Producción y Productividad Agrícolas en la Isla de Mallorca, 1590-1860

This paper proposes a detailed measurement of the agricultural development of the island of Majorca from the late sixteenth century to the midnineteenth century, with an emphasis on the products which made up the bulk of the island’s agricultural production. The authors have organized most of the existing databases in the island’s archives and have also incorporated quantitative and qualitative material from their own research and that of other colleagues. Due to their quality and regularity, the data are among the richest known for pre-industrial Europe. These sources lead to some conclusions which link with recent debates in European economic history concerning the calculation of economic growth in economies for periods before statistics were kept. The text presents a methodological analysis covering almost 80 per cent of agricultural production of the island of Majorca and leaves conclusions to be supplemented by further studies of the manufacturing and service sectors

El jurament i el seu significat jurídic al principat segons els dret general de Catalunya (segles XIII-XVIII): edició de la "Forma i pràctica de celebrar els juraments i les eleccions a la ciutat de Barcelona en el segle XV"

Aquesta obra estudia els juraments pronunciats pels reis, pels oficials municipals i pels oficials reials en el municipi de Barcelona des del segle XIII fins el Decret de Nova Planta.

Where do I leave my baby? use and development of early childcare in Spain

Since the beginning of the 1990s, there has been a setady increase in childcare coverage for children aged 0-3 in Spain. The coverage has rised from 4 per cent in 1992 to 13.5 in 2004. Despite this positive trend, the supply of childcare services for under-3 is among the lowest in Western European countries.

La dependència econòmica des estudiants : comparació entre dues universitats públiques

Com a estudiants tenim moltes obligacions i la universitat ens absorbeix gran part del temps. És freqüent que en nosaltres sorgeixin inquietuds sobre quina seria la nostra situació si estiguéssim en una altra universitat o context que ens donés més marge d’autonomia i poguéssim, per exemple, dedicar part del nostre temps a treballar i obtenir ingressos. Per tant, la nostra percepció és que la majoria d’estudiants universitaris ho podem ser perquè darrere tenim una família que ens dóna suport en l’aspecte econòmic. Estudiar, entre altres coses, representa una inversió. Una inversió de temps el cost d’oportunitat de la qual és igual al total d’ingressos que podríem obtenir durant els anys que duren els estudis. No obstant, aquest elevat cost d’oportunitat es veu recompensat un cop acabats els estudis en forma d’una remuneració superior a aquest. Però, ha d’implicar sempre això? És obligatori renunciar a uns ingressos per tal de poder-se formar? La societat està interessada en que estudiem, però, dóna recursos per a que ho fem? Quines són les opcions que tenim els estudiants per a poder assolir una certa independència econòmica? Quin paper hi juga la universitat? En quin grau influeix el model d’universitat en el grau de dependència?Estudiem en una universitat, la UPF, la filosofia de la qual és que els estudiants han de ser-ho a temps complert, evitant que treballin mentre cursen la carrera:“Els plans d’estudis, dissenyats a partir de […], l’alta exigència acadèmica i de superació personal, la dedicació completa…” (www.upf.edu)La qualitat dels estudis es relaciona directament amb la dedicació absoluta. És difícil objectar el fet que quant més temps es dedica als estudis, millors són els resultats. No obstant i desgraciadament, no tothom pot permetre’s el luxe de invertir el cent per cent del seu temps als estudis i no treballar. El Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals de la ONU ratificat el 1966 i que va entrar en vigor l’any 1976, defensa, a l’article 13, el dret de tota persona a l’educació: “La enseñanza primaria debe ser obligatoria y accesible a todos gratuitamente"; “La enseñanza secundaria, en sus diferentes formas, incluso la enseñanza secundaria técnica y profesional, debe ser generalizada y hacerse accesible a todos, por cuantos medios sean apropiados, y en particular por la implantación progresiva de la enseñanza gratuita" “La enseñanza superior debe hacerse igualmente accesible a todos, sobre la base de la capacidad de cada uno, por cuantos medios sean apropiados, y en particular por la implantación progresiva de la enseñanza gratuita"En aquest treball hem volgut estudiar quins factors influeixen i de quina manera en la independència econòmica que pot assolir un estudiant. Hem volgut donar un fort èmfasi a l’àmbit universitari a l’hora de fer el treball ja que com a estudiants ens trobem en ple procés formatiu i aquesta té un pes rellevant en les nostres vides quotidianes, sobretot en matèria de temps i dedicació.

