150 resultados para Etnomusicologia Corumbá (MS)
Resumo:
Les aiges residuals sn aquelles derivades de les activitats humanes, ja sigui involuntriament o de forma intencionada. Aquest s el punt de partida del present projecte. s inqestionable que aquestes aiges no es poden tornar a abocar al medi natural don shan extret sense ser tractades prviament, ja que contenen diferents tipus de contaminants que perjudiquen greument el nostre entorn. Des de que lsser hum va adonar-se daquesta evidncia han aparegut sistemes de depuraci daquestes aiges. Lobjectiu principal daquest projecte s la posada en marxa dun sistema hbrid daiguamolls artificials que pugui realitzar aquesta funci tan necessria per a la nostra societat, en aquest cas depurant les aiges residuals provinents dun centre tecnolgic (en qu es combinen aiges sanitries i aiges provinents dels laboratoris de recerca), de forma que compleixin els requisits marcats a la llei per al seu abocament al medi natural. El desenvolupament del present projecte segueix les bases del mtode cientfic, s a dir unes hiptesis que hem formulat als objectius. Collaboraci en el disseny i construcci de lexperiment, el sistema hbrid daiguamolls. La recollida de mostres i posterior anlisi de diferents parmetres daquestes aiges abans i desprs de ser tractades. En aquest cas tamb sha fet un seguiment i evoluci, tant del sistema com de la vegetaci planta. I finalment lanlisi dels resultats i posterior discussi per veure si shan complert els objectius. De forma general, els resultats han estat bastant positius, tant en la configuraci amb lAFSSV inundat i buit. No obstant aix, sobserva que amb lAFSSV sobserven clar avantatges en leliminaci de fora contaminants. Les aiges compleixen prcticament tots els lmits de contaminats establerts per la llei, menys lamoni per algun tipus derror hum o interferncies i algun dia la DBO5. Durant la durada de lexperimentaci han sorgit alguns problemes amb el sistema, els quals es recomana solucionar per a posteriors projecte. Els ms destacats sn les caracterstiques del tanc dhomogenetzaci i leutrofitzaci a lAFS. Per tant, podem concloure que sha confirmat el que apuntava la bibliografia, en qu aquests sistemes hbrids daiguamolls poden ser un substitut als tractaments convencionals de depuraci de les aiges residuals. Tanmateix amb algunes limitacions i un llarg recorregut que encara sha de seguir en aquest camp de la investigaci. Projectes com aquest, que suposen linici dun projecte ms gran, poden ajudar a lobjectiu final que ha de ser crear un mn ms sostenible.
Resumo:
Los estados europeos se han mostrado impotentes ante el conflicto que asola Sudn, ejemplificado por la catstrofe humanitaria de Darfur. La creciente presin para hacer algo lleg a los despachos de los ministros de exteriores europeos hace cuatro aos y desde entonces, tanto a nivel unilateral como europeo se han desarrollado diferentes (y fracasadas) iniciativas. A nivel de la PESD, por ejemplo, la Unin puso en marcha en coordinacin con la OTAN, la operacin de apoyo a la misin de la Unin Africana en Darfur, la operacin AMIS II, pero pronto se vio desbordada por las dimensiones del conflicto. Este fracaso ha obligado a la Unin a ocupar un lugar protagonista en este conflicto imposible de desligar del enfrentamiento de Sudn con Chad, a travs de la operacin EUFOR Chad/RCA. Sin embargo, esta nueva operacin se est convirtiendo en la ltima pesadilla europea en el terreno de la PESD. El complejo contexto blico a escala regional as como las dificultades para construir una operacin europea a gran escala han puesto en evidencia las diferencias entre socios europeos sobre el deber de intervenir en el conflicto de Darfur, as como las lagunas en la estrategia europea hacia un conflicto tan grave como el que asola el tringulo formado por Sudn, Chad y la Repblica Centroafricana (RCA).
Resumo:
Es tracta d'un treball en qu s'analitzen les dades obtingudes de quatre entrevistes a estudiants estrangers que viuen a Barcelona sobre la seva visi de la catalanitat. Tamb hi ha reflexions sobre quina visibilitat t la llengua catalana en aquest concepte d'identitat catalana.
Resumo:
Durant les ltimes dcades, en un context en qu impera la influncia de les TIC, el model de l'ensenyament universitari ha canviat radicalment. Parallelament, els rols de l'estudiant i del professor tamb s'han vist modificats: l'estudiant ha deixat de ser un lector passiu per convertir-se en un lector que participa activament en el procs d'aprenentatge, aportant material complementari i en diferents suports a la informaci que li arriba. Neix, aix, el concepte de lectura augmentada. La Universitat Oberta de Catalunya s un exemple de la tendncia de futur de l'ensenyament universitari, en qu l'estudiant pren les regnes de l'aprenentatge i les institucions educatives s'adapten a les noves necessitats de l'usuari afavorint la flexibilitat, la mobilitat i les eines tecnolgiques imprescindibles per a aquest nou model d'ensenyament.
Resumo:
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s un exemple de la tendncia de futur de l'ensenyament universitari, en qu l'estudiant pren les regnes de l'aprenenetatge i les institucions educatives s'adapten a les noves necessitats de l'usuari afavorint la flexibilitat, la mobilitat i les eines tecnolgiques imprescindibles per a aquest nou model d'enseyament.
Resumo:
Lincrement de les operacions de manteniment de la pau de les Nacions Unides (ONU) des del final de la Guerra Freda i el seu carcter cada vegada ms multifuncional ha suscitat una problemtica impensada en haver aflorat denncies de casos dexplotaci i abusos sexuals comesos per part de personal pertanyent a aquestes operacions. Des de 2006 est en estudi a lAssemblea General un Projecte de Convenci sobre lexigncia de responsabilitats penals als funcionaris i els experts de lONU en missi, que avana de manera molt limitada, tant pels problemes jurdics que suscita com per la manca de voluntat poltica per part dels Estats. Aquest policy paper examina els aspectes principals daquest Projecte de Convenci i pretn oferir propostes prctiques per millorar lefectivitat en lexigncia daquesta responsabilitat penal adreada als responsables poltics de lONU i dels seus Estats Membres.
Resumo:
The applicability of the protein phosphatase inhibition assay (PPIA) to the determination of okadaic acid (OA) and its acyl derivatives in shellfish samples has been investigated, using a recombinant PP2A and a commercial one. Mediterranean mussel, wedge clam, Pacific oyster and flat oyster have been chosen as model species. Shellfish matrix loading limits for the PPIA have been established, according to the shellfish species and the enzyme source. A synergistic inhibitory effect has been observed in the presence of OA and shellfish matrix, which has been overcome by the application of a correction factor (0.48). Finally, Mediterranean mussel samples obtained from Ra de Arousa during a DSP closure associated to Dinophysis acuminata, determined as positive by the mouse bioassay, have been analysed with the PPIAs. The OA equivalent contents provided by the PPIAs correlate satisfactorily with those obtained by liquid chromatographytandem mass spectrometry (LCMS/MS).
Resumo:
El treball t com a finalitat lestudi dels conflictes de convivncia que tenen lloc amb locupaci i usos dels espais pblics al barri dels Planas/Ca LEscori i nucli antic del Vendrell. Ls i lapropiaci dels espais pblics s un dels aspectes fonamentals a tenir en compte en lestudi de la vida quotidiana dels ciutadans/nes dels llocs poblats. Aquesta experincia no s igual per a totes les persones ja que segons el gnere, ledat, aix com la classe social i les identitats tniques, es viu i percep de forma diferent, amb la qual cosa, per aproximar-se a la comprensi de ls diferencial del espai cal fer-ho des duna ptica multidisciplinria. Aquest indret mostra una heterogenetat social i tnica dels vens i les venes que fa especialment interessant lanlisi dels espais pblics daquesta zona. La riquesa poblacional (persones residents de tota la vida, persones immigrades daltres regions dEspanya o daltres pasos, etc.) comporta una gran diversitat dexperincies quotidianes i al mateix temps, una gran varietat dopinions sobre la percepci i la concepci dels espais pblics, alhora genera un aprofitament i s intensiu o continuat a la via pblica que es tradueix en el qu anomenar "convivncia intensiva". Per la qual cosa crec oport dedicar esforos per tal d'analitzar ls i labs dels espais pblics i de la convivncia en aquest barri del Vendrell. Aquesta polivalncia en els usos dels espais, fa que situ com a focus del meu treball, una caracterstica que acostuma a ser, amb ms o menys fonament, un agreujament de molts problemes. En concret, faig referncia a ls i labs de lespai pblic i, si els conflictes que es produeixen al seu voltant respon a una fonamentaci real o respon a altres factors, com poden ser causes de malestar per la immigraci o la percepci social que d'aquesta es t i, que moltes vegades t un paper destacat com a causa d'estigmatitzaci de les prctiques de sociabilitat en pblic dels immigrants, o d'una part d'ells, la qual cosa provoca una tensi estructural amb dificultats de gesti.
Resumo:
Queremos dar a conocer el trabajo que desde nuestra Facultad planteamos a nuestros alumnos en la asignatura de habilidades sociales. A partir de la deteccin y del anlisis de sus competencias sociales, se establece un plan de trabajo con la finalidad de que mejoren sus habilidades sociales tanto a nivel personal como profesional. Partimos de una metodologa de participacin activa donde el alumno se involucra en la organizacin, el desarrollo y en la evaluacin de la asignatura. Despus de recoger los datos sobre la satisfaccin de los alumnos, consideramos que es una prctica educativa de xito por lo que presentamos esta experiencia para facilitar su difusin.
Resumo:
Estudio descriptivo de los principales motivos de ingreso y sntomas ms frecuentes del paciente oncolgico. Se obtienen datos demogrficos, clnicos y patolgicos del paciente; as como el principal motivo de ingreso y la sintomatologa que asocia. Resultados: El principal motivo de ingreso han sido las complicaciones derivadas de la neoplasia (56%), siendo el dolor mal controlado la principal causa. La sintomatologa ms prevalente ha sido la sequedad bucal (63%), dolor (60%) y la anorexia (55%). El dolor fue considerado el sntoma principal, sin embargo, el 63% de los pacientes que presentaban dolor, estaba mal o muy mal controlado (EVA>4).
Resumo:
Estudi descriptiu dels principals motius dingrs i smptomes ms freqents del pacient oncolgic. Sobtenen dades demogrfiques, clniques i patolgiques del pacient; aix com el principal motiu dingrs i la simptomatologia que associa. Resultats: El principal motiu dingrs han estat les complicacions derivades de la neoplsia (84 %), sent el dolor mal controlat la principal causa. La simptomatologia ms prevalent ha estat lanorxia (69 %), dolor (60 %) i la perduda de pes (40 %). El dolor va ser considerat el smptoma principal, no obstant aix, el 60 % dels pacients que presentaven dolor, estava mal o molt mal controlat (EVA>4).
Resumo:
Planteja un projecte extens,innovador i creatiu, que a part dun anlisi de lestat de la qesti del patrimoni a Berga i el seu sproposa noves rutes i noves propostes per conixer la histria de la ciutat de forma ms global iamena, activar, donar valor i proposar restauracions durgncia a elements poc valorats i pocdifosos. Fer que la cultura de Berga sigui molt ms que la Patum, un patrimoni sostenible duranttot lany, proper a tota classe de persones, famlies, collectius....S'ha volgut crear una visi global de la cultura Berguedana, una ruta que indagui des dels orgensfins lactualitat de la capital de comarca, ja que les propostes actuals que sofereixen des delOficina de turisme de la ciutat, segmenten la histria en parts i per tant els donen ms valor, endetriment daltres que al meu parer tamb sn cabdals en la formaci de lactual Berga
Resumo:
TFC d'una aplicaci J2EE per a la gesti d'un programa de "frequent flyer" d'una aerolnia.
Resumo:
El coneixement condueix a la unitat, com la ignorncia a la diversitat Ramakrishna.Fins a quin punt les nostres opinions estan realment ben fonamentades? s la diversitat dopini, fruit de la ignorncia collectiva?Tants punts a tractar sobre la Monarquia o la Repblica, i tan difcils cada un dells. En aquest cas, pretenem saber si hi ha o no grans diferncies econmiques entre un sistema i altre, donant un reps als conceptes i magnituds importants per entendre b el significat de les dades resultants.Si b pensvem que seria difcil arribar a una conclusi clara, i ens sorprn haver-ho aconseguit, ms ens sorprn el fet dhaver-nos adonat, durant la realitzaci de la investigaci, de la carncia dinformaci que tenim. I no noms els ciutadans, sin els propis governs sobre les seves prpies dades i sobre el que reflecteixen les mateixes. Conceptes entremesclats, dades poc clares, diferncies en les informacions dins llocs oficials dun mateix pas... La Repblica s ms cara. Ho sabien? Per...ara que ho saben...s aquest un resultat que podria variar les seves preferncies? O necessiten saber ms?Tots tenim dret a opinar sobre aquest tema, a triar el que ens agrada ms,per, com b diu Ramakrishna, el resultat de la diversitat dopinions sobre eltema s, probablement, conseqncia de la poca informaci que tenim sobre laglobalitat de factors que influencien en la execuci duna daquestes formes destat.
Resumo:
Aquest s un treball essencialment de camp. Hem volgut investigar la importncia de lenvs mitjanant dues vies destudi. Primer des del punt de vista del productor idesprs des del punt de vista del consumidor.Pel primer anlisi vam realitzar una recollecta de dades que ens ha perms demostrar la hiptesi que els empresaris obtenen una marge de benefici major quan venen un producte presentat en envs premium (un envs sofisticat, ms ergnomic, de msqualitat) en comparaci amb el que est en el mercat en envs estndard. Nosaltreshem volgut veure si, realment, aquest marge s ms gran del que justifica la milloradenvs estndard a envs premium. I pel segon anlisi vam elaborar unes enquestesque ens han perms donar per vlida la hiptesi restant: que existeix una relaci entre recta pressupostria i envs que sescull i que, per tant, els consumidors, sempre que puguin, escolliran lenvs premium.
