Breus notes sobre els escarabeus i escaraboides de la necròpolis de Can Canyís

Al Congreso Nacional de Arqueología de Barcelona, Vilaseca, Solé i Mañé van donar la notícia del descobriment de la necrópolis de Can Canyís, l'agost de 1960, la qual havia estat completament destruida feia poc pels treballs agrícoles.! Per aquest motiu, els objectes trobats no estaven relacionats en concret amb els fragments d'urnes i no es va poder reconstruir l'aixovar complet de cap enterrament. La cronologia atribUIda al conjunt de la necrópolis pels seus excavadors va del 600 al 450. La memoria deIs treballs va ser publicada uns anys més tard pels mateixos autors incorporant l'excavació d'una tomba intacta de guerrer.

Las monedas de Claudio I halladas en Clunia (Burgos)

Antes de dar principio a nuestro trabajo, no podemos por menos que señalar, y al mismo tiempo agradecer, la ayuda prestada, tanto en forma de sugerencia como en material, por el director de las excavaciones P. de Palol, y asimismo agradecer al director del Museo de Soria, J. L. Argente, las facilidades dadas en el momento de estudiar las monedas de las antiguas excavaciones de B. Taracena, depositadas en dicho museo. Hemos, pues, intentado realizar un estudio sobre las monedas de Claudio I, halladas en la ciudad de Clunia. Para ello han sido utilizadas las anteriormente citadas de las viejas excavaciones de B. Taracenal y las de las actuales excavaciones, de las cuales las pertenecientes a las primeras campañas -1958-1964- fueron ya publicadas por R. Martín Valls,2 siendo el resto -1965-1975 - inéditas. Disponemos, pues, de un total de sesenta y ocho monedas, sin contar una gran cantidad de ejemplares, que por su desgaste nos es imposible identificar con seguridad la figura de Claudio, y que, por tanto, las excluimos del estudio.

Àmfora amb inscripció llatina i grafit ibèric

Presentem una amfora que pertany des de fa molts anys a la Col·lecció Martínez de la Guardia de Lloret de Mar, La Selva 1. Es desconeix ellloc exacte on va ser trobada, pero suposem que aparegué en aigües de la Costa Brava, no gaire lluny del litoral de Lloret de Mar; no sabem si fou una troballa ai1lada o acompanyada d'altres materials.

Possibilitats i limitacions en l'estudi arqueomètric de les produccions ceràmiques ebusitanes

L'illa d'Eivissa, considerada com a una unitat, ha estat una de les arees productores de ceritrnica més importants de la Mediterrama occidental, especialment des d' epoca púnica fins a epoca tardorromana. Els estudis arqueometrics perrneten obtenir dades sobre la tecnologia de producció d' aquestes ceritrniques que enriqueixen els coneixements que actualment en tenim d' elles. A més, aquests estudis ens permeten caracteritzar-les composicionalment. El present artiele mostra com aquesta caracterització no pot aportar dades de la composició de la ceritrnica eivissenca com a una unitat, sino que aporta dades sobre una diversitat de produccions dins d'Eivissa, permetent així conduir l' atribució de procedencia de la cerlunica a unitats menors que la propia illa. D' aquesta manera, el coneixement arqueologic que es té de la ceritrnica eivissenca es veu enriquit amb noves possibilitats que milloren sensiblement el nostre coneixement de les interrelacions socials i economiques que les ceritrniques reflecteixen.

La legislació constantiniana respecte de l'episcopalis audientia.

Dues disposicions de Constantí -el Codex Theodosiallus I, 27, 1 (318) i la COllstitutio Sirmondina I (333)- constitueixen la primera san ció legal del poder jurídic deIs bisbes en afers externs a la religió. Al voltant d' elles creix una nova institució eclesiastica, l' episcopalis audientia, la qual, recollint els preceptes cristians tradicionals, aplica el dret imperial en la resolució de causes de naturales a civil. La controvertida veracitat de les lIeis constantinianes i la varietat d' interpretacions que susciten depassen l' ambit d' allo estrictament jurídic per endinsar-se en la canviant societat romana del segle IV.

La constitución y la protección del patrimonio eclesiástico en la legislación de Constancio II (337-361)

A partir de Constantino I, cuando el cristianismo fue reconocido y apoyado por los emperadores romanos, se dotó a la Iglesia de terrenos destinados a su mantenimiento. En poco tiempo, este patrimonio fundiario se acrecentó notablemente gracias a las donaciones de privados y a que, en la medida en que la situación lo permitió, los obispos se apropiaron de las dotaciones de los templos paganos de sus comunidades. Por otro lado, este aumento patrimonial suscitó problemas legales relacionados con los impuestos que debían pagarse por estas tierras.

Arquitectura domèstica al Bronze Final i Primera Edat del Ferro a Catalunya: habitacions construïdes amb materials duradors: estat de la qüestió

El present treball es proposa l'estudi fonnal de I'habitat construtt amb materials duradors a Catalunya durant el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, i se centra en l'aninisi dels materials i tecniques de construcció emprats, així com en l' estructura de la casa (planta, dimensions, superfície). Els elements definidors d'aquests habitacles en els períodes estudiats consisteixen en l'ús sistematic de la pedra i la terra com a materials de construcció i la disposició d'habitacions de planta rectangular compartint parets mitgeres, amb poca compartimentació interna i pocs agenc¡:aments al seu interior (llar, forn, banquetes). Les dimensions maximes d'aquestes habitacions no superen, per nonna general, els 20 metres quadrats. La unifonnitat d'aquestes construccions, unida a la poca compartimentació de l'espai, suggereix que ens trobem davant una arquitectura poc especialitzada, que podria correspondre a una societat amb una organització socio-política poc complexa.

L'estudi de la casa protohistòrica a Catalunya i àrees adjacents: proposta tipològica i terminològica

En aquest artiele proposem una tipologia de la casa protohistorica a Catalunya, a partir de les dades proporcionades pels assentaments excavats en els darrers anys, i la comparem amb les dades existents per a les zones del Llenguadoc i País Valencia. Previament, hem cregut necessari d'establir una terminologia adequada aplicable a I'estudi deIs espais construits, especialment domestics. La intenció d'aquestes propostes (terminologica i tipologica) és doble: per una part, posar en evidencia la diversitat de tipus estructurals, per tal de plantejar-ne les causes; d'altra part, facilitar la descripció de l' arquitectura domestica en treballs posteriors.

Identifiació arqueològica i arqueomètrica de noves produccions de Terra Sigillata Hispànica a l'àrea dels Pirineus catalans

Les excavacions realitzades a la Cerdanya han proporcionat l'evidencia arqueologica de la possible existencia d'una producció local de TSH, que inc10u les fonnes tradicionals i d'altres formes noves. Per tal de contrastar aquesta hipotesi, s'ha desenvolupat un estudi arqueometric per FRX i DRX. EIs resultats mostren l'existencia de diverses produccions desconegudes fins el present, sense que cap deis materials estudiats hagin pogut associar-se al taller d' Abella ni a les produccions de l'area de Tricio. Aquestes noves produccions ofereixen, a més, una important diversitat tecnologica.

Volubilis i els bona vacantia: una síntesi

La inscripció I.A.M.lat., 448 ens indica que l'emperador Claudi concedí a Volubilis (Mauretania Tingitana) certs beneficis després de la guerra de conquesta d' aquest regne nordafriciL L' artiele sintetitza la bibliografia que s' ha ocupat d' aquest tema des de principis de segle. EIs bona vacantia s6n un deis beneficis otorgats.

El Dr. Joan Maluquer de Motes i el Paleolític: evocació d'unes troballes ocasionals

Dins d'aquest volum de merescut homenatge a la memoria del meu mestre, el Dr. Joan Maluquer de Motes i Nicolau, m'ha correspost glossar les seves esporadiques incursions en els moments més antics de la Prehistoria i 1'Epipaleolítico Eren les fases que més s'allunyaven del seu veritable interes professional i vocacional: la Protohistoria.

Les pintures murals de la basílica de "Es Cap des Port" (Fornells, Menorca): materials i tècniques

El present treball ofereix una revisió de les pintures murals de la basílica de «Es Cap des Port» (Fornells, Menorca), així com un estudi de caracterització arqueometrica deIs materials i tecniques per microscopia optica, tant amb lupa binocular com amb micro scopi petrografic mitjanliant ¡¡lmina prima, difracció de raigs X i microscopia electronica de rastreig. Els resultats han permes identificar els pigments emprats, així com la seva tecnica d'aplicació. Igua!ment, han permes caracteritzar els morters i han desvelat l' existencia de dos tipus diferents de suporto Malgrat aquestes diferencies en els morters, els pigments són sempre els mateixos per a tots els conjunts pictorics caracteritzats.

Primers resultats de l'estudi de la ceràmica terra sigillata de Baetulo: circulació ceràmica i aportacions cronològiques a la ciutat

Les actuacions arqueologiques portades a terme des dels anys se tanta a la ciutat de Badalona, han permes posar al descobert una part important d'estructures corresponents a la ciutat romana de Baetulo. A partir d'aquestes excavacions, l' analisi específica de la ceramica terra sigillata documentada en determinats contextos estratigrafics, on aquest tipus ceramic és l'element basic de datació, ens ha permes realitzar una revisió de les cronologies proposades inicialment per a aquests estrats i per a les estructures associades. Aquesta revisió, que afecta el període que va del regnat d' August fms a epoca flavia, ha suposat la clarificació del material de terra sigillata recuperat i, en alguns casos, la modificació de la interpretació de la seqüencia estratigrafica i la se va datació.