Efectos sobre la calidad de la inducción anestésica y agitación postoperatoria en niños según la presencia paterna en el quirófano

La presència paterna com una intervenció no farmacològica per a reduïr l’estrés i millorar la cooperació infantil durant la inducció anestèsica ha estat freqüentment estudiada, sobretot als països anglosaxons, amb resultats contradictoris. L’objectiu del present estudi és avaluar la qualitat de la inducció anestèsica i del postoperatori segons la presència paterna o no a la mateixa en xiquets espanyols, ASA I-II, no premedicats, programats per a cirurgía otorrinolaringológica. Hem trobat un increment de la incidència d’inducció suau i una disminució de la inducció traumàtica al grup de xiquets amb presència paterna (p&0.05).

Clinical application of differential time to positivity of blood cultures as a diagnostic method for catheter-related bloodstream infection.

La sospita de bacterièmia relacionada a catèter (BRC) necessita la retirada d’aquest, confirmant-se a posteriori només en un 15-25%. La diferencia en el temps de positivització d´ hemocultius (DTP) ha demostrat ser un mètode fiable per el diagnòstic de BRC evitant la retirada del catèter. Amb la intenció de comprovar la utilitat clínica de la DTP, l’hem comparada amb un mètode diagnòstic estàndard. Hem inclòs 133 pacients ingressats a una unitat de cures intensives portadors de catèters venosos centrals. 56 pacients s’han aleatoritzats. No hem trobat diferències significatives en quant a morbi-mortalitat en els 2 grups havent evitat 70% de retirada innecessària de catèters en el grup de DTP.

El consum de fàrmacs en la població conductora: un estudi poblacional des de l’Atenció Primària

INTRODUCCIÓ: Lesions per trànsit (LT), evitables i problema de salut pública. Àmbit d’atenció primària (AP), lloc on investigar i actuar. Possible relació medicació crònica del conductor i LT. MÈTODES: estudi descriptiu, transversal i multicèntric, conductors amb història clínica, província Barcelona. 1900 enquestes, mostreig consecutiu. Variables sociodemogràfiques, sobre conducció i salut. RESULTATS: 57,3% homes, 8,5% conductors professionals, 12,5% havia patit una LT, 6% va precisar ajuda mèdica. 45,2% medicació crònica, predominant tractament cardiovascular. CONCLUSIONS: No s’han trobat relacions significatives entre medicació crònica i LT. Limitacions:imperfecció dels sistemes de registre, fiabilitat feble de dades autodeclarades, presència de possibles factors de confusió.

Post-adopció i resiliència: l'ajust psicosocial i vivència de l'adopció en infants adoptats internacionalment

Antecedents. Cada cop són més els nens i nenes adoptats internacionalment que creixen en la nostra societat, i el seu ajust psicosocial s’ha convertit en un assumpte d’especial interès i rellevància. Objectius. Estudiar l'ajust psicosocial i la vivència de l'adopció en els infants adoptats internacionalment. Els objectius específics són: 1) estudiar els nivells d’adaptació personal i social en nens i nenes adoptats/des internacionalment, en comparació amb els estàndards de la població normativa; 2) estudiar la vivència de l’adopció en nens i nenes adoptats internacionalment i la percepció que mares i pares en tenen al respecte; 3) analitzar el paper de las variables estrés i estratègies d’afrontament en l’ajust psicosocial dels infants adoptats. Material i Mètode. La mostra està formada per 103 infants adoptats a l’estranger, d’entre 8 i 12 anys, i els seus respectius pares i mares. Els participants completaren les següents proves: BASC (Behavior Assessment System for Children (BASC; Reynolds & Kamphaus, 1992), Qüestionari de punts forts i febles (SDQ; Goodman, 1997, 1999), Escala de la vivència adoptiva (Reinoso, 2008), Kidcope (Spirito, Stara y Williams, 1988). En realitzen anàlisis estadístics de tipus descriptiu, comparatiu, correlacional i exploratori. Resultats. La majoria dels menors adoptats internacionalment presenta bons nivells de funcionament, si bé un 25% d’ells presenta dificultats adaptatives bàsiques. En general s’observa un elevat nivell de convergència en la visió de l’experiència adoptiva entre nens/es i mares i pares. Els infants puntuen més alt en identitat cultural i més baix en discriminació percebuda que els seus pares/mares. Principalment esmenten problemes interpersonals de relació i de salut, malalties i accidents i utilitzen predominantment estratègies d’afrontament aproximatives. Els estressors vinculats amb l’experiència adoptiva són escassament mencionats. Conclusions. L’especificitat de la condició adoptiva requereix d’intervencions ajustades a la realitat d’aquests les necessitats d’aquests nens i les seves families.

