124 resultados para Envelhecimento ambiental
Resumo:
El Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP) va ser creat lany 2003. Actualment, el parc est desenvolupant una xarxa ditineraris dEducaci Ambiental (EA). LEcomuseu de la Vall dneu (EVA) ofereix rutes guiades al sender del Monestir de Sant Pere del Burgal, ja senyalitzat i equipat pel PNAP, en estar inscrit al seu mbit territorial. Es tracta dun sender de fcil accs i recorregut, molt ample al primer tram tot oferint una gran varietat daspectes dinters. Lobjectiu principal del present projecte s plantejar un itinerari dEA sensorial adaptat als collectius amb mobilitat reduda i persones invidents. Amb aquesta finalitat es desenvolupen continguts i materials didctics i es determinen les accions que els articularan. En un primer moment s'ha analitzat la viabilitat de litinerari aplicant el protocol de valoraci dissenyat pel grup Edukamb. La puntuaci obtinguda s de 74 punts sobre 100, corroborant la idonetat del seu recorregut pels visitants. En el disseny de litinerari, shan determinat els elements i processos dinters a lentorn, shan proposat quatre parades sensorials i una pasarella de fusta al primer tram i quatre parades de component antropolgica i la installaci duna corda perimetral al segon tram. Finalment tamb, la installaci de maquetes tridimensionals tctils, una descriptiva dels aspectes i les parades de litinerari a linici del cam i una arquitectnica de lentorn del monestir en arrivar al mateix. Shan proposat millores en la senyalitzaci present, alternatives i complements al material pedaggic considerat al projecte i el disseny de protocols de valoraci per itineraris adaptats a tot tipus de collectius.
Resumo:
Aedes albopictus (Skuse,1894) va ser detectada a Catalunya lany 2004 a Sant Cugat del Valls. El mosquit tigre asitic s espcie invasora que causa impactes negatius a nivell econmic, sociosanitri i mediambiental, principalment per les seves molestes picades per tamb pel potencial risc que t com a vector transmissor de diverses malalties com la febre groga i el dengue. En aquest treball s vol avaluar i estudiar la situaci actual de lespcie al municipi de Rub (Valls Occidental) a travs de lestudi per paranys doviposici. Tamb s vol avaluar limpacte que el mosquit tigre asitic t en el medi socioeconmic a travs de la metodologia de experiments delecci.
Resumo:
Les problemtiques ambientals actuals sn per desgrcia un dels referents de les nostres vides quotidianes, si ens parem a pensar, la majoria daccions que duem a terme des de que ens llevem fins que anem a dormir poden estar relacionades directa o indirectament amb el consum energtic. Realment formem part duna societat energeticodependent i el problema no s exactament aquest, sin don deriva la energia que utilitzem a diari, quines sn les fons de producci daquesta energia, quins son els mecanismes receptors daquestes energies i quina es la seva eficincia energtica. Lestudi realitzat, ha tingut lloc al centre Puigverd de Castellar del Valls, un centre esportiu gestionat pel Grup Ubae, a travs duna concessi municipal. En aquest estudi sanalitzen rigorosament els consums energtics del centre, separant els diferents consum delectricitat i gas i observant les tendncies anuals de cada un dels seus components. Un cop realitzat linventariat i lestudi inicial, es va procedir a avaluar les diferents problemtiques que presentava el centre i van ser classificades com a punts febles, juntament amb les seves oposades, punts forts ja existents. Finalment sinici la part final del projecte, que consisteix en un conjunt de propostes de millora per intentar reduir els consums energtics totals i una avaluaci final de varies alternatives combinant diferents possibilitats entre les propostes de millora i analitzar les conseqncies econmiques i ambientals de cadascuna delles.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Els principals objectius del treball sn intentar demostrar, cinc anys ms tard, si el riu Noguerola s encara fruit d'abocaments residuals en el seu pas subterrani per la ciutat de Lleida, i observar i analitzar com el riu Segre sofreix mltiples impactes ambientals provinents, especialment, de les activitats agrcoles i ramaderes. Es van fer dos campanyes de mostrejos en les confluncies de 10 afluents dels marges dret i esquerre del riu Segre, i en 5 punts al llarg d'aquest. Per a cada mostra es van analitzar: conductivitat, temperatura, ph, nitrats, nitrits, amoni, fosfats, duresa i microorganismes. A ms a ms, es van delimitar i determinar les superfcies de les conques i es van fer balanos hidrometeorolgics per determinar les aportacions naturals de laigua de pluja, i es van estimar els excedents de reg de totes les conques, per aix calcular les masses totals de cada parmetre, aportades per cada afluent. Les principals conclusions a qu sha arribat sn: que el riu Noguerola continua sent fruit d'abocaments residuals en el seu pas subterrani per la ciutat de Lleida. I que, tant les activitats agrcoles i ramaderes, com les captacions d'aigua dels canals de Balaguer i de Sers per a lobtenci denergia hidroelctrica, provoquen greus impactes ambientals al riu Segre.
