Endogenous Credit Cycles and Financial Dampening in an Adverse Selection Economy

We propose an adverse selection framework in which the financial sector has a dual role. It amplifies or dampens exogenous shocks and also generates endogenous fluctuations. We fully characterize constrained optimal contracts in a setting in which entrepreneurs need to borrow and are privately informed about the quality of their projects. Our characterization is novel in analyzing pooling and separating allocations in a context of multi-dimensional screening: specifically, the amounts of investment undertaken and of entrepreneurial net worth are used to screen projects. We then embed these results in a dynamic competitive economy. First, we show how endogenous regime switches in financial contracts may generate fluctuations in an economy that exhibits no dynamics under full information. Unlike previous models of endogenous cycles, our result does not rely on entrepreneurial net worth being counter-cyclical or inconsequential for determining investment. Secondly, the model shows the different implications of adverse selection as opposed to pure moral hazard. In particular, and contrary to standard results in the macroeconomic literature, the financial system may dampen exogenous shocks in the presence of adverse selection.

Interbank Competition with Costly Screening

We analyse credit market equilibrium when banks screen loan applicants. When banks have a convex cost function of screening, a pure strategy equilibrium exists where banks optimally set interest rates at the same level as their competitors. This result complements Broecker s (1990) analysis, where he demonstrates that no pure strategy equilibrium exists when banks have zero screening costs. In our set up we show that interest rate on loans are largely independent of marginal costs, a feature consistent with the extant empirical evidence. In equilibrium, banks make positive profits in our model in spite of the threat of entry by inactive banks. Moreover, an increase in the number of active banks increases credit risk and so does not improve credit market effciency: this point has important regulatory implications. Finally, we extend our analysis to the case where banks have differing screening abilities.

Endogenous credit cycles

I develop an overlapping-generations framework in which changes in lending standards generateendogenous cycles. In my economy, entrepreneurs who are privately informed about thequality of their projects need to borrow funds. Intermediaries screen entrepreneurs both throughthe amount of investment undertaken and through the level of entrepreneurial net worth.I show that endogenous regime switches in financial contracts from pooling to separatingand vice-versa may generate fluctuations even in the absence of exogenous shocks. Whenthe economy is in the pooling (separating) regime, lending standards seem lax ( tight ) andinvestment is high (low). Differently from the existing literature, my model does not requireentrepreneurial net worth to be counter cyclycal or inconsequential for determining aggregateinvestment.

The role of title insurance under recording and registration

This article outlines a transaction cost theory of title insurance andanalyses the role it plays in countries with recording and registrationof land titles. Title insurance indemnifies real estate right holdersfor losses caused by pre-existing title defects that are unknown whenthe policy is issued. It emerged to complement the errors and omissions insurance of professionals examining title quality. Poor organizationof public records led title insurers in the USA to integrate titleexamination and settlement services. Their residual claimant statusmotivates insurers to screen, cure and avoid title defects. Firmsintroducing title insurance abroad produce little information on titlequality, however. Their policies are instead issued on a casualty basis,complementing and enforcing the professional liability of conveyancers.Future development in markets with land registration is uncertainbecause of adverse selection, competitive reactions from establishedconveyancers and the ability of larger banks to self-insure title risks.

Quasi-integration in less-than-truckload trucking

This work studies the organization of less-than-truckload trucking from a contractual point of view. We show that the huge number of owner-operators working in the industry hides a much less fragmented reality. Most of those owner-operators are quasi-integrated in higher organizational structures. This hybrid form is generally more efficient than vertical integration because, in the Spanish institutional environment, it lessens serious moral hazard problems, related mainly to the use of the vehicles, and makes it possible to reach economies of scale and density. Empirical evidence suggests that what leads organizations to vertically integrate is not the presence of such economies but hold-up problems, related to the existence of specific assets. Finally, an international comparison hints that institutional constraints are able to explain differences in the evolution of vertical integration across countries.

Interbank comptetition with costly screening

We analyse credit market equilibrium when banks screen loan applicants. When banks have a convex cost function of screening, a pure strategy equilibrium exists where banks optimally set interest rates at the same level as their competitors. This result complements Broecker s (1990) analysis, where he demonstrates that no pure strategy equilibrium exists when banks have zero screening costs. In our set up we show that interest rate on loansare largely independent of marginal costs, a feature consistent with the extant empirical evidence. In equilibrium, banks make positive profits in our model in spite of the threat of entry by inactive banks. Moreover, an increase in the number of active banks increases credit risk and so does not improve credit market effciency: this point has important regulatory implications. Finally, we extend our analysis to the case where banks havediffering screening abilities.

