La crisis en el sector del automóvil

La industria del automóvil es un sector vital para la economía mundial y dentro de la actividad industrial en general, ya que, a su vez, influye en otros sectores industriales: sectores de bienes de equipo, tecnologías de la información, plásticos, caucho, entre muchos otros. Por este y otros motivos que expondremos más adelante hemos decidido encaminar este trabajo hacia un análisis exhaustivo de ese sector, a partir de su evolución histórica y su situación actual. Cabe decir que nuestro trabajo se centra exclusivamente en el ámbito español ya que, en otro caso, nuestro análisis hubiese sido muy generalizado y no hubiésemos podido profundizar más en el tema estudiado

La Crisis y el sector textil

El objetivo de nuestro trabajo es ver como la situación económica actual ha afectado al sector textil, cuáles han sido las consecuencias que ha sufrido y como los consumidores se han adaptado. Para introducirnos en el tema hemos investigado cuáles han sido las consecuencias de este sector. Todo nuestro trabajo se va a basar en el estudio diferenciado en lastiendas convencionales y las empresas low cost, ya que nuestra hipótesis principal es cómo las empresas outlet han ganado terreno a las tiendas convencionales. Nos centraremos en el centro comercial outlet ‘La Roca Village’. Para poder hacerlo nos desplazaremos hasta allí para conocer su historia y su funcionamiento. Se trata de un estudio pedagógico que realizaremos mediante una pequeña muestra y noticias recopiladas de diferentes periódicos económicos.En primer lugar, con un cuestionario podremos comprobar si los consumidores tienen conocimiento de la existencia de outlets y si a partir de la crisis acuden a ellos, haciendo distinción en un ranking de cinco tipos de tienda para conocer el perfil del consumidor.A continuación, a través de un cuestionario y una serie de experimentos vamos a analizar nuestras hipótesis.Por otro lado, realizaremos tres tipos de experimentos para confirmar o refutar nuestras hipótesis principales:El primero consiste en comparar la afluencia de gente entre tienda outlet y tienda convencional en veinte minutos, distinguiendo también un día entre semana y fin de semana.El segundo experimento se trata de comparar el número de compras realizadas entre semana y en fin de semana para tienda outlet y para tienda convencional.El tercer experimento se trata de escoger seis conjuntos de ropa aleatoriamente de la misma marca en tienda outlet, realizar lo mismo en la tienda convencional, calcular su precio medio y plantear la hipótesis de que resulta más costoso vestirse en la tienda convencional que en la tienda outlet. La marca escogida es ZARA y Lefties, ambas pertenecientes a la misma cadena, Inditex.En segundo lugar realizaremos distintas entrevistas a los responsables de tiendas convencionales y tiendas outlet de distintas marcas, de las cuáles realizaremos un resumen sintetizado.Una vez realizado esto, vamos a poder afirmar o refutar las hipótesis y proceder a nuestras conclusiones.

