Hist��ria i llegenda de Bernat I Unifred de Ribagor��a

La pr��ctica consisteix a crear una p��gina web monogr��fica sobre Bernat I -Unifred, que va exercir les funcions comtals a la Ribagor��a (920 -950) i va generar al voltant de la seva figura la llegenda de Bernat de Ribagor��a, entre d'altres. Dins aquest context, es vol relacionar la hist��ria amb la llegenda de Bernat de Ribagor��a.

Les TIC a les webs dels museus d'hist��ria i arqueologia

El repte que es planteja als museus en el nou mil��leni ��s molt important. Han de ser capa��os no nom��s de mantenir un p��blic fidel sin�� tamb�� de captar noves generacions amb comportament diferents, habituades a altres formes d'acc��s a la informaci��. I el cam�� per aconseguir-ho passa per l'explotaci�� de les possibilitats conceptuals i comunicatives que les TIC proposen.

Com coneixen Descartes i Hume? : Una petita hist��ria del coneixement i les seves conseq����ncies contempor��nies

��s una an��lisi sobre el problema del coneixement als segles XVII (racionalisme) i XVIII (empirisme) i la seva influ��ncia en l'epistemologia contempor��nia. En concret, es comparen les teories del coneixement de Ren�� Descartes i de David Hume, es demostra la seva vig��ncia al segle XXI i es proposa una aplicaci�� extrafilos��fica al seu pensament.

Hist��ria M��dica electr��nica remota i segura

Aquest treball vol aprofundir en els aspectos relacionats amb la seguretat per poder obtenir un producte segur. La utilitzaci�� de la criptografia ens ajudar�� en aquestes tasques

La carta de poblament de Xodos : documentaci��, hist��ria i usos socials del catal�� al Pa��s Valenci�� des de l'edat mitjana fins al segle XX

Edici�� filol��gica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalat��n, Pa��s Valenci��) a partir d'un manuscrit in��dit de 1625, conservat a la mateixa poblaci��. Inclou un estudi introductori que fa especial refer��ncia a aspectes relacionats amb la Hist��ria de la llengua catalana. Pret��n aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat ling����stica i l'adscripci�� dialectal de l'Alcalat��n depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evoluci�� del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al Pa��s Valenci��; i estudiar els avan��os i els retrocessos de l'��s p��blic del catal��.Altres objectius s��n: datar correctament la carta de poblament; relacionar l'��s de les lleng��es (aragon��s, castell��, catal�� i llat��) amb el context hist��ric i sociocultural de cada ��poca; il��lustrar la llarga pres��ncia del llat�� en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del p��blic la documentaci�� estudiada.

La hist��ria del turisme a la ciutat de Girona

Breu itinerari per la hist��ria del turisme de la ciutat de Girona, estructurada en quatre per��odes. En la primera etapa, s'assenten les bases de la imatge tur��stica de la ciutat (1850 1900); el per��ode artesanal (1900-1950) coincideix amb els primers passos de la ind��stria tur��stica i la consolidaci�� de l'ideal rom��ntic; seguidament, el per��ode fordista (1950- 1980) ��s la fase de transformaci�� radical del turisme i implica una concentraci�� de la demanda en el litoral; i, finalment, el per��ode postfordista (1980-2006), caracteritzat per la instauraci�� de la democr��cia, l'inici de l'esgotament del model tradicional i la densitat creixent de fluxos tur��stics al Barri Vell

Hist��ria urbana: la primera expansi�� meridional (segles XI i XII)

Sobre la modificaci�� de l'estructura urbana de la ciutat de Girona als segles XI i XII

La hist��ria de Catalunya a Talte��ll

L' any 1992, aprofitant les Olimp��ades de Barcelona, ��s l'any en qu�� a Talte��ll hi tenen tamb�� lloc diferents esdeveniments com la inauguraci�� del nou Museu de Prehist��ria de Talte��ll i la realilzaci�� d'un cicle de confer��ncies sobre la hist��ria de Catalunya

Artur Gas, editor de Josep Pla: breu hist��ria d'Ediciones Alfa

Rep��s de la traject��ria professional com a editor, comen��ant com a editor de caire socialista i acabant col��laborant amb la dictadura de Primo de Rivera. Es fa especial menci�� al seu paper com a editor de Josep Pla i a la seva editorial, Ediciones Alfa

Natura i hist��ria en la creaci�� dels "paisatges de l'aigua" a la plana de l'Alt Empord��

L���objectiu d���aquest article ��s fer una aproximaci�� al proc��s hist��ric de creaci�� dels anomenats ���paisatges de l���aigua��� a la plana de l���Alt Empord��. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de l���aigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les s��quies, canals de regadiu, etc.). A continuaci��, s���analitza el proc��s hist��ric de creaci�� dels paisatges de l���aigua a la plana de l���Alt Empord�� a trav��s d���un discurs que s���ha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra l���aigua i, una segona etapa, molt m��s recent, on els esfor��os d���aquesta societat es concentren en l���obtenci�� d���aquesta aigua. Per ��ltim, s���analitza en detall aquest proc��s a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes

Hist��ria de vida de Seis experiencias de educaci��n Freinet en Catalu��a antes de 1939, de Fernando Jim��nez

Treball destinat a totes les persones interessades en la hist��ria de l���educaci�� i la pr��ctica quotidiana del m��tode Freinet. El centre d���inter��s ��s una publicaci�� sobre experi��ncies de mestres durant la Segona Rep��blica Espanyola. Les sis experi��ncies s��n el fruit de les entrevistes que en Fernando Jim��nez va realitzar a alguns mestres que van tenir contacte amb la impremta escolar durant aquest per��ode

Primera hist��ria d'Esther : El testament de l'idioma de Salvador Espriu?

Estudi sobre els elements que han portat a considerar l'obra de teatre 'Primera hist��ria d'Esther' de Salvador Espriu un homenatge a la llengua catalana.

L'Espiral de la hist��ria, de Televisi�� de Girona

L���experi��ncia de crear, en format televisiu, un programa de difusi�� hist��rica per part d���una televisi�� local resulta altament interessant, perqu�� ofereix continguts d�����mbit m��s proper a un p��blic que dif��cilment t�� acc��s a la seva hist��ria des del sector audiovisual. Tots els principis continguts en la proposta cient��fica d���utilitzar les imatges com a transmissores de coneixements i de cultura, convergeixen en el projecte de creaci��, per part de Televisi�� de Girona, del programa L���espiral de la hist��ria, at��s que resulta una excel��lent mostra de la conjunci�� de diverses tipologies documentals posades al servei d���un objectiu: la difusi�� de la hist��ria de la ciutat de Girona a trav��s del llenguatge audiovisual

Hist��ria i Comunicaci��

Article que reflexiona al voltant de les interrelacions entre la Hist��ria i la Comunicaci��

Hist��ria urbana de Girona: el monar reial del Mercadal a Girona

De l'any 1015 consta l'exist��ncia del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell i per llur esposa, Ermessenda, que varen fer donaci�� a la Seu de Santa Maria, el dia 19 de juny, de quatre mujades de terra situades prop del Mercadal iuxta urbem Gerundensis in ipso plano super ipsum Mercadalem. Les dites terres afrontaven de occiduo in ipso rege comitale i a migdia amb el riu G��ell. Aquest fet permet considerar que el rec comtal feia possible, ja al segle XI, la instal��laci�� del Monar comtal amb llurs molins