Origen biogeogràfic i risc de varicel.la entre la població immigrant adulta de Catalunya

Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicèntric (4 centres d’atenció primària) on es van monitoritzar i comparar les incidències de varicel.la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificació basada en el seu origen biogeogràfic. Les taxes d’incidència obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holoàrtics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autòctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holoàrtics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asiàtics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etiòpics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferències obtingudes en relació a la població autòctona es van centrar en los immigrants d’origen neotropical (raó d’incidència estandaritzada = 2,07; o un excés de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asiàtica =3,24; o un excés de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusió, la població d’origen indostànic i, en menor grau, la d’origen sud-americà poden tenir una vulnerabilitat a la varicel.la superior al de la població autòctona.

Aplicació per als Bombers de Mallorca en PDA

L'objectiu d'aquest TFC és desenvolupar una aplicació client per PDA fent ús de la tecnologia .NET de Microsoft per el cos de bombers del Consell de Mallorca per a enregistrar 'in situ' les dades relatives als sinistres on són demanats els seus serveis.

BCN-Routing : càlcul web de rutes amb pgRouting, OpenStreetMaps i OpenLayers

Es presenta un sistema acurat de càlcul web d'itineraris mínims (per a vianants i per a vehicles) entre dos punts de la ciutat de Barcelona, un dels quals es triat per l'usuari directament a sobre un mapa i l'altre, alternativament, a sobre el mateix mapa o bé a sobre una llista de selecció de les principals atraccions turístiques de Barcelona.El sistema es troba implementat per medi de MapServer (1) com a servidor, OpenLayers (2) per a la interfície d'usuari, una base de dades PostrgreSQL (3)/PostGIS (4) que recull dades d'OpenStreetMaps (5) per a la navegació i dades introduïdes manualment, per a la llista de selecció d'atraccions turístiques. Per al càlcul d'itineraris es fa servir, pgRouting (6) alhora que s'accedeix a la cartografia de CartoCiudad (7) per a mostrar un mapa de base i opcionalment els noms dels carrers i punts d'interès a partir de les capes FondoUrbano, Vial i Topónimo del servidor WMS de CartoCiudad.Tot el sistema corre a sobre Windows 7 Home Premium (8).Així mateix es presenten quatre noves funcions i un tipus definit per l'usuari de PostgreSQL per al càlcul acurat d'itineraris mínims i l'estudi teòric que justifica la seva bondat.

La diabetes en la población inmigrante marroquí. Estudio Etnográfico

La diabetes mellitus (DM) está considerada como uno de los principales problemas de salud mundial con cifras que mantiene un crecimiento continuado año tras año. Por otro lado el creciente número de inmigrantes en nuestro país supone un reto para los profesionales de la salud debido a las implicaciones culturales, socio-económicas y linguísticas que conlleva. Cada vez más se hace patente la necesidad de adaptar los cuidados a unas necesidades cada vez menos homogéneas debido a la variedad de realidades culturales existentes hoy día. Una de estas realidades culturales más importantes en nuestro país la conforman los marroquíes. Presentan una mayor prevalencia de DM y un peor control de la enfermedad que la población española. Además de factores genéticos y soci- económicos, los aspectos culturales juegan un importante papel en el manejo de la DM. La vivencia y el conocimiento que tengan sobre la enfermedad facilitará o no una adherencia adecuada y continuada a las pautas de autocuidado que requiere la DM. El objetivo es conocer el significado que la población inmigrante de origen marroquí da a la DM y su experiencia respecto al hecho de vivir con la enfermedad. *Población: Pacientes marroquíes con DM residentes en Barcelona. El estudio se llevará a cabo durante el año 2012 en centros de Atención Primaria del distrito de Ciutat Vella, en Barcelona. Estos centros prestan asistencia a un alto porcentaje de población inmigrante. *Metodología: Se opta por un enfoque cualitativo de tipo etnográfico por considerarlo más adecuado a los objetivos del estudio. Recogida de Información: Observación participante y entrevistas semiestructuradas. *Análisis de Datos: Se realizará un análisis descriptivo de contenido temático siguiendo las etapas descritas por Huberman y Miles.

