Comunicación institucional y prensa local de Manlleu en el franquismo, 1940-1957

[spa] El artículo trata de la retórica del periodismo y la comunicación institucional en la localidad de Manlleu (Barcelona, Spain). El boletín municipal Manlleu (1940-1957) fue una cabecera local en el franquismo de posguerra que publicó los programas de fiesta mayor. El estudio muestra cómo creó la propaganda política una memoria histórica con el martirologio y los agravios de la República. Esta investigación forma parte de los estudios sobre fiesta y discurso Celebratio et oratio. Y contribuye a los repertorios históricos de comunicación local e institucional (ReCoLI). El repertorio combina los ámbitos del discurso, las instituciones locales y la ideología, bajo una perspectiva histórica. "Institutional communication and local press during the Franco regime in Manlleu (Spain, 1940-1957)".

Llegir la ideologia: la realitat i el desig

L'article analitza com nou estudiants universitaris de primer curs comprenen la ideologia de dos editorials que tracten un mateix tema polític des d'una orientació oposada. La metodologia és qualitativa i utilitza qüestionaris oberts i entrevistes semiestructurades per recollir les respostes i els comentaris dels informants, que es contrasten amb l'anàlisi lingüística usant l'aparell teòric de l'Anàlisi del Discurs. Els resultats mostren una gran diversitat de conductes, des de lectors que poden identificar la ideologia i elaborar una resposta personal coherent, fins a lectors que donen interpretacions erràtiques i incoherents. La discussió de les dades suggereix algunes vies per promoure un aprenentatge de pràctiques lectores més crítiques i contextualitzades.

Bach després de Bach : ressonàncies bachianes en obres posteriors de Mozart, Schumann, Brahms, Britten i Villa-Lobos

L’objectiu d’aquest projecte és estudiar la recepció de l’obra de Bach des de la seva vida fins l’actualitat. Es pretén, d’una banda, esbrinar quins són els motius que van produir que cada època històrica jutjés l’obra de Bach de diferent manera, quins van ser els mitjans de conservació de la seva obra així com quins canvis va patir la seva obra per tal d’encaixar amb cada època. D’altra banda pretén exemplificar aquesta diferència en la posició que cada època va atorgar a l’obra de Bach mitjançant obres de compositors posteriors (Mozart, Schumann, Brahms, Britten i Villa-Lobos) que, cadascuna de manera diferent, contenen alguna reminiscència de Bach. La metodologia utilitzada ha consistit en la seva major part en la recerca bibliogràfica però també en la comparació de versions d’obres musicals en partitures i gravacions. La conclusió principal que es pot extreure d’aquest treball és que cadascú és producte de la seva època amb el seu context particular i per tant, qualsevol interpretació que pugui fer d’una obra musical amb el seu estil compositiu ve fortament determinat per la ideologia del context que l’envolta. És normal, doncs, que el segle XVIII la decadència del pensament religiós comportés un rebuig per l’obra de Bach la qual és majoritàriament de caràcter religiós, mentre que el segle XIX amb l’emergència de la burgesia i els seus valors romàntics s’elevés la figura de Bach com l’heroi del poble alemany.

La Implicació de Hollywood en la Segona Guerra Mundial: el cas Why we fight

Why we fight és un grup de set pel·lícules de format documental que van formar part d’un ampli programa d’informació, formació i propaganda impulsat per l’exèrcit nord-americà, en el moment en què els Estats Units ja s’havien implicat en la Segona Guerra Mundial. És també un dels més reeixits exercicis de retòrica cinematogràfica nord-americana d’aquell període que permet analitzar com els països democràtics van gestionar qüestions tan compromeses com la propaganda de guerra. La pretensió d’aquest treball de recerca és aprofundir en la complexitat ideològica i formal de la sèrie, que faci possible descobrir-ne els orígens, els objectius i la manera com aquests van ser assolits per un grup d’especialistes cinematogràfics, coordinats pel director Frank Capra, tots els quals havien triomfat fins llavors a Hollywood

Aproximació geogràfica als projectes hidràulics del Ter selvatà (1850-1930). Reflexions a propòsit d’un llibre recent

This contribution tries to do a geographical approach about the hydraulic works in the River Ter, in the area of the Selva county. The reflections included here are based in the considerations of the research contained in the book of the historian Gerard Buxeda recently published. The interest will be focused in the scale of the projects proposed, in the differentiation of their characteristics according to the zone where will be proposed, in the relation of these works with the policy and the ideology dominant in the state, etc. In short, the aim is to frame the hydraulic works in a larger context and with the geographical specifies during the period 1850-1930

European Integration: Partisan Motives or Economic Benefits?

