43 resultados para Humeral supracondylar fractures
Resumo:
La fractura de cadera es una patología prevalente en la población anciana, con un crecimiento exponencial, altas tasas de morbimortalidad asociada, implicaciones en la calidad de vida y consumo de recursos sanitarios. Objetivos: Conocer las variables epidemiológicas de esta patología, el impacto en la atención médica y el proceso que implica para la adecuada previsión de recursos. Describir las causas de demora quirúrgica y sus posibles consecuencias, e implicaciones de todo lo anterior en la práctica anestésica. Material y métodos: Se realizó un estudio observacional retrospectivo, se revisan pacientes mayores de 65 años con diagnostico de fractura de cadera intervenidos en nuestro hospital entre enero de 2007 y diciembre de 2008, analizando datos epidemiológicos generales, morbimortalidad, antiagregación/anticoagulación, tipo de anestesia y complicaciones, tasa transfusional, estancia hospitalaria, demora quirúrgica y mortalidad, entre otros. Conclusiones: La fractura de cadera es un problema de salud serio y global, con implicaciones importantes en nuestra práctica diaria, en los costos inmediatos y a largo plazo. Siendo responsable de una alta morbimortalidad precoz y tardía. La demora quirúrgica se asocia a un aumento de complicaciones postoperatorias y mortalidad.
Resumo:
Utilitzant una base de dades amb informació clínica extreta de l’historial d’Atenció Primària (AP) a Catalunya, hem portat a terme un estudi de cohorts retrospectiu l’any 2009, incloent individus 50 anys. Hem identificat les fractures osteoporòtiques majors utilitzant codis CIE-10. 2.011.430 individus van ser inclosos. La incidència total va ser de 10’91/1.000 persones-any. La fractura més freqüent entre les dones va ser la d’avantbraç i entre els homes la vertebral simptomàtica. Totes les fractures van augmentar amb l’edat però es van observar diferents patrons segons localització. Aquesta informació és rellevant per la planificació dels serveis d’AP al nostre país.
Resumo:
El objetivo es comparar la prevalencia de fractura en casos incidentes de diabetes y en controles apareados. Estudio casos-control que incluye todos los pacientes diabéticos tipo 2 diagnosticados entre 2006-2011 y dos controles sin diabetes. Se identificaron fracturas y enfermedad cardiovascular prevalentes, calculando prevalencias de fracturas osteoporóticas, mayores y de cadera, y de enfermedad cardiovascular. Se identificaron 58931 diabéticos y 117862 controles. Los diabéticos presentaban mayor prevalencia de accidente cerebro-vascular y de cardiopatía isquémica. Las prevalencias de fracturas osteoporóticas, de cadera y mayores fue similar en ambos grupos. En conclusión el riesgo de fractura es similar al de los controles no diabéticos.
Resumo:
This paper, fundamentally stratigraphic, is based on the vertical distribution of fauna in sediments which constitute the Montgri Massif. The stratigraphic series is composed of two units: one allochtonous (Mesozoic) and a second one autochtonous (Paleogene). The latter crops out in front of the thrust belt and presents the typical facies described by PALLI (1972). The allochtonous part is formed by the following units (from bottom to top): variegated gypsiferous shales of Keuper age; marls, limestones and dolomites from the Lias (Domerian); gray breccia ted dolomites: supraliassic; and Cretaceous limestones with rare interbeds of calcareous marls and nodular shaly marls. In this unit the Neocomian, Barremian (?), Aptian, Albian, Cenomanian, Turonian (?) and Santonian haven been recognized. Structurally, the Montgri Massif is part of a thrust belt which has been divided into three parts of different development ang age. Both parts are affected by ample synclinal folds of NE-SW directions and fractures of NW-SE orientation. The fractures condition the torrential streams as well as the karstic phenomena present in the Massif. These and the eolian actions are the main causes of the present geomorphology of the Montgri
Resumo:
Many of the veins enclosed within the Paleozoic basement of the Catalonian Coastal Ranges show severa1 common characteristics: low temperature of formation (between 75 and 200C), the presence of complex polisaline fluids and a certain relationship to the pretriassic paleosurface. Mineralogical composition and age are variable, ranging from Pb-Zn veins with carbonate gangue of late Hercynian age through metal poor fluorite rich veins to barite rich veins of Triasssic age. Mineralizing fluids are not related to late Hercynianmagmatism and deposition took place in active fractures developed either in extensional as in compressive regimes.
Resumo:
Many mineralizations, showings and geochemical anomalies have been found in the Hercynian of the Catalonian Coastal Ranges during the last ten years. Many of them are enclosed in the Paleozoic sediments and volcanics and display pre-metamorphic syngenetic characteristics. The lower carboniferous manganese and base meta1 deposits appear to be formed from hydrothermal fluids springing up in the sea floor through active fractures controlling the filling of the basins in a extensional geotectonic setting. Although less evidence and more controversy is available, similar ore forming processes could have taken place in older Paleozoic times. The deformation and metamorphism have not played an important remobilization role, and most epigenetic deposits of Hercynian age are related to the hydrothermal cells induced by the post-metamorphic granitic intrusives.
