Estudio de la usabilidad en la administración pública municipal on-line

S'ha realitzat l'anàlisi del site www.tortosa.cat, realitzant un estudi d'usabilitat centrada en l'usuari sobre webs orientades al comerç electrònic i als serveis.

Estudio de accesibilidad de sitios Weborientados al comercio electrónico y a laprestación de servicios

Anàlisi de diverses pàgines que tinguin com a finalitat el comerç electrònic o la prestació de serveis, de cara a trobar els principals problemes a què s'enfronten les persones amb discapacitat en utilitzar aquests llocs i extreure conclusions per proposar possibles procediments de desenvolupament dels mateixos que facilitin la seva accessibilitat / usabilitat final.

Desenvolupament d'un videojoc 3D basat en OpenGL

En aquest treball es presenta una aplicació gràfica per a desenvolupar un videojoc de tema lliure, amb premisses senzilles però fermes i amb la utilització d'unes eines el funcionament de les qual s'ha assolit durant la carrera i s?ha aprofundit durant el temps que ha durat la confecció d'aquest projecte.

Usabilitat de llocs web orientats al comerçelectrònic i als serveis : Portals d'Administració Electrònica

Definició d'un projecte de Portal de Tràmits i ajustar-lo al model pres de referència (el Portal de Tràmits de l'Ajuntament de Barcelona).

Usabilitat d'una llibreria virtual

L'àrea escollida per aquest treball de fi de carrera és l'estudi de la usabilitat de llocsweb orientats al comerç electrònic, concretament ens centrarem en l'estudi d'una llibreria virtual.

Usabilitat en entorns de telèfons mòbils

Aquí es reuneix la documentació tècnica actual per a fer-ne un anàlisi de facilitat d'ús des del punt de vista de l'usuari. Se centra en les funcionalitats, les tecnologies actuals i les interfícies. La metodologia emprada per a fer les anàlisis i arribar a les conclusions consta de tres fases: fer un recull de la tecnologia i les funcionalitats necessàries i analitzar-ne la facilitat d'ús; establir grups d'usuaris amb necessitats comunes o perfils d'usuari, i definir els paràmetres de facilitat d'ús que fem servir en els tests d'usuaris-dispositius i en els dissenys de tests.

Usabilitat dels llocs web orientats alservei dels ciutadans

En aquest projecte ens centrarem en la interacció entre els ciutadans i els llocs webs que serveixen als seus interessos, parant atenció als factors susceptibles de millora i tenint en compte les apreciacions dels mateixos usuaris- segons enquestes i qüestionaris- amb lafinalitat de proposar un model alternatiu de recerca de serveis basat en la senzillesa ieconomia de temps.

Interacció Humana amb l'ordinador

Fonamentalment és un sistema que permet escollir d'entre totes les paraules introduides previament en un diccionari la paraula que es vol, el sistema anirà mostrant totes aquelles paraules del diccionari que començen per les lletres ja escrites, així l'usuari només ha de seleccionar la paraula correcta.

Estudio sobre la usabilidad de laPDA HTC TyTN

Anàlisi d'una PDA amb funcions de telefonia mòbil, en el nostre cas la HTC TyTN, valorant la seva usabilitat a l'hora de realitzar la seva configuració per a l'ús d'un servei, tant en un mode d'usuari normal com avançat. S'analitza també el sistema operatiu de què disposa (Windows Mobile 6.0 Professional).

Anàlisi i Estudi del Portal www.paeria.es

Aquest treball té com objectiu realitzar una aproximació als projectes web des del punt de vista de la InteraccióHumana amb els Ordinadors, el Disseny Centrat en l¿Usuari i la Usabilitat, tenint en compte i aplicant en cada cas, la seva metodologia pròpia.

Diseño centrado en el usuario del interfaztáctil de un Videoclub

Disseny d'un entorn tàctil per a un videoclub, que sigui totalment competitiu amb els sistemes actuals i amb les necessitats de la gent, en concret a persones amb alguna minusvalidesa. A més aquest disseny permetrà adaptar-se a les noves tecnologies que ens ofereix Internet com pot ser la compra / lloguer en línia però en lloc d'utilitzar l'entorn tàctil s'utilitzés el ratolí.

Usabilidad de sitios web para personas de la tercera edad

En el present treball es definirà el cicle de vida i la metodologia que s'ha de seguir, segons el disseny centrat en l'usuari, per a un projecte web orientat a continguts específics per a persones de la tercera edat, per a això, es determinarà i justificarà quins mètodes i tècniques d'avaluació de la usabilitat són els més adequats per poder dissenyar un lloc web d'aquest tipus.

La sublimació i el procés d'individualització de la dona a la novel·la europea del segle XIX

El primer objectiu d'aquest treball és analitzar els motius pels quals les heroïnes malcasades d'Anna Karènina, Madame Bovary i La Regenta, acaben sent adúlteres, i el segon objectiu és intentar reflectir la personalitat de cadascuna de les protagonistes d'aquestes tres novel·les a través dels ulls d'altres personatges o dels seus propis ulls, influïts tots per una societat on predomina la hipocresia i l'autoritat de l'home.

Desolació i pèrdua d'identitat : anàlisi de Pluja Negra i Flors d'Estiu

La bomba atòmica "representa la perfección del hombre por su parte 'malvada'. Ya no podemos ser más malvados, inteligentes y defensivos" (Sloterdijk, P.; 2003. p. 218 ). Aquesta és la reflexió de Peter Sloterdijk sobre la humanitat que ha provocat aquesta barbàrie, sent conscient que aquesta no pot ser més maligna ni provocar més dolor, després de destruir conscientment una ciutat sencera junt amb els seus habitants innocents. Però com es van sentir els hibakusha, supervivents de l'atac nuclear, i a què van quedar reduïts els ciutadans d'Hiroshima i de Nagasaki, havent patit aquesta maldat en la pròpia pell? Després d'aquesta tragèdia, molts d'aquells que van sobreviure van decidir explicar la seva experiència, donant lloc al conegut com genbaku bungaku o literatura de les bombes atòmiques. En aquest estudi hem escollit dues de les obres més importants del gènere per tal d'analitzar com aquesta vivència va afectar a les seves víctimes. En primer lloc, hem analitzat Flors d'Estiu, de Tamiki Hara, primer relat en ser publicat que, en poc més de vint pàgines, descriu l'infern viscut pel propi autor i com aquesta visió de l'apocalipsi i el sofriment absolut el va marca per sempre més. En segon lloc, hem analitzat Pluja Negra, escrita per Mabusi Ibuse, autor que, tot i no haver sigut testimoni directe de la tragèdia, va aconseguir copsar el sentiment dels hibakusha, escribint una de les millors novel·les del gènere. Per tal d'estudiar les obres hem seguit un camí del general al particular. Analitzant el context històric, ens hem pogut fer una idea de què va significar la postguerra, des de la política sota la guia nord-americana a la reconstrucció econòmica i també una societat que, perdent-ho gairebé tot, va haver de tornar a començar. Després, hem volgut endinsar-nos en la literatura del període, analitzant, junt amb el propi genbaku bungaku, dos dels gèneres més importants, el burai ha o escola decadent, i el nikutai bunaku o literatura de la carn. Finalment, hem analitzat les pròpies obres, veient com els textos es veuen impregnats de tristesa i confusió. Després de veure com tota la seva vida s'esmicolava en qüestió de segons, els protagonistes d'aquests dos textos queden totalment desolats, veient com ho han perdut tot, des de la seva identitat fins la seva esperança en la pròpia humanitat.

Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage

Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?