Growing at the production frontier. European aggregate growth, 1870-1914

The view of a 1870-1913 expanding European economy providing increasing welfare to everybody has been challenged by many, then and now. We focus on the amazing growth that was experienced, its diffusion and its sources, in the context of the permanent competition among European nation states. During 1870-193 the globalized European economy reached a silver age . GDP growth was quite rapid (2.15% per annum) and diffused all over Europe. Even discounting the high rates of population growth (1.06%), per capita growth was left at a respectable 1.08%. Income per capita was rising in every country, and the rates of improvement were quite similar. This was a major achievement after two generations of highly localized growth, both geographically and socially. Growth was based on the increased use of labour and capital, but a good part of growth (73 per cent for the weighted average of the best documented European countries) came out of total factor productivity efficiency gains resulting from not well specified ultimate sources of growth. This proportion suggests that the European economy was growing at full capacity at its production frontier. It would have been very difficult to improve its performance. Within Europe, convergence was limited, and it only was in motion after 1900. What happened was more the end of the era of big divergence rather than an era of convergence.

The role of Mexico in the first oil shortage: 1918-1922, an international perspective

In 1921 Mexico produced a quarter of world s petroleum, making the country the secondlargest producer in the world, but by 1930 it only accounted for 3 per cent of world sproduction. To date the discussion has mostly relied on events taking place in Mexico forexplaining the decline of the industry. Very little attention has been placed todevelopments in petroleum industry elsewhere, except Venezuela. Practically noattention has been paid to the reasons for the rise of oil output in Mexico. This neglectsthe massive changes taking place in the petroleum industry worldwide during the GreatWar years and its aftermath, and overall ignores the shortage of oil that occurred in theworld s markets between 1918-1921. These are crucial events in order to understand theearly rise of the Mexican oil industry and set the basis for a better understanding of thesubsequent sudden decline.

Ses paraules juguen a quic: pervivència dels anglicismes introduïts al segle XVIII en la variant del català de Menorca

Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. La variant dialectal del català de Menorca conserva algunes paraules d'origen anglès arran de la dominació britànica del segle XVIII. L'autor d'aquest treball ha dut a terme una recerca per a comprovar la pervivència de les paraules que l'últim estudi realitzat el 1983 havia constatat que eren d'ús habitual i comprovar si el pas del temps, el contacte amb altres llengües i la normalització lingüística, amb la introducció del català com a llengua vehicular en l'educació i la recepció de canals de ràdio i de televisió en català normatiu, havien tingut l'efecte d'anar substituint aquests mots. A través d'un exhaustiu treball de camp, amb un total de cent noranta-set entrevistes realitzades a peu de carrer de manera proporcional als habitants de les diferents poblacions de l'illa, d'est a oest, el mateix nombre per a cada gènere i dividides en grups per trams d'edat, l'autor va recollir les dades, a partir de les quals va fer l'anàlisi per passar a la seva posterior interpretació tenint en compte totes aquestes variables (gènere, territori i trams d'edat). Altres informacions complementàries recollides en el treball de camp van servir per a recolzar les conclusions. S’ha evidenciat que l'ús dels anglicismes es pot dividir en quatre grups: el dels que han desaparegut de la parla habitual; el dels que el seu ús decreix en funció de l'edat de les persones entrevistades; evidenciant la seva gradual desaparició; el dels que s'usen només en determinades poblacions i el dels que es mantenen ben vives arreu de l'illa, la majoria lligades a les festes o tradicions o al món de l'educació. Contràriament a la hipòtesi inicial, l'estudi ha constatat que la desaparició no es produeix en favor del terme corresponent en català estàndard, sinó per un castellanisme.

