The global uranium rush and its Africa frontier. Lessons from Namibia

Uranium mines are the - often forgotten - source of nuclear power. The promotion of nuclear energy as a clean alternative and the projected increase of electricity demand in countries such as China and India, have led to a global “uranium rush”, unseen since the peak of the Cold War. This article studies the formation of the expanding nuclear frontier looking at the interaction between the global uranium metabolism, industrial dynamics and local ecologies of resistance using Namibia as a case-study. Namibia, the world´s fourth largest producer of uranium, stands at the frontier of this rush with sixty-six recently granted prospecting licenses that could turn into mines, compared to only three currently operating mines. We focus on three generic attributes that help to explain the emergence and intensity of resistance by local communities to uranium mining: the ecology and geography of the resource; the degree and type of political and economic marginalization of the community; and crucially, the connection and integration of local concerns with broader social movements and political demands. We show with the use of empirical material how these factors play out differently in five Namibian communities that have been, or stand to be, affected by uranium mining, and explain how local ecologies of resistance shape the global uranium rush.

Valoració de l’impacte i repercussió de les drogues de disseny en el medi judicial. Aspectes forenses en els àmbits civil i penal

Les rogues de disseny són utilitzades hores d’ara amb major intensitat encara que no suposen un problema tan greu, a nivell assistencial o clínic, com les drogues més clàssiques. La seva prevalença no ha estat molt estudiada des del punt de vista legal i la seva implicació en procediments civils o penals no és ben coneguda. La recerca pretén obtenir dades del consum de drogues de disseny, avaluar la seva associació amb dades sociodemogràfiques, mèdiques i amb els delictes comesos per la població d’estudi, valorar aspectes forenses, intoxicació i morts degudes al seu consum, revisar sentències i repercussió als àmbits civil i penal en relació amb aquestes drogues, a través de l’estudi d’una mostra de 175 subjectes que es troben detinguts al Jutjat de Guàrdia de Barcelona i de subjectes interns al Centre Penitenciari de Joves de Barcelona.

El medi ambient i el desenvolupament, l'economia i l'educacio. Quina economia i quina educacio?

Quan es parla d'educació, en termes econòmics i en les societats actuals, se'ns demostra la dependència que aquesta té de les formes d'organització de l'economia. Se'ns torna a recordar aquella correspondència -encara que no sempre exacta i sovint matisable- que apuntaven Bowles i Gintis entre el sistema socioeconòmic i els sistemes educatius, sobretot en els seus currículums ocults.

MORENOE, . y POL, E. (2002). Metodologies per a la detecció dels impactes sobre el medi social/humà. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient

La primera publicación se trata de un libro de interés para investigadores vinculados a los procesos de evaluación de impacto ambiental. El libro, cuyo texto está en tres idiomas (catalán, inglés y castellano en el mismo volumen), ofrece una revisión de las metodologias para detectar los impactos causados en el ambiente social y humano como resultado de la construcción de proyectos, dificios o instalaciones sujetas a un proceso de evaluación de impacto ambiental.

La Perspectiva biofísica de la relació home-natura: economia ecològica

L'estudi de la relació entre l'activitat econòmica i el medi que ens envolta és antiga en economia. No obstant és cert que darrerament la teoria econòmica sembla haver-la oblidada. És per això que quan sortí la disciplina que avui s’anomena "economia ecològica" va implicar una ruptura amb la manera amb la qual la teoria econòmica convencional descrivia nostra relació amb el medi ambient. El present capítol pretén descriure breument el que creiem són les característiques principals que la fan diferent de la resta de disciplines: la inconmensurabilitat de valors, la seva anàlisi en termes biofísics, i les seves repercussions al nivell de la generació de polítiques, que la fan ser un exemple del que es coneix com a ciència post-normal.

Empiricism in ecological economics: a perspective from complex systems theory

Economies are open complex adaptive systems far from thermodynamic equilibrium, and neo-classical environmental economics seems not to be the best way to describe the behaviour of such systems. Standard econometric analysis (i.e. time series) takes a deterministic and predictive approach, which encourages the search for predictive policy to ‘correct’ environmental problems. Rather, it seems that, because of the characteristics of economic systems, an ex-post analysis is more appropriate, which describes the emergence of such systems’ properties, and which sees policy as a social steering mechanism. With this background, some of the recent empirical work published in the field of ecological economics that follows the approach defended here is presented. Finally, the conclusion is reached that a predictive use of econometrics (i.e. time series analysis) in ecological economics should be limited to cases in which uncertainty decreases, which is not the normal situation when analysing the evolution of economic systems. However, that does not mean we should not use empirical analysis. On the contrary, this is to be encouraged, but from a structural and ex-post point of view.