In this paper we examine the influence of economic factors to explain partisan support for European integration over the last three decades. We find that partisan support is larger in `poorer' countries with direct economic bene fits from EU membership. On the contrary, parties in countries aff ected by the Maastricht criteria are more Euro-sceptical. Moreover, we find weak evidence for larger partisan support in countries with more developed welfare states, and that the support for European integration fluctuates in parallel with the business cycle. Finally, our results indicate that the importance of economic factors in determining partisan support for European integration has grown in recent periods. JEL classi fication: F15, F42, F53, F55, H60. Key words: European Integration; Partisan Ideology; Maastricht Criteria; European Budget; Benefi ts from Trade.

Trata de seres humanos y delincuencia organizada: conexión entre ambos fenómenos criminales y su plasmación jurídico-penal

Este trabajo aborda el estudio del tipo cualificado del delito de trata de personas cometido en el seno de organizaciones o asociaciones criminales introducido en el Código penal en la reforma de 2010. Con dicha finalidad, se analizan los mandatos de incriminación de esta forma de comisión del delito de trata en instrumentos normativos internacionales y se coteja la coherencia de la regulación interna española con las obligaciones de tipificación asumidas por el Estado español conforme a dichos instrumentos, analizando críticamente la duplicidad incriminatoria de esta manifestación delictiva en nuestro código penal. El estudio jurídico se completa con el análisis fenomenológico acerca de la relación entre el fenómeno de la trata de seres humanos y el de la delincuencia organizada.

La “professio iuris” sucesoria a las puertas de una reglamentación comunitaria

Durante la Edad Media, las professiones iuris eran manifestaciones por las que los intervinientes en un negocio jurídico declaraban cuál era el derecho de su estirpe, al cual deseaban sujetar el negocio en cuestión. En la Suiza de finales del siglo XIX, la terminología fue recuperada para dar nombre a una institución de Derecho internacional privado en virtud de la cual el testador podía elegir limitadamente la ley rectora de su sucesión. Esta moderna professio iuris experimenta un impulso enorme cuando es incluida en el Convenio de La Haya de 1989 sobre Ley Aplicable a las Sucesiones por Causa de Muerte, ya que el texto del Convenio ha servido de modelo a importantes regulaciones posteriores; entre ellas, la Propuesta de Reglamento europeo en materia de sucesiones, que autoriza al causante a escoger expresamente su ley nacional para regir el conjunto de la sucesión, sin que un resultado perjudicial para los legitimarios pueda considerarse contrario al orden público.

Speed limit laws in America: economics, politics and geography

The regulation of speed limits in the US had been centralized at the federal level since 1974, until decisions were devolved to the states in 1995. However, the centralization debate has reemerged in recent years. Here, we conduct the first econometric analysis of the determinants of speed limit laws. By using economic, geographic and political variables, our results suggest that geography -which affects private mobility needs and preferences- is the main factor influencing speed limit laws. We also highlight the role played by political ideology, with Republican constituencies being associated with higher speed limits. Furthermore, we identify the presence of regional and time dependence effects. By contrast, poor road safety outcomes do not impede the enactment of high speed limits. Overall, we present the first evidence of the role played by geographical, ideological and regional characteristics, which provide us with a better understanding of the formulation of speed limit policies.

«Me quedaré con lo positivo»: Análisis de blogs de mujeres con cáncer de mama

En este artículo se analizan siete blogs escritos por mujeres con cáncer de mama. En primer lugar, se indaga sobre su forma de concebir el cuerpo en relación, por un lado, al impacto del cáncer en los órganos y procesos corporales ligados a la feminidad y, por el otro, a su carácter mortal. En segundo lugar, se analiza su atribución de agencia en relación a la enfermedad y su curación. Se observa que la responsabilidad en la curación se atribuye principalmente a los médicos, pero aparece con fuerza la idea que la mujer se puede sanar mediante cambios en su estilo de vida y a través del pensamiento positivo. Este establece un marco en el que las afectadas de cáncer encuentran dificultades para reconocer y expresar aspectos considerados negativos del proceso como la rabia, la desesperación o el miedo a la muerte, al mismo tiempo que marca una distinción entre pacientes con trayectorias de éxito en su curación y los que no lo consiguen, que son culpabilizados.

