Selección de péptidos sintéticos del Virus de la Hepatitis G (GBV-C/HGV) inhibidores del Péptido de Fusión HIV-I

El GB virus C (GBV-C) o virus de l'hepatitis G (HGV) es un virus format per una única cadena de RNA que pertany a la familia Flaviviridae. En els últims anys, s'han publicat nombrosos treballs en els quals s'associa la coinfecció del GBV-C i del virus de la immunodeficiència humana (VIH) amb una menor progressió de l'esmentada malaltia així com amb una major supervivència dels pacients una vegada que la SIDA s'ha desenvolupat. El mecanisme pel qual el virus GBV-C/HGV exerceix un “efecte protector” en els pacients amb VIH encara no està descrit. L’estudi de la interacció entre els virus GBVC/HGV i VIH podria donar lloc al desenvolupament de nous agents terapèutics per al tractament de la SIDA.Treballs recents mostren com la capacitat inhibitòria del virus del GBV-C/HGV és deguda a la seva glicoproteina estructural E2. S’ha vist que aquesta proteina seria capaç d’inhibir la primera fase de replicació de VIH, així com la unió i la fusió amb les membranes cel•lulars. Sobre la base d’aquests estudis, l’objectiu d’aquest treball ha estat seleccionar inhibidors del pèptid de fusió del VIH utilitzant pèptids sintètics de la proteina E2 del GBV-C/HGV. El treball realitzat ha consistit en estudiar, utilitzant assajos biofísics de leakage i de lipid mixing, la capacitat dels pèptids de la proteina estructural del virus del GBV-C/HGV per inhibir la interacció i el procés de desestabilització de membranes induïdes pel pèptid de fusió de la glicoproteina de l’embolcall, GP41, del VIH. Aquests assajos, com es descriu en treballs anteriors, han resultat útils per a la selecció i la identificació de compostos amb activitat específica anti-GP41. Es pot afirmar que efectivament els pèptids seleccionats de la proteina E2 del virus del GBV-C/HGV inhibeixen l’activitat del pèptid de fusió del VIH probablement com a consequència d’un canvi conformacional en aquest darrer.

Diseño y desarrollo de un equipo de caracterización de ISFET para la medida de analitos iónicos

En este proyecto se desarrolla una unidad de medida para investigar la cuantificación de la concentración de analitos iónicos en análisis clínico mediante sensores ISFET. Para su desarrollo se precisa de un elemento que simule el comportamiento de un ISFET por lo que también se desarrolla un simulador de ISFET. Para realizar la unidad de medida se diseñan unos circuitos SMU que permiten polarizar en tensión y medir la corriente de cada terminal de un ISFET y del electrodo de referencia que actúa de puerta. El simulador se realiza con un MOSFET de la misma geometría que el ISFET y dos generadores de tensión programables. Desarrollados y validados los circuitos correspondientes, obtenemos unos excelentes resultados en el simulador que se revela de gran utilidad para la puesta en marcha de la unidad de medida, la cual ofrece unos resultados bastante buenos, si bien se aprecian ciertas corrientes de fuga que no permiten alcanzar toda la exactitud que se pretendía. Ello es debido a los circuitos impresos que deberán ser mejorados hasta conseguir la exactitud deseada. Sin embargo pueden darse por válidos los circuitos de medida diseñados.

Compositional data analysis in archaeometry

We shall call an n × p data matrix fully-compositional if the rows sum to a constant, and sub-compositional if the variables are a subset of a fully-compositional data set1. Such data occur widely in archaeometry, where it is common to determine the chemical composition of ceramic, glass, metal or other artefacts using techniques such as neutron activation analysis (NAA), inductively coupled plasma spectroscopy (ICPS), X-ray fluorescence analysis (XRF) etc. Interest often centres on whether there are distinct chemical groups within the data and whether, for example, these can be associated with different origins or manufacturing technologies

