la tcnica d'orientaci a objectes, dins l'estndard UML. Els aspectes generals de l'anlisi i disseny s'han desenvolupat amb un cicle de vida en cascada, per tenir una bona base de partida i poder confeccionar una planificaci en el temps. La fase de implementaci, est basada en un cicle de vida iteratiu e incremental, implementant a cada iteraci una petita part amb autonomia que correspon a un cas d's. Com a llenguatge de desenvolupament he escollit Java , i com a arquitectura de l'aplicaci J2EE, degut a la seva robustesa i a que en l'actualitat, t un fort posicionament en aplicacions web i en xarxa, arribant a ser un estndard en l'entorn distribut d'aplicacions empresarials a Internet. En l'estratgia en el disseny i per donar solucions efectives a problemes tipificats, he fet servir el patr MVC, que a ms, ha incrementat considerablement la reusabilitat i efectivitat del codi i estructura de la programaci. Per a la implementaci he incorporat el framework Struts2, que basa la seva arquitectura en el patr MVC, i que ha facilitat molt el treball ja que ha donat solucions a problemes generals estndard i altres de baix nivell, i ha perms focalitzar els esforos en donar soluci a qestions ms particulars i especfiques del projecte. En l'accs transparent a les dades he optat per Hibernate3, una poderosa eina que enllaa el mn relacional de les BBDD amb el mon de l'orientaci a objectes de les classes de les aplicacions. I com a SGBD per a la persistncia de dades, he fet servir Oracle 10g XE, tamb tot un referent en la indstria, i un dels ms complets.
Resumo:
Edici filolgica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatn, Pas Valenci) a partir d'un manuscrit indit de 1625, conservat a la mateixa poblaci. Inclou un estudi introductori que fa especial referncia a aspectes relacionats amb la Histria de la llengua catalana. Pretn aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingstica i l'adscripci dialectal de l'Alcalatn depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evoluci del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al Pas Valenci; i estudiar els avanos i els retrocessos de l's pblic del catal.Altres objectius sn: datar correctament la carta de poblament; relacionar l's de les llenges (aragons, castell, catal i llat) amb el context histric i sociocultural de cada poca; illustrar la llarga presncia del llat en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del pblic la documentaci estudiada.
Resumo:
Aquest document s el resultat d'una tasca de recerca en intentar donar una visi des del punt de vista de la Psicologia de la Intervenci Social als Itineraris Personalitzats d'Inserci (IPI) i el rol del psicleg com a orientador professional en aquests, trobar quines teories sn les ms adients per explicar el perqu d'aquests processos formatius en particular, i el perqu de les poltiques socials orientades a la integraci social dels discapacitats en general cercar quina metodologia i quines eines poden servir per intervenir com a orientador professional al servei d'aquest collectiu.
