Government information transparency

This paper studies a model of announcements by a privately informed government about the future state of the economic activity in an economy subject to recurrent shocks and with distortions due to income taxation. Although transparent communication would ex ante be desirable, we find that even a benevolent government may ex-post be non-informative, in an attempt to countervail the tax distortion with a "second best" compensating distortion in information. This result provides a rationale for independent national statistical offices, committed to truthful communication. We also find that whether inequality in income distribution favors or harms government transparency depends on labor supply elasticity.

Redistributive taxation, public expenditure, and size of governent

We introduce a model of redistributive income taxation and public expenditure. This joint treatment permits analyzing the interdependencies between the two policies: one cannot be chosen independently of the other. Empirical evidence reveals that partisan confrontation essentially falls on expenditure policies rather than on income taxation. We examine the case in which the expenditure policy (or the size of government) is chosen by majority voting and income taxation is consistently adjusted. This adjustment consists of designing the income tax schedule that, given the expenditure policy, achieves consensus among the population. The model determines the consensus in- come tax schedule, the composition of public expenditure and the size of government. The main results are that inequality is negatively related to the size of government and to the pro-rich bias in public expenditure, and positively or negatively related to the marginal income tax, depending on substitutability between government supplied and market goods. These implications are validated using OECD data.

Work values, endogenous sentiments and redistribution

We examine the interactions between individual behavior, sentiments and the social contract in a model of rational voting over redistribution. Agents have moral "work values". Individuals' self-esteem and social consideration of others are endogenously determined comparing behaviors to moral standards. Attitudes toward redistribution depend on self-interest and social preferences. We characterize the politico-economic equilibria in which sentiments, labor supply and redistribution are determined simultaneously. The equilibria feature different degrees of "social cohesion" and redistribution depending on pre-tax income inequality. In clustered equilibria the poor are held partly responsible for their low income since they work less than the moral standard and hence redistribution is low. The paper proposes a novel explanation for the emergence of different sentiments and social contracts across countries. The predictions appear broadly in line with well-documented differences between the United States and Europe.

Strategic mass killings

Since World War II there have been about fifty episodes of large-scale mass killings of civilians and massive forced displacements. They were usually meticulously planned and independent of military goals. We provide a model where conflict onset, conflict intensity and the decision to commit mass killings are all endogenous, with two main goals: (1) to identify the key variables and situations that make mass killings more likely to occur; and (2) to distinguish conditions under which mass killings and military conflict intensity reinforce each other from situations where they are substitute modes of strategic violence. We predict that mass killings are most likely in societies with large natural resources, significant proportionality constraints for rent sharing, low productivity and low state capacity. Further, massacres are more likely in a civil than in an interstate war, as in the latter group sizes matter less for future rents. In non polarized societies there are asymmetric equilibria with only the larger group wanting to engage in massacres. In such settings the smaller group compensates for this by fighting harder in the first place. In this case we can talk of mass killings and fighting efforts to be substitutes. In contrast, in polarized societies either both or none of the groups can be ready to do mass killings in case of victory. Under the "shadow of mass killings" groups fight harder. Hence, in this case massacres and fighting are complements. We also present novel empirical results on the role of natural resources in mass killings and on what kinds of ethnic groups are most likely to be victimized in massacres and forced resettlements, using group level panel data.

Ethnicity and conflict : an empirical study

This paper examines the impact of ethnic divisions on conflict. The analysis relies on a theoretical model of conflict (Esteban and Ray, 2010) in which equilibrium conflict is shown to be accurately described by a linear function of just three distributional indices of ethnic diversity: the Gini coefficient, the Hirschman-Herfindahl fractionalization index, and a measure of polarization. Based on a dataset constructed by James Fearon and data from Ethnologue on ethno-linguistic groups and the "linguistic distances" between them, we compute the three distribution indices. Our results show that ethnic polarization is a highly significant correlate of conflict. Fractionalization is also significant in some of the statistical exercises, but the Gini coefficient never is. In particular, inter-group distances computed from language and embodied in polarization measures turn out to be extremely important correlates of ethnic conflict.

