62 resultados para Physical education curriculum
Resumo:
L’objectiu que pretén aquest treball final de Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, és fer una aproximació inicial a la caracterització dels professors d’Educació Física en la secundària i la identitat docent que se’n deriva per les característiques de l’alumnat d’aquesta etapa i d’organització de les matèries. Alhora pretén reflexionar sobre la importància dels elements relacionals i soci - emocionals que ha de conrear tot docent que treballa en les etapes de l’adolescència. Per aconseguir aquest objectiu he enquestat a diferents professors/es i, a una desena d’alumnes de cada professor/a per tal d’analitzar les diferents característiques de cadascú i identificar les més recurrents i/o més eficaces que defineixen a un/a bon/a professor/a de secundària. Després d’aquest anàlisi de contingut de les respostes dels alumnes i les enquestes i entrevistes dels propis professors/es, podem concloure que hi ha quatre variables importants a tenir en compte; el perfil personal, la metodologia que utilitza cada professor/a en les seves classes, la convivència amb el grup – classe i la societat i, la formació del professorat.
Resumo:
Aquest estudi té com objectiu conèixer els hàbits esportius dels alumnes del IES Isaac Albèniz de Badalona, no obstant els hàbits esportiu és un conjunt d’accions difícilment d’estudiar amb exactitud. Per tant l’estudi és centra principalment en conèixer el índex d’activitat física dels alumnes, el tipus d’activitat física que realitzen, els motius de pràctica i les barreres que dificulten la pràctica. La mostra analitzada és l’alumnat d’ESO que està format per 367 alumnes, 196 són nois i 171 són noies de 11 a 17 anys. El instrument de mesura utilitzat és una enquesta d’elaboració pròpia però amb referències del (MSD, 2011), aquesta enquesta s’ha administrat personalment als alumnes al principi de les classes d’educació física, posteriorment s’ha tractat les dades mitjançant el programa estadístic SPSS 20 per realitzar taules de contingència i gràfic de barres, finalment els resultats han mostrat una equivalència entre alumnes actius i no actius, que hi ha més percentatge de pràctica d’activitat física no organitzada que activitat física organitzada, que els principals motius de pràctica són la diversió i la salut, i que la falta de temps és la barrera que predomina més en els alumnes.
Resumo:
Partint de la base que no tots els alumnes es desenvolupen de la mateixa manera en el marc de les pràctiques esportives col·lectives a l’àrea d’Educació Física, per què no indagar dins el comportament motor de cadascun d’ells i veure’n les diferències? Arran d’aquesta qüestió, el següent estudi pretén evidenciar les diferències més significatives que s’estableixen sobre les conductes motrius dels alumnes de 3r i 4t de l’ESO durant la realització d’un joc esportiu col·lectiu. Així doncs, la mostra va ser seleccionada en funció de si els alumnes realitzaven, o no, algun tipus de modalitat esportiva fora de l’escola (individual i/o col·lectiva). Per tal de poder determinar aquestes diferències, es va utilitzar l’observació indirecta d’imatges enregistrades en vídeo. Amb l’ajuda de fulls d’observació ajustats al joc en concret i d’un instrument d’avaluació, s’havien de registrar de forma pertinent les conductes motrius dels alumnes durant la realització del joc esportiu col·lectiu seleccionat. Els resultats i les conclusions finals s’han extret a partir dels valors representats en la graella d’observació i de la puntuació final obtinguda mitjançant l’instrument d’avaluació emprat.
Resumo:
Amb aquest treball d‟investigació es pretén fer veure al docent la importància d‟una adequada gestió del temps de classe d‟Educació Física (E.F.), concretament, abans, durant i al final de la sessió, amb l‟objectiu d‟augmentar el temps de compromís motor dels alumnes. Tanmateix citaré autors i esmentaré estudis que demostren que un increment en el temps de compromís motor per part de l‟alumne, augmenta la probabilitat de que s‟assoleixin els objectius proposats i, per tant, el procés d‟ensenyament – aprenentatge serà més eficaç. En conseqüència, s‟analitzen les categories i variables temporals (temps d‟informació del professor, temps d‟organització dels alumnes i del material i temps d‟imprevistos) que poden restar minuts al temps de pràctica motriu i, a la vegada, es presenten una sèrie de recursos i estratègies que ajuden al professor d‟E.F a reduir les accions i variables temporals que incideixen negativament a fi i efecte d‟augmentar el temps de pràctica motriu.
