56 resultados para Penal colonies
Resumo:
Este estudio tiene como objetivo el análisis de la participación de la Unión Europea y sus Estados miembros en la Conferencia de Revisión del Estatuto de la Corte Penal Internacional, que tuvo lugar en Kampala el 10 de junio de 2010.
Resumo:
L’estudi pretén millorar les bones pràctiques del col·lectiu de mediació penal juvenil, reflexionar sobre el que suposa l’atenció diària a joves infractors, víctimes i perjudicats que participen en un procés de mediació. Els primers estudis de recerca que es van dur a terme sobre el programa de mediació daten de l’any 1992-1994, per professionals del Departament i recollits en el llibre Mediació i justícia juvenil, dirigit per Jaume Funes i editat l’any 1994 pel CEJFE. Aquestes primeres investigacions estaven centrades en un marc legal marcat per la Llei 4/92 i on la població atesa comprèn les edats entre 12 i 16 anys. L’any 2000 va entrar en vigor un nou marc legal i una nova franja d’edat en la població, de 14 a 18 anys. La Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en la qual preveu en els articles 19, 27.3 i 51.2, la conciliació i la reparació entre el menor o jove infractor i la víctima i/o perjudicat pel delicte, a fi de possibilitar la solució extrajudicial del conflicte. El Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la LO 5/2000, desenvolupa en els articles 5 i 15 la forma de dur a terme les solucions extrajudicials que estableix la llei. Es va regular el procediment i els efectes jurídics de la conciliació i la reparació, així com d’altres solucions extrajudicials, i es va assignar la funció de mediació entre el menor i la víctima a l’equip tècnic, així com també la de proposar les activitats reparadores i socioeducatives més adequades per a l’interès del menor. A més del marc legal que ens marca els límits de la nostra intervenció, i aquells primers estudis, també hem volgut situar-nos en el marc contextual (la xarxa), conceptual i metodològic amb el qual treballem habitualment, per tal de donar coherència als resultats de les enquestes que en surtin.
Resumo:
We analysed and compared the diet of Audouin´s gulls Larus audouinii between their two largest breeding sites in the world: the Ebro Delta and the Chafarinas Islands (western Mediterranean). These two localities showed marked differences in the features of the commercial fishing fleet: in the Ebro Delta area a large fishing fleet produced large amounts of discards, while in the Chafarinas the fleet discarded smaller amounts of fish and marine invertebrates, due to the smaller number of vessels. It is also likely that the percentage of discards from total catches is also lower around the Chafarinas than at the Ebro Delta. We distinguished two types of fishing to compare diet compositions: diurnal (only trawling activity) and diurnal and nocturnal (trawling and purse-seine activity, respectively). We also differentiated regurgitates from young nestlings (up to 20 days old) and from older nestlings or adult birds. At the two localities, fish was the main food of Audouin´s gulls, with epipelagic prey (mainly clupeoids) being more important when both diurnal and nocturnal fisheries were operating. This confirms that epipelagic prey either caught actively by the gulls or linked to fisheries was particularly important in the feeding habits of Audouin´s gulls. Nevertheless, differences between the two colonies appear mainly when only trawlers operated: while at the Ebro Delta gulls showed higher consumption of benthic-mesopelagic prey (probably linked to a higher trawler discard availability), gulls from the Chafarinas Islands consumed higher biomass of epipelagic prey probably caught actively at night. When both fleets operated around the two colonies, the average biomass of prey in a regurgitate of younger chicks was significantly higher at the Ebro Delta than at Chafarinas, and the opposite trend was recorded for older nestlings and adults. Niche width was broader in Chafarinas than in the Ebro Delta for both age classes and for any fishing fleet schedule, suggesting again that the exploitation of discards was higher at the Ebro Delta than at the Chafarinas, where gulls showed a more varied diet. Despite the fact that availability of discards was probably higher at the Ebro Delta than at Chafarinas, the per capita availability was not so different at both localities due to the increasing seabird community population at the Ebro Delta, which ca. doubled that at Chafarinas in the last decade.
Resumo:
The impact of yellow-legged gulls on Audouin´s gulls was studied by means of observations from a blind, at the Ebro Delta, the Chafarinas Islands and the Columbretes Islands colonies, during different stages of Audouin´s Gulls breeding cycle. The rates of predation (upon eggs and chicks) and kleptoparasitism (aerial and on courtship and chick-feeding regurgitates) were recorded to evaluate this impact. Kleptoparasitism and predation rates recorded at the three colonies may be considered low when compared with similar studies dealing with other gull species. It seems that interactions did not represent a threat to the population dynamics of Audouin´s Gulls in any of the three colonies. The highest rates of aerial kleptoparasitism, courtship feeding and chick mortality were recorded at the Columbretes Islands, and the lowest at the Ebro Delta. The ratio of the number of yellow-legged gulls to the number of Audouin´s gulls seems to influence the rate of disturbances. Food availability was also likely to play an important role in the number of interactions, which increased when food was in shorter supply. The study at the Ebro Delta and Chafarinas Islands was restricted to some subcolonies and hence results may not be necessarily representative of the entire colonies. The existence of some yellow-legged gull individuals specialised as predators was recorded. Finally, we discuss the suitability of several conservation measures commonly applied in colonies where both species breed syntopically.