III Congreso ibérico sobre gestión y planificación del agua. La directiva marco del agua: realidades y futuros. Sevilla, del 13 al 17 de noviembre de 2002

Entre els dies 13 i 17 de novembre de 2002 va tenir lloc a la ciutat de Sevilla el III Congrés Ibèric sobre Gestió i Planificació de l’Aigua, que, en aquesta ocasió, portava per títol «La Directiva Marc de l’Aigua: realitats i futurs». El congrés fou organitzat per la Fundación Nueva Cultura del Agua, amb la col•laboració de la Universidad de Sevilla i d’una àmplia sèrie d’institucions relacionades amb la investigació o gestió d’aquest recurs. Considerant l’anàlisi i la diagnosi de la situació actual contingudes a les edicions anteriors (Saragossa 1998 i Porto 2000) i l’ampli debat dels últims anys, el III Congrés Ibèric es caracteritza per un plantejament d’avenç i propostes i per incloure alguns dels aspectes de la política de l’aigua menys atesos fins aleshores

L’Edició en lletra gòtica de l’Speculum al foder (1917). Història d’un misteriós exemplar d’infern

La filologia, tret de rares excepcions, acostuma a prestar poc interès a la bibliofília. Potser perquè es considera que un text acurat i fiable està renyit amb un llibre imprès en bon paper Japó o de fil, del amb una tipografia impecable, sovint il·lustrat i a un preu que sol ser alt, com correspon a un desplegament artesanal d’aquesta mena. Filologia i bibliofília, en una paraula, tenen vies diferents de difusió. I, amb tot, l’univers de la bibliofília custodia secrets molt ben guardats de la nostra història lingüística i literària, tan singular i plena de sotracs de diversa mena. Secrets que criden poderosament l’atenció del filòleg. El cens i descripció de testimonis del tractadet eròtic medieval conegut com a Speculum al foder, per exemple, amaga un curiós enigma bibliogràfic: un imprès en tipografia gòtica i sense peu editorial, un veritable incunable modern, fruit rar del mateix impuls que cent anys enrere es va ensenyorir de les arts plàstiques i constructives d’aquest país per omplir-lo de magnífiques fantasies medievalitzants. És d’aquest misteriós exemplar d’infern que s’ocupa el treballet que segueix

Estudi tècnic-econòmic per a la instal·lació d'una granja d'ànecs per a producció de foie-gras situada en el terme municipal de Fontanals de Cerdanya

Inversors però, principalment professionals de l'àmbit agrari, per tal de buscar una diversificació de l'activitat agrícola i ramadera que desenvolupen a les seves finques, sobretot joves emprenedors, poden estar interessats en produccions alternatives com la producció d'ànecs per a foie-gras, per tal de complementar la seva renda agrària. Actualment cal augmentar la competitivitat de les finques agrícoles per tal que aquestes siguin econòmicament viables. L’objectiu de l'estudi és determinar la viabilitat econòmica d’una explotació ramadera d’ànecs per a la producció de foie-gras, en el terme municipal de Fontanals de Cerdanya, analitzant les diverses alternatives en quant a dimensionament i disseny de les instal·lacions, segons el cicle productiu de l’animal. L'alternativa escollida per realitzar l'estudi es la de semi-integració (cria, engreix i embocat), de règim semi-intensiu (durant l'etapa de l'engreix), amb animals mascles de la raça híbrida Mulard. Les instal·lacions tindran una capacitat de 6.500 animals, amb lots de 250 caps. Aquest dimensionament permet, durant la fase d'embocat, en la qual es requereix més dedicació, que la demanda de mà d'obra pugui ser satisfeta per un únic treballador. La principal conclusió que es pot extreure de l'estudi és que la inversió projectada és massa elevada i que aquesta econòmicament no és viable o rendible, ja que la despesa és massa elevada. Es mouen uns fluxos de caixa molt elevats i el marge comercial és molt reduït. Únicament si l'objectiu del promotor és obtenir una remuneració per la seva feina, sempre i quan és produeixi un augment del preu actual de la carn i una disminució del preu del pinso, es podria recomanar que es portés a terme la implantació de l'explotació, intentant, però, reduir la despesa d'execució de construccions i instal·lacions.

