510 resultados para H Al
Resumo:
El anlisis de subsistemas input-output nos proporciona una herramienta de gran utilidad para estudiar la estructura productiva de los diferentes sectores que componen una economa. En el presente trabajo se ha desarrollado este anlisis para estudiar las emisiones de CO2 relacionadas con el conjunto de ramas productivas que conforman el sector servicios. La descomposicin de la produccin total del subsistema servicios nos permite obtener las emisiones de CO2 relacionadas con diferentes efectos (escala, propio, feed-back y spill over). De los resultados obtenidos, destaca el diferente papel de las distintas ramas productivas de servicios. Las actividades de transporte seran las responsables de las mayores emisiones generadas directamente en el sector. Estas actividades son demandadas por el resto de sectores de la economa en mayor grado que su propia demanda final, teniendo mayor responsabilidad la produccin vendida a otros sectores que la propia demanda final. No obstante, para el resto de actividades las emisiones directas e indirectas asociadas a la demanda final son mucho ms importantes, por el fuerte efecto de arrastre sobre otras ramas de la economa que ejercen las actividades de servicios. A este respecto, destacan los servicios de Comercio, Hostelera, Inmobiliarias y servicios empresariales y la Administracin pblica, actividades que reciben escasa atencin en el diseo de polticas orientadas a reducir las emisiones, pero que tienen una responsabilidad muy destacable en el fuerte aumento de emisiones experimentado en los ltimos aos.
Resumo:
El treball de recerca que aqu es presenta s lestudi dels tres primers "elementa" de la "Geometriae Speciosae Elementa" (Bolonya, 1659) de Pietro Mengoli (1625-1686), que fou possiblement el deixeble ms original de Bonaventura Cavalieri (1598-1647). En aquesta obra Mengoli desenvolupa un nou mtode per calcular quadratures utilitzant una teoria numrica anomenada de quasi proporcions. Mengoli fonamenta les quasi proporcions en la teoria de proporcions del llibre cinqu dels "Elements" dEuclides, a la qual hi afegeix unes nocions originals: ra quasi nulla, quasi infinita i quasi un nombre. Una exhaustiva anlisi daquesta teoria demostra loriginalitat de lobra de Mengoli tant pel que fa a la seva forma dexposici com pel que fa al seu contingut.
Resumo:
El treball es centra en lestudi de levoluci demogrfica de dues subcomarques del Pirineu catal, lUrgellet i el Barid, entre mitjans del segle XIX i la darrera explotaci estadstica del padr dhabitants (2006). En la primera part del treball saporten bases teriques sobre el procs de despoblament que han experimentat les rees de muntanya catalanes i sobre el lent procs de recuperaci que part daquests territoris experimenten en lactualitat. A continuaci es realitza un anlisi estadstic en profunditat de les diferents etapes del despoblament, del canvi de tendncia que es produeix a partir de la dcada de 1980 i de la recent revitalitzaci demogrfica. Per ltim, es presenten alguns dels factors explicatius daquest procs de recuperaci demogrfica que afecta a determinats indrets del Pirineu catal.
Resumo:
Shi analitza la deducci terica i la contrastaci experimental originals de la dispersi electr-electr (dispersi Mller, 1932), amb lobjectiu desbrinar quin paper van tenir en el desenvolupament de lelectrodinmica quntica. Shi mostra que Christian Mller (1904-1980) va deduir la frmula que du el seu nom mitjanant la noci de correspondncia, evitant aix els problemes que plantejava una incipient teoria quntica de camps. La frmula noms va assolir el seu estatus actual daplicaci paradigmtica de lelectrodinmica quntica desprs de la Segona Guerra Mundial, un cop la teoria va haver superat aquests problemes a travs del procs de renormalitzaci. El treball aclareix daquesta manera un episodi clau en el desenvolupament duna de les teories fonamentals de la fsica del segle XX.
Resumo:
Aquest treball es va presentar a lAssignatura Campus "Esport, Olimpisme i Cultura Contempornia", el curs 1998-1999. L'autor pretn fer un reps histric de la projecci al mn de Catalunya travs de l'esport i analitzar-ne el tractament que n'ha fet la premsa internacional.