Resumo:
Hi ha diversos autors que parlen dels beneficis socials que aporten les estructures d’aprenentatge cooperatives dins les aules d’Educació Primària, afirmant que d’aquesta manera podem millorar la cohesió dels grups i disminuir el percentatge d’alumnes rebutjats. Per comprovar-ho, al llarg d’aquesta investigació he implantat aquestes estructures de treball dins l’àrea d’Educació Física. A través de diferents instruments de recollida de dades, he pogut comprovar quin era l’estat de les relacions, abans, durant i després de la meva intervenció didàctica, d’aquesta manera, i comparant-ne els resultats, he pogut afirmar o desmentir la idea d’aquests autors.
Resumo:
L‟objectiu de l‟estudi és observar els diferents factors que fan incrementar la motivació dels alumnes a les classes d‟Educació Física. Aquesta recerca té com a finalitat descriure i interpretar el clima motivacional que envolta les sessions d‟Educació Física mitjançant l‟estudi de dos mestres de l‟especialitat. L‟estudi es centra en l‟observació de les diferents estratègies que utilitzen els docents per afavorir el clima motivacional a les sessions d‟Educació Física en els cursos de segon i tercer d‟Educació Primària. Aquesta recerca té com a base teòrica l‟estudi realitzat prèviament per diferents autors, com per exemple, Cecchini (2002), Cervelló (2005) i Pascual (2011). Paraules clau: Motivació, Educació Física, clima motivacional, entusiasme del docent, tasca, l‟autoritat del docent, el reconeixement del docent, grups de treball, l‟avaluació i el temps de treball.
Resumo:
La meva investigació de metodologia qualitativa es base en observar el grau de consciència que tenen els alumnes de tercer de primària, de l’escola El Gegant del Rec, dels valors, les actituds i les normes que es treballen a través de jocs cooperatius, els quals estan presentats a partir d’una unitat de programació. El motiu del meu estudi és que l’educació en valors ha d’estar present a l’àrea d’Educació Física, ja que és un escenari molt potent i és molt interessant observar i potenciar als discents diferents actituds i valors a través de jocs i normes.
Resumo:
L’educació física és una matèria que presenta diferències estructurals i organitzatives significatives respecte la resta d’àrees. L’anàlisi de la pràctica diària durant les sessions, ens demostra els pocs minuts que els alumnes realment disposen per practicar i poder assolir els objectius marcats. Aquesta recerca, pretén fer veure als professors la importància d’una adequada gestió del temps a l’aula amb l’objectiu d’augmentar el temps de pràctica motriu dels alumnes. Per fer-ho, es durà a terme un procés d’investigació on, primerament es definiran els diferents temps que existeixen en una sessió d’educació física, i després, s’analitzaran i es buscaran possibles relacions entre l’organització d’aquests temps dins la programació del professor i durant la realització de les sessions. Per últim, es presenten una sèrie d’estratègies d’intervenció, que poden ajudar al professorat a augmentar el temps dedicat a la pràctica, temps essencial per a l’aprenentatge.
Resumo:
El present article se centra en la situació del professorat d'Educació Física i les seves necessitats formatives per actuar adequadament en entorns d'escola multicultural. Amb aquesta finalitat es presenta la importància de l'educació física com a agent socialitzador per a l'alumnat immigrant, les diferents tendències de les investigacions específiques sobre formació del professorat d'Educació Física en temes d'immigració, i les dades obtingudes a través d'una investigació específica realitzada amb una mostra de 230 centres escolars de tot Catalunya. Com a aspectes més remarcables, cal assenyalar que encara que l'educació física i l'esport poden representar un espai de trobada molt valuós per a la interculturalitat, és important no deixar de banda una educació orientada cap a la convivència, i que la formació del professorat sigui coherent amb les necessitats reals que s'observen en i des dels centres escolars.
Resumo:
Una de les conseqüències directes del fenomen de la diversitat cultural és l'elevat nombre d'alumnat nouvingut als centres educatius. Davant d'aquest fet, les activitats físicoesportives poden esdevenir una bona estratègia per afrontar amb eficàcia el repte d'assolir una educació inclusiva i per a tothom. Aquest article presenta un estudi dut a terme als centres educatius reconeguts oficialment com a centres amb aula d'acollida. Concretament, mostra els resultats obtinguts en l'aplicació d'un qüestionari complimentat pels educadors (professorat, mestres i altres agents educatius) amb la intenció de copsar el valor inclusiu de les activitats físicoesportives dutes a terme en horari no-lectiu.
