Longer-term impacts of mentoring, educational services, and incentives to learn: evidence from a randomized trial in the United States

This paper is the first to use a randomized trial in the US to analyze the short- and long-term educational and employment impacts of an afterschool program that offered disadvantaged high-school youth: mentoring, educational services, and financial rewards with the objective to improve high-school graduation and postsecondary schooling enrollment. The short-term hefty beneficial average impacts quickly faded away. Heterogeneity matters. While encouraging results are found for younger youth, and when the program is implemented in relatively small communities of 9th graders; detrimental longlived outcomes are found for males, and when case managers are partially compensated by incentive payments and students receive more regular reminders of incentives.

Mentoring, educational services, and economic incentives longer-term evidence on risky behaviors from a randomized trial

This paper is the first to use a randomized trial in the US to analyze the short- and long- term impacts of an afterschool program that offered disadvantaged high-school youth: mentoring, educational services, and financial rewards to attend program activities, complete high-school and enroll in post-secondary education on youths' engagement in risky behaviors, such as substance abuse, criminal activity, and teenage childbearing. Outcomes were measured at three different points in time, when youths were in their late-teens, and when they were in their early- and their latetwenties. Overall the program was unsuccessful at reducing risky behaviors. Heterogeneity matters in that perverse effects are concentrated among certain subgroups, such as males, older youths, and youths from sites where youths received higher amount of stipends. We claim that this evidence is consistent with different models of youths' behavioral response to economic incentives. In addition, beneficial effects found in those sites in which QOP youths represented a large fraction of the entering class of 9th graders provides hope for these type of programs when operated in small communities and supports the hypothesis of peer effects.

Exploring educational mobility in Europe

This paper is concerned with the investigation of the intergenerational mobility of education in several European countries and its changes across birth cohorts (1940-1980) using a new mobility index that considers the total degree of mobility as the weighted sum of mobility with respect to both parents. Moreover, this mobility index enables the analysis of the role of family characteristics as mediating factors in the statistical association between individual and parental education. We find that Nordic countries display lower levels of educational persistence but that the degree of mobility increases over time only in those countries with low initial levels. Moreover, the results suggest that the degree of mobility with respect to fathers and mothers converges to the same level and that family characteristics account for an important part of the statistical association between parental education and children’s schooling; a particular finding is that the most important elements of family characteristics are the family’s socio-economic status and educational assortative mating of the parents.

Los sistemas participativos en las políticas de gestión de RSU: ejemplos de best-practices y el caso español

En el presente estudio se analizan los sistemas de gestión de RSU de Alemania, Noruega y California, considerados best-practices, desde la perspectiva de la creación de las políticas que los han hecho posibles. De este análisis se destacan como elementos importantes el liderazgo institucional, los acuerdos con la industria y el debate social. Posteriormente se analiza el caso de España y de Cataluña, comparándolo con los casos destacados y los elementos seleccionados. En este análisis se sigue la evolución de su legislación, planes y programas y se consideran los elementos que definen el panorama actual. Finalmente, siguiendo las recomendaciones de diversos autores y la voluntad del actual programa catalán, se plantea un sistema participativo para la elaboración de estas políticas.

What are the causes of educational inequalities and of their evolution over time in Europe? Evidence from PISA

This paper provides evidence on the sources of differences in inequalities in educational scores in European Union member states, by decomposing them into their determining factors. Using PISA data from the 2000 and 2006 waves, the paper shows that inequalities emerge in all countries and in both period, but decreased in Germany, whilst they increased in France and Italy. Decomposition shows that educational inequalities do not only reflect background related inequality, but especially schools’ characteristics. The findings allow policy makers to target areas that may make a contribution in reducing educational inequalities.

Sistema didàctic per millorar l'aprenetatge de la representació del espai arquitectònic amb ajuts "on line"

El projecte ha tingut com a finalitat cobrir un buit en la formació dels estudiants pel que respecta a les seves limitacions en l’aprenentatge de les diferents estratègies i metodologies de treball. Aquest buit ens ha fet pensar en l’elaboració d’un sistema didàctic que possibiliti una comunicació fluida amb l’alumne i que pugui anar més enllà de l’àmbit específic de les aules. Es per això que la nostra proposta té com a referent un aprofitament més racional del temps de treball de l’estudiant. Per tal d’arribar a aquesta finalitat ens hem plantejat un grup d’objectius concrets ordenats segons els dos nivells d’assoliment següents: Nivell 1: - Definir un material didàctic que pugui transmetre de la manera més objectiva possible les eines necessàries per tal que l’alumne resolgui un conjunt de problemes concrets. - Proporcionar a l’estudiant un procediment didàctic basat en un grup de tasques amb un material de suport on ha de posar a prova l’aplicabilitat dels conceptes donats a les classes teòriques. - Partir d’un sistema que permeti a l’alumne tenir una referència constant de recolzament teòric fora de les aules quan està resolent les pràctiques assignades en el curs. - Definir unes característiques funcionals del material utilitzat en l’activitat pràctica de tal manera que sigui un instrument efectiu per al control del propi estudiant sobre el seu procés d’avaluació. Nivell 2: - Fer servir una metodologia d’activitats pràctiques on es puguin accentuar les capacitats de resposta creativa individual de l’estudiant. - Plantejar l’intercanvi d’experiències i propostes d’estratègies per a la resolució dels temes pràctics mitjançant sessions de seminaris prèvies a les pràctiques. - Promoure unes relacions transversals amb altres àrees de coneixement de tal manera que l’alumne pugui vincular la seva resposta a les activitats pràctiques proposades per altres assignatures, amb els coneixements adquirits a la nostra assignatura.