Resumo:
Aquest treball analitza el Tratado y libro de arte mayor o lgebra que forma part del manuscrit 2294 de la Biblioteca de la Universitat de Salamanca, datat el 1590. El seu autor s Diego Prez de Mesa. Lobjectiu daquest estudi s aportar nous elements que ajudin a entendre quin era lestatus de llgebra a la Pennsula Ibrica en un segle que va ser clau en el seu desenvolupament. Primer es descriu el manuscrit i desprs es reflexiona sobre les seves aportacions a la matemtica, mostrant algunes caracterstiques originals daquesta lgebra enfront daltres lgebres de la Pennsula Ibrica del segle XVI.
Resumo:
El present treball pretn avaluar limpacte de les activitats agrries sobre les aiges subterrnies, al Baix Empord. La ramaderia intensiva genera uns residus que lagricultura no s capa dassumir. Els excedents generats sinfiltren al subsl, generalment en forma de nitrats (NO3-), provocant la contaminaci de les aiges subterrnies. Aquesta pot provocar greus problemes ecolgics en els sistemes aqutics, i afectar a la salut humana. Sha realitzat un balan de nitrogen per a les zones agrcoles de lrea destudi, avaluant els diversos processos que incorporen o extreuen nitrogen al sl. Parallelament, sha estudiat el consum daigua provocat pel diversos sectors presents a la zona destudi, per tal davaluar quantitativament la pressi que provoquen sobre els aqfers. Els resultats obtinguts mostren que la majoria de municipis estudiats generen excedents de nitrogen, justificant la presncia de nitrats al subsl.
Resumo:
El consumo desmesurado de energa por parte de los pases del Norte lleva a la creacin de una deuda ecolgica en los pases del Sur. sta se debe, entre otros factores, al modelo agrario introducido con la Nueva Revolucin Verde. En Argentina los monocultivos de sojaRR estn potenciando la prdida de la soberana alimentaria en todo el pas. Al mismo tiempo, las polticas energticas europeas van a provocar una subida en la demanda de materias primas para la produccin de biocombustible, lo que llevar a un aumento de la superficie de sojaRR en Argentina. El objetivo de este estudio es la creacin de alternativas productivas mediante la implicacin de la poblacin de un municipio argentino. A travs de la metodologa de anlisis social CLIP se han identificado los diferentes actores implicados en el modelo agrario que a lo largo del trabajo plantean propuestas de cambio para el sector agropecuario de su municipio. El resultado ha sido el planteamiento de cuatro grandes alternativas: la agricultura orgnica, la rotacin de actividades, las producciones avcolas y apcolas y la diversificacin de cultivos energticos. Viendo que la tipologa de consumo del Norte afecta directamente en la vida de los pases del Sur, en todas las alternativas propuestas en este caso de estudio, se acaba por apostar por la creacin de redes productivas y comerciales locales que potencien los beneficios en los pases productores sin abandonar las posibilidades del mercado internacional.
Resumo:
Aquest treball realitza una projecci del que ser el futur a curt termini del mitj publicitari dexterior. Sestudia amb profunditat lentorn socioeconmic present del mitj, aix com es realitza un recull de les opinions dels professionals del sector mitjanant entrevistes i enquestes. Aquestes dades sentrellacen amb un anlisis dels nous models de publicitat exterior, recopilant multitud dexemples. Aix es demostra com la relaci consumidor-mitj passar per la interacci a travs de la creativitat i la tecnologia.
Resumo:
En el permetre del parc es troben gran nombre dedificacions amb mancances de subministrament elctric per la gran dispersi de la poblaci de la comarca. Lobjectiu daquest estudi s desenvolupar un protocol per determinar la viabilitat de lenergia fotovoltaica en edificis allats i aplicar-la de forma pilot a dos edificis gestionats pels responsables del Parc Natural de lAlt Pirineu: el Centre de Logstica i Manteniment (CLM) i el Refugi del Fornet. Aquests han estat escollits per la seva representativitat com a edificis allats de la xarxa elctrica convencional. Sha elaborat una metodologia prpia, el Protocol dinstallaci denergia fotovoltaica en edificis allats de la xarxa elctrica. Sha realitzat una anlisi de sensibilitats del dimensionat fotovoltaic davant la modificaci de diversos parmetres rellevants. Aix ha perms determinar les caracterstiques ptimes de viabilitat per als dos edificis en estudi i el cost de la installaci fotovoltaica (17.183 el CLM i 164.815 el Refugi del Fornet). Els resultats obtinguts en els dos edificis pilot han mostrat el gran cost relatiu entre lenergia fotovoltaica i lenergia elctrica produda a partir de combustibles fssils.
