Sleep 4 less

Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball es tracta en la creació d’un projecte empresarial, és a dir, d’una planificació estratègica que afecta a tots els àmbits de la empresa al llarg d’un període de temps i que té per objectiu analitzar la viabilitat, examinar els objectius i descobrir els inconvenients del mateix. En concret s’ha projectat és un hostal ‘low cost’. Alhora de comprovar la viabilitat del projecte, s’han hagut de realitzar els tests corresponents per saber si tindria èxit o no. I tots han demostrat un resultat factible, ja que, encara que van sorgir problemes amb l’acceptació d’aquest nou estil, concretament en el fet d’haver de compartir habitació amb altres persones, al poder oferir altres tipus d’habitacions i en el cas de compartir habitació donar molta seguretat, els anàlisis ens han donat uns resultats acceptables. S’han realitzat també quadres financers, préstecs, calculat les despeses d’inici d’empresa i de manteniment, publicitat, despeses de personal, i finalment aquest també han donat un resultat de viabilitat positiu.

Narrating urban entrepreneurship: a matter of imagineering?

The battle between cities with regard to their creative possibilities has evolved into a process of multiplying ever-new images and variegated stories of urban attractiveness and success. Engineering “cool” images and “hot” stories about one’s city is now a central endeavor in the narratives of urban policy-making that center more and more on the idea of the entrepreneurial city. The making of an entrepreneurial image is enacted through various narrative genres that lie somewhere between place making and place marketing, between branding and boosting, between restoration and revanchism, between iconic architecture and mega-spectacle. This “imagineering” is not only part of the way cities try to (re)present themselves as entrepreneurial to various audiences through a real “image inflation” (Zukin, 2008, p. xii) but is 1 Forthcoming in: B. Lange,.A. Kalandides, B. Stoeber, I. Wellmann (Hrsg.) (2009): Governance der Kreativwirtschaft. Diagnosen und Handlungsoptionen. Transcript-Verlag, Bielefeld. 2 also inscribed in the various ways urban creativity and entrepreneurship can be studied, researched and imagined. In this chapter we aim to differentiate the political narratives of the entrepreneurial city as we emphasize the need to understand the politics of narration and make a plea for critical reflexivity in our forms of researching and theorizing. We will thus try to investigate how the politics of narration is intertwined with the narration of political concepts and will argue that the narrating of urban entrepreneurship can raise very different images and discourses of city life beyond those that are currently engineered. We will distinguish between a grand narrative, a counter-narrative, and an assemblage of more ambivalent little narratives, which we call prosaic narration. While the distinction between these three types might be seen as a bit too simple and “straight”, we believe that by juxtaposing these different forms of narration and alternating between them, we can help problematize the engineering of the city as entrepreneurial and imagine alternative views both of city life and of what is understood as its creativity.

Yakimbo

Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball és una creació d’un projecte empresarial, és a dir, una planificació estratègica que té per objectiu analitzar la viabilitat, examinar els objectius i descobrir els inconvenients del mateix. Aquest projecte final està enfocat al turisme i consisteix en crear una agència de viatges. S’ha decidit crear una agència de viatges de baix cost destinada principalment als joves, ja que aquest sector de població busca una manera de viatjar econòmica que combini diversió i cultura. El treball es basa en la recerca i aplicació de la informació sobre la idea inicial. En primer lloc, per tal de realitzar-lo s’ha fet un projecte d’empresa, un estudi de mercat i de l’entorn amb les seves corresponents enquestes i un pla de marketing. En segon lloc, s’ha realitzat una definició del mercat i la comunicació, una determinació dels preus i organització de les vendes així com una identificació i organització de l’empresa i els seus productes. Per últim, s’ha fet un estudi econòmic i financer del projecte i, les conclusions extretes d’aquest, diuen que el nostre projecte serà viable i tindrà un èxit tècnic.

Aproximació a la figura dels Business Angels

Els business angels són persones físiques que inverteixen una part dels seus diners en empreses joves, tot just acabades de crear, en alguns casos fins i tot ajuden a crear-les. El nom d’àngels té el seu origen en els rics filantrops de Nova York que finançaven les obres que s’estrenaven a Broadway. Aquests filantrops invertien els seus diners en una obra de teatre, pel plaer de contribuir a la cultura, molt sovint no arribaven a recuperar mai aquests diners. Els business angels, no són filantrops, inverteixen esperant guanyar diners, però al igual que els àngels de Broadway, els mou alguna cosa més que els diners, ja que està àmpliament documentat que darrera d’aquestes inversions hi ha també raons no financeres, com ara fomentar l’esperit emprenedor o fins i tot la cerca de diversió. Podríem dir que el terme “business angel” es va encunyar a principis dels 80 als EUA, per tant aviat farà 30 anys, no obstant, encara avui, la majoria de catalans no coneixen el significat d’aquest terme. A Catalunya i Espanya anem terriblement retardats en l’estudi i la promoció d’aquesta figura en relació a països com els EUA i el Regne Unit, però també massa enrera en relació a països com Finlàndia, Suècia, Noruega i Alemanya. L’objectiu d’aquest treball és doncs oferir una complerta aproximació a aquesta figura del business angel, una figura que entenem clau en el desenvolupament empresarial i per tant una figura que cal potenciar a tots els nivells. Per tal de contextualitzar aquesta important figura, el treball parteix de l’anàlisi de la relació existent entre emprenedoria i creixement econòmic, s’endinsa després en el capital risc, per presentar finalment qui és i que fa el business angel. El treball intenta també mostrar l’abús d’usos i la inconsistència de les definicions que es donen del terme “business angel” i per tant la gran confusió que tot això genera.