Les mesures de seguretat privatives de llibertat en centres psiquiàtrics de Catalunya

Aquesta recerca dóna a conèixer la situació de les persones que tenen atribuïda una mesura de seguretat d’internament en un centre psiquiàtric civil de Catalunya. L’estudi treballa amb una mostra d’estudi de 101 mesures de seguretat atorgades des de l’1 de gener de 2004 i finalitzades abans del 31 de desembre de 2007 a Catalunya, que s’han complert en els centres psiquiàtrics, les comunitats terapèutiques de salut mental, les unitats d’hospitalització psiquiàtrica, les unitats psiquiàtriques de centres penitenciaris, les comunitats terapèutiques de drogodependències i les residències sociosanitàries. El grup de població susceptible de rebre aquest tipus de mesures presenta la característica comuna de persones que han comès un delicte i que a causa de la seva condició de malalts mentals se’ls ha considerat parcialment o totalment imputables de la seva responsabilitat penal. A aquestes persones se’ls ha aplicat una resposta penal sancionadora atenent a aquest grau de responsabilitat penal. L’estudi analitza el paper de l’àmbit sanitari com a resposta adequada per al compliment de la mesura de seguretat, i si aquesta afavoreix el contacte amb l’entorn i els recursos comunitaris tant durant el compliment com posteriorment a la finalització del temps imposat pel jutge, malgrat que l’origen de la intervenció sigui una conducta delictiva. Els resultats indiquen que un 80,3% han complert la totalitat de la mesura en centres sociosanitaris, enfront del 19,8% que l’han complerta íntegrament a la presó. Els autors creuen que aquesta adhesió amb el recurs sanitari fomenta l’estabilitat psiquiàtrica i en conseqüència una disminució de la perillositat vinculada amb el risc de reincidència.

Avaluació del creixement del fong ligninolític Trametes versicolor sobre diferents suports sòlids per a l'aplicació en tractaments de bioremediació

Els fongs de podridura blanca (WRF - de l'anglès: White-rot fungi) són de gran interès en l'àmbit de la bioremediació per la seva capacitat de degradar la lignina. La lacasa, un dels enzims extracel·lulars que aquests fongs excreten per degradar la lignina, pot ser utilitzada per degradar els contamiants presents en una matriu donada. Trametes versicolor ha estat estudiat per la seva capacitat de produïr aquest enzim en rersidus agrícoles com a substrats. Un primer triatge basat en la producció de CO2, la mesura de l'activitat lacasa i la quantificació de l'ergosterol han permés seleccionar els substrats on es donava un major poder oxidatiu dels cultius inoculats amb T. versicolor. Els posteriors experiments de colonització de sòls, on es monitoritzava l'activitat lacasa i l'ergosterol, han mostrat que T. vesicolor és capaç de colonitzar sòls i que té una major activitat lacasa en condicions no estèrils. També h'ha provat, mitjançant el test ND24, que T. versicolor és capaç de degradar un contaminant emergent, el naproxè, en sòls estèrils i no estèrils esmenats amb residus agrícoles.

Ethnic and religious polarization and social conflict

In this paper we examine the link between ethnic and religious polarization and conflict using interpersonal distances for ethnic and religious attitudes obtained from the World Values Survey. We use the Duclos et al (2004) polarization index. We measure conflict by means on an index of social unrest, as well as by the standard conflict onset or incidence based on a threshold number of deaths. Our results show that taking distances into account significantly improves the quality of the fit. Our measure of polarization outperforms the measure used by Montalvo and Reynal-Querol (2005) and the fractionalization index. We also obtain that both ethnic and religious polarization are significant in explaining conflict. The results improve when we use an indicator of social unrest as the dependent variable.

Validación del delta base déficit como modelo predictor de resultados en pacientes politraumáticos. Hospital Parc Taulí Sabadell. Estudio preliminar

Les escales de valoració al pacient politraumàtic són essencials per al seu maneig i pronòstic. Podem definir índexs de gravetat o probabilitat de supervivència. Segons quins paràmetres analitzi, podem parlar d’escales fisiològiques, anatòmiques, bioquímiques i els índexs de probabilitat de supervivència. El BISS és un model de probabilitat provat a Holanda que ha demostrat ser objectiu. El nostre treball consisteix en la validació del BISS als nostres pacients. Durant dos anys vàrem recollir 354 pacients podent incloure només 167 al nostre estudi. Els resultats van ser significatius amb l’estudi posterior, però degut a la gran pèrdua de pacients no podem afirmar la nostra hipòtesi.

