Los eventos como herramientas de comunicación. Su efectividad como transmisores de los mensajes organizacionales. Estudio de caso: Eventos de la Fundació Fòrum Ambiental

El presente proyecto de investigación se presenta como trabajo final del Máster en Estudis Avançats en Comunicació Social. El objetivo de este proyecto es sentar las bases de la futura tesis doctoral, planteando una investigación cuyo objetivo es determinar la efectividad que tienen los eventos para transmitir mensajes de una organización hacia sus públicos, con miras a que este mensaje sea aprendido y aplicado, para así lograr los fines definitivos queproyecta lograr la organización. La investigación en primer término busca aclarar conceptos sobre lo que envuelve al evento, para después mediante un estudio de caso aplicar una metodología cuantitativa y cualitativa, que ayude a develar la efectividad que guardan los eventos del objeto de estudio en relación a los objetivos para los que fueron diseñados.

Els materials arqueològics del jaciment ibèric de la Serra de l’Espasa (Capçanes, Priorat) dipositats al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus: evidències d’un santuari?

En aquest treball presentem una revisió del jaciment ibèric de la Serra de l’Espasa (Capçanes, Priorat) a partir de l’estudi, amb criteris actualitzats, del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueològiques desenvolupades en el curs inferior de l’Ebre. A l’últim, s’analitzen les possibles interpretacions d’aquest conjunt, en particular la hipotètica existència d’un santuari, i les seves implicacions en el procés de romanització en aquesta zona.

Salvador Espriu i la Universitat de Barcelona. D'arqueòleg frustrat a Doctor honoris causa.

Parlar de la relació de Salvador Espriu amb la Universitat de Barcelona és donar a aquesta institució l"autèntic paper d"Alma Mater, de mare nutrícia, que tantes vegades se li atribueix i que en tan poques s"acompleix. Lluny del senil desencís que traspua la seva carta d"acceptació del doctorat honoris causa que li va ser concedit l"any 1980, d"altra banda lúcid testimoni i testament de la seva experiència acadèmica estroncada, hem de baixar als seus anys juvenils, universitaris, per retrobar un Salvador Espriu optimista, alegre, vital, enginyós i punyent, ple d"il·lusions.

Salvador Espriu y la literatura española del fin de siglo

El artículo aborda la relación de Salvador Espriu con la obra de algunos de los principales autores de la literatura española del fin de siglo ("Azorín", Pío Baroja, Antonio Machado, Miguel de Unamuno, Ramón del Valle-Inclán y Juan Ramón Jiménez). En la primera parte se precisa qué se entiende por fin de siglo, la nómina de autores a la que se circunscribe y porqué. La parte central de la exposición se subdivide a su vez en dos bloques: en el primero se expone el estado de la cuestión bibliográfica sobre el tema que nos ocupa y la relación de Espriu con la literatura española finisecular desde dos perspectivas: la del propio Espriu y sus contemporáneos y la de la crítica literaria. En el segundo bloque se analiza la relación de la obra de Espriu con cada uno de los autores seleccionados.

Salvador Giner: El futur del Capitalisme

Crítica del llibre: 'El futur del capitalisme' de Giner, Salvador

Els materials arqueològics del jaciment ibèric de la Serra de l'Espasa (Capçanes, Priorat) dipositats al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus: evidències d'un santuari?

En aquest treball presentem una revisió del jaciment ibèric de la Serra de l"Espasa (Capçanes, Priorat) a partir de l"estudi, amb criteris actualitzats, del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueològiques desenvolupades en el curs inferior de l"Ebre. A l"últim, s"analitzen les possibles interpretacions d"aquest conjunt, en particular la hipotètica existència d"un santuari, i les seves implicacions en el procés de romanització en aquesta zona

Els materials arqueològics del jaciment ibèric del Coll del Moro de Serra d'Almos (Tivissa, Ribera d'Ebre). Col·lecció del Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus

Presentem en aquest treball una revalorització d' aquestjaciment a partir de I'estudi amb criteris actualitzats del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueologiques desenvolupades en el curs inferior de I'Ebre. Per últim, s'analitzen les possibles interpretacions d'aquest conjunt, i les seves implicacions en els inicis de la iberització en aquesta zona.

A propòsit de "La gala està en son punt", una paròdia dramàtica del 1630

Sobre l' obra anònima 'La gala esta en son punt', escrita l'any 1630, que parodia les convencions de la comedia nueva espanyola del Barroc

Retrats d'acollida : Una aproximació des de l'etnografia visual a les cuidadores i cuidadors de la Fundació Pere Mitjans

Acostament etnogràfic visual a un grup de cuidadors/es de la Fundació Pere Mitjans. Descobriment de l'empatia d'un col·lectiu divers de cuidadors/es amb el grup d'usuaris amb l'etiqueta de diferents, per la seva discapacitat o diversitat funcional.

Searching for consensus in ahp-group decision making. A bayesian perspective

This paper sets out to identify the initial positions of the different decisionmakers who intervene in a group decision making process with a reducednumber of actors, and to establish possible consensus paths between theseactors. As a methodological support, it employs one of the most widely-knownmulticriteria decision techniques, namely, the Analytic Hierarchy Process(AHP). Assuming that the judgements elicited by the decision makers follow theso-called multiplicative model (Crawford and Williams, 1985; Altuzarra et al.,1997; Laininen and Hämäläinen, 2003) with log-normal errors and unknownvariance, a Bayesian approach is used in the estimation of the relative prioritiesof the alternatives being compared. These priorities, estimated by way of themedian of the posterior distribution and normalised in a distributive manner(priorities add up to one), are a clear example of compositional data that will beused in the search for consensus between the actors involved in the resolution ofthe problem through the use of Multidimensional Scaling tools

Group preference structures in AHP–group decision making

This paper presents a procedure that allows us to determine the preference structures(PS) associated to each of the different groups of actors that can be identified in a groupdecision making problem with a large number of individuals. To that end, it makesuse of the Analytic Hierarchy Process (AHP) (Saaty, 1980) as the technique to solvediscrete multicriteria decision making problems. This technique permits the resolutionof multicriteria, multienvironment and multiactor problems in which subjective aspectsand uncertainty have been incorporated into the model, constructing ratio scales correspondingto the priorities relative to the elements being compared, normalised in adistributive manner (wi = 1). On the basis of the individuals’ priorities we identifydifferent clusters for the decision makers and, for each of these, the associated preferencestructure using, to that end, tools analogous to those of Multidimensional Scaling.The resulting PS will be employed to extract knowledge for the subsequent negotiationprocesses and, should it be necessary, to determine the relative importance of thealternatives being compared using anyone of the existing procedures

La difusió del patrimoni fotogràfic a Catalunya : Anàlisi de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el Departament de Fotografia del MNAC i la Fundació Foto Colectania

Aquest estudi fa un balanç sobre la gestió actual del patrimoni fotogràfic a Catalunya, en concret de la seva difusió. Es pren com a punt de partida el recent episodi de l'Arxiu Centelles, que ha fet plantejar quin és l'estat actual dels arxius i entitats fotogràfiques de Catalunya, i quina gestió es fa dels seus fons, no només per a preservar el patrimoni fotogràfic català, sinó també per a difondre'l i fer-lo accessible als usuaris.