Resumo:
L'objecte del plet són els requisits necessaris per a la instal·lació d¿una xemeneia per a l'evacuació dels fums del local situat en els baixos d'un edifici en règim de propietat horitzontal. La matèria no és nova, però la STSJC de 31 de març de 2008 suposa un canvi de criteri jurisprudencial en relació amb la STSJC de 15 de gener de 2005, que la Sala ha de justificar per evitar la infracció del principi d¿igualtat en l¿aplicació de la llei.
Resumo:
We analysed and compared the diet of Audouin´s gulls Larus audouinii between their two largest breeding sites in the world: the Ebro Delta and the Chafarinas Islands (western Mediterranean). These two localities showed marked differences in the features of the commercial fishing fleet: in the Ebro Delta area a large fishing fleet produced large amounts of discards, while in the Chafarinas the fleet discarded smaller amounts of fish and marine invertebrates, due to the smaller number of vessels. It is also likely that the percentage of discards from total catches is also lower around the Chafarinas than at the Ebro Delta. We distinguished two types of fishing to compare diet compositions: diurnal (only trawling activity) and diurnal and nocturnal (trawling and purse-seine activity, respectively). We also differentiated regurgitates from young nestlings (up to 20 days old) and from older nestlings or adult birds. At the two localities, fish was the main food of Audouin´s gulls, with epipelagic prey (mainly clupeoids) being more important when both diurnal and nocturnal fisheries were operating. This confirms that epipelagic prey either caught actively by the gulls or linked to fisheries was particularly important in the feeding habits of Audouin´s gulls. Nevertheless, differences between the two colonies appear mainly when only trawlers operated: while at the Ebro Delta gulls showed higher consumption of benthic-mesopelagic prey (probably linked to a higher trawler discard availability), gulls from the Chafarinas Islands consumed higher biomass of epipelagic prey probably caught actively at night. When both fleets operated around the two colonies, the average biomass of prey in a regurgitate of younger chicks was significantly higher at the Ebro Delta than at Chafarinas, and the opposite trend was recorded for older nestlings and adults. Niche width was broader in Chafarinas than in the Ebro Delta for both age classes and for any fishing fleet schedule, suggesting again that the exploitation of discards was higher at the Ebro Delta than at the Chafarinas, where gulls showed a more varied diet. Despite the fact that availability of discards was probably higher at the Ebro Delta than at Chafarinas, the per capita availability was not so different at both localities due to the increasing seabird community population at the Ebro Delta, which ca. doubled that at Chafarinas in the last decade.
Resumo:
Es difícil encontrar en el Código penal español una regulación tan deficiente y confusa de una serie de conductas delictivas tan relevantes para el funcionamiento del Estado de Derecho como es la relativa a las detenciones ilegales cometidas por funcionario público que se prevé en los arts. 167 y 530. Lejos de hallar criterios jurisprudenciales satisfactorios que reconduzcan, en la medida de lo posible, la situación se advierte que el caos se ha instalado en buena medida en las resoluciones de los tribunales. En este trabajo se describe la situación y se propone una revisión general de los criterios interpretativos de los tipos en cuestión con el fin de dotarlos de mayor coherencia y certeza en su aplicación.
La mediación con jóvenes inmigrantes en el ámbito de la justicia penal juvenil: un enfoque educativo
Resumo:
Nuestra sociedad cada vez es más diversa y multicultural. La creciente preocupación social en relación con las acciones y alternativas educativas que pueden ayudar a cohesionar nuestra comunidad, genera retos importantes. El desarrollo de una reflexión fundamentada, basada en la investigación fomenta una comprensión más real y menos estereotipada de determinados fenómenos. Es importante huir de tópicos interesados surgidos desde perspectivas políticas e ideológicas que tienden a sesgar el problema. La Justicia Penal Juvenil constituye uno de los ámbitos donde la diversidad cultural ha irrumpido, en los últimos años, de manera muy significativa. Tanto en los centros de menores como en otras medidas alternativas, la presencia de población inmigrante es claramente visible. Esta situación está generando una importante reflexión a cerca de la aplicación de las formas de gestión del conflicto recogidas actualmente en la Ley Penal Juvenil, para dar respuesta a las nuevas necesidades y demandas. Desde estas páginas se profundiza en la utilización de la mediación como alternativa en el ámbito penal, en aquellos casos donde una de las partes está constituida por jóvenes inmigrantes, para poder proporcionar unas bases comprensivas para la mejora de tales procesos.