Resumo:
El Parc del Garraf (PG) s una zona on la dinmica del porc senglar amb el medi t una alta importncia, tot i que la densitat de poblaci al PG daquest ungulat s de les menors de Catalunya. Els aspectes ms rellevants de la relaci porc senglar-medi sn: la correlaci que hi ha entre labandonament drees de conreu i activitats forestals amb laugment de la poblaci de porc senglar, i lafectaci que per tant, provoca a les rees de conreu que hi ha actualment, que es pot veure minvada aplicant bones mesures correctores. Tamb la relaci que t amb el margall (Chamaerops humilis), que s positiva ajudant a la recuperaci, conservaci i a la dinmica ecolgica de lespcie, aix com amb el medi del PG en general, i, per ltim, els impactes viaris a la xarxa viria del PG, tot i que no existeix cap TCCU (Tram de Concentraci de Collisions amb Ungulats) dins els lmits del PG. Referent a la caa, actualment s la nica mesura viable de control de la poblaci de porc senglar, tot i que no hi ha relleu generacional per a aquesta activitat.
Resumo:
Aquest projecte realitza una auditoria ambiental de ledifici de lrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urb de lAjuntament de Sitges, com a primer pas per a la implantaci dun sistema de gesti ambiental (SGA), en acord amb el Reglament (CE) n 761/2001, i la posterior obtenci dun certificat de gesti i auditories ambientals (EMAS). Lauditoria sinicia amb la identificaci dels aspectes ambientals de ledifici, mitjanant la recopilaci de dades sobre consums energtics i hdrics, la estimaci de la generaci de residus i enquestes de mobilitat als treballadors. Aquestes dades sn utilitzades per determinar els aspectes ambientals significatius i posteriorment, exposar una srie de propostes de millora per tal de corregir-los o minimitzar-los, com ara sistemes destalvi daigua, denllumenat, de producci delectricitat i leducaci ambiental dels treballadors. Per a la implantaci dun SGA en la situaci actual de ledifici, es necessria, entre altres coses, la implantaci dun sistema de registre que arxivi els consums daigua, energia i generaci de residus, per tal de dur un control de les despeses de cadascun dels vectors. A ms, caldr implementar un Programa de bones prctiques ambientals en loficina per tal de reduir el consum elctric, daigua i generaci de residus, i la seva classificaci per part dels treballadors.
Resumo:
El present projecte es centra en lestudi de leducaci ambiental als equipaments del Parc del Garraf. Amb lestudi de les caracterstiques daquest tipus deducaci en aquests equipaments, que es troben tant a linterior del parc com fora, per amb influncia directa sobre ell, sha pogut constatar que leducaci ambiental s leina principal utilitzada per a articular la coneixena del parc i apropar els usuaris al medi natural del Garraf, materialitzant-se en una elevada i diversificada oferta de programes i activitats. A lanlisi realitzat, es determina que segons la naturalesa dels equipaments estudiats, el tractament duna mateixa temtica es desenvolupa de manera molt diferent en funci de les seves caracterstiques intrnseques i els recursos disponibles. Finalment sha elaborat un conjunt de propostes per tal de millorar els programes dactivitats, la infraestructura i el conjunt de caracterstiques dels equipaments seleccionats, relacionats directa o indirectament amb leducaci ambiental.
Resumo:
El present projecte t com a objecte destudi lanlisi de la situaci ambiental en que es troben els ETR de lrea dinfluncia del Parc del Garraf (PG). En una primera fase, sinventarien i analitzen els 12 ETR ms propers als lmits del sistema natural del PG, Parc dOlrdola i Foix a partir duna ecofitxa de criteris ambientals dmbit general. Posteriorment, sestudia la viabilitat dimplantaci del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA) en els 6 ETR pilot escollits a partir duna segona ecofitxa creada a partir dels criteris del distintiu. Daquest detallat estudi sextreuen relacions interessants com per exemple, que els ETR ms allats del nucli urb fan servir el doble de sistemes per obtenir energia que els establiments ubicats al recinte urb i que actualment, el preu segueix estant ms associat a confort que no pas a comproms ambiental. Finalment, selaboren unes propostes de millora i els pressupostos associats per que aquests ETR puguin complir les exigncies del distintiu.
Resumo:
En aquest projecte sha analitzat la viabilitat de lautosuficincia de la Pleta, loficina tcnica del Parc del Garraf, a partir de diferents recursos renovables. Sha realitzat un estudi del consum hdric i energtic i de la generaci de residus per tal davaluar les deficincies de cada sistema, per poder-hi aplicar les mesures pertinents. Els resultats obtinguts mostren que un 40% de laigua que es consumeix a ledifici prov dels camions cisterna que la subministren. Per tant, la principal proposta de millora va encaminada a reduir aquest volum daigua i per aconseguir-ho, es proposa augmentar la superfcie de recollida daigua de pluja aprofitant la zona pavimentada del pati de magatzems. Les altres propostes intentaran reduir el volum total daigua consumida, com per exemple canviar el filtre actual de les aixetes per airejadors que permeten estalviar fins a un 50% daigua, installar cisternes de volum inferior o posar en funcionament el reg per degoteig installat actualment a la Pleta per que no es troba en funcionament. Pel que fa a lenergia hi ha dues fonts, el gasoil i les plaques FV. En quant al gasoil cal diferenciar entre el consum del generador per produir electricitat i el consum de la caldera per la calefacci. Un cop estudiat el sistema sha obtingut que les plaques solars FV aconsegueixen produir el 73% de lelectricitat demandada a la Pleta, la resta de lelectricitat la proporciona el generador. El principal problema, per s el gran consum de gasoil per la calefacci. Les millores proposades per a solucionar aquesta problemtica pretenen millorar leficincia de la installaci de plaques solars FV collocant ms panells solars i disminuir el consum de gasoil per part de la calefacci, ja sigui millorant leficincia energtica i/o canviant la font denergia per biomassa. En el cas de residus sha observat que es produeixen 3.283 kg/any, sent el rebuig la fracci ms important. Per tal de reduir el volum de residus generats, es pretn fomentar la utilitzaci destris reutlilitzables i el correcte reciclatge, substituint les papereres actuals dels despatxos per les de paper i posant cartells informatius o indicatiu en els llocs adients.
Resumo:
El Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP) est creant una xarxa ditineraris deducaci ambiental amb lobjectiu de divulgar els valors del parc i conscienciar els seus visitants sobre la importncia de conservar el medi ambient. El desenvolupament de mtodes de valoraci de laptitud de potencials itineraris deducaci ambiental pot servir per crear eines de gesti molt tils a lhora dampliar aquesta xarxa de senders. Per aquest motiu, un grup anterior de la llicenciatura de Cincies Ambientals va desenvolupar el preprotocol Neret, que permet obtenir una puntuaci numrica per a un itinerari, responent a una srie de preguntes senzilles. En el present projecte, sha aplicat el protocol anterior a tres itineraris de muntanya per tal destudiar-ne el funcionament en un tipus ditinerari diferent dels de fons de vall, on va ser dissenyat. Lanlisi del preprotocol sha efectuat mitjanant una matriu DAFO, a partir de la qual shan proposat una srie destratgies de millora i, a partir daquestes, sha desenvolupat un nou mtode de valoraci. Els principals aspectes negatius del preprotocol sn la seva manca de flexibilitat, la sobrevaloraci dels criteris relacionats amb la dificultat del recorregut, la manca de detall en lanlisi del potencial interpretatiu dels itineraris a ms del poc pes que t aquest criteri en la puntuaci global i, finalment, labsncia dun criteri que valori els potencials impactes que es podrien derivar de ls de litinerari. Aquestes mancances shan mirat de corregir al mtode de valoraci dissenyat en el present projecte mitjanant les segents aportacions: una estructura transversal dividida en quatre factors avaluats per separat, sense criteris de valoraci excloents i amb una ponderaci final dels quatre principals criteris modificable segons els objectius dels gestors; una valoraci ms detallada dels continguts de litinerari, i finalment, la inclusi dun nou criteri que considera la vulnerabilitat del medi a qualsevol tipus dimpacte.
Resumo:
El presente trabajo como autobiografa de un conflicto propone un posible mtodo para representar las cualidades relevantes sobre la experiencia vivida como activista en una coordinadora contra la privatizacin del sistema hdrico integrado en Npoles, Caserta y sus provincias. Esta contribucin, alberga la esperanza de poner en prctica un proceso organizado de reflexin a travs del cual es posible producir informacin til para compartir experiencias. El conflicto sobre la gestin pblica del agua surge de la oposicin de un grupo de sujetos sociales al esquema poltico de privatizacin del sistema de agua potable en la regin Campania en el sur de Italia. La movilizacin social se enmarca en el movimiento ms amplio llamado ecologismo popular. Su reclamacin, la de un reconocimiento del agua como bien comn, est unida a aquel ecologismo mundial que nace de las necesidades materiales de la vida. En esta clase de conflictos ambientales los acontecimientos son inciertos, los valores estn en disputa, los intereses son elevados, y las decisiones son urgentes. Lo anterior es el objeto de estudio de la ciencia posnormal. El enfoque sistmico del presente trabajo se desarrolla a travs de una identificacin de las diferentes escalas de gobierno y de las decisiones asumidas por los diferentes actores mediante la descripcin de la dinmica interna y externa del actor principal del conflicto: la Coordinadora de los Comits para el Agua Pblica en Npoles, Caserta y sus provincias. La autobiografa concluye subrayando el carcter problemtico de la reproduccin de la comunidad esttica dentro de las movilizaciones e identificando lo que entiendo como la demanda poltica ms interesante de la Coordinadora: la necesidad de construir un experto comit, ms que un comit de expertos.
Resumo:
Aquest estudi presenta la situaci actual dels horts urbans (i periurbans) a la ciutat de Barcelona, els quals s'han classificat segons el tipus d'organitzaci desenvolupada a cada projecte. Aix, podem trobar horts de gesti: a) individual i autogestionada; b) comunitria i autogestionada; c) individual i supervisada, i d) comunitria i supervisada. Els horts urbans es presenten, en general, com una eina interessant en la millora de la sostenibilitat urbana. A ms de tenir una clara funci d'entreteniment, sn propostes que consideren la internalitzaci a les ciutats de la producci de part dels aliments que s'hi consumeixen i alhora aprofiten part dels residus que s'hi produeixen. En particular, els horts urbans comunitaris i autogestionats el centre d'aquest estudi es plantegen com espais de participaci i autogesti d'acord a la complexitat del context local, d'integraci social a travs de noves formes de relaci i de creaci, d'educaci ambiental i de transmissi i intercanvi de coneixements inter-generacional. A ms, es presenten com una alternativa d'organitzaci realment participativa del territori urb. Finalment, i d'acord amb l'anterior, es destaquen un conjunt de caracterstiques dels projectes d'horts urbans comunitaris, que juguen un rol fonamental en la capacitat d'aquests per intervenir en aspectes socials i ambientals de la ciutat; caracterstiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora de promocionar i implementar projectes d'horts urbans de qualsevol tipus.
Resumo:
La Clnica Jurdica Ambiental (CJA) s una experincia de mtode clnic en lmbit del Dret Ambiental, iniciada el curs acadmic 2005-2006. Formalment, la CJA sintegra en el Centre dEstudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i des del punt de vista de lorganitzaci curricular, constitueix una matria obligatria del Mster en Dret Ambiental de la Facultat de Cincies Jurdiques de la URV. Aix mateix, cada curs sofereixen algunes places per estudiants de la llicenciatura de Dret, que passen a treballar a la CJA formant equip amb els alumnes de Mster.
Resumo:
Primero comenzamos por describir la situacin global histrica de la transformacin del entorno. Luego se describe cmo evoluciona la Educacin Ambiental bajo el concepto del desarrollo, constituyndose como la Educacin Ambiental para el Desarrollo Sustentable. Continuamos describiendo la situacin de la EA a nivel internacional; se pasa luego al mbito nacional, teniendo como escenario a Mxico, aqu se hace un anlisis del estado que guarda la EA en el pas. Despus se continua con el mbito estatal, para lo cual se analiza la situacin de la EA en el estado de Zacatecas, en este plano se toca el tema de la participacin de las instituciones de educacin superior en el intercambio de experiencias y conocimientos para el fortalecimiento de programas de EADS. Luego pasamos a un mbito municipal, el caso a tratar es el municipio de Monte Escobedo Zacatecas, se hace una descripcin general del municipio y se tratan los antecedentes que han motivado este proyecto, para luego pasar a describir el caso especfico de la Sierra de Monte Escobedo; a partir de las caractersticas de sta y retomando una propuesta previa de integrar la Sierra al sistema de reas Naturales Protegidas de Mxico, se hacen dos propuestas: La primera es sobre el diseo de un Centro de Interpretacin y Educacin Ambiental; la segunda es para la realizacin de un Sendero de interpretacin. Ambas propuestas pretenden contribuir al aprovechamiento sustentable de los recursos y desarrollo de la comunidad.
Resumo:
A lactualitat trobem nombrosos sistemes aqutics alterats per diferents efectes dorigen antropognic. Per tal devitar i/o disminuir aquests efectes va sorgir la Directiva Marc de lAigua (2000/60/CE) essent aquest un dels seus objectius. Aquest article descriu el funcionament hidrogeolgic i lestat ecolgic de la riera de Santa Coloma, afluent de la Tordera (NE Catalunya), des de prcticament el seu inici a Santa Coloma de Farners (Girona) fins a Riudarenes (Girona). Sintenta establir les possibles influncies del funcionament hidrogeolgic en lestat ecolgic a partir de dades piezomtriques, de cabal, fisicoqumiques i biolgiques. Per aquesta ltima part shan utilitzat indicadors biolgics com lndex dhbitat fluvial (IHF), avaluant lhbitat fsic; lndex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR), per determinar la qualitat ecolgica de la zona de ribera; lndex Biological Monitorig Working Party per a conques internes de Catalunya (BMWPC), per avaluar les diferents famlies de macroinvertebrats que hi viuen i lndex ECOSTRIMED, una sntesi dels dos ndex anteriors.
