150 resultados para Memória autobiográfica Ficção
Resumo:
Memria del Practicum II realitzat a la Unitat d'aguts del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Santa Maria a Lleida.
Resumo:
Aquest article estudia el documental histric amb la intenci de confrontar alguna de les controvrsies que han sorgit sobre la idea de la reconstrucci histrica en el camp del cinema i de la televisi. El primer punt plantejat consisteix en lactualitzaci de la idea proposada per Marc Ferro de que cada pellcula s un document de mentalitats, partint de dues idees bsiques: primer, que el cinema, a ms de ser un document, t una histria com a producte artstic i segon, que la documentaci del passat ha de dur-se a terme sense caure en el que Tzevan Todorov diu els abusos de la memria. El segon punt t a veure amb el problema de com la histria s modificada donada la percepci que tenim de ella des dun punt particular al present. Finalment, entra en el tema de la tica amb la intenci de fer front al problema de les limitacions de lacte de mostrar en un moment histric particular en que aquesta mostra ha estat transformada en una forma de banalitzaci
Resumo:
En aquest estudi pretenc revalorar el patrimoni cultural, natural i industrial deVilafant. Tot i que les directrius del meu treball, es centren de manera especial enel patrimoni industrial, ja que en aquests moments lAjuntament de Vilafant, tespecial inters en potenciar lestudi de lactivitat rajolera, que va assolir el seumxim esplendor amb la construcci de la bbila den Soler lany 1880
Resumo:
Aquest projecte parteix d'un projecte anterior realitzat per un company d'escola, en el qual es pretenia muntar un sistema per obtenir un diagnstic dels pacients que pateixen bruxisme. El sistema que aquest company va muntar constava de dos subsistemes: el sistema de captura, encarregat de capturar el senyal mitjanant sensors i pretractar el senyal i el sistema de processament de dades, encarregat de rebre les dades provinents del sistema de captura mitjanant una rdio sintonitzada a la freqncia 432,95MHz, que desprs s'envien al convertidor A/D de l'Olorim i s'emmagatzemen a la memria interna de l'Olorim. Aquest projecte pretn millorar l'apartat de capacitat per a les dades i oferir major portabilitat mitjanant una targeta SD. Per dur a terme aquesta millora es recullen les dades emmagatzemades a la memria interna del sistema microprocessat i semmagatzemen en una memria SD. Les dades s'emmagatzemen a la targeta SD dins un fitxer creat prviament amb l'ordinador, el qual ha de ser el primer fitxer que es crea a la targeta, ja que ha d'estar en sectors consecutius. En aquest fitxer s'aniran emmagatzemant les dades que ens proporcioni el sistema de captura en format RAW
Resumo:
Estudi de les primeres 150 cases barates, o de tipus social que es van edificar al barri de Vila-roja entre el 1954 i el 1957, anomenades Grup San Daniel, i que varen representar l'inici d'aquest barri de Girona. L'estudi incideix en la gestaci, en la transformaci i en la desaparici progressiva de la fesomia inicial d'aquest barri de Girona projectat i dissenyat per larquitecte giron Ignasi Bosch Reitg (1910-1985), que tamb fou larquitecte del Grup Sant Narcs, de Germans Sbat i de Sant Cugat a Salt
Resumo:
Aquesta memria representa un resum final del projecte .Castells desenvolupat com a Treball Finalde Carrera dins de l'rea Desenvolupament d'aplicacions per dispositius mbils dels estudisd'Enginyeria Tcnica Informtica de Gesti de la Universitat Oberta de Catalunya.El projecte .Castells permet a qualsevol persona que participi en un castell fer persistent en unabase de dades la seva participaci i generar estadstiques de les dades desades. Igualmentl'aplicaci incorpora informaci til del mn casteller.El document explica com s'ha creat l'aplicaci des del principi fins al final: introducci al projecte,anlisi del sistema, disseny tcnic, implementaci i conclusions.s important destacar que el projecte .Castells s un projecte desenvolupat utilitzant l'IDE Xcoded'Apple, el llenguatge de programaci Objective-C i l'iOS SDK 5 com a principals eines i que, tot ique pot funcionar a dispositius iPad, est pensat principalment per ser utilitzat sobre dispositiusmbils iPhone d'Apple.
Resumo:
Projecte final de Prcticum I de Psicologia de l'educaci.
Resumo:
Aquest document descriu el procs de creaci de Kuku Memory, un videojoc per exercitar la memria a dispositius iOS.
