63 resultados para Literatura História e crítica Teoria, etc.
Resumo:
Este artculo intenta analizar y sistematizar la huella del mito clsico en algunos autores del siglo XVI, cuyo aparato crtico es una herramienta importante para determinar el grado de continuacin de elementos griegos y latinos en la novela pastoril, y establecer de esta manera un balance de la utilizacin mtica de este gnero de la literatura espaola.
Resumo:
Con el fin de poder justificar algunas lecturas adoptadas frente a las ediciones de la Alejandra de Licofrn a cargo de L. Mascialino 1 y de M. Fusillo - A. Hurst - G. Paduano 2, publicada en fecha muy reciente, he tenido que plantearme algunas cuestiones textuales al abordar la tarea de edicin y traduccin (al cataln) de dicho poema helenstico 3. Ofrezco, pues, un breve elenco de notas críticas al texto mencionado.
Resumo:
La creixent literatura postcolonial en pasos prviament colonitzats, aix com la creixent literatura de minories en pasos primermundistes sovint posen de manifest un mestissatge cultural que queda pals en la llengua. Les escriptores bilinges daquests pasos ocupen un espai cultural fronterer, com a mnim, a cavall de dos mons, a cavall de dues identitats i a cavall de dues llenges. La seva lectura del mn no tan sols posa de manifest la problemtica de la pluralitat lingstica i la diversitat didentitats en les persones humanes, sin que tamb acara lessencialisme de les nocions dequivalncia que les expressions culturals dominants han presentat al llarg de la histria de la traducci.
Resumo:
Revisi de la Histria de la llengua catalana, manuscrit dAntoni de Bastero, degut a laparici dun segon volum manuscrit del mateix Bastero que completa el primer per que no varia substancialment les conclusions a les que es van arribar fruit de lestudi del primer manuscrit. Es relaciona tamb un inventari dels papers que es conserven del canonge Bastero
Resumo:
De la partitura a lescenari consisteix en un estudi de diferents mtodes violinstics que vinculen temes com la concentraci, el treball mental, la posici del cos i estratgies destudi entre daltres. A partir daqu, lobjectiu ha estat dissenyar un programa diari destudi i un altre per la preparaci a lescenari. Per tant, s un treball orientat al violinista ja format per obtenir un bon resultat a lhora de fer interpretacions en pblic. El treball est estructurat en una part terica i una ms experimental. La recerca dinformaci per la primera part est extreta majoritriament de bibliografia. La segona part del treball sha basat en el treball de camp i lexperimentaci de diferents exercicis avaluats personalment. Els resultats han estat molt diversos i, malgrat que en alguns casos no ha funcionat, mha proporcionat unes eines molt interessants i necessries que desconeixia.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un grup dalumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2006."Tristany i Isolda" representa un dels grans mites ertics moderns. A travs de les diferents versions de les fonts medievals i de les ms contempornies ms estimades per melmans, Wagner i Bdier, es defineixen semblances i diferncies i els trets principals dels personatges, arguments, espais... L'estudi d'aquestes obres constata que la finalitat de tots els creadors era, almenys a efectes interpretatius, la mateixa. s evident que tant Toms com Wagner intentaven plasmar les alegries i els sofriments dels eterns amants, per potser per influncia de Plat mostren un procs catrtic i redemptor de dos individus a travs de l'amor que es converteix en una via cap a un eixamplament tan enorme de la conscincia que no pot desembocar sin en la mort, el punt en qu dos amants es converteixen en un nic al, el punt en qu dos ssers satisfacin individualment els seus anhels de felicitat collectiva. Partint d'aquesta idea, com el lector comprovar a les conclusions, es pot sostenir la tesi que aquest tipus de relaci en qu l'anhel de saviesa vital s tan exacerbat es correspon generalment amb una actitud lesbiana. I s que, perifrasejant Wagner, tot rau en aprendre a morir.
Resumo:
Se presenta una bibliografia seleccionada sobre la representacin de al lectura femenina en el siglo XVI espaol a travs de cuatro mbitos: la iconografa de la mujer lectora; el discurso preceptivo de los tratados morales y libros devotos sobre las lecturas femeninas; la aparicin de mujeres como destinatarias del libro en los prlogos y de lectora o narradora como personaje literario y los documentos histricos como testamentos y cartas misivas en los que se puede verificar la huella de estos idearios que se establecen entre la mujer y la lectura.
Resumo:
El objetivo de este estudio es contribuir al entendimiento, desde un punto de vista histrico, del papel que juega el cine en los procesos de popularizacin de la ciencia, la medicina y la tecnologa. El punto de partida es la consideracin de la medicina y del cine como conjuntos complejos y multidimensionales de prcticas y discursos de carcter cientfico-tecnolgico y, por tanto, como formas particulares de accin e interaccin cotidiana entre personas, colectivos e instituciones que juegan un papel bsico en los procesos de construccin y funcionamiento de las sociedades contemporneas. As, mediante el anlisis de la representacin y articulacin de las prcticas y los discursos mdico-sanitarios en el cine documental colonial espaol del primer franquismo, es decir, en el caso particular de la construccin, legitimacin y consolidacin de un rgimen totalitario, se aportan algunas claves explicativas sobre las mltiples relaciones entre diferentes colectivos (expertos y no-expertos) en cuanto a la naturaleza y el nivel de intervencin en los procesos de generacin y gestin de conocimiento cientfico-tecnolgico. Como resultado, el cine se revela como un espacio no slo de evasin y entretenimiento, sino tambin de ciencia y educacin, donde la capacidad de definir y solucionar problemas cotidianos de la poblacin, y por tanto, su impacto en la construccin de la arquitectura social, ideolgica, econmica, poltica y cultural de las sociedades contemporneas, se fundamenta en la combinacin de sus aspectos como espectculo narrativo y cientfico-tecnolgico.