Competition amongst contests

This article analyses the allocation of prizes in contests. While existing models consider a single contest with an exogenously given set of players, in our model several contests compete for participants. As a consequence, prizes not only induce incentive effects but also participation effects. We show that contests that aim to maximize players aggregate effort will award their entire prize budget to the winner. In contrast, multiple prizes will be awarded in contests that aim to maximize participation and the share of the prize budget awarded to the winner increases in the contests randomness. We also provide empirical evidence for this relationship using data from professional road running. In addition, we show that prize structures might be used to screen between players of differing ability.

Expertise and finance: Mergers motivated by technological change

This paper argues that a large technological innovation may lead to a merger wave by inducing entrepreneurs to seek funds from technologically knowledgeable firms -experts. When a large technological innovation occurs, the ability of non-experts (banks) to discriminate between good and bad quality projects is reduced. Experts can continue to charge a low rate of interest for financing because their expertise enables them to identify good quality projects and to avoid unprofitable investments. On the other hand, non-experts now charge a higher rate of interest in order to screen bad projects. More entrepreneurs, therefore, disclose their projects to experts to raise funds from them. Such experts are, however, able to copy the projects and disclosure to them invites the possibility of competition. Thus the entrepreneur and the expert may merge so as to achieve product market collusion. As well as rationalizing mergers, the model can also explain various forms of venture financing by experts such as corporate investors and business angels.

The lender of last resort: A 21st Century approach

The object of this paper is to analyze rigorously the role of a Lender ofLast Resort by providing a framework where the distinction betweeninsolvency and illiquidity is not clearly cut. Determining the optimalLender of Last Resort policy requires a careful modeling of the structureof the interbank market and of the closure policy. In our set up, theresults depend upon the existence of moral hazard. If the main source ofmoral hazard is the banks lack of incentives to screen loans, then theLender of Last Resort may have to intervene to improve the e¢ciency of anunsecured interbank market; if instead, the main source of moral hazard isloans monitoring, then the interbank market should be secured and theLender of Last Resort should never intervene.

Ferran Canyameres, la creació de l'Editorial Albor i la, fàbrica Simenon

En plena ocupació alemanya de França, amb la intel·lectualitat catalana fraccionada entre els escriptors de l’interior i els de l’exili, i aquests últims encara repartits entre els diversos països que van acollir la diàspora republicana, l’escriptor Ferran Canyameres va tenir la idea de crear una editorial popular per acostar al public lector de Catalunya l’obra de l’inoblidable creador del comissari Maigret

Xarxa digital multimèdia de pantalles i kioscs interactius

Internet s’ha alçat en poc temps com el mitjà més utilitzat pels turistes per a planificar, organitzar i comprar un viatge, és per això que es proposa donar les mateixes facilitats en el destí. La Publicitat Dinàmica o “Digital Signage” és un nou servei de comunicació que consisteix en un conjunt de tecnologies i aplicacions informàtiques que permeten emetre missatges multimèdia i comunicar-se així d’una manera innovadora amb el públic objectiu de cada empresa, si s’afegeix un sistema independent, multimèdia i interactiu que pot utilitzar-se per a proporcionar informació i/o permetre la realització de transaccions es potencia al màxim el servei. D’aquesta manera es proposa crear una Xarxa Digital Multimèdia de Kioscs Interactius recolzats amb una pantalla de plasma per a la tecnologia Digital Signage. La ubicació escollida estratègicament és en un dels punts de major afluència turística, tal com l’entrada dels hotels. Així es tracta de crear circuits tancats en àrees geogràfiques on es troben els principals nuclis turístics de Mallorca. La possibilitat d’accedir a segments de població altament interessants per al producte o servei es multiplica al ser una manera fàcil, eficaç i altament suggestiva de promocionar el què es pretén. Un avantatge és la simplicitat de la infraestructura tecnològica que es necessita, el dispositiu mitjançant el qual es visualitzaran els missatges serà una pantalla de plasma convencional, i un terminal de punt de venda instal.lat en un lloc de pas. Cada mòdul està connectat a la xarxa ADSL mitjançant un servidor local a Internet. La connexió a la xarxa és imprescindible per a que el manteniment i actualització dels continguts es puguin efectuar remotament. L’objectiu principal d’aquest treball és estudiar la viabilitat de la implantació de la xarxa, mitjançant la realització d’un estudi de mercat on s’analitzen els grups claus per a la implantació: els hotelers, la indústria turística i el Govern Balear. S’identifiquen els beneficis que aportarà al nou servei i les repercussions que tendrà la seva instal.lació. Entre els resultats més destacats d’aquest estudi cal remarcar l’acceptació que ha tengut la idea entre els hotelers entrevistats i la resposta positiva de la indústria turística. Es reconeix: una millora de la imatge del sector, l’ús com a eina de promoció turística pel Govern, i la contribució a la sostenibilitat econòmica pel fet que augmenta la competitivitat de les empreses i això millora la qualitat del servei.

Domo Hogar, Automatització de l'habitatge

En aquest projecte crearem un sistema per automatitzar els diferents dispositius que podem trobar en una casa. En primer lloc dissenyarem el hardware que serà el sistema nerviós des del que controlarem els dispositius a través del port USB d’un ordinador. Aquest sistema nerviós serà el punt d’interconnexió entre els dispositius de la casa i l’ordinador central que els controlarà. A nivell de hardware, a més a més del mòdul d’entrades i sortides d’interconnexió amb els dispositius que hem esmentat, ens trobem amb la necessitat d’instal•lar un ordinador central i diferents aparells repartits per la casa per poder realitzar les nostres necessitats (accions dels diferents dispositius) des de qualsevol punt de la casa. Amb aquests requeriments haurem d’estudiar les diferents possibilitats per fer el nostre sistema el màxim d’eficaç possible. Finalitzat l’estudi del hardware necessari pel nostre projecte, el següent pas és dissenyar el software. Aquest software serà l’aplicació encarregada de controlar tot el maquinari que hem dissenyat anteriorment i rebrà el nom de DOMO HOGAR. Aquest estarà format per dos programes diferents, DOMO HOGAR SERVER i DOMO HOGAR TERMINAL, cadascun d’ells amb unes funcions específiques. DOMO HOGAR SERVER serà l’aplicació que residirà a l’ordinador central i que permetrà a l’administrador gestionar totes les parts de les que forma part el nostre sistema: dispositius, tasques, pre-condicions, etc... També des d’aquesta aplicació editarem el panell tàctil que mostrarem des dels diferents terminals de l’habitatge. Per últim, aquesta aplicació també s’encarregarà de resoldre les peticions que farem, tant de l’ordinador central com dels terminals, i gestionar les diferents sortides en funció de l’acció a realitzar. Paral•lelament ens trobarem l’aplicació DOMO HOGAR TERMINAL que residirà en cada un dels terminals que hi hagi a la casa. Aquesta aplicació s’inicialitzarà llegint la configuració del panell tàctil de la base de dades de l’aplicació servidor resident a l’ordinador central i reconstruint una rèplica d’aquest panell tàctil. Finalment des d’aquesta aplicació terminal podrem donar ordres que seran emmagatzemades a la llista de tasques pendents de l’ordinador central perquè les resolgui des de l’aplicació del servidor. DOMO HOGAR ha estat creat per facilitar i confortar la vida quotidiana de les persones agilitzant el nostre dia a dia i permetent-nos invertir el nostre temps en les coses realment importants.

Software per al cronometratge de temps mitjançant sensors digitals

L’Slot, conegut per tots amb el nom d’Scalextric, s’ha implantat com a una forma d’oci habitual, la pràctica del qual no queda restringida als més petits, sinó que cada vegada crea més afició entre els grans. El fet que l’Slot s’hagi extès entre els adults n’ha revolucionat la pràctica. L’entrada al mercat de l’Slot de gent adulta, i amb poder adquisitiu molt superior als adolescents, ha provocat que les marques especialitzades vagin evolucionant els seus productes cada vegada més. Totes les marques s’han vist obligades a desenvolupar vehicles més competitius i alhora treure al mercat accessoris que augmentin la realitat del joc. Una de les necessitats que s’ha creat és la de competir entre jugadors. Aquesta competició tan pot ser en forma de carrera entre diversos participants, com de forma individual, cronometrant el temps de cada participant en un circuit. L’objectiu principal del projecte és crear un sistema capaç de realitzar cronometratges en temps real mitjançant sensors digitals ja existents en el mercat de l’Slot i poder controlar i visualitzar la informació des d’un PC. Per a poder captar els senyals dels sensors s’ha utilitzat un sistema microcontrolat, que garanteix gran velocitat d’adquisició, processament de dades i transmissió. La comunicació del Microcontrolador amb el PC s’ha realizat mitjançant el bus USB. El PC serà el controlador del sistema i donarà les ordres al Microcontrolador, podent així tenir control total sobre el funcionament del programa. També serà el PC el que tractarà els crocometratges enregistrats i els mostrarà per pantalla