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte s la producci daliatges tipus Heusler per estudiar lesestructures corresponents i portar a terme un estudi experimental per poder analitzarla influncia de la composici en la transformaci martenstica del material, en concret savalua la influncia de la concentraci de Snen presncia del Co. Per assolir aquest objectiu es produeixen i es caracteritzen tresaliatges Heusler no estequiomtrics amb composici Mn50Ni45-XSnXCo5 on x pren elvalor de 5, 75 i 10. Els aliatges estudiats sn. Mn50Ni40Sn5Co5 Mn50Ni37,5Sn7,5Co5 Mn50Ni35Sn10Co5
Resumo:
La demncia es caracteritza per una srie de dficits cognitius mltiples queimpliquen un deteriorament de la memria. Entre els smptomes de lademncia hi ha el deteriorament de la memria i la prdua de la psicomotricitatfina.L'objectiu d'aquest projecte s explotar la tecnologia de videojocs per crear unentorn que permeti dissenyar diferents exercicis que potencin la memria i lapsicomotricitat fina. Els exercicis consistiran en la visualitzaci dun circuit en 3dimensions pels quals el pacient haur de fer circular un objecte. L'objectiu sdesenvolupar un entorn que permeti crear qualsevol tipus de circuit, elaborarexercicis i poder-los puntuar de forma automtica
Resumo:
Aquest treball explica el funcionament del simulador ESPADDA i les tcniques utilitzades. A partir d'aqui l'objectiu es implementar i explicar les noves funcionalitats afegides en el simulador. Aquestes sn la integraci del subsistema de memoria virtual, l'extensi del simulador cap a un entorn multiprogramat a nivell de tasques locals i tasques paralleles i la implementaci de les neus algorismes de mapping que tenen en compte els recursos limitats de l'estructura del sistema.
Resumo:
La universitat europea ha de fer front als reptes de la internacionalitzaci, que suposa per una banda, el desplegament de poltiques per difondre la seva activitat acadmica ms enll de les seves fronteres i, per laltra facilitar la mobilitat destudiants i lacollida destudiants estrangers. Aquests reptes suposen una situaci de multilingisme i interculturalitat, alhora que posen de relleu el paper de langls com a llengua internacional. Els reptes relacionats amb el multilingisme es fan especialment palesos en territoris amb llengua prpia com Catalunya i Galles. Per una banda, Catalunya compta amb una llengua dmplia difusi entre la poblaci, com s el catal, que conviu amb la llengua castellana. En aquesta situaci, la llengua anglesa es considera una eina que ha de facilitar la internacionalitzaci de la universitat. Per altra banda, a Galles, la llengua gallesa s minoritria davant de lhegemonia de langls. Tenint en compte aquestes situacions sociolingstiques, aquest projecte se centra en la gesti del plurilingisme i la multiculturalitat en una universitat de Catalunya i una altra de Galles. Fonamentalment, el projecte pretn respondre a la pregunta segent: De quina forma respon la universitat a Catalunya i Galles als reptes del plurilingisme i la interculturalitat que sels plantegen davant la progressiva internacionalitzaci que viu la universitat? Per tal de respondre a aquesta pregunta, el projecte se centra en una acci institucional central de les poltiques universitries dinternacionalizaci: lacollida destudiants internacionals (bsicament a travs del programa Erasmus). El projecte que aqu es proposa se centra especficament en lacollida destudiants internacionals per part de la Universitat de Lleida (Catalunya) i de la Universitat de Cardiff (Gales), analitzant i comparant per una banda (i) les accions institucionals contretes i, per altra banda, (ii) les actituds lingstiques i (iii) les prctiques comunicatives plurilinges dels diferents agents que hi intervenen: (1) estudiants internacionals dins del programa Erasmus, (2) estudiants locals (3) professors amb alumnat internacional i 4) personal dadministraci i serveis que dna suport a la internacionalitzaci. Aquest projecte semmarca dins de quatre grans lnies dinvestigaci, en les quals aquest equip ja hi ha treballat mpliament: (a) comunicaci intercultural; (b) interacci social i poder; (c) langls com a lingua franca; (d) actituds, ideologies i prctiques relacionades amb el multilingisme.
Resumo:
Aquest projecte final vol ser un acostament senzill, per amb voluntat de rigorositat respecte a la capacitat mnemnica en el context de lensenyament i laprenentatge musical. Bsicament est estructurat en dos grans blocs. Duna banda el marc teric, el qual proporciona una visi general del funcionament de la memria a nivell neurolgic, psicolgic i musical, i dels tipus de memria existents dels quals ens podem servir per a memoritzar. De laltra faig una recerca sobre quin paper juga la memria musical tant en msics formats com en nens que comencen a aprendre msica. Els musics formats sn representats per una mostra dalumnes de quart curs i graduats de quatre conservatoris superiors diferents, als que a travs dun qestionari sels demana informaci per conixer de primera m la seva opini, vivncies i coneixements sobre com utilitzen la memria. Els nens en formaci sinvestiguen a travs dun estudi de cas amb la intenci de comprovar qu suposa dissenyar activitats daprenentatge orientades a facilitar la capacitat de la memria de les persones que estan comenant a aprendre msica.
