44 resultados para Grading juveniles
Prestacions en benefici de la comunitat i realització de tasques socioeducatives en justícia juvenil
Resumo:
Els joves als quals se’ls ha imposat una mesura de realització de tasques socioeducatives (RTS) o de prestacions en benefici de la comunitat (PBC) presenten un alt fracàs escolar, majoritàriament amb baix rendiment i abandonament dels estudis en la meitat dels casos. Un de cada tres joves prové d’una família amb algun tipus de problemàtica específica o una economia insuficient. Els resultats indiquen, però, que els joves que realitzen tasques socioeducatives solen acumular més problemàtiques que els de PBC, ja sigui a nivell personal, familiar o social. Quant al perfil penal i criminològic, el 63% dels nois i noies d’aquestes dues mesures té antecedents. La taxa de reincidència de RTS és del 31,1% i la de PBC del 25,2%. Alguns dels factors que els joves reincidents mostren en més proporció són tenir un grup d’iguals dissocial, estar en contacte amb els serveis socials o tenir antecedents. Els reincidents de RTS també presenten més proporció de consum de tòxics, problemes de salut mental, fracàs escolar i una ocupació del temps desestructurada i amb conductes de risc. Comparant aquests resultats amb estudis respecte altres programes i mesures de Justícia juvenil podem concloure que la taxa de reincidència global a Catalunya és del 28,9% i l’específica de Medi obert és del 27,8%.
Resumo:
This work evaluated the effect of seed size and morphology on the development and biomass of durum wheat seedlings. Three different seed-grading sizes selected by sieving were used in glasshouse experiments, and a set of three developmental and 23 biomass-related indices were measured on eight genotypes, at two moisture levels. The influence of seed size on seedling development was studied at high and low temperatures (22\12 mC, and 15\5 mC day\night temperatures, respectively), in growth chambers. The area of the seed and the area of the embryo were the seed morphological traits most affected by seed size. Seed size was strongly associated with seedling development and seedling biomass until the complete extension of the first two leaves, at the fourth leaf stage. The rate of first-leaf growth and the area of the first leaf were the developmental and biomass traits, respectively, most sensitive to seed-grading size.
Resumo:
El artículo plantea la necesidad de redefinir el concepto de infancia en situación de riesgo social, dado que las avanzadas sociedades del bienestar están siendo escenario de nuevos fenómenos sociales que provocan a su vez la aparición de nuevos colectivos infanto-juveniles en riesgo. Se conoce el maltrato infantil familiar como una causa clara del riesgo social pero, ¿existen otras situaciones, fuera de la familia, que provocan la aparición de poblaciones infantiles en situación de riesgo social?, ¿se puede hablar de infancia en situación de riesgo social cuando no existen maltratos o negligencia en la familia? En definitiva, ¿las sociedades desarrolladas y avanzadas son el escenario de nuevos grupos de riesgo social? Estos son los interrogantes que pretende responder el presente artículo.
Resumo:
Gammarus aequicauda is a euryhaline amphipod that is a common inhabitant of brackish environments of theMediterranean Sea. In the Ebro delta, the population density of G. aequicauda is highly variable throughout the year. The main objective of this study is to investigate the effect of salinity on the growth of G. aequicauda juveniles. G. aequicauda embryos and juveniles can survive and grow in the laboratory between 2 psu and 40 psu salinity, depending on the previous acclimation period for the reproductive individuals. Adults acclimated at 34 psu produced embryos and juveniles that survived and developed at salinities between 9 psu and 40 psu; adults acclimated at 9 psu produced embryos and juveniles that could develop in oligohaline conditions. The lower growth rate values were 10.9 μmd−1 and 13.5 μmd−1 at 40 psu and 2 psu, respectively, with the higher values of 18.0 μmd−1 and 18.5 μmd−1 at 19 and 34 psu, respectively.
Histologic evaluation of thermal damage produced on soft tissues by CO2, Er,Cr:YSGG and diode lasers
Resumo:
Objective: The aim of this in vitro experimental study was to perform histological evaluation of the thermal effect produced on soft tissue irradiated with CO2, Er,Cr:YSGG or diode lasers. Study design: Porcine oral mucosa samples were irradiated with Er,Cr:YSGG laser at 1 W with and without water / air spray, at 2 W with and without water / air spray, and at 4 W with water / air spray, with CO2 laser at 1 W, 2 W, 10 W, 20 W continuous mode and 20 W pulsed mode and diode laser at 2W, 5W, and 10W pulsed mode. The thermal effect was evaluated measuring the width of damaged tissue adjacent to the incision, stained positively for hyalinized tissue with Hematoxylin-Eosin and Masson Trichrome stains. Besides, histological changes in the irradiated tissue were described using subjective grading scales. Results: The evaluated lasers developed a wide range of thermal damage with significant differences between groups. The samples with lowest thermal effect were those irradiated with Er,Cr:YSGG laser using water / air spray, followed by CO2 and diode lasers. Conclusions: Emission parameters of each laser system may influence the thermal damage inflicted on the soft tissue, however, the wave length of each laser determines the absorption rate characteristics of every tissue and the thermal effect
Resumo:
Los jóvenes a los que se les ha impuesto una medida de realización de tareas socioeducativas (RTS) o de prestaciones en beneficio de la comunidad (PBC) presentan un alto fracaso escolar, mayoritariamente con bajo rendimiento y abandono de los estudios en la mitad de los casos. Uno de cada tres jóvenes proviene de una familia con algún tipo de problemática específica o una economía insuficiente. Los resultados indican, sin embargo, que los jóvenes que realizan tareas socioeducativas suelen acumular más problemáticas que a los que se les ha impuesto una PBC, ya sea a nivel personal, familiar o social. En cuanto el perfil penal y criminológico, el 63% de los chicos y chicas de estas dos medidas tiene antecedentes. La tasa de reincidencia de la RTS es del 31,1% y la de PBC del 25,2%. Algunos de los factores que los jóvenes reincidentes muestran en mayor proporción son tener un grupo de iguales disocial, estar en contacto con los servicios sociales o tener antecedentes. Los reincidentes de RTS también presentan mayor proporción de consumo de tóxicos, problemas de salud mental, fracaso escolar y una ocupación del tiempo desestructurada y con conductas de riesgo. Comparando estos resultados con estudios respecto a otros programas y medidas de Justicia juvenil podemos concluir que la tasa de reincidencia global en Cataluña es del 28,9% y la específica de Medio abierto es del 27,8%.
Resumo:
The pumpkinseed Lepomis gibbosus, an omnivorous, nest guarding North American sunfish, was introduced into European waters about 100 years ago. To assess growth performance following introduction, we reviewed the available data for North American and European populations of pumpkinseed and compared the back-calculated age-specific growth for juveniles (standard length, SL, at age two) and adults (age two to five increment) as well as adult body size (SL at age five), von Bertalanffy growth model parameters and the index of growth (in length) performance (φ′). For continental comparisons of growth trajectory, mean growth curves for North American and Europe were calculated with the von Bertalanffy model using pooled data sets for each continent. Juvenile growth rate did not differ between European and North American pumpkinseed, but mean adult body size and adult growth rate were both significantly greater in North American than European populations. Adult body size decreased with increasing latitude (ANOVA) in North American populations, but this was not observed with adult growth rate. In contrast, adult body size tended to increase with latitude in European populations. Adult body size correlated significantly with φ′. The von Bertalanffy model described the overall growth patterns of North American and European populations reasonably well, but on the individual population level, length asymptotes were unrealistic (estimates that were > 20 % of the mean back-calculated size for the oldest age class) for a third of European populations and 80% of the North American populations. In contrast to North American pumpkinseed populations, somatic growth in European populations appears to be compromised by limited, but adequate, food resources, probably due to strong intraspecific interactions. This appears to be especially acute in adults, having potential ramifications for life span and reproductive allocation
Resumo:
La presente investigación analiza la influencia del barrio sobre la configuración y desarrollo de los trayectos juveniles -especialmente en las dimensiones formativas, laborales y de ocio-, al mismo tiempo que tiene en cuenta la ciudad y el impacto de las instituciones sociales ubicadas en el barrio. La pregunta de investigación entorno a la cual gira el presente trabajo es si vivir en un barrio desfavorecido influye en el desarrollo personal, laboral y social de los jóvenes (de entre 16 y 24 años) que residen en él, así como la forma en qué influye. Para ello, se ha desarrollado una metodología variada, que combina: a). el análisis cuantitativomediante el uso de datos censales y del padrón municipal -, b). el análisis cualitativo, a través de instrumentos como la entrevista semi-estructurada oral, la entrevista estructurada escrita y la observación participante; y, c). el análisis comparativo entre ciudades (Barcelona y Milán), barrios (Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina y Sant"Ambrogio) y jóvenes.
Resumo:
La presente investigación analiza la influencia del territorio (el barrio) sobre la configuración y desarrollo de lostrayectos juveniles -especialmente en las dimensiones formativas, laborales y uso del tiempo libre-, al mismotiempo que tiene en cuenta la ciudad y el impacto de las instituciones sociales ubicadas en el barrio. La preguntade investigación entorno a la cual gira el presente trabajo es si vivir en un barrio desfavorecido influye en eldesarrollo personal, laboral y social de los jóvenes (de entre 16 y 24 años) que residen en él. Se pretendecomprender el efecto barrio haciendo hincapié en: cómo influye el barrio, sobre qué aspectos de la configuraciónde los trayectos juveniles lo hace, y qué relación mantiene con la vulnerabilidad a la exclusión social juvenil. Paraabordar estos objetivos, hemos desarrollado una metodología variada, la cual combina el análisis cuantitativo–mediante el uso de datos censales y del padrón municipal -, el análisis cualitativo –a partir de la recogida deinformación (sentimientos, percepciones….) a través de instrumentos cualitativos como de la entrevista semiestructuradatemática y oral, la entrevista estructurada temática y escrita –y, el análisis comparativo entreciudades (Barcelona y Milán), barrios (Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina y Sant’Ambrogio) y jóvenes.
Resumo:
Des de la comunitat científica s’ha posat de manifest la necessitat d’avaluar els programes d’intervenció per a la millora de la parentalitat, especialment en el context de la infància i adolescència en risc. En aquesta recerca es presenten els resultats de l’avaluació del programa Límits aportant evidències d’eficàcia i efectivitat, que permeten identificar i descriure les seves fortaleses, així com també aquells elements que poden ser objecte de millora. El programa Límits és una proposta estructurada d’intervenció preventiva de caire selectiu amb grups de famílies de joves d’entre 14 i 18 anys que passen pel circuit de la justícia juvenil. El programa ha estat funcionant des del 2007, en diverses edicions, a tot el territori català aplegant una experiència i trajectòria remarcable que ha incidit en 351 persones i 245 famílies. El programa consta de vuit sessions en grup d’entre dotze i quinze participants, dinamitzat per dos monitors, en les que es treballen diferents estratègies a partir de l’abordatge de continguts relacionats amb les relacions i els lligams, la comunicació, els conflictes, l’establiment de normes i la disciplina. Per dur a terme l’avaluació del programa Límits s’ha partit d’un disseny quasi-experimental, pretest–postest aplicat a un grup programa (GP) i a grup col·laborador (GC) i de manera diferida (dos mesos després de la seva finalització) només al GP per constatar si s’han assolit els resultats previstos. Quan s’analitza l’evolució del GP s’observen millores en les habilitats d’autocontrol de les emocions, el reforç positiu i les relacions familiars. Tanmateix, des del punt de vista de les famílies no s’han observat canvis significatius en la millora de la percepció d’auto eficàcia del rol parental respecte el GC abans i després del programa. La percepció majoritària és que els objectius que planteja el programa són excessivament ambiciosos i en conseqüència, difícilment assolibles. Els responsables consideren que, en alguns casos, el perfil de famílies derivades al programa no és el més adequat perquè presenten problemàtiques molt més agudes a les desitjables per aquest tipus d’intervenció. Com a punts forts, es destaca que el programa és útil als ulls dels responsables i tècnics perquè genera una presa de consciència del problema i de la necessitat de canvi per part de les famílies. Els participants diuen transferir a la vida real algunes habilitats apreses especialment la comunicació i millora de les relacions familiars. Els tècnics aplicadors coincideixen amb la percepció de les famílies tot i declarar percentatges lleugerament inferiors. També és vist com un complement professional a la seva tasca que ajuda a fer un millor seguiment dels casos, i permet seguir treballant amb posterioritat amb les famílies.
Resumo:
Desde la comunidad científica se ha puesto de manifiesto la necesidad de evaluar los programas de intervención para la mejora de la parentalidad, especialmente en el contexto de la infancia y la adolescencia en riesgo. En esta investigación se presentan los resultados de la evaluación del programa Límites aportando evidencias de eficacia y efectividad, que permiten identificar y describir sus fortalezas, así como también aquellos elementos que pueden ser objeto de mejora. El programa Límites es una propuesta estructurada de intervención preventiva de carácter selectivo, con grupos de familias de jóvenes de entre 14 y 18 años que pasan por el circuito de la justicia juvenil. El programa ha estado funcionando desde 2007 en todo el territorio catalán, y ha incidido en un total de 351 personas y 245 familias. El programa consta de ocho sesiones en grupo en las que se trabajan contenidos relacionados con las relaciones y los vínculos, la comunicación, los conflictos, el establecimiento de normas y la disciplina. Para llevar a cabo la evaluación del programa Límites se ha partido de un diseño cuasi-experimental, pretest-postest aplicado a un grupo programa (GP) y grupo colaborador (GC) y de manera diferida (dos meses después de su finalización) sólo en el GP, para constatar si se han alcanzado los resultados previstos. Cuando se analiza la evolución del GP se observan mejoras en las habilidades de autocontrol de las emociones, el refuerzo positivo y las relaciones familiares. Sin embargo, desde el punto de vista de las familias no se han observado cambios significativos en la mejora de la percepción de auto eficacia del rol parental respecto al GC antes y después del programa. La percepción mayoritaria es que los objetivos que plantea el programa son excesivamente ambiciosos y en consecuencia, difícilmente alcanzables. Los responsables consideran que, en algunos casos, el perfil de familias derivadas al programa no es el más adecuado puesto que presenten problemáticas mucho más agudas a las deseables para este tipo de intervención. Como puntos fuertes, se destaca que el programa es útil a los ojos de los responsables y técnicos porque genera una toma de conciencia del problema y de la necesidad de cambio por parte de las familias. Los participantes dicen transferir a la vida real algunas habilidades aprendidas, especialmente la comunicación y mejora de las relaciones familiares. Los técnicos aplicadores coinciden con la percepción de las familias, a pesar de declarar porcentajes ligeramente inferiores. También es visto como un complemento profesional a su tarea que ayuda a hacer un mejor seguimiento de los casos, y permite seguir trabajando con posterioridad con las familias.
Resumo:
Aquest Projecte Fi de Carrera consisteix en l’elaboració d’un projecte per poder realitzar la implantació d’un centre de repoblació de llamàntols del mediterrani i contribuir en el restabliment de l’equilibri de crustacis marins a la costa de Menorca. El centre de repoblació s’ubica en una piscifartoria de cria de llobarros i aurades actualment tancada a ‘Sa Caleta de Binillautí’ de Menorca. Es realitza la reforma pertinent de les instal·lacions i edificacions existent per adaptar-les al cultiu del llamàntol. El procés aqüícola consisteix en agafar llamàntols femella gràvides del medi, els ous s’eclosionen i s’obtenen les larves de llamàntol en condicions controlades. D’aquesta manera s’augmenta la taxa de supervivència de les larves. Aquestes es preengreixen en el viver i s’obtenen les postlarves d’últim estadi aptes per engreixar-les en les muscleres del port de Maó. Finalment aquestes postlarves o juvenils serveixen per repoblar la costa del mar de Menorca. Ha estat indispensable l’elaboració d’una memòria, uns annexes relacionats amb la memòria, el plec de condicions, uns plànols i un pressupost. Dins del projecte s’ha de destacar la importància de les particularitats del cultiu del llamàntol, les instal·lacions de subministrament d’aigua marina i l’estudi de viabilitat realitzat.
Resumo:
This study assessed ontogenetic dietary changes in male South American fur seals Arctocephalus australis in northern and central Patagonia (Argentina) using stable isotope ratios (δ15 N and δ13 C) in vibrissae and bones. Sucking pups were characterised by higher δ15 N values and lower δ13 C values than older specimens. Weaning was associated with a marked drop of δ15 N values, both in bone and vibrissae. Such a drop was inconsistent with the consumption of local prey and may reveal movement to distant foraging grounds or physiological changes associated with either fasting or rapid growth. Stable isotope ratios indicated that juveniles fed more pelagically than subadults and adults, but that there were no major differences between the 2 latter age categories. As subadults and adults are rather similar in body mass and are much larger than juveniles, body mass may play a role in the ontogenetic dietary changes reported. Nevertheless, demersal benthic prey were always scarce in the diet of male fur seals, which relied primarily on Argentine shortfin squid and small pelagic fish throughout life, though adults also consumed large amounts of decapod crustaceans available at shallow depths. Vibrissae did not reveal regular oscillations of δ15 N or δ13 C, except in 1 individual. Thus, male fur seals from northern and central Patagonia do not appear to migrate regularly between isotopically distinct areas, although nomadic displacements cannot be ruled out.
Resumo:
Many Ophidiidae are active in dark environments and display complex sonic apparatus morphologies. However, sound recordings are scarce and little is known about acoustic communication in this family. This paper focuses on Ophidion rochei which is known to display an important sexual dimorphism in swimbladder and anterior skeleton. The aims of this study were to compare the sound producing morphology, and the resulting sounds in juveniles, females and males of O. rochei.Results: Males, females, and juveniles possessed different morphotypes. Females and juveniles contrasted with males because they possessed dramatic differences in morphology of their sonic muscles, swimbladder, supraoccipital crest, and first vertebrae and associated ribs. Further, they lacked the ‘rocker bone’ typically found in males. Sounds from each morphotype were highly divergent. Males generally produced non harmonic, multiple-pulsed sounds that lasted for several seconds (3.5 ± 1.3 s) with a pulse period of ca. 100 ms. Juvenile and female sounds were recorded for the first time in ophidiids. Female sounds were harmonic, had shorter pulse period (±3.7 ms), and never exceeded a few dozen milliseconds (18 ± 11 ms). Moreover, unlike male sounds, female sounds did not have alternating long and short pulse periods. Juvenile sounds were weaker but appear to be similar to female sounds.Conclusions: Although it is not possible to distinguish externally male from female in O. rochei, they show a sonic apparatus and sounds that are dramatically different. This difference is likely due to their nocturnal habits that may have favored the evolution of internal secondary sexual characters that help to distinguish males from females and that could facilitate mate choice by females. Moreover, the comparison of different morphotypes in this study shows that these morphological differences result from a peramorphosis that takes place during the development of the gonads