Resumo:
L'objecte d'estudi d'aquest article és la relació entre l'educació física i l'aprenentatge de la llengua anglesa, per mitjà de l'enfocament educatiu AICLE (CLIL, en anglès), concretat en el programa Mou-te i aprèn. Pel que fa a l'educació física es fonamenta en la metodologia d'instrucció directa: global pura, anàlisi progressiu i anàlisi seqüencial, complementada amb estratègies d'aprenentatge cooperatiu. L'educació física és una forma diferent i excel-lent d'aprendre la llengua. La combinació de les diferents metodologies i tècniques són molt efectives per millorar alhora el llenguatge, la motricitat i la salut.
Resumo:
Gears of the current millennium have been activated by the hit entry into the information society that has generated a whole range of social and educational changes, it is difficult to stay out of their influence, such as: the dizzying presence of new technologies (NNTT) and the entrenchment of a crisis of values. Physical education has been affected by this avalanche of developments that have sparked the birth of original teaching and learning tools that can be applied in the classroom. In this sense, WebQuests have been configured as a unifying and educational activities that allow addressing the treatment of specific thematic area that we are dealing with the work of certain cross¿cutting. But how do you know what product we have before us, what is its effectiveness? What criteria will allow us to classify it as a fit and capable of being applied in our particular educational context? To clarify these and other issues that any teacher could arise before the election of a multimedia educational materials, our particular object of study has a double claim on the one hand, developing two tools: the card catalog and the heading of Valuation of WebQuests and secondly, to apply these tools in order to find out / determine the degree of quality of a sample of WebQuests. In this article sets forth, in summary form, the various stages of what our research has gone since the establishment of a synthesized theoretical basis, via the definition of the basic guidelines for the design of the exhibition and research results and ending with The list of the ideas and proposals arising from thework.
Resumo:
En aquest article es realitza una anàlisi comparativa de tres revistes de l’àmbit de l’Educació Física i l’Esport, editades en castellà i incloses als llistats de Latindex, ISOC, IN-RECS, CARHUS. Es comparen les revistes en funció de diferents índexs bibliomètrics (citacions per any, citacions internacionals, treballs publicats i factor d’impacte) i valoratius. L’anàlisi posa de manifest que la revista Apunts. Educación Física y Deportes queda més ben situada en la majoria de paràmetres analitzats, seguida molt de prop per la revista Psicología del Deporte. El treball finalitza amb algunes reflexions sobre els diferents índexs analitzats.
Resumo:
Introducción. El objetivo de este estudio fue proporcionar orientaciones para ayudar a profesionales de la educación física a tomar decisiones en torno a las emociones que produjeron diferentes juegos deportivos clasificados en cuatro dominios de acción motriz (psicomotor, cooperación, oposición y cooperación/oposición). Método. La muestra correspondió a 284 estudiantes universitarios de educación física y de educación primaria (INEFC, Facultad de Educación, Universidades de Lleida y de Barcelona, España). A través de un diseño cuasi-experimental los estudiantes indicaron en un cuestionario validado la intensidad sentida en trece emociones tras participar en cada juego. El análisis de los datos se realizó a través de los árboles de clasificación. Resultados. La comparación de los resultados en los diferentes dominios de acción motor mostró que los juegos cooperativos fueron los que activaron emociones positivas más intensas entre los estudiantes. En los juegos no competitivos de cooperación los resultados en emociones positivas fueron 18.3 % más elevados que en los juegos competitivos. Conclusión. Los resultados sugieren que el tipo de juegos a elegir es la primera decisión importante que debería plantearse para educar emociones en los estudiantes. Cada dominio de acción motriz está asociado a la producción de diferentes tipos de emoción.
Resumo:
En el presente artículo se realiza un análisis comparativo de tres revistas del ámbito de la Educación Física y Deportes, editadas en castellano e incluidas en los listados de Latindex, ISOC, IN-RECS, CARHUS. Se comparan las revistas en función de distintos índices bibliométricos (citas por año, citas internacionales, trabajos publicados y factor de impacto) y valorativos. El análisis pone de manifiesto que la revista Apunts. Educación Física y Deportes queda mejor situada en la mayoría de parámetros analizados, seguida muy de cerca por la revista de Psicología del Deporte. Se finaliza el trabajo con algunas reflexiones sobre los distintos índices analizados.