La inserció laboral dels ex-interns dels centres penitenciaris de Catalunya

L’estudi parteix d’un repàs de la literatura, 11 entrevistes a experts, 25 a ex-interns o interns i l’anàlisi de dades sòcio-demogràfiques, penitenciàries i d’activitats d’inserció i trajectòria laboral de 3.225 ex-interns espanyols que han sortit en llibertat definitiva a Catalunya entre l’1 de gener 2004 i el 31 de desembre 2007 Es constata que el 43,6% d’ex-interns obté ocupació amb alta a la Seguretat Social un cop en llibertat definitiva. La inserció laboral sol ser fràgil: contractes temporals, feines manuals, poc qualificades i de breu duració, la qual cosa els fa constituir-se com a un col·lectiu vulnerable. En general participen d’una cultura del treball no arrelada i de trajectòries laborals prèvies a la reclusió breus o inexistents. D’aquí, que existeixi una línia de continuïtat entre els vincles amb el mercat de treball abans i després de la reclusió. El treball productiu a presons repercuteix moderadament en més inserció laboral. Però treball productiu i formació professional són poc professionalitzadors, més útils per als que no han treballat, sense estudis ni habilitats laborals. Els estudis són un factor clau en la inserció laboral; també els vincles socials, sobretot els més propers, parella per als homes, fills per a les dones. La major predisposició de les dones per a la inserció no reverteix en altes a la S.S., explicable per factors culturals, dificultats d’obtenció de feina regularitzada o de conciliació d’horaris laborals i familiars. Finalment, l’estudi constata que els joves accedeixen més a una ocupació, no tant per motivació personal sinó per tenir més fàcil accés que els adults.

La inserción laboral de los ex internos de los centros penitenciarios de Catalunya

El estudio analiza –a partir de datos de la Seguridad Social- el impacto del trabajo productivo y la formación profesional en la inserción laboral de los exinternos de nacionalidad española que, en Catalunya, han obtenido la libertad definitiva entre el 2004 y el 2007.

Estratègies d’intervenció i tractament en els centres penitenciaris catalans amb membres de bandes juvenils organitzades

L’estudi suposa un apropament al fenomen de les bandes des de l’entorn on s’originen, a la ciutat de Guayaquil (Equador), fins a la seva expansió a Catalunya fruit dels moviments migratoris. L’estudi té la vocació de contribuir al disseny i la implementació d’un programa d’intervenció en els membres de bandes juvenils en l’àmbit de les presons catalanes, aprofitant els coneixements teòrics i les eines i estratègies d’intervenció amb les quals treballa Ser Paz i, més concretament, la Sra. Nelsa Curbelo, per adaptar-les a la nostra realitat. Per conèixer el camp d’anàlisi escollit, és a dir, les bandes juvenils, s’ha utilitzat el mètode d’observació participant de tipus etnològic, que és essencialment qualitatiu i permet contextualitzar les observacions i apropar-se a altres realitats amb la distància necessària. El treball de camp s’ha realitzat a Guayaquil durant un període de dos mesos, participant en la vida col·lectiva dels joves objecte d’estudi, observant en detall els seus estils de vida i realitzant posteriorment un treball comparatiu sistemàtic de la convergència entre les diferents informacions que es rebien. Aquest estudi s’ha complementat amb entrevistes amb professionals de les àrees de prevenció i seguretat de Barcelona i Catalunya, amb la recerca bibliogràfica especialitzada en la temàtica exposada, amb reportatges periodístics i la visita a llocs web i amb l’accés a la normativa interna d’alguns grups amb els quals s’ha intervingut. Per comprovar la diferent naturalesa de les bandes al nostre país i conèixer de primera mà el seu perfil, s’han realitzat entrevistes individualitzades semiestructurades amb membres de bandes juvenils interns en els centres penitenciaris de Catalunya, amb la pretensió d’establir les estratègies d’intervenció. En la part final de l’estudi s’ha proposat un programa d’intervenció i tractament per implementar-lo a les presons catalanes, en què es recullen les experiències en aquest àmbit a Guayaquil.