Implementació del TPM en una empresa de 250 treballadors

El present projecte s’emmarca en una planta embotelladora d’aigua on, seguint una filosofia LeanProduction, s’anima a buscar les minves dels processos productius i eliminar-les. La implantació del Lean Production que es proposa s’ha realitzat sempre des de l’òptica de la millora contínua per aconseguir zero defectes, zero avaries i zero accidents. El mètode que s’utilitza és el TPM, que es basa a assegurar que cada màquina del procés productiu realitzi correctament les tasques requerides i per tant la producció no es vegi mai aturada. El que es pretén en el present projecte és la implementació de tasques prèvies a la implantació del TPM i la descentralització d’algunes que són pròpies del departament de manteniment cap a l’àrea de producció. Es pretén així, aconseguir una millora en el rendiment de la planta i, alhora, aconseguir una reducció de minves en el procés de productiu

Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior

Els programes formatius d’educació viària són una mesura penal alternativa que s’imposa habitualment als autors dels delictes relacionats amb el trànsit (articles 379 i següents del Codi Penal) per suspendre o substituir la pena de presó. Aquests programes tenen un doble objectiu: aconseguir reduir a curt termini la sinistralitat viària i propiciar un canvi cultural permanent en la conducció. L’objectiu principal d’aquesta recerca va ser identificar les característiques comunes dels infractors de trànsit que fan aquest tipus d’intervenció, conèixer els factors de risc associats a aquests infractors i en quina mesura l’estat psicològic és un factor de risc en l’estil de conducció. També es volia determinar si hi havia diferències entre les entitats que impartien la formació, avaluar l’efectivitat d’aquests programes en l’estil de conducció dels participants en finalitzar el curs i conèixer la reincidència dels seus participants i la seva relació amb l’estat i el canvi de les variables de l’estudi. La mostra va comptar amb 278 participants voluntaris del total de 354 infractors de trànsit que van realitzar un programa formatiu entre l’1 d’abril de 2009 i el 13 de febrer de 2010. D’aquests, un total de 100 participants van autoritzar a ser contactats novament entre el desembre del 2011 i el gener del 2012, per mirar la reincidència. Les fonts d’informació van ser els qüestionaris passats als infractors i el buidatge de la base de dades d’execució penal del Departament de Justícia, amb informació judicial i personal i el seguiment dels usuaris fins a dos anys després d’haver finalitzat el curs formatiu, per saber si havien tornat a reincidir en el mateix delicte.

Evaluación de programas formativos de seguridad vial y su reincidencia posterior

Los programas formativos de educación vial son una medida penal alternativa que se impone habitualmente a los autores de delitos relacionados con el tráfico (artículos 379 y siguientes del Código Penal) para suspender o sustituir la pena de prisión. Estos programas tienen un doble objetivo: conseguir reducir a corto plazo la siniestralidad vial y propiciar un cambio cultural permanente en la conducción. El objetivo principal de esta investigación fue identificar las características comunes de los infractores de tráfico que han de hacer este tipo de intervención y conocer sus factores de riesgo. También se estudiaron las diferencias entre las entidades que imparten los cursos formativos, se evaluó su efectividad y se estudió la reincidencia de los conductores. En total participaron 278 infractores que realizaron un programa formativo entre el 1 de abril de 2009 y el 13 de febrero de 2010 y se les siguió hasta enero de 2012.

Urban design proposes for the norwegian cities

Alta is the biggest city in the country of Finnmark. The area of study, Bossekop, is situated 4km from the city centre. It has some commercial areas, offices, hotels and housing, mostly single family housing. The most important Norwegian road, E6 goes through Bossekop, there for it has a big traffic flow. The concept builds on the idea of two axis, one local leading from the local sports development area into the centre core, and one on a higher level, the E6. In Bodø, after analysing carefully the surroundings we reached the conclusion that it is posssible to conserve a lot of the green as well as offering the municipalities the chance to develop with several housing typologies. Nature should be preserved and with this connect directly the mountain to the sea, using the existing creek to make the water connection. In order to keep a big part of this land untouched, we suggest that the rest of the site can be developed quite densely in one of the areas and then continuously fading out in direction of the mountains. Finnsnes is an important communication point for the region with its good connections. In that way it is becoming a central point for commerce and leisure. The concept is based on the wish from the municipality of Lenvik to look upon the city’s connection to the surrounding sea and green areas, together with the wish to make the pedestrian access better and the car traffic lighter., and in that way improve the conditions in the city

Safety in vicinity of industrials plants: risk assessment and land use planning

The aim of this book is to survey on different Land Use Planning and safety approaches in vicinity of industrial plants. As this research is associated with three broad fields of Land Use Planning, safety and security, the set principle is to avoid unnecessary and over detailed information, but including the useful ones to provide a comprehensive resource which can be applicable for several purposes. Besides, the proposed method, which is explained in Chapter 7, can initiate a new field for future of Land Use Planning in vicinity of industrial plants.

Els Atropellaments com un probema de seguretat|

Un dels principals aspectes que engloba la (in)seguretat ciutadana és precisament la (in)seguretat viària. De fet, els accidents de trànsit són el quart problema que més preocupa a la ciutadania. Tanmateix, quan es parla de (in)seguretat viària s’acostuma a centrar-se excessivament en els vehicles i en els seus ocupants, deixant sovint de banda la part més dèbil: els vianants. Tot i així, si analitzem les estadístiques existents sobre sinistralitat viària podem observar que els accidents de trànsit amb vianants (els atropellaments) representaven l’any 2010 un percentatge molt important, en concret més d’un 12’7% dels accidents amb víctimes a Catalunya i, dins l’àmbit urbà, representaven més del 18% dels accidents amb víctimes. El municipi de Vic no ha quedat al marge d’aquesta problemàtica. Tot el contrari. Darrerament el nombre d’atropellaments s’ha incrementat considerablement, la qual cosa, unit a l’ampli ressò informatiu per part dels mitjans de comunicació locals, ha original una creixent sensació d’inseguretat en el municipi. Per aquest motiu, el consistori local ha començat a emprendre un seguit d’actuacions per tal de poder fer front a aquest tipus de sinistralitat. En aquest estudi es pretén delimitar l’abast real d’aquest tipus de sinistralitat, així com destacar els tres elements principals que podrien explicar perquè els atropellaments, tot i ser una problemàtica de (in)seguretat viària i formar part de les agendes polítiques institucionals des de fa més de quaranta anys, no s’ha pogut afrontar amb prou èxit. En concret, es destaca la manca de coordinació institucional, el paper del sistema de la justícia penal i l’escassa atenció als vianants per part de la diferent normativa sobre seguretat viària. Així mateix, a través d’un enfocament sistèmic, es pretén també identificar els principals riscos i amenaces que podrien explicar aquest tipus de problemàtica, per tal de, finalment, poder proposar un seguit de mesures d’actuació que es podrien adoptar per fer front als atropellaments de vianants, juntament amb un breu pla d’acció, el qual, tenint en compte el caràcter transversal de la gran majoria de propostes, s’hauria d’ajustar als objectius i al contingut del Pla Local de Seguretat Viària de Vic que actualment està en fase de revisió.

Programa Estratègic Funcional de l’atenció sanitària privada

La Fundació Privada Hospital Asil de Granollers, és el centre hospitalari de referència a la comarca del Vallès Oriental. És un hospital que pertany a la Xarxa Hospitalària d’Ús Pública de Catalunya i que té concertat amb el Catsalut les línies de l’atenció especialitzada i sociosanitària. El 94% de la facturació de la FPHAG prové de la concertació amb l’asseguradora pública i la resta d'altres clients. En aquest marc, el que es proposa des del patronat i la direcció general és ordenar e impulsar el creixement del sector privat coincidint amb la disponibilitat del nou edifici d’atenció ambulatòria, conjuntament amb la resta dels equipaments i estructures de l'àmbit hospitalari del que ja venia disposant per activitat privada des de l’any 2005. Amb aquesta finalitat, es defineix en el organigrama de la FPHAG una nova direcció, que entre d'altres objectius persegueixi i es faci seu el projecte per impulsar l’assistència sanitària privada dintre del marc de l'hospital i alhora vetlli per la equitat i els drets dels usuaris mitjançant el control de circuits i el registre d’activitat. Aquesta dirección anomenada Direcció de Gestió de Clients i Atenció a l’Usuari, és la responsable de vetllar pel pacient/usuari/client, des del punt de vista de la gestió dels serveis sanitaris i la satisfacció del client, sigui aquest públic o privat.