Funcionalització regioselectiva d'una cetona amb metal·lacarborans polianiònics

L’ús de metal·lacarborans en la síntesi de compostos polianiònics amb un alt contingut en bor i amb bons rendiments és un tema d’alt interès i estudi al grup de Síntesi Inorgànica i Catàlisi de l’ICMAB. Els metal·lacarborans presenten diverses aplicacions innovadores com la BNCT (Boron Neutron Capture Therapy),1 tractament d’aigües residuals,2 activitats catalítiques3 i com a agents dopants de membranes polimèriques conductores.4 Amb la perspectiva d’emprar clústers de bor per materials moleculars funcionalitzats, hem iniciat una investigació que busca la síntesi de productes híbrids amb múltiples elements electroactius (metal·lacarborans) i el grup funcional carbonil, que gràcies a la seva reactivitat coneguda ens permetrà aplicar les molècules sintetitzades a futures reaccions i aplicacions. Una de les condicions inicials plantejades en aquesta investigació és l’ús de productes químics assequibles i de gran disponibilitat, per tal de poder assegurar l’obtenció de precursors per a futures aplicacions amb bons rendiments i ràpids de sintetitzar. Per assolir aquest objectiu es van iniciar les investigacions amb la cetona més simple coneguda, l’acetona (CH3-CO-CH3) (pKa = 19.3) com a producte de partida. A partir de la reacció d’aquesta amb una base forta no nucleòfila es genera CH3-COCH2 (-). Si s’aconsegueix prevenir o minimitzar la reacció d’addició aldòlica, l’anió CH3- CO-CH2 (-) pot atacar nucleofílicament al carboni contigu al catió oxoni5 de la molècula de cobaltabisdicarballur dioxanat (cosà dioxanat), [3,3’-Co(8-(OCH2CH2)2-1,2- C2B9H10)(1’,2’-C2B9H11)], generant un derivat del cosà dioxanat que conté un grup carbonil. Aquest procediment pot ser repetit per introduir diverses unitats de metal·lacarborans (cosà, fesà, etc.), tot i que aquest procés presenta una gran dispersió de subproductes, fet que fa baixar el rendiment global i li resta interès. Un procediment molt més efectiu i que dóna un control de la regioselectivitat molt major dels centres electroactius incorporats és la síntesi acetoacètica (pKa H intercarbonílic = 10.7). Múltiples molècules homo i hetero polianiòniques amb metal·lacarborans han estat sintetitzades amb èxit en aquest treball, amb un control regioselectiu molt precís mitjançant aquest mètode sintètic, i caracteritzades per mètodes electroquímics.

Desarrollo de un método para acoplar arenos a metalacarboranos

El uso de metalacarboranos en la síntesis de compuestos aril-cobaltobis(dicarballuro) ha despertado un nuevo tema de interés y de estudio en el grupo de Síntesi Inorgànica i Catàlisi del ICMAB-CSIC. Los metalacarboranos presentan diversas aplicaciones innovadoras como la BNCT (Boron Neutron Capture Therapy), el tratamiento de aguas residuales, actividades catalíticas, como agentes dopantes en membranas poliméricas conductoras, y como integrantes en sensores potenciométricos, entre otros. El principal objetivo de este trabajo de investigación ha consistido en desarrollar un método de acoplamiento B–C sobre el anión sándwich [3,3’-Co-(1,2-C2B9H11)2]- para la formación de nuevos derivados aril-cobalto-bis(dicarballuro); éstos se han sintetizado por su posible capacidad fotoactiva. Este acoplamiento transcurre mediante una reacción de sustitución electrófila aromática (SEAr) sobre el anillo aromático o desde la óptica del metalacarborano, mediante una sustitución nucleófila inducida electrofilicamente (EINS). Dicha reacción requiere el uso de un ácido de Lewis como catalizador. El hecho que se haya utilizado AlCl3 como catalizador, hace que la reacción que se desarrolla en este trabajo recuerde de alguna manera a una reacción de Friedel-Crafts, pese a que la reacción está dirigida a la formación de un enlace B–C mediado por un ácido de Lewis. El principal problema de las reacciones de Friedel-Crafts es la elevada cantidad de areno que se precisa para llevar a cabo la reacción, debido a que el disolvente empleado puede actuar como fuente de electrófilos. El procedimiento empleado en nuestro caso utiliza el mesitileno como disolvente, el cual posee un gran impedimento estérico y un alto punto de ebullición. De esta manera, se puede realizar esta reacción utilizando entre 1.5 y 10 equivalentes de areno respecto al cobalto-bis(dicarballuro) sin que el disolvente actúe como reactivo. Se han estudiado y optimizado las condiciones experimentales para que el método sintético que genera el enlace B–C sea lo más universal posible para cualquier tipo de anillo aromático. Se han probado una gran diversidad de anillos aromáticos, desde anillos aromáticos fuertemente activados a los más desactivados, así como anillos aromáticos heterocíclicos. Finalmente, las condiciones de síntesis extraídas de este estudio son muy satisfactorias para los anillos activados probados y para los anillos débilmente desactivados. En cambio, para los arenos fuertemente desactivados, los rendimientos de la reacción han sido bajos. Por otro lado, las pruebas realizadas sobre los anillos heterocíclicos no han sido exitosas y no se ha producido el acoplamiento B–C.

