La reincidencia en el programa de mediación y reparación de menores

El estudio actualiza la tasa de reincidencia de los jóvenes que realizaron un programa de mediación i reparación penal juvenil en el año 2008 y a los que se siguió hasta el 30 de junio de 2011 para saber si habían vuelto a reincidir en algún delito, ya fuese como menores o como adultos. Se exponen los resultados tanto del perfil general de los menores, como de las características de los que son reincidentes. El estudio compara también esta intervención con otras medidas o programas como la amonestación, la aplicación del artículo 27.4 de la LORPM 5/2000 de no continuar tramitando el expediente, o las propuestas del equipo técnico respecto a imponer una medida de prestación en beneficio de la comunidad.

La reincidència en el delicte en la justícia de menors

El present estudi aporta dades concretes i actualitzades de la reincidència en el delicte que protagonitzen els joves infractors que han entrat en el circuit de la justícia de menors en l’àmbit territorial de Catalunya, després de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 5/2000, que regula la responsabilitat penal dels menors. L'estudi fa el seguiment de 2.903 menors del total de 3.728 que van finalitzar una intervenció de la Direcció General de Justícia Juvenil l’any 2002 i els segueix fins el desembre de 2004, per tal de saber si han reincidit en el delicte, ja sigui com a jove o com adult. La recerca aporta també, entre moltes altres dades, les diferents taxes de reincidència, el perfil del reincident i del no-reincident i altres característiques de la reincidència i del propi delicte. Així mateix, tracta el perfil detallat tant de les noies com dels estrangers, les característiques dels quals quedaven diluïdes fins ara en tots els estudis, pel fet de formar part de col•lectius minoritaris dins del context dels joves infractors

La reincidencia en el delito en la justicia de menores

Esta investigación recoge las características más destacadas de los jóvenes infractores que han pasado por la Dirección General de Justicia Juvenil a lo largo del 2002 y les hace seguimiento hasta diciembre de 2004 para ver si han reincidido en le delito. También estudia específicamente a chicas y extranjeros, para tener datos significativos de dos colectivos minoritarios pero poco estudiados en el contexto de los jóvenes infractores

Sistema motivacional i variables individuals en la rehabilitació

Aquest treball s’ha realitzat en el Centre Educatiu Montilivