Effective atomic orbitals for fuzzy atoms

The method of extracting effective atomic orbitals and effective minimal basis sets from molecular wave function characterizing the state of an atom in a molecule is developed in the framework of the "fuzzy" atoms. In all cases studied, there were as many effective orbitals that have considerable occupation numbers as orbitals in the classical minimal basis. That is considered to be of high conceptual importance

Energy partitioning for "fuzzy" atoms

The total energy of molecule in terms of 'fuzzy atoms' presented as sum of one- and two-atomic energy components is described. The divisions of three-dimensional physical space into atomic regions exhibit continuous transition from one to another. The energy components are on chemical energy scale according to proper definitions. The Becke's integration scheme and weight function determines realization of method which permits effective numerical integrations

Happy End

Treball presentat al Concurs 16 portes de Collserola - Porta 13 Trinitat

Student modeling based on fuzzy inference mechanisms

The paper presents a competence-based instructional design system and a way to provide a personalization of navigation in the course content. The navigation aid tool builds on the competence graph and the student model, which includes the elements of uncertainty in the assessment of students. An individualized navigation graph is constructed for each student, suggesting the competences the student is more prepared to study. We use fuzzy set theory for dealing with uncertainty. The marks of the assessment tests are transformed into linguistic terms and used for assigning values to linguistic variables. For each competence, the level of difficulty and the level of knowing its prerequisites are calculated based on the assessment marks. Using these linguistic variables and approximate reasoning (fuzzy IF-THEN rules), a crisp category is assigned to each competence regarding its level of recommendation.

Measures of fit in multiple correspondence analysis of crisp and fuzzy coded data

When continuous data are coded to categorical variables, two types of coding are possible: crisp coding in the form of indicator, or dummy, variables with values either 0 or 1; or fuzzy coding where each observation is transformed to a set of "degrees of membership" between 0 and 1, using co-called membership functions. It is well known that the correspondence analysis of crisp coded data, namely multiple correspondence analysis, yields principal inertias (eigenvalues) that considerably underestimate the quality of the solution in a low-dimensional space. Since the crisp data only code the categories to which each individual case belongs, an alternative measure of fit is simply to count how well these categories are predicted by the solution. Another approach is to consider multiple correspondence analysis equivalently as the analysis of the Burt matrix (i.e., the matrix of all two-way cross-tabulations of the categorical variables), and then perform a joint correspondence analysis to fit just the off-diagonal tables of the Burt matrix - the measure of fit is then computed as the quality of explaining these tables only. The correspondence analysis of fuzzy coded data, called "fuzzy multiple correspondence analysis", suffers from the same problem, albeit attenuated. Again, one can count how many correct predictions are made of the categories which have highest degree of membership. But here one can also defuzzify the results of the analysis to obtain estimated values of the original data, and then calculate a measure of fit in the familiar percentage form, thanks to the resultant orthogonal decomposition of variance. Furthermore, if one thinks of fuzzy multiple correspondence analysis as explaining the two-way associations between variables, a fuzzy Burt matrix can be computed and the same strategy as in the crisp case can be applied to analyse the off-diagonal part of this matrix. In this paper these alternative measures of fit are defined and applied to a data set of continuous meteorological variables, which are coded crisply and fuzzily into three categories. Measuring the fit is further discussed when the data set consists of a mixture of discrete and continuous variables.

Fuzzy coding in constrained ordinations

Canonical correspondence analysis and redundancy analysis are two methods of constrained ordination regularly used in the analysis of ecological data when several response variables (for example, species abundances) are related linearly to several explanatory variables (for example, environmental variables, spatial positions of samples). In this report I demonstrate the advantages of the fuzzy coding of explanatory variables: first, nonlinear relationships can be diagnosed; second, more variance in the responses can be explained; and third, in the presence of categorical explanatory variables (for example, years, regions) the interpretation of the resulting triplot ordination is unified because all explanatory variables are measured at a categorical level.

Biplots of fuzzy coded data

A biplot, which is the multivariate generalization of the two-variable scatterplot, can be used to visualize the results of many multivariate techniques, especially those that are based on the singular value decomposition. We consider data sets consisting of continuous-scale measurements, their fuzzy coding and the biplots that visualize them, using a fuzzy version of multiple correspondence analysis. Of special interest is the way quality of fit of the biplot is measured, since it is well-known that regular (i.e., crisp) multiple correspondence analysis seriously under-estimates this measure. We show how the results of fuzzy multiple correspondence analysis can be defuzzified to obtain estimated values of the original data, and prove that this implies an orthogonal decomposition of variance. This permits a measure of fit to be calculated in the familiar form of a percentage of explained variance, which is directly comparable to the corresponding fit measure used in principal component analysis of the original data. The approach is motivated initially by its application to a simulated data set, showing how the fuzzy approach can lead to diagnosing nonlinear relationships, and finally it is applied to a real set of meteorological data.

Fitxa Qualitativa. Diagonal Mar-Rambla Taulat-Front Maritim [Barcelona]

Pòster

Dispersal probability distributions and the wave-front speed problem

The speed and width of front solutions to reaction-dispersal models are analyzed both analytically and numerically. We perform our analysis for Laplace and Gaussian distribution kernels, both for delayed and nondelayed models. The results are discussed in terms of the characteristic parameters of the models

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Lengua familiar y conocimiento de la lengua escolar en Cataluña al finalizar la Educación Infantil = Home Language and Knowledge of the School Language in Catalonia at the end of Nursery School

La infancia extranjera se escolariza en Cataluña en un programa de cambio de lengua del hogar a la escuela. Las investigaciones afirman que este alumnado tarda un mínimo de seis años en equiparar sus habilidades lingüístico-cognitivas con sus pares autóctonos, no así las habilidades conversacionales, las cuales se adquieren antes de los dos años de residencia. Sin embargo, no existen estudios sobre los efectos de la escolarización en el parvulario del alumnado alófono, así como de su lengua familiar, en relación con la adquisición de la lengua escolar. El artículo es un estudio comparativo de la adquisición del catalán de 567 autóctonos y 434 alófonos, al final del parvulario, en 50 escuelas de Cataluña que escolarizan a alumnado de origen extranjero. Las lenguas del alumnado autóctono son el catalán, el castellano y el bilingüismo catalán-castellano y las lenguas del alumnado alófono son el árabe, el soninké y el castellano. Los factores utilizados más relevantes han sido el nivel socioprofesional y educativo de las familias, el tiempo de residencia y el momento de escolarización del alumnado, el porcentaje de alumnado catalanohablante y de alumnado alófono en el aula y el contexto sociolingüístico del centro escolar. Los resultados muestran que el alumnado autóctono sabe más catalán que el alumnado alófono, pero las diferencias desaparecen respecto a algunos factores, de los cuales los más relevantes son los relacionados con las características del alumnado de las aulas. La lengua familiar del alumnado alófono no incide en sus resultados