Les Crisis asiàtiques i el procés de globalització : el cas de Corea del Sud

Corea del Sud ha vist en els últims 50 anys com la seva economia creixia a unsritmes espectaculars fins arribar a situar-se entre les primeres del món. El seu ascenssemblava imparable fins que l’any 1997, de forma inesperada per la majoria, esclatà lacrisis. En aquells moments, Corea del Sud s’havia convertit en la undècima economiadel planeta i la sisena potència comercial, sent el primer productor de vaixells imemòries DRAM, el quart de béns electrònics de consum, el cinquè d’automòbils i deproductes petroquímics, els sisè d’acer i el setè de productes tèxtils,A mitjans dels anys 50 el país tenia una economia agrària afectada per unapobresa massiva, la seva renta per càpita era inferior a les d’Angola o Moçambic, peròentre 1962 i 1996 el seu PNB per càpita passà de 87 dòlars a més de 12.000 i el seuPIB es multiplicà per 12, amb una taxa anual mitja de creixement del 8%, convertint-seen un país industrial avançat. A més, durant els anys 70 i 80 havia resistitsorprenentment bé les perturbacions (energètiques, monetàries i comercials) externes,malgrat el seu model de creixement depenia molt de les importacions de petroli, deldeute extern (fins mitjans dels 80) i de les exportacions de manufactures als mercatsoccidentals, i havia superat bé els problemes de deute extern que afectaren a altrespaïsos en vies de desenvolupament.Durant els anys 90 el procés de globalització financera contribuí, aparentment,a sostenir aquest creixement, amb l’entrada d’una quantitat ingent de fluxos de capitalestranger i la integració cada cop més plena dins dels mercats mundials de la mà d’unprocés de liberalització financera i comercial, arribant a aconseguir a finals de 1996 laseva admissió a la Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).Però aquests factors que contribuïren al creixement li passarien factura, al propiciaruna sèrie de vulnerabilitats macroeconòmiques que acabarien sortint a la llum en elcontext de la crisis asiàtica del 97 i mostrarien la necessitat d’un canvi en el model dedesenvolupament, tan exitós durant anys, però incapaç d’adaptar-se per si sol alsnous paràmetres de l’economia globalitzada.2Com a continuació es veurà, la crisis coreana té unes característiques concretes,que la diferencien de la patida per la resta de països afectats per la crisis asiàtica del97, però comparteix també elements en comú. La crisis coreana s’entén millor dins elmarc en què es produí, el de les crisis asiàtiques. Però encara podem anar més lluny, jaque per molts experts les crisis del 97 han estat les primeres grans crisis de laglobalització i per tant és des d’aquí que s’ha d’analitzar, fins arribar al cas concret deCorea del Sud, incomprensible sense tot el context general.Les debilitats estructurals de les diferents economies asiàtiques afectadespoden explicar parcialment la gènesis de la crisis, però es tracta per molts d’una crisissistèmica global, que s’insereix en un context molt més ampli. Per això s’ha dividit elsegüent anàlisi en tres parts: els efectes de la globalització en general, les crisisasiàtiques i finalment el cas concret de Corea del Sud.

Periodismo en reconstrucción, la otra cara de la crisis de la prensa

La crisis de la prensa escrita está provocada por el impacto de Internet, los errores estratégicos y la Gran Recesión. Pero existe una cuarta razón: una crisis de confianza y credibilidad provocada, a su vez, por una crisis ética. Por consiguiente las alternativas pasan también por una regeneración ética, por una ‘reconstrucción’ del periodism

Theoretical notes on bubbles and the current crisis

We explore a view of the crisis as a shock to investor sentiment that led to the collapse of abubble or pyramid scheme in financial markets. We embed this view in a standard model of thefinancial accelerator and explore its empirical and policy implications. In particular, we show howthe model can account for: (i) a gradual and protracted expansionary phase followed by a suddenand sharp recession; (ii) the connection (or lack of connection!) between financial and real economicactivity and; (iii) a fast and strong transmission of shocks across countries. We also use the modelto explore the role of fiscal policy.

Interbank liquidity crunch and the firm credit crunch: Evidence from the 2007-2009 crisis

We study the credit supply effects of the unexpected freeze of the Europeaninterbank market, using exhaustive Portuguese loan-level data. We find thatbanks that rely more on interbank borrowing before the crisis decrease theircredit supply more during the crisis. The credit supply reduction is stronger forfirms that are smaller, with weaker banking relationships. Small firms cannotcompensate the credit crunch with other sources of debt. Furthermore, theimpact of illiquidity on the credit crunch is stronger for less solvent banks.Finally, there are no overall positive effects of central bank liquidity, but higherhoarding of liquidity.

Monetary policy in a systemic crisis

This paper examines the monetary policy followed during the current financial crisisfrom the perspective of the theory of the lender of last resort. It is argued that standardmonetary policy measures would have failed because the channels through whichmonetary policy is implemented depend upon the well functioning of the interbankmarket. As the crisis developed, liquidity vanished and the interbank market collapsed,central banks had to inject much more liquidity at low interest rates than predicted bystandard monetary policy models. At the same time, as the interbank market did notallow for the redistribution of liquidity among banks, central banks had to design newchannels for liquidity injection.

Creative accounting: Some ethical issues of macro- and micro-manipulation

This paper examines two principal categories of manipulative behaviour. The term'macro-manipulation' is used to describe the lobbying of regulators to persuadethem to produce regulation that is more favourable to the interests of preparers.'Micro-manipulation' describes the management of accounting figures to produce abiased view at the entity level. Both categories of manipulation can be viewed asattempts at creativity by financial statement preparers. The paper analyses twocases of manipulation which are considered in an ethical context. The paperconcludes that the manipulations described in it can be regarded as morallyreprehensible. They are not fair to users, they involve an unjust exercise ofpower, and they tend to weaken the authority of accounting regulators.