Application of ZnO-Functionalised-Sepiolite in weaning piglet diets

The objective was to evaluate the effect of ZnO-Functionalised-Sepiolite (ZnO-Sepiolite) to fulfil Zn requirements and health status of weaning piglets. Pre-starter Basal Diet (BD, corn– soybean based, from weaning till 14 days on trial) was calculated to provide 27 mg Zn/kg feed from raw materials and had no added ZnO and no antibiotics or organic acids. Treatments during pre-starter period were: 1) BD+90% of NRC Zn requirements completed with ZnO (ZnO90); 2) BD+90% of NRC Zn requirements completed with ZnO-Sepiolite (ZnOS90); 3) BD+3000 mg ZnO/kg of diet (ZnO3000); 4) BD+150 mg added Zn/kg diet from ZnO-Sepiolite (ZnOS150). The starter feed (corn–soybean based, from 14 till 31 days on trial) was common for all piglets, and met 90% NRC Zn requirements by adding ZnO. Diarrhea affected more than 50% of the animals of ZnO90, ZnOS90 and ZnOS150, and 33% of the ZnO3000 animals. Animals from ZnOS90 tended (Pb0.10) to improve Gain to Feed ratio (G:F) compared to animals from ZnO90 (0.830 kg/kg vs. 0.811 kg/kg for G:F). Performance of animals from ZnO3000 was not significantly different from the other treatments, and was numerically similar to animals from ZnOS90. The inclusion of ZnO at 3000 mg/kg of feed in the pre-starter period numerically decreased P in serum at the end of this period, with no effect on Ca level; normal levels were restored after 2 weeks of feeding the same levels of Zn than other animals. Animals fed ZnOSepiolite diets had numerically higher serum Ca than ZnO90 and ZnO3000 at 12 days and higher than ZnO90 at 28 days. Serum Zn levels were significantly higher for ZnO3000 than the other treatments.

Resección hepática por hepatocarcinoma: estudio comparativo entre pacientes de edad avanzada y edad joven

Introducción: El manejo quirúrgico de ciertas malignidades en el paciente anciano crea preocupación sobre la posibilidad de realizar cirugías agresivas y sus resultados. Este es el caso del paciente anciano con carcinoma hepatocelular donde se pueden suscitar difíciles decisiones terapéuticas. Comparamos los resultados obtenidos entre pacientes mayores y menores de 70 años de edad. Material y Métodos: Se realizaron 36 resecciones hepáticas curativas para tratar cáncer hepatocelular. Dividimos nuestra población en dos grupos (14 pacientes &70 y 22 mayores o igual a 70 años de edad) y comparamos su morbimortalidad, periodo libre de enfermedad y sobrevida global utilizando curvas de Kaplan Meir y prueba de Log rank. Además buscamos factores de mal pronósticos en la población. Resultados: Ambos grupos son similares en cuanto al estado pre-operatorio. El tiempo quirúrgico, tipo de procedimiento, estancia hospitalaria y morbimortalidad fueron similares. La sobrevida global para los pacientes jóvenes y seniles a 3 y 5 años fue 85,7% vs. 68,7% y 47,6% vs. 60% respectivamente (p=0,813). El periodo libre de enfermedad a 3 y 5 años fue de 69,3% vs. 35,2% y 39,6% vs. 23,4% respectivamente (p=0,539). El análisis multivariado reveló la enfermedad multicéntrica y la alfa-feto-protein elevada como factores pronósticos independientes de una sobrevida libre de enfermedad y global más cortos. Conclusión: Los pacientes mayores de 70 años con carcinoma hepatocelular deben ser manejados en una manera similar a pacientes más jóvenes. Hay que tomar en cuenta factores de mal pronóstico como la multicentricidad y alfa-feto-proteína elevadas.