The First Privatization Policy in a Democracy: Selling State-Owned Enterprises in 1948-1950, Puerto Rico

In the 1940s, when the Governor of Puerto Rico was appointed by the US President and the Puerto Rican government was answerable only to the US Federal government, a large state-owned enterprise (SOE) sector was established on the island. Public services such as water, transportation and energy were nationalized, and several new manufacturing SOEs were created to produce cement, glass, shoes, paper and chalkboard, and clay products. These enterprises were created and managed by government-owned corporations. Later on, between 1948 and 1950, under the island’s first elected Governor, the government sold these SOEs to private groups. This paper documents both the creation and the privatization of the SOE sector in Puerto Rico, and analyzes the role played by ideology, political interests, and economic concerns in the decision to privatize them. Whereas ideological factors might have played a significant role in the building of the SOE sector, we find that privatization was driven basically by economic factors, such as the superior efficiency of private firms in the sectors where the SOEs operated, and by the desire to attract private industrial investment to the Puerto Rican economy.

Institutional Determinants of Military Spending

Drawing on a database for 1988-2006 containing information on 157 countries, we investigate the effects on military spending of government form, electoral rules, concentration of parliamentary parties, and ideology. From an OLS regression on pooled data, our results show that presidential democracies spend more than parliamentary systems on defense, whereas the presence of a plurality voting system will reduce the defense burden. Our findings suggest that, in contrast to theoretical predictions in the literature, institutions do not have the same impact on the provision of all public goods. We present as well evidence regarding the effect of ideology on defense spending.

Estudi introductori sobre l’educació per a la ciutadania a primària

Aquest treball pretén aproximar-se a la controvèrsia a través d’alguns dels qüestionaments que es plantegen; hi ha alguna relació entre l’educació i el concepte de ciutadania? És possible ensenyar ciutadania o valors cívics sense adoctrinar en pro d’una ideologia determinada? En tant que és una matèria que toca directament a l’àrea de filosofia, hi ha alguns autors que hagin tractat aquesta temàtica? Però també s’han generat preguntes més contextuals com: Què diu la legislació espanyola sobre l’Educació Ciutadana? Quin posicionament pren Europa sobre aquest tipus d’educació?

Michel Foucault, la familia y el poder psiquiátrico. (Historia de una rectificación)

[esp]Durante la primera mitad de los años setenta, Michel Foucault modificó en algunos aspectos su pensamiento, pasando de su etapa <> a su etapa <>. Como consecuencia de esta transformación, negó que la familia fuera (como había defendido en los años sesenta) un modelo adecuado para explicar la organización de las primeras instituciones psiquiátricas. En este trabajo, estudiaremos las relaciones existentes entre dicho cambio de perspectiva y la crítica foucaultiana a la definición del término <> propuesto por Althusser.

Detecció de problemes en l’atenció a dones víctimes de violència de gènere durant el procés judicial a Catalunya

Aquesta recerca té per finalitat aproximar-se a la percepció que tenen les víctimes de violència masclista del tracte que reben dels diferents operadors en seu judicial, i mostrar com aquestes actuacions les han afectat no només a nivell personal, sinó també a nivell processal. L’objectiu principal és copsar l’experiència de les dones víctimes de violència de gènere en referència al seu pas pels jutjats especialitzats de Catalunya. Per la consecució de l’objectiu s’ha treballat, d’una banda, amb la revisió i actualització teòrica i contextual del tema d’investigació i, per l’altra i principalment, amb la realització de més de 40 entrevistes als diferents operadors judicials i a dones víctimes de violència masclista i a entitats que treballen amb elles. Els resultats ens demostren que existeixen múltiples mancances en l’abordatge de la violència masclista als jutjats, que es reflecteixen en temes com: la manca d’informació, la valoració del risc, l’existència de mites i prejudicis vers les dones, la manca de formació, ... Aquestes mancances són generadores de l’anomenada victimització secundària. La situació descrita posa de manifest la necessitat de fer un veritable abordatge dels problemes detectats per tal de fer realment efectiva i eficient la lluita contra la violència masclista sobre les dones a seu judicial.