Planificació general a l'aula inclusiva. El cas del Solsonès

El present treball de recerca es centra en l’estudi de la programació general de l’aula en entorns inclusius. Concretament, s’ha dut a terme un estudi de cas a la comarca del Solsonès ja que les característiques demogràfiques i educatives d’aquesta comarca han facilitat la inclusió escolar de tot l’alumnat amb discapacitat a l’aula ordinària. Els principals objectius de la investigació són descriure les pràctiques de planificació general del professorat de la comarca del Solsonès que ha atès a alumnat amb necessitats educatives especials i conèixer els aspectes relacionats amb la programació didàctica que es poden millorar a partir de processos de formació permanent i assessorament. L’anàlisi de la informació recollida a través de qüestionaris realitzats al professorat del Solsonès i un grup de discussió als professionals dels serveis externs, ens ha permès conèixer les pràctiques de planificació del professorat del Solsonès i fins a quin punt són similars a bones pràctiques, com l’Ensenyament Multinivell o el Disseny Universal de l’Aprenentatge, desenvolupades en altres contextos; així com, quins són els principals problemes i dificultats amb què es troben els i les professionals a l’hora de dur a terme les programacions a l’aula.

Disseny d'un pla docent d'acord amb la filosofia ECTS per a la titulació de Nutrició humana i dietètica (Matèria Bromatologia i tecnologia dels aliments)

El projecte s’ha desenvolupat, en quatre etapes: a) recollida de dades: competències professionals, característiques de la titulació en diferents universitats i tasses d’èxit avaluacions dels estudiants; b) anàlisi i reflexió sobre la informació recollida; c) realització d’una enquesta als diferents entorns professionals i sobre les millores que, a títol experimental, s’han introduït durant aquest període, en la docència i d) formulació d’una proposta de pla docent. Cal dir que superada la meitat de la durada del projecte, es va fer pública la fitxa corresponent a la titulació i per tant els seus criteris i indicacions ja s’han inclòs en la proposta. Quan als tres primers apartats i com a aspectes mes destacables, s’observa: dificultat per configurar l’ensenyament atesa la seva dualitat individu – aliment, l’existència d’un cert grau de discrepància quant a continguts, entre les propostes del professorat i els interessos analitzats des dels àmbits professionals, en funció de l’àrea de treball. D’altra banda, i ja concretament en relació amb la matèria analitzada (Bromatologia i Tecnologia dels aliments), s’observa una evident inadequació de la distribució de la matèria en assignatures en el vigent pla d’estudis, tant pel que fa a la seva ubicació temporal com d’alguns dels seus continguts. Quan a l’apartat d), es proposen els següents aspectes de tipus general: definir 4 blocs temàtics (química i bioquímica dels aliments, bases de tecnologia dels aliments, control d’aliments, integració i descriptiva d’aliments). Amb aquests blocs, s’haurien de poder configurar alguna/es assignatura/es, fins i tot conjuntament amb blocs generats a partir d’altres mòduls. Es proposen competències a assolir per a cadascun, metodologies docents aplicables i també, el disseny d’activitats de treball individual o en grup. Quant a les pràctiques, s’han de centrar especialment en el bloc corresponent al control de qualitat d’aliments, a un nivell adequat per als objectius de la titulació.

Xarxes docents per a l'art medieval a Catalunya

El projecte ha d’establir xarxes per posar en contacte els diferents continguts, reflexions i recursos docents emprats per professors d’art medieval de la UB i la URV s’ha dut a terme adaptant-se a diferents conjuntures. Una modificació sorgida durant el desenvolupament del projecte deriva de la transformació que han de patir els actuals plans d’estudis enfront dels nous títols de grau. Els lligams plantejats en funció d’unes determinades assignatures s’ha vist alterat quan la seva definició i durada ha variat dins els nous plans d’estudis, en la preparació dels quals han intervingut diversos membres del projecte, tant des del Consell d’estudis com des de la Comissió promotora del grau d’història de l’art. Malgrat tot, els diferents professors hem elaborat materials específics per a la docència de les actuals assignatures, incloent un extens ventall de presentacions en PowerPoint, que abasten les distintes matèries implicades. A més de les classes i pràctiques pròpies de cada assignatura, vàrem dur a terme el cicle de conferències Imatges Indiscretes. Art i devoció a l’Edat Mitjana, per tal d’aproximar l’alumnat a la recerca desenvolupada pels membres del grup (incloent becaris i alguns invitats procedents d’altres universitats), ampliant l’oferta formativa més enllà dels formats més predeterminats. És en curs la publicació del cicle en forma de dossier docent. Si aquesta activitat s’orientava vers els continguts relatius a l’art medieval, també hem promogut una reflexió adreçada vers una problemàtica general específicament docent amb un Seminari de docència sobre a història de l’’art en el qual han participat, a més del grup, un ampli ventall de professors del Departament d’Història de l’Art de la UB, així com docents d’altres universitats i professionals vinculats a l’exercici de la disciplina. Tant el seminari com el cicle de conferències són propostes a les quals és previst donar continuïtat en futures convocatòries.