New ideas need new space

We develop a setting with weak intellectual property rights, where firms' boundaries, location and knowledge spillovers are endogenous. We have two main results. The first one is that, if communication costs increase with distance, entrepreneurs concerned about information leakage have a benefit from locating away from the industry center: distance is an obstacle to collusive trades between members andnon-members. The second result is that we identify a trade-off for the entrepreneur between owning a facility (controlling all its characteristics) and sharing a facility with a {\it non-member} (an agent not involved in production), therefore losing control over some of its characteristics. We focus on ``location" as the relevant characteristic of the facility, but location can be used as a spatial metaphor for other relevant characteristics of the facility. For theentrepreneur, sharing the facility with non-members implies that the latter, as co-owners, know the location (even if they do not have access to it). Knowledge of the location for the co-owners facilitates collusion with employees, what increases leakage. The model yields a benefit for new plants from spatial dispersion (locating at the periphery of the industry), particularly so for new plants of new firms.We relate this result with recent empirical findings on the dynamics of industry location.

Cation distribution and magnetization of BaFe12-2xCoxSnxO19 (x=0.9,1.28) single crystals

The distribution of Sn4+ cations within the five crystallographic sites of the magnetoplumbite (M) ‐like compound BaFe12−2xCoxSnxO19 has been analyzed using single‐crystal x‐ray‐diffraction data. The species Fe3+ and Co2+ cannot be distinguished using x rays because of their very similar atomic numbers; however, the calculation of the apparent valencies for the different sites allows an insight into the Co2+ cation segregation. The use of previous data from neutron powder diffraction allows a precise picture of the cation distribution, which indicates a pronounced site selectivity for both Sn4+ and Co2+ cations. The Sn4+ cations prefer the 4f2 sites and to a much lower extent the 12k sites, while they do not enter the octahedral 2a sites at all. Co2+ cations are distributed among tetrahedral and octahedral sites displaying a clear preference for the tetrahedral 4f1 sites. Magnetic measurements indicate that the compound still exhibits uniaxial anisotropy with the easy direction parallel to the c axis. Nevertheless, the magnetic structure shows a considerable degree of noncolinearity. A strong reduction of the magnetic anisotropy regarding that of the undoped compound is also detected.

Frequency resolved admittance spectroscopy measurements on In0.52Al0.48As/InxGa1¿xAs/In0.52Al0.48As single quantum well structures

In this work a new admittance spectroscopy technique is proposed to determine the conduction band offset in single quantum well structures (SQW). The proposed technique is based on the study of the capacitance derivative versus the frequency logarithm. This method is found to be less sensitive to parasitic effects, such as leakage current and series resistance, than the classical conductance analysis. Using this technique, we have determined the conduction band offset in In0.52Al0.48As/InxGa1¿xAs/In0.52Al0.48As SQW structures. Two different well compositions, x=0.53, which corresponds to the lattice¿matched case and x=0.60, which corresponds to a strained case, and two well widths (5 and 25 nm) have been considered. The average results are ¿Ec=0.49±0.04 eV for x=0.53 and ¿Ec =0.51±0.04 eV for x=0.6, which are in good agreement with previous reported data.