New evidence on inflation persistence and price stickiness in the Euro area: Implications for macro modelling

This paper evaluates new evidence on price setting practices and inflation persistence in the euro area with respect to its implications for macro modelling. It argues that several of the most commonly used assumptions in micro-founded macro models are seriously challenged by the new findings.

Post crisis challenges to bank regulation

The current crisis has swept aside not only the whole of the US investment banking industry butalso the consensual perception of banking risks, contagion and their implication for bankingregulation. As everyone agrees now, risks where mispriced, they accumulated in neuralgic pointsof the financial system, and where amplified by procyclical regulation as well as by the instabilityand fragility of financial institutions.The use of ratings as carved in stone and lack of adequate procedure to swiftly deal withsystemic institutions bankruptcy (whether too-big-to-fail, too complex to fail or too-many to fail).The current paper will not deal with the description and analysis of the crisis, already covered inother contributions to this issue will address the critical choice regulatory authorities will face. Inthe future regulation has to change, but it is not clear that it will change in the right direction. Thismay occur if regulatory authorities, possibly influenced by public opinion and political pressure,adopt an incorrect view of financial crisis prevention and management. Indeed, there are twoapproaches to post-crisis regulation. One is the rare event approach, whereby financial crises willoccur infrequently, but are inescapable.

Cambios en las condiciones de empleo y de salud durante la crisis económica en trabajadores inmigrantes en España

Objetivo: Evaluar la influencia de los cambios en las condiciones de empleo en la saludautopercibida y mental de trabajadores inmigrantes en España, tras un período de tresaños, en un contexto de crisis económica.

La LAU ante la crisis inmobiliaria

El present Treball de Fi de Carrera du a terme un anàlisi de l’evolució del mercat de la vivenda de lloguer a Espanya. Degut a la crisi immobiliària iniciada a l’any 2008, es posa en evidència la necessitat de potenciar l’arrendament al nostre país, opció que històricament es presentava en clar desavantatge enfront a la compra d’un immoble, però que en l’actualitat s’erigeix com una solució realista al problema d’accés a un habitatge digne. Per aquest motiu, s’analitza l’ampli ventall de normatives adoptades a través del temps, profunditzant en el problema de la vivenda i les dades rellevants a tenir en compte. Es fa menció especial al registre de morosos, un instrument que pretén pal·liar la manca de voluntat per part dels propietaris d’arrendar els seus immobles, de manera que es garanteixin els drets d’ambdues parts implicades, tenint en consideració el període de crisis en el que estem immersos en l’actualitat.

Relationship and transaction lending in a crisis

We study how relationship lending and transaction lending varyover the business cycle. We develop a model in which relationshipbanks gather information on their borrowers, which allows them toprovide loans for profitable firms during a crisis. Due to the servicesthey provide, operating costs of relationship-banks are higher thanthose of transaction-banks. In our model, where relationship-bankscompete with transaction-banks, a key result is that relationship-banks charge a higher intermediation spread in normal times, butoffer continuation-lending at more favorable terms than transactionbanks to profitable firms in a crisis. Using detailed credit registerinformation for Italian banks before and after the Lehman Brothers'default, we are able to study how relationship and transaction-banksresponded to the crisis and we test existing theories of relationshipbanking. Our empirical analysis confirms the basic prediction of themodel that relationship banks charged a higher spread before the crisis, offered more favorable continuation-lending terms in response tothe crisis, and suffered fewer defaults, thus confirming the informational advantage of relationship banking.

Reprisals remembered: German-Greek conflict and car sales during the Euro crisis

During the Greek debt crisis after 2010, the German government insisted on harshausterity measures. This led to a rapid cooling of relations between the Greekand German governments. We compile a new index of public acrimony betweenGermany and Greece based on newspaper reports and internet search terms. Thisinformation is combined with historical maps on German war crimes during theoccupation between 1941 and 1944. During months of open conflict between Germanand Greek politicians, German car sales fell markedly more than those of cars fromother countries. This was especially true in areas affected by German reprisals duringWorldWar II: areas where German troops committed massacres and destroyed entirevillages curtailed their purchases of German cars to a greater extent during conflictmonths than other parts of Greece. We conclude that cultural aversion was a keydeterminant of purchasing behavior, and that memories of past conflict can affecteconomic choices in a time-varying fashion. These findings are compatible withbehavioral models emphasizing the importance of salience for individual decision-making.