La mediación con jóvenes inmigrantes en el ámbito de la justicia penal juvenil: un enfoque educativo
Resumo:
Nuestra sociedad cada vez es más diversa y multicultural. La creciente preocupación social en relación con las acciones y alternativas educativas que pueden ayudar a cohesionar nuestra comunidad, genera retos importantes. El desarrollo de una reflexión fundamentada, basada en la investigación fomenta una comprensión más real y menos estereotipada de determinados fenómenos. Es importante huir de tópicos interesados surgidos desde perspectivas políticas e ideológicas que tienden a sesgar el problema. La Justicia Penal Juvenil constituye uno de los ámbitos donde la diversidad cultural ha irrumpido, en los últimos años, de manera muy significativa. Tanto en los centros de menores como en otras medidas alternativas, la presencia de población inmigrante es claramente visible. Esta situación está generando una importante reflexión a cerca de la aplicación de las formas de gestión del conflicto recogidas actualmente en la Ley Penal Juvenil, para dar respuesta a las nuevas necesidades y demandas. Desde estas páginas se profundiza en la utilización de la mediación como alternativa en el ámbito penal, en aquellos casos donde una de las partes está constituida por jóvenes inmigrantes, para poder proporcionar unas bases comprensivas para la mejora de tales procesos.
Resumo:
En la actualitat, la circulació de vehicles s'ha convertit en una activitat bàsica per al desenvolupament de l'economia mundial a la vegada que ha comportat una innumerable quantitat d'avantatges per als individus en àmbits tan dispars com són els laborals o els d'oci. Els progressos de la indústria automobilística han estat extraordinaris. No obstant això, ni el procés d'aprenentatge i adaptació per part dels conductors ni la millora del sistema d'infraestructures ha estat tan espectacular com l'augment del parc mòbil. A més, la informació subministrada pels mass media, en general, ha propiciat més que previngut la conducció irresponsable i perillosa. En conseqüència, el número de morts i ferits en accidents de trànsit es tan important que es pot considerar que estem davant un autèntic problema de salut pública mundial. Els poders públics han promogut campanyes publicitàries a favor d'una conducció responsable, han invertit en educació vial, han millorat la xarxa de carreteres i han creat un sistema sancionador administratiu i penal per castigar les infraccions a les normes de trànsit. Els resultats obtinguts han estat positius, reduint-se la mortalitat en Espanya en més d'un 50%. No obstant això, davant la persistència del número d'accidents mortals o amb greus lesions, el legislador ha optat per incrementar el sistema punitiu, limitant principis constitucionals tan bàsics com són els de presumpció d'innocència o de defensa.
Resumo:
Des de 1999, el Departament de Justícia aplica el Programa de mediació penal amb infractors adults i víctimes. Aquest Programa, emmarcat en la perspectiva de l’anomenada Justícia Restaurativa, cerca resoldre el conflicte produït pel delicte implicant totes les parts i concedint un paper clau a la víctima, sobre la restitució de la qual gira el procés mediador. La recerca que es presenta fa una avaluació del funcionament d’aquest Programa amb l’objectiu de constatar si la mediació penal pot satisfer algunes de les necessitats de les víctimes de delictes. La valoració que en fan les víctimes que han participat en l’estudi d’avaluació és positiva. Els principals beneficis que destaquen són la reparació material, rebre les disculpes de l’infractor, poder explicar la seva vivència i sentir-se escoltades, i poder participar en la resolució del seu propi procediment i en la resolució final del conflicte.
Resumo:
Desde 1999, el Departamento de Justicia de la Generalitat de Cataluña aplica el Programa de mediación penal con infractores adultos y víctimas. Este Programa, enmarcado en la perspectiva de la llamada Justicia Restaurativa, busca resolver el conflicto producido por el delito implicando a todas las partes y concediendo un papel clave a la víctima, sobre la restitución de la cual gira el proceso mediador. La investigación que se presenta hace una evaluación del funcionamiento de este Programa con el objetivo de constatar si la mediación penal puede satisfacer algunas de las necesidades de las víctimas de delitos. La valoración que hacen las víctimas que han participado en el estudio de evaluación es positiva. Los principales beneficios que destacan son la reparación material, recibir las disculpas del infractor, poder explicar su vivencia y sentirse escuchadas, y poder participar en la resolución de su propio procedimiento y en la resolución final del conflicto.
Resumo:
El presente estudio expone la regulación del nuevo delito de "atti persecutori" introducido en el Código Penal italiano. El Decreto Legge 11/2009, de 23 de febrero, convalidado por el Parlamento italiano mediante la Ley 28/2009, ha incluido un nuevo art. 612 bis al CP italiano. Con la inclusión de dicho delito entre los que protegen la libertad del individuo Italia se incorpora a la corriente político-criminal que propugna la criminalización del stalking. La incriminación de dichas conductas de acoso constituye una orientación iniciada en Estados Unidos a principios de los 90, que ha colonizado otros países del Common Law y que finalmente ha llegado a la Europa continental. En este trabajo se analizan básicamente los elementos del tipo del nuevo delito italiano. Sin embargo, no se deja de atender ni a la previa conceptuación de este fenómeno ni a otras medidas protectoras de la víctima del stalking que se incorporan al ordenamiento italiano mediante la presente Ley.