Resumo:
Breu itinerari per la histria del turisme de la ciutat de Girona, estructurada en quatre perodes. En la primera etapa, s'assenten les bases de la imatge turstica de la ciutat (1850 1900); el perode artesanal (1900-1950) coincideix amb els primers passos de la indstria turstica i la consolidaci de l'ideal romntic; seguidament, el perode fordista (1950- 1980) s la fase de transformaci radical del turisme i implica una concentraci de la demanda en el litoral; i, finalment, el perode postfordista (1980-2006), caracteritzat per la instauraci de la democrcia, l'inici de l'esgotament del model tradicional i la densitat creixent de fluxos turstics al Barri Vell
Resumo:
El present treball exposa el contingut i procediment duna sessi emmarcada en un tallerseminari sobre tica aplicada als mbits professionals de la psicologia. Lobjectiu de la mateixa s introduir als estudiants en els fonaments del Codi Deontolgic, aix com la reflexi dalguns dels articles que aquest cont. El mtode expositiu consisteix en presentar i discutir tres situacions, ticament problemtiques, a partir de les quals sillustra el contingut normatiu de diferents articles que regulen lexercici professional en lmbit de la psicologia
Resumo:
Sobre la modificaci de l'estructura urbana de la ciutat de Girona als segles XI i XII
Resumo:
L' any 1992, aprofitant les Olimpades de Barcelona, s l'any en qu a Taltell hi tenen tamb lloc diferents esdeveniments com la inauguraci del nou Museu de Prehistria de Taltell i la realilzaci d'un cicle de conferncies sobre la histria de Catalunya
Resumo:
Reps de la trajectria professional com a editor, comenant com a editor de caire socialista i acabant collaborant amb la dictadura de Primo de Rivera. Es fa especial menci al seu paper com a editor de Josep Pla i a la seva editorial, Ediciones Alfa
Resumo:
Lobjectiu daquest article s fer una aproximaci al procs histric de creaci dels anomenats paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de laigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les squies, canals de regadiu, etc.). A continuaci, sanalitza el procs histric de creaci dels paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord a travs dun discurs que sha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra laigua i, una segona etapa, molt ms recent, on els esforos daquesta societat es concentren en lobtenci daquesta aigua. Per ltim, sanalitza en detall aquest procs a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes
Resumo:
L'existncia d'una aula USEE ha de permetre la inclusi dels alumnes amb NEE en un entorn majoritriament ordinari. El present treball s una aproximaci a l'educaci inclusiva, les seves dificultats i aplicacions a travs d'una experincia prctica en un institut al voltant de la seva aula USEE. Les tasques prctiques realitzades estan dividides en dos grans blocs: per una banda la recollida d'informaci per a la identificaci i l'anlisi dels grau d'inclusi dels alumnes i del funcionament general del centre i per altra banda, una intervenci a la prpia aula USEE a travs d'un taller de cermica, el qual em va permetre valorar el sentiment de pertinena dels alumnes i treballar amb ells temes com l'autoconcepte, l'aprenentatge constructiu, les habilitats socials i les estratgies d'aprenentatge. He pogut constatar com una USEE s un recurs facilitador del model inclusiu si es donen algunes condicions fonamentals com aquelles que afecten a la cultura de centre. Finalment, el treball aporta algunes idees per orientar el centre cap a una millora en la seva cultura inclusiva.
Resumo:
Les migracions han estat i sn una constant en la histria. Sn fenmens complexos, multidimensionals i multicausals, en constant evoluci i que, en nombroses ocasions, han estat un factor determinant en les transformacions poltiques, socials, econmiques i culturals de les regions dorigen, de dest i de trnsit. La immigraci pot satisfer les necessitats del pas dorigen i del pas dacollida. Per en les societats democrtiques planteja un altre repte: com integrar als immigrants com a ciutadans de ple dret? Aquest treball pretn endinsar-nos en la realitat de les migracions actuals a casa nostra, analitzant-la des duna vessant terica i apropant-nos tamb a aquest fenomen a travs dun estudi de casos amb el qual ens endinsarem en la histria de vida dels veritables protagonistes daquest episodi de la nostra histria
Resumo:
Estudi sobre els elements que han portat a considerar l'obra de teatre 'Primera histria d'Esther' de Salvador Espriu un homenatge a la llengua catalana.
Resumo:
Lexperincia de crear, en format televisiu, un programa de difusi histrica per part duna televisi local resulta altament interessant, perqu ofereix continguts dmbit ms proper a un pblic que difcilment t accs a la seva histria des del sector audiovisual. Tots els principis continguts en la proposta cientfica dutilitzar les imatges com a transmissores de coneixements i de cultura, convergeixen en el projecte de creaci, per part de Televisi de Girona, del programa Lespiral de la histria, ats que resulta una excellent mostra de la conjunci de diverses tipologies documentals posades al servei dun objectiu: la difusi de la histria de la ciutat de Girona a travs del llenguatge audiovisual
Resumo:
Article que reflexiona al voltant de les interrelacions entre la Histria i la Comunicaci