On-line event detection by recursive dynamic principal component analysis and gas sensor arrays under drift conditions

Leakage detection is an important issue in many chemical sensing applications. Leakage detection hy thresholds suffers from important drawbacks when sensors have serious drifts or they are affected by cross-sensitivities. Here we present an adaptive method based in a Dynamic Principal Component Analysis that models the relationships between the sensors in the may. In normal conditions a certain variance distribution characterizes sensor signals. However, in the presence of a new source of variance the PCA decomposition changes drastically. In order to prevent the influence of sensor drifts the model is adaptive and it is calculated in a recursive manner with minimum computational effort. The behavior of this technique is studied with synthetic signals and with real signals arising by oil vapor leakages in an air compressor. Results clearly demonstrate the efficiency of the proposed method.

Lattice-dynamical study of the premartensitic state of the Cu-Al-Be alloys

Neutron-scattering techniques have been used to study the premartensitic state of a family of Cu-Al-Be alloys, which transform from the bcc phase to an 18R martensitic structure. We find that the phonon modes of the TA2[110] branch have very low energies with anomalous temperature dependence. A slight anomaly at q=2/3 was observed; this anomaly, however, does not change significantly with temperature. No elastic peaks, related to the martensite structure, were found in the premartensitic state of these alloys. The results are compared with measurements, performed under the same instrumental conditions, on two Cu-Al-Ni and a Cu-Zn-Al martensitic alloy.

Elastic constants of bcc Cu-Al-Ni alloys

We have measured the adiabatic elastic constants of two Cu-Al-Ni martensitic alloys using ultrasonic methods and we have compared the results to recent neutron-scattering experiments. It is shown that the elastic behavior of Cu-Al-Ni alloys follows the same trends exhibited by other Cu-based alloys; in particular, the TA2 long-wavelength acoustic modes are softer than all other modes.

Vibrational behaviour of bcc Cu-based shape memory alloys close to the martensitic transition

Experimental data from ultrasonic and inelastic neutron scattering measurements are analyzed for different families of Cu-based shape-memory alloys. It is shown that the transition occurs at a value, independent of composition and alloy family, of the ratio between the elastic constants associated with the two shears necessary to accomplish the lattice distortion from the bcc to the close-packed structure. The zone boundary frequency of the TA2[110] branch evaluated at the transition point (TM), weakly depends, for each family, on composition. A linear relationship between this frequency and the inverse of the elastic constant C', both quantities evaluated at TM, has been found, in agreement with the prediction of a Landau model proposed for martensitic transformations.

Magnetic superelasticity and inverse magnetocaloric effect in Ni-Mn-In

Applying a magnetic field to a ferromagnetic Ni50Mn34In16 alloy in the martensitic state induces a structural phase transition to the austenitic state. This is accompanied by a strain which recovers on removing the magnetic field, giving the system a magnetically superelastic character. A further property of this alloy is that it also shows the inverse magnetocaloric effect. The magnetic superelasticity and the inverse magnetocaloric effect in Ni-Mn-In and their association with the first-order structural transition are studied by magnetization, strain, and neutron-diffraction studies under magnetic field.

Pauli distorted double folded potential

The enhancement in the production of even-Z nuclei observed in nuclear fission has also been observed in fragments produced from heavy ion collsions. Beams of 40Ar, 40Cl, and 40Ca at 25 MeV/nucleon were impinged on 58Fe and 58Ni targets. The resulting fragments were detected using the MSU 4pi detector array, which had additional silicon detectors for better isotopic resolution. Comparison of the ratios of yields for each element showed enhancement of even-Z fragment production. The enhancement was more pronounced for reactions with a greater difference in the N/Z of the compound system. However, this effect was less for systems that were more neutron rich. The average N/Z for fragments also displayed an odd-even effect with a lower average N/Z for the even-Z fragments. This is related to the greater availability of neutron-poor isotopes for even-Z nuclei

Hypernuclear structure with the new Nijmegen potentials

Information on level density for nuclei with mass numbers A?20250 is deduced from discrete low-lying levels and neutron resonance data. The odd-mass nuclei exhibit in general 47 times the level density found for their neighboring even-even nuclei at the same excitation energy. This excess corresponds to an entropy of ?1.7kB for the odd particle. The value is approximately constant for all midshell nuclei and for all ground state spins. For these nuclei it is argued that the entropy scales with the number of particles not coupled in Cooper pairs. A simple model based on the canonical ensemble theory accounts qualitatively for the observed properties.