High amplitude contractions in the middle third of the esophagus: a manometric marker of chronic alcoholism?

BACKGROUND--Oesophageal motor abnormalities have been reported in alcoholism. AIM--To investigate the effects of chronic alcoholism and its withdrawal on oesophageal disease. PATIENTS--23 chronic alcoholic patients (20 men and three women; mean age 43, range 23 to 54). METHODS--Endoscopy, manometry, and 24 hour pH monitoring 7-10 days and six months after ethanol withdrawal. Tests for autonomic and peripheral neuropathy were also performed. Motility and pH tracings were compared with those of age and sex matched control groups: healthy volunteers, nutcracker oesophagus, and gastro-oesophageal reflux disease. RESULTS--14 (61%) alcoholic patients had reflux symptoms, and endoscopy with biopsy showed oesophageal inflammation in 10 patients. One patient had an asymptomatic squamous cell carcinoma. Oesophageal motility studies in the alcoholic patients showed that peristaltic amplitude in the middle third was > 150 mm Hg (95th percentile (P95) of healthy controls) in 13 (57%), the ratio lower/ middle amplitude was < 0.9 in 15 (65%) (> 0.9 in all control groups), and the lower oesophageal sphincter was hypertensive (> 23.4 mm Hg, P95 of healthy controls) in 13 (57%). All three abnormalities were present in five (22%). Abnormal reflux (per cent reflux time > 2.9, P95 of healthy controls) was shown in 12 (52%) alcoholic patients, and was unrelated to peristaltic dysfunction. Subclinical neuropathy in 10 patients did not effect oesophageal abnormalities. Oesophageal motility abnormalities persisted at six months in six patients with ongoing alcoholism, whereas they reverted towards normal in 13 who remained abstinent; reflux, however, was unaffected. CONCLUSIONS--Oesophageal peristaltic dysfunction and reflux are frequent in alcoholism. High amplitude contractions in the middle third of the oesophagus seem to be a marker of excessive alcohol consumption, and tend to improve with abstinence.

Predictive factors in the long term outcome in gastro-oesophageal reflux disease: six years follow up of 107 patients

There is little information concerning the long term outcome of patients with gastro-oesophageal reflux disease (GORD). Thus 109 patients with reflux symptoms (33 with erosive oesophagitis) with a diagnosis of GORD after clinical evaluation and oesophageal testing were studied. All patients were treated with a stepwise approach: (a) lifestyle changes were suggested aimed at reducing reflux and antacids and the prokinetic agent domperidone were prescribed; (b) H2 blockers were added after two months when symptoms persisted; (c) anti-reflux surgery was indicated when there was no response to (b). Treatment was adjusted to maintain clinical remission during follow up. Long term treatment need was defined as minor when conservative measures sufficed for proper control, and as major if daily H2 blockers or surgery were required. The results showed that one third of the patients each had initial therapeutic need (a), (b), and (c). Of 103 patients available for follow up at three years and 89 at six years, respective therapeutic needs were minor in 52% and 55% and major in 48% and 45%. Eighty per cent of patients in (a), 67% in (b), and 17% in (c) required only conservative measures at six years. A decreasing lower oesophageal sphincter pressure (p < 0.001), radiological reflux (p = 0.028), and erosive oesophagitis (p = 0.031), but not initial clinical scores, were independent predictors of major therapeutic need as shown by multivariate analysis. The long term outcome of GORD is better than previously perceived.

High amplitude contractions in the middle third of the esophagus: a manometric marker of chronic alcoholism?

