49 resultados para Poder judiciário Teses
Resumo:
El tema de la autonoma en Bolivia tiene varias aristas, mientras para unos es la lucha por la autodeterminacin de los pueblos originarios, para otros es la bsqueda de una mayor descentralizacin poltica y econmica. Es un tema arraigado histricamente entre profundas negaciones y lucha por el poder. Los medios de comunicacin son actores clave en ste proceso, los posicionamientos discursivos particularmente en las editoriales expresan de que lado estn, por tanto, estudiar estas representaciones de la realidad, analizar las ideologas, subyacentes, abren el camino para de alguna manera conocer si el trabajo que realizan apoya o no a la democracia o ms bien acenta los conflictos sociales
Resumo:
The change in dynasty brought with it a series of transformations to Peruvian viceroyalty political culture. Analysis is made of the government of the Marquis of Castelldosrius (1707-1710) who, in his eagerness to increase a meagre patrimony, was to attenuate his conflicts with the Creole sectors and the Consulate, with a style of politics that was characterised by courtly and cultural uses that included traditions that were in vogue in the courts of Louis XIV and in his native Catalonia
Resumo:
Els excessos a la taula tamb influeixen en els mecanismes que expliquen el desenvolupament de les malalties neurodegeneratives
Resumo:
El darrer decenni ha estat molt profits per la historiografia local lleidatana dedicada a la investigaci de la primera meitat del segle XIX. Diversos treballs impulsats sota la protecci del modern Estudi General i, darrerament, de lautnoma Universitat de Lleida han anat emplenant algunes peces del complex trencaclosques histric en qu sha convertit lestudi de la substituci del caduc sistema feudal per lestat liberal. La sntesi histrica a travs dels textos apareguts fins ara, que es presenta en aquest congrs, pretn mostrar una aproximaci a la configuraci dunes identitats socials a nivell local, que tingueren el seu origen en la lluita per controlar el poder en els primers cinquanta anys del segle XIX. Tot i que encara no ha acabat el buidatge exhaustiu de tota la documentaci oficial i privada que en els diversos arxius de la ciutat hi ha acumulada, si que es comencen a manifestar una srie de constants en el comportament social dels grups urbans a mesura que els treballs de recerca donen a conixer realitats histriques emmarcades en estudis ms concrets. Aix, cada cop sha pogut anar precisant amb ms exactitud les lnies mestres de la situaci evolutiva en qu es trobava la Lleida decimonnica en els aspectes socials, econmics i poltics.
Resumo:
A partir d'una aproximaci a les dades estadstiques aparegudes en dues enquestes recents sobre el coneixement, l's i la configuraci de les identitats lingstiques en els joves, s'analitza la influncia de l'escola en la reproducci lingstica d'una llengua minoritzada. S'observa que, mentre que el sistema educatiu t una gran importncia en la reproducci dels coneixements tant orals com escrits de la llengua, disminueix la seva influncia en la determinaci dels usos lingstics en llengua catalana, aix com s nul el seu efecte en la configuraci de la identitat lingstica catalana dels joves. A partir d'aquesta constataci, s'analitzen les possibles causes i es proposen alternatives que plantegen la configuraci de la identitat lingstica dels joves com un projecte de futur.
Resumo:
En el presente artculo se pretende repensar el trabajo social desde el ngulo del poder, el cul constitu-e un componente ineludible de la prctica profesional que debe ser tomado en cuenta en su complejidad si no se quiere caer en contradicciones o excesos. Para ello, analizo especialmente la concepcin de poder que nos presenta Foucault, puesto que entiendo que, aun siendo inquisitiva, es lcida y permite asumir crticamente los efectos positivos de esta dimensin en un contexto profesional ambivalente como es el del trabajo social. Despus de una revisin, a la fuerza superficial y parcial, de sus reflexiones sobre el poder, abordo por separado el poder que deviene de las pautas disciplinares para la relacin de ayuda que establece el profesional con el cliente, y posteriormente el poder de las regulaciones normativas que sufre y ejerce el profesional como representante de una organizacin y ejecutor de una poltica social. En ambas vertientes, se instruye sobre algunos de los diferentes mecanismos que se producen as como de sus manifestaciones concretas.
Resumo:
Per assolir la resposta collectiva ms encertada ens cal entendre les motivacions i els estats mentals dels altres
Resumo:
El hipdromo de Constantinopla se convirti, desde su reconstruccin monumental por Constantino I hasta su saqueo por los cruzados en 1204, en el principal escenario de manifestacin de la majestad imperial. Centro de propaganda poltica por excelencia, este edificio tom como modelo el Circo Mximo de Roma, con quien guardaba ms parecido que con sus homnimos griegos. Todo en l estaba proyectado para realzar la idea de la soberana del basileo: su disposicin arquitectnica, unido al complejo palacial por medio de la kathisma -el palco imperial y el palacio del hipdromo con el mismo nombre-; la decoracin, compuesta por obeliscos, columnas y otros elementos llenos de simbolismo solar, as como por una gran cantidad de esculturas destruidas en el saqueo de 1204; y la misma liturgia del hipdromo, un complejo ceremonial destinado a ensalzar al emperador como vencedor perpetuo.
Resumo:
La meva hiptesi s que els supsits socials i epistemolgics que s'han incorporat a les reformes nord-americanes de formaci del profes.sorat tendeixen a mistificar la complexitat social i poltica de I'escolaritzaci i a descontextualitzar les profundes qestions sobre el poder i el coneixement a I'ensenyament. Les regles, els programes de recerca, els informes de les administracions estan expressats en els termes ms humanistes i progressistes possibles. Pretenen portar-nos a tots la democracia, generar un creixement econmic i una renovaci cultural, i tamb promoure el desenvolupament individual. Per a travs del recorregut deis somnis i la retrica progressista hom pot observar la creaci de tecnologies que s'internalitzen i organitzen la vida quotidiana, Ilurs esperances i anhels. Th .. S. Popkewitz (1993)
Resumo:
Es van analitzar quins factors identitaris desvetllen ms el sentiment d"uni i protecci cap a la prpia naci, i a travs de quins mecanismes neurals. Se"n van valorar diversos, entre els quals iferents manifestacions culturals, monuments, la propensi a adquirir productes propis, aspectes gastronmics i, tamb, les banderes. El resultat fou clar: les banderes sn els nics trets identitaris dels analitzats que estimulen aquest sentiment d"uni i protecci, i ho fan precisament a travs de les funcions socials i grupals de l"oxitocina.
Resumo:
El present treball de recerca posa de relleu que la msica s un element fonamental de la configuraci de les societats humanes actuals i analitza un cas concret, el de l'artista britnic David Bowie, per illustrar els mecanismes pels quals un artista pot convertir-se en una icona i, d'aquesta manera, influir decissivament en la configuraci d'elements de l'imaginari social compartit.