Resumo:
Els materials pre-hercinians i el granit de Costabona estan travessats per un conjunt de filons de quars de fins a 15 km de longitud, coneguts com a 'Esquerdes de Roja'. Aquests filons estan localment afectats per un sistema de bandes milonítiques i per un altre posterior de fractures. A partir de l'anilisi microtermometrica de les inclusions fluides primàries en quars, ha estat obtinguda una temperatura de formació de l'ordre de + 280 C per la major part del quars, i una temperatura de + 250 C per als monocristalls que omplen esquerdes i cavitats. Els filons s'haurien format a partir de solucions mineralitzants que contenien ~ a + C, a++, K+ i, en menor proporció, ~ g + + .fins una salinitat total de l'ordre del 20/@ en pes de la Na CI.
Resumo:
Proposem una divisió dels Catalanids en unitats que reflecteixen un comportament paleogeografic i estratigrafic diferent durant l'etapa preorogenica (Mesozoic) i un de tectonic relativament diferenciat durant l'etapa compressiva (Paleoge). Distingim els sectors (extern, intermedi i intern) limitats per falles de sbcol longitudinals, paral.leles a la serralada, la majoria de les quals es concentra en una zona que separa els sectors extern i intern. En aquesta zona (sector intermedi) s'hi atasconen les unitats litoestratigrafiques mesozoiques. Aquest atasconament, conjuntament amb la reactivació de les fractures profundes, és el responsable, durant l'etapa compressiva, de la localització en el sector intermedi dels fronts de les principals estructures d'encavalcament. També distingim les unitats que hem anomenat domini; (septentrional, central i meridional), que estan limitades per fractures transversals a la serralada. Així, doncs, les unitats queden limitades per dos sistemes de fractures de sòcol aproximadament ortogonals.
Resumo:
Proposem una divisió dels Catalanids en unitats que reflecteixen un comportament paleogeografic i estratigrafic diferent durant l'etapa preorogenica (Mesozoic) i un de tectonic relativament diferenciat durant l'etapa compressiva (Paleoge). Distingim els sectors (extern, intermedi i intern) limitats per falles de sbcol longitudinals, paral.leles a la serralada, la majoria de les quals es concentra en una zona que separa els sectors extern i intern. En aquesta zona (sector intermedi) s'hi atasconen les unitats litoestratigrafiques mesozoiques. Aquest atasconament, conjuntament amb la reactivació de les fractures profundes, és el responsable, durant l'etapa compressiva, de la localització en el sector intermedi dels fronts de les principals estructures d'encavalcament. També distingim les unitats que hem anomenat domini; (septentrional, central i meridional), que estan limitades per fractures transversals a la serralada. Així, doncs, les unitats queden limitades per dos sistemes de fractures de sòcol aproximadament ortogonals.
Resumo:
Els materials pre-hercinians i el granit de Costabona estan travessats per un conjunt de filons de quars de fins a 15 km de longitud, coneguts com a 'Esquerdes de Roja'. Aquests filons estan localment afectats per un sistema de bandes milonítiques i per un altre posterior de fractures. A partir de l'anilisi microtermometrica de les inclusions fluides primàries en quars, ha estat obtinguda una temperatura de formació de l'ordre de + 280 C per la major part del quars, i una temperatura de + 250 C per als monocristalls que omplen esquerdes i cavitats. Els filons s'haurien format a partir de solucions mineralitzants que contenien ~ a + C, a++, K+ i, en menor proporció, ~ g + + .fins una salinitat total de l'ordre del 20/@ en pes de la Na CI.
Resumo:
Introducción: Las fracturas distales de radio (FDR) presentan diferentes resultadosfuncionales siendo desfavorables entre el 24% y el 31% de los casos. Una de lascomplicaciones más frecuentes es el síndrome del dolor regional complejo tipo I(SDRC-I), cuyo origen es desconocido. Sólo el 20-30% de los pacientes recuperarán sugrado de funcionalidad anterior.Objetivos: Estimar la prevalencia de SDRC-I tras una FDR de acuerdo a cuatro tipos detratamiento.Métodos: estudio de una serie de casos retrospectivos. La población de referencia hansido los 391 trabajadores afiliados a una Mutua en Cataluña y diagnosticados deFDR tras una lesión por accidente laboral durante lo años 2008-2010.Los casos han sido trabajadores accidentados que tras una FDR desarrollaron el SDRCI.Como variable dependiente se ha utilizado el diagnóstico de SDRC-I; como variablesindependientes el tipo de tratamiento, la edad, el sexo, la ocupación y el mecanismo dela lesión.Resultados: el 19,7% de la muestra ha desarrollado SDRC-I, siendo esta prevalenciasuperior en los pacientes intervenidos mediante la técnica de tracción bipolar o conagujas de Kirschner; 29,17% y 30,56% respectivamente, que para aquellos en los quese ha realizado un tratamiento conservador o una intervención quirúrgica con placa en Ty tornillos; 15,92% y 15,79%.Conclusiones El tratamiento conservador y la técnica quirúrgica de fijación con placaen T y tornillos han dado una menor prevalencia de SDRC-I.Los mecanismos de lesión asociados a una mayor fuerza presentan fracturas másinestables y requieren un tratamiento quirúrgico. Los tratamientos conservadores sonlos más usados en edades mayores relacionados con fracturas estables.A nivel clínico se extrae una recomendación profiláctica con Vitamina C para evitar laaparición de SDRC-I sobre los pacientes de edad comprendida entre los 36 y los 55años, con mecanismo lesional de caída o caída desde altura, intervenidos con agujas de Kirschner o tracción bipolar.