Resumo:
El projecte "Anlisi del sistema operatiu RTLinux i implementaci d'un entorn de desenvolupament de tasques en temps real" analitza la possibilitat de crear un entorn de desenvolupament de tasques en temps real per poder crear sistemes de control complex, tot aix mitjanant codi lliure. Inicialment es fa un aprenentatge sobre el concepte de temps real, desprs s'elegeix el sistema operatiu en temps real RTLinux per a crear l'entorn de desenvolupament utilitzant el llenguatge de programaci Tcl/Tk. Es creen un conjunt d'aplicacions (pel control computacional) per estudiar la viabilitat de la construcci de l'entorn desitjat per facilitar la tasca de l'usuari final. Aquest projecte obre multitud de possibles camins a continuar: comunicaci remota, implementaci de planificadors, estudi de controladors, etc.
Resumo:
En aquest projecte es desenvolupa en totes les seves fases(estudi, anlisi, disseny, implementaci i proves) l'aplicaci MedIGS. MedIGS s una aplicaci destinada a satisfer algunes de les necesitats actuals del sistema sanitari, la compartici dinformaci i la mxima coordinaci possible, utilitzant una tecnologia novedosa: els agents, i ms concretament, els agents mbils. Grcies a aquesta tecnologia aconseguirem una integraci segura de dades mdiques distribudes. Est previst fer una prova pilot a Portugal, a partir dels resultats daquest projecte.
Resumo:
Este trabajo aspira a plantear en qu estado se halla actualmente la regulacin de la intervencin de las comunicaciones telefnicas en nuestro ordenamiento jurdico. Nuestro enfoque en el presente trabajo ser plantearnos la legitimidad o licitud de las medidas de intervencin telefnica as como su mbito de validez y eficacia a efectos de su utilizacin en el proceso penal en el sentido de qu lmites o controles deben establecerse. Asimismo analizaremos el derecho fundamental al secreto de las comunicaciones consagrado en el art. 18.3 de la Constitucin y la regulacin positiva de dicho derecho en nuestro ordenamiento jurdico. En definitiva, se trata de plantear la problemtica en trminos amplios para posteriormente profundizar y abordar cuestiones de gran relevancia tales como qu sucede o qu tratamiento debe darse a los llamados hallazgos casuales o a la prueba ilegalmente obtenida, elementos que debido a su extensin trataremos de una forma puntual y que sern objeto de desarrollo en un trabajo posterior.
Resumo:
Lobjectiu de la recerca que sha dut a terme durant el perode 2004-2007 ha estat analitzar les caracterstiques territorials, senyorials i jurisdiccionals del domini format pel comtat de les Muntanyes de Prades i la baronia dEntena i, a partir daqu, aprofundir en un aspecte concret daquesta senyoria: lexplotaci minera de largent durant els segles XIV i XV. En aquest sentit, la recerca sha fonamentat en lestudi de la documentaci relacionada amb aquesta qesti que hi ha dipositada a lArxiu Ducal de Medinaceli; la qual, per, sha pogut buidar i analitzar a travs de la consulta de les cpies microfilmades que sen conserven al Monestir de Poblet. Com a resultats principals sha aconseguit delimitar territorialment el comtat de les Muntanyes de Prades i baronia dEntena i determinar-ne la titularitat jurisdiccional a mitjan segle XIV. A ms, shan establert els parmetres que marquen i expliquen levoluci de la normativa que regulava lexplotaci minera de largent. I, finalment, sha pogut determinar que, segurament, la major part de largent produt a mitjan segle XIV es va obtenir a partir de minerals dargent i argent natiu.
