Health-related quality-of-life instruments for Alzheimer's disease and mixed dementia

BACKGROUND: Over the last 20 years, a number of instruments developed for the assessment of health-related quality of life (HRQL) in dementia have been introduced. The aim of this review is to synthesize evidence from published reviews on HRQL measures in dementia and any new literature in order to identify dementia specific HRQL instruments, the domains they measure, and their operationalization. METHODS: An electronic search of PsycINFO and PubMed was conducted, from inception to December 2011 using a combination of key words that included quality of life and dementia. RESULTS: Fifteen dementia-specific HRQL instruments were identified. Instruments varied depending on their country of development/validation, dementia severity, data collection method, operationalization of HRQL in dementia, psychometric properties, and the scoring. The most common domains assessed include mood, self-esteem, social interaction, and enjoyment of activities. CONCLUSIONS: A number of HRQL instruments for dementia are available. The suitability of the scales for different contexts is discussed. Many studies do not specifically set out to measure dementia-specific HRQL but do include related items. Determining how best to operationalize the many HRQL domains will be helpful for mapping measures of HRQL in such studies maximizing the value of existing resources.

One, two, or many mechanisms? The brain's processing of complex words

The heated debate over whether there is only a single mechanism or two mechanisms for morphology has diverted valuable research energy away from the more critical questions about the neural computations involved in the comprehension and production of morphologically complex forms. Cognitive neuroscience data implicate many brain areas. All extant models, whether they rely on a connectionist network or espouse two mechanisms, are too underspecified to explain why more than a few brain areas differ in their activity during the processing of regular and irregular forms. No one doubts that the brain treats regular and irregular words differently, but brain data indicate that a simplistic account will not do. It is time for us to search for the critical factors free from theoretical blinders.

Veus ignorades: representacions socials, subjectivitat i resiliència en persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional

Els processos per a l’aprovació i la implementació de la Llei per a l’Autonomia personal i l’Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) han donat lloc a un intens debat polític i social que, coincidint també amb les millores en la provisió de serveis i els avenços mèdics, ha contribuït a un procés de classificació i d’etiquetatge basats en els dèficits de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. Aquesta visió anul·la el subjecte i la seva experiència singular i condiciona l’abordatge dels models d’atenció i de cura. L’estudi pretén fer una aproximació a les persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional, fent emergir les seves veus, que expressen com perceben, interpreten, afronten i es reajusten a la nova situació. Partint d’un enfocament constructivista, basat en la subjectivitat, es fa un recorregut sobre els models de la discapacitat que han reeixit en l’activitat científica dels darrers anys, els mecanismes de regulació de les pèrdues que defensen les teories del cicle vital i les aportacions que s’han fet sobre el model de la resiliència aplicat a les persones que envelleixen. El resultats de l’estudi mostren com les representacions i els significats que les persones grans atribueixen a la seva experiència s’inscriuen en les seves trajectòries vitals, donant un sentit únic i singular a la forma de viure i de respondre a la pèrdua d’autonomia funcional i les seves conseqüències. Aquelles que expressen una vivència d’integritat respecte de la vida viscuda, amb predomini d’afectes positius envers un mateix i els altres, que conserven l’esperança i el desig de continuar vivint, s’ajusten a les pèrdues de manera més satisfactòria que aquelles que expressen desconfiança i una certa amargor respecte de la pròpia vida. D’això se’n deriva que els espais d’escolta i d’acompanyament poden ser un recurs vàlid i necessari en el qual, a través de la paraula i el testimoni narrat, el subjecte pugui repensar i resignificar les seves experiències.