BACKGROUND--Oesophageal motor abnormalities have been reported in alcoholism. AIM--To investigate the effects of chronic alcoholism and its withdrawal on oesophageal disease. PATIENTS--23 chronic alcoholic patients (20 men and three women; mean age 43, range 23 to 54). METHODS--Endoscopy, manometry, and 24 hour pH monitoring 7-10 days and six months after ethanol withdrawal. Tests for autonomic and peripheral neuropathy were also performed. Motility and pH tracings were compared with those of age and sex matched control groups: healthy volunteers, nutcracker oesophagus, and gastro-oesophageal reflux disease. RESULTS--14 (61%) alcoholic patients had reflux symptoms, and endoscopy with biopsy showed oesophageal inflammation in 10 patients. One patient had an asymptomatic squamous cell carcinoma. Oesophageal motility studies in the alcoholic patients showed that peristaltic amplitude in the middle third was > 150 mm Hg (95th percentile (P95) of healthy controls) in 13 (57%), the ratio lower/ middle amplitude was < 0.9 in 15 (65%) (> 0.9 in all control groups), and the lower oesophageal sphincter was hypertensive (> 23.4 mm Hg, P95 of healthy controls) in 13 (57%). All three abnormalities were present in five (22%). Abnormal reflux (per cent reflux time > 2.9, P95 of healthy controls) was shown in 12 (52%) alcoholic patients, and was unrelated to peristaltic dysfunction. Subclinical neuropathy in 10 patients did not effect oesophageal abnormalities. Oesophageal motility abnormalities persisted at six months in six patients with ongoing alcoholism, whereas they reverted towards normal in 13 who remained abstinent; reflux, however, was unaffected. CONCLUSIONS--Oesophageal peristaltic dysfunction and reflux are frequent in alcoholism. High amplitude contractions in the middle third of the oesophagus seem to be a marker of excessive alcohol consumption, and tend to improve with abstinence.

Double blind controlled trial of D-penicillamine in patients with primary biliary cirrhosis.

One hundred and eighty nine patients with primary biliary cirrhosis were entered into a double blind, placebo controlled randomised trial starting in January 1978 to assess the therapeutic value of d-penicillamine 1200 mg daily. Eighteen of the 98 patients receiving d-penicillamine and 22 of the 91 placebo treated patients died during the study. Thirty six per cent of those on d-penicillamine and 8% of those on placebo were withdrawn from the study. No difference in overall survival was noted between the two groups of patients whether the results were analysed for the entire period of observation or only during the period in which the patients were receiving therapy. The mortality rate of those receiving d-penicillamine in histological stage I to II, however, was one third of that of the placebo group although this difference did not reach statistical significance. Using the occurrence rate ratio as the statistical method of analysis, no effect of d-penicillamine was noted on any clinical, biochemical or hist

Predictive factors in the long term outcome in gastro-oesophageal reflux disease: six years follow up of 107 patients

There is little information concerning the long term outcome of patients with gastro-oesophageal reflux disease (GORD). Thus 109 patients with reflux symptoms (33 with erosive oesophagitis) with a diagnosis of GORD after clinical evaluation and oesophageal testing were studied. All patients were treated with a stepwise approach: (a) lifestyle changes were suggested aimed at reducing reflux and antacids and the prokinetic agent domperidone were prescribed; (b) H2 blockers were added after two months when symptoms persisted; (c) anti-reflux surgery was indicated when there was no response to (b). Treatment was adjusted to maintain clinical remission during follow up. Long term treatment need was defined as minor when conservative measures sufficed for proper control, and as major if daily H2 blockers or surgery were required. The results showed that one third of the patients each had initial therapeutic need (a), (b), and (c). Of 103 patients available for follow up at three years and 89 at six years, respective therapeutic needs were minor in 52% and 55% and major in 48% and 45%. Eighty per cent of patients in (a), 67% in (b), and 17% in (c) required only conservative measures at six years. A decreasing lower oesophageal sphincter pressure (p < 0.001), radiological reflux (p = 0.028), and erosive oesophagitis (p = 0.031), but not initial clinical scores, were independent predictors of major therapeutic need as shown by multivariate analysis. The long term outcome of GORD is better than previously perceived.