Producció de material docent per a ciència de materials mitjançant microscòpia electrònica de rastreig i làser confocal

Aquest projecte s'ha realitzat al Servei de Microscòpia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha tingut una durada de dos anys (2006-2008). La finalitat d’aquest projecte ha estat l’elaboració de material didàctic basat en la captació d’imatges i l’edició de recursos pedagògics de suport digital aplicats a la ciència de materials. Es pretén millorar així la qualitat docent de les pràctiques de diverses assignatures dels ensenyaments de Física i d’Enginyeria de Materials utilitzant tècniques d’anàlisi actuals com són la Microscòpia Electrònica de Rastreig (MER) i la Microscòpia Optica (MO). Amb aquest projecte es vol fomentar també el treball interdisciplinari en equip entre professionals (docents i tècnics superiors de recerca) i acostar la teoria de les assignatures a la realització pràctica, facilitant el suport digital necessari per aconseguir un màxim aprofitament a les aules. Les imatges de MER i MO ajudaran als alumnes a familiaritzar-se amb el món de la recerca i la indústria.

Does grade retention affect achievement? Some evidence from PISA

Grade retention practices are at the forefront of the educational debate. In this paper, we use PISA 2009 data for Spain to measure the effect of grade retention on students’ achievement. One important problem when analyzing this question is that school outcomes and the propensity to repeat a grade are likely to be determined simultaneously. We address this problem by estimating a Switching Regression Model. We …find that grade retention has a negative impact on educational outcomes, but we confi…rm the importance of endogenous selection, which makes observed differences between repeaters and non-repeaters appear 14.6% lower than they actually are. The effect on PISA scores of repeating is much smaller (-10% of non-repeaters’ average) than the counterfactual reduction that non-repeaters would suffer had they been retained as repeaters (-24% of their average). Furthermore, those who repeated a grade during primary education suffered more than those who repeated a grade of secondary school, although the effect of repeating at both times is, as expected, much larger.

Deciding where to belong: gender differences in educational trajectories and migration in a rural Spanish town

From an anthropological perspective, formal post-secondary schooling is not an abstractentity with an intrinsic value that everyone finds desirable, but rather one alternative among many that young people evaluate from their different positions in the social field. The problem discussed in this paper is the diverging life trajectories that young men and women in a concrete rural context, at the end of the 20th century, shape for themselves at the ages of 14-16, a moment of decision created by national legislation regarding mandatory education (LGE, 1970, General Education Law, and LOGSE, 1990, General Organic Law of the Education System). Despite a strong cultural norm of equal inheritance divided among all children, male and female, and despite the equal educational opportunities provided by the Spanish State, different meanings of possession and use-rights over land and the resulting culturally accepted gendered division of work converge to orient men and women differently towards post-secondary schooling. Observation of the age, gender, and civil status structure of the population led to the preliminary query: Why do men and women, in this town, behave differently with respect to migration and marriage? The main hypothesis was that women’s longer school trajectories and resulting migration and men’s anchoring in the town and their higher rates of celibacy were not drastic changes in values, in the positional-relational sense of Bourdieu (1988, 2002), but the current outcome of previously existing dissimilar relations to property that produce dissimilar mobility. Through their schooling and work choices, young men and women, at very early ages, locate themselves in, or decide to belong to, different contexts that later reveal very different possibilities of finding marriage partners. This paper is based on an ethnographic study of a small rural town (302 inhabitants in 1950; 193 in 2000) near Leon. Although this paper deals with the situation in the final decades of the 20th century, we must also consider the first half of the century, where some elements that shape this situation have their roots. Fieldwork was carried out between 1988 and 2001, in periods of differing length and intensity. The social subjects discussed here are the domestic unit and its component members. They were studied in conjunction, analyzing the life-trajectory decisions of specific persons in the framework of the domestic unit and the relations among people and property which comprise it. The tried-and-true methods of ethnographic research –participant observation, interviews, and life-histories, etc.- were employed. Archival research was also important for producing demographic data. Demographic analysis, the analysis of the composition and transformation of domestic units, and the creation of life trajectories were among the principal techniques used. The theoretical analysis was oriented by Bourdieu’s (2002) framework of the social field, habitus, and difference.