Eficiència energètica aplicada a les instal·lacions de la Universitat de Vic

En termes generals, es pot definir l’Eficiència Energètica com la reducció del consum d’energia mantenint els mateixos serveis energètics, sense disminuir el nostre confort i qualitat de vida, protegint el medi ambient, assegurant el proveïment i fomentant un comportament Sostenible al seu ús. L’objectiu principal d’aquest treball, és reduir el consum d’energia i terme de potència contractat a la Universitat de Vic, aplicant un programa d’estalvi amb mesures correctores en el funcionament de les seves instal·lacions o espais. Per tal de poder arribar a aquest objectiu marcat, prèviament s’ha realitzat un estudi acurat, obtenint tota la informació necessària per poder aplicar les mesures correctores a la bossa més important de consum. Un cop trobada, dur a terme l’estudi de la viabilitat de la inversió de les mesures correctores més eficients, optimitzant els recursos destinats. L’espai on s’ha dut a terme l’estudi, ha estat a l’edifici F del Campus Miramarges, seguint les indicacions d’Arnau Bardolet (Cap de Manteniment de la UVIC). Aquest edifici consta d’un entresol, baixos i quatre plantes. L’equip de mesura que s’ha fet servir per realitzar l’estudi, és de la marca Circutor sèrie AR5-L, aquests equips són programables que mesuren, calculen i emmagatzemen en memòria els principals paràmetres elèctrics en xarxes trifàsiques. Els projectes futurs complementaris que es podrien realitzar a part d’aquest són: instal·lar sensors, instal·lar mòduls convertidors TCP/IP, aprofitar la xarxa intranet i crear un escada amb un sinòptic de control i gestió des d’un punt de treball. Aquest aplicatiu permet visualitzar en una pantalla d’un PC tots els estats dels elements controlats mitjançant un sinòptic (encendre/parar manualment l’enllumenat i endolls de les aules, estat d’enllumenat i endolls de les aules, consums instantanis/acumulats energètics, estat dels passadissos entre altres) i explotar les dades recollides a la base de dades. Cada espai tindria la seva lògica de funcionament automàtic específic. Entre les conclusions més rellevants obtingudes en aquest treball s’observa: · Que és pot reduir la potència contractada a la factura a l’estar per sota de la realment consumida. · Que no hi ha penalitzacions a la factura per consum de reactiva, ja que el compensador funciona correctament. · Que es pot reduir l’horari de l’inici del consum d’energia, ja que no correspon a l’activitat docent. · Els valors de la tensió i freqüència estan dintre de la normalitat. · Els harmònics estan al llindar màxim. Analitzant aquestes conclusions, voldria destacar les mesures correctores més importants que es poden dur a terme: canvi tecnològic a LED, temporitzar automàticament l’encesa i apagada dels fluorescents i equips informàtics de les aules “seguint calendari docent”, instal·lar sensors de moviment amb detecció lumínica als passadissos. Totes les conclusions extretes d’aquest treball, es poden aplicar a tots els edificis de la facultat, prèviament realitzant l’estudi individual de cadascuna, seguint els mateixos criteris per tal d’optimitzar la inversió.

Disseny d'una màquina carregadora de planxa a l'empresa Serralleria i Alumini Vilaró (S.A.V)

Les empreses sempre han buscat com optimitzar el màxim els seus recursos i ser més eficients a la hora de realitzar les tasques que li han estat encomanades. És per aquest motiu que constantment les empreses realitzen estudis i valoracions de com poder millorar dia a dia. Aquest fet no és diferenciador a l’empresa Serralleria i Alumini Vilaró (S.A.V), que dia a dia estudia com optimitzar els seus processos o de vegades introduir-ne de nous per tal d’expandir la seva oferta de serveis. L’empresa és dedica a la fabricació de peces metàl•liques el procés ja sigui només de tall i mecanitzat, plegat, soldadura, acabats en inoxidable, pintura i fins i tot embalatge pel que fa a la part productiva, respecte a la part d’oficina tècnica també ofereix serveis de desenvolupament de productes segons especificacions del client i reenginyeria de qualsevol producte, analitzant la part que és vol millorar. En l’actualitat l’empresa ha detectat una mancança que creu que es podria solucionar, el problema és que l’empresa disposa de varies màquines de tall, entre les quals hi ha una màquina de tall làser i el problema principal és que la càrrega de les planxes del calaix de magatzem a la bancada de la màquina es realitza o bé manualment o a través d’un gripper sostingut al pont grua, depenent del pes de la planxa a transportar. L’objectiu principal d’aquest treball és fer el disseny d’una màquina que permeti automatitzar el procés de transportar la planxa metàl•lica del calaix de magatzem dipositat sobre una taula mòbil a la bancada de la màquina de tall. El disseny que pretenem fer és complet començant per fer un disseny estructural de la màquina més els seus respectius càlculs, moviments que volem aconseguir, tria de components ( motors, sensors ...), elaboració d’un pressupost per poder fer una estimació i finalment la elaboració del programa de control de tota la màquina més la interacció amb la màquina a través d’una pantalla tàctil. Es a dir, el que pretenem és realitzar un projecte que puguem fabricar en la realitat utilitzant tota la informació continguda dins del mateix