Ecological economics

Ecological economics is a recently developed field, which sees the economy as a subsystem of a larger finite global ecosystem. Ecological economists question the sustainability of the economy because of its environmental impacts and its material and energy requirements, and also because of the growth of population. Attempts at assigning money values to environmental services and losses, and attempts at correcting macroeconomic accounting, are part of ecological economics, but its main thrust is rather in developing physical indicators and indexes of sustainability. Ecological economists also work on the relations between property rights and resource management, they model the interactions between the economy and the environment, they study ecological distribution conflicts, they use management tools such as integrated environmental assessment and multi-criteria decision aids, and they propose new instruments of environmental policy.

Environmental management problems, future generations and social decisions

The decisions of many individuals and social groups, taking according to well-defined objectives, are causing serious social and environmental problems, in spite of following the dictates of economic rationality. There are many examples of serious problems for which there are not yet appropriate solutions, such as management of scarce natural resources including aquifer water or the distribution of space among incompatible uses. In order to solve these problems, the paper first characterizes the resources and goods involved from an economic perspective. Then, for each case, the paper notes that there is a serious divergence between individual and collective interests and, where possible, it designs the procedure for solving the conflict of interests. With this procedure, the real opportunities for the application of economic theory are shown, and especially the theory on collective goods and externalities. The limitations of conventional economic analysis are shown and the opportunity to correct the shortfalls is examined. Many environmental problems, such as climate change, have an impact on different generations that do not participate in present decisions. The paper shows that for these cases, the solutions suggested by economic theory are not valid. Furthermore, conventional methods of economic valuation (which usually help decision-makers) are unable to account for the existence of different generations and tend to obviate long-term impacts. The paper analyzes how economic valuation methods could account for the costs and benefits enjoyed by present and future generations. The paper studies an appropriate consideration of preferences for future consumption and the incorporation of sustainability as a requirement in social decisions, which implies not only more efficiency but also a fairer distribution between generations than the one implied by conventional economic analysis.

Valoració dels mètodes d'estimació de l'abundància de la Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) en medis urbans

En el present estudi s’han comparat diferents mètodes d’estimació de mida poblacional, per tal de valorar la seva efectivitat en la determinació de la població de la Cotorreta de pit gris, Myiopsitta monachus, a la ciutat de Barcelona. Concretament, es pretén determinar quin dels mètodes de baix cost, el de recompte per mitjà de transsectes o el de recompte de nius, és el que estima la població d’una manera més fiable. Per poder assolir aquest objectiu, s’han analitzat i valorat els dos mètodes en termes d’exactitud i precisió, comparant-los amb el mètode de captura-recaptura, el qual s’ha considerat prèviament com el mètode més fiable. Els resultats obtinguts constaten que el recompte de nius, a més de ser el mètode amb el cost més baix, és més fiable que el recompte per mitjà de transsectes. Així doncs, dit mètode és el més recomanable per aplicar en els futurs estudis d’estimació de mides poblacionals de la Cotorra de pit gris.

Identificació de variables d'estat del sistema costaner sensibles a la càrrega de nutrients

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Napier University, Gran Bretanya, des d’octubre del 2006 a febrer del 2007. Els ecosistemes marins costaners són sistemes complexos, tant pel que fa a l’estructura de les comunitats que hi viuen com per la seva dinàmica, amb processos que impliquen múltiples escales d’espai i de temps. Aquesta complexitat natural s’ha incrementat al llarg de les darreres dècades com a conseqüència directa del creixement urbà al litoral. L’augment de població a les zones costaneres ha comportat no només un augment generalitzat en l’aport de nutrients inorgànics al mar, sinó també una forta intervenció sobre la línia de costa –construcció de ports, dics- i canvis en el moviment de les masses d’aigua. En aquest context, la interacció entre els factors turbulència-nutrients a la zona costanera pot ser clau per a millorar la nostra comprensió sobre el funcionament dels sistemes planctònics i, en darrer terme, per a derivar-ne mesures de gestió. A diferència de treballs experimentals previs, que adrecen els efectes de la turbulència i/o els nutrients sobre grups específics de plàncton, per avaluar la resposta conjunta de la comunitat necessitem paràmetres integradors, que relacionin diversos processos i donin una idea general de l’estat i funcionament de l’ecosistema. Durant l’estada de recerca alguns dels algoritmes que es fan servir per la costa escocesa van reformular-se i recalcular-se amb dades de la Mediterrània (dades procedents de la badia de Blanes i de la costa de Barcelona). Els resultats mostren una capacitat de resposta molt ràpida del plàncton als increments de nutrients, una variabilitat anual marcada (quant a diversitat d’organismes planctònics) i apunten el fòsfor com a principal limitant del creixement dels organismes en aquesta zona de la Mediterrània.

The political ecology of Jatropha plantations for biodiesel in Tamil Nadu, India

Jatropha curcas is promoted internationally for its presumed agronomic viability in marginal lands, economic returns for small farmers, and lack of competition with food crops. However, empirical results from a study in southern India revealed that Jatropha cultivation, even on agricultural lands, is neither profitable, nor pro-poor. We use a political ecology framework to analyze both the discourse promoting Jatropha cultivation and its empirical consequences. We deconstruct the shaky premises of the dominant discourse of Jatropha as a “pro-poor” and “pro-wasteland” development crop, a discourse that paints a win-win picture between poverty alleviation, natural resource regeneration, and energy security goals. We then draw from field-work on Jatropha plantations in the state of Tamil Nadu to show how Jatropha cultivation favors resource-rich farmers, while possibly reinforcing existing processes of marginalization of small and marginal farmers.

Estudi d'utilització d'antifúngics sistèmics a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron

Objectius: Descriure les principals característiques de la utilització dels antifúngics sistèmics a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) i avaluar la seva adequació. Metodologia: Estudi de prescripció-indicació en pacients majors de 16 anys amb seguiment prospectiu de 40 casos incidents consecutius. Limitats a 10 els casos de fluconazole, es realitza una anàlisi descriptiva ponderada. S’avalua l’adequació segons les recomanacions de la Infectious Diseases Society of America (IDSA). Resultats: El fluconazole va ser el fàrmac més emprat (74,8%; IC del 95%: 60,7-88,9), seguit del voriconazole. L’ús més habitual va ser l’empíric-anticipat (53,4%; IC del 95%: 28,6-78,1) i la indicació més freqüent la profilaxi d’infecció fúngica invasiva (25,0%; IC del 95%: 2,4-47,5). Es van considerar adequades el 71,7% (IC del 95%: 49,1-94,3) de les indicacions, el 100% (IC del 95%: 100-100) dels fàrmacs seleccionats, el 51,2% (IC del 95%: 21,8-80,6) de les dosis i el 61,7% (IC del 95%: 32,6-90,7) de les durades. Conclusions: Els resultats suggereixen que a l’HUVH es fa una prescripció raonada dels antifúngics sistèmics però caldria millorar el seu ús empíricanticipat i específic. Cal interpretar-los amb cautela per la manca de precisió i la dificultat per valorar la situació clínica

Análisis de las formas clínicas de uveítis asociadas a esclerosis múltiple. Revisión retrospectiva de los casos atendidos en el servicio de oftalmología del Hospital Universitario Vall d`Hebron

Objectiu: Analitzar les diferents formes clíniques d’uveïtis en pacients amb esclerosi múltiple (EM), el seu tractament i resultats. Mètode: Estudi retrospectiu de 18 pacients diagnosticats d’EM que van presentar episodis d’inflamació intraocular clínicament rellevants. Resultats: La forma clínica predominant va ser la uveïtis intermèdia (14 casos), seguida de la forma vasculítica (2 casos). El tractament mèdic va aconseguir una milloria global de 1’68 ± 1,47 línies de visió; mentre que la cirurgia va mostrar una milloria de 3,36 ± 2,46 línies de visió rere la facoemulsificació, i de 2,25 ± 0,56 línies de visió rere la vitrectomia. Conclusions: El tractament amb corticoides locals o sistèmics assoleix un adequat control de la majoria dels episodis d’inflamació intraocular. Els resultats de la cirurgia son molt satisfactoris en aquest grup de pacients, un cop controlats mèdicament els brots d’activitat inflamatòria intraocular.

Aran : Una identitat incòmoda. Discursos sobre la identitat aranesa a Internet. Reaccions al projecte de Llei de Vegueries

Anàlisi dels discursos sobre la identitat aranesa a Internet durant la polèmica per l'aprovació del Projecte de Llei de Vegueries, el mes de febrer de 2010. A través de l'estudi d'aquests discursos s'identifiquen quins són els principals trets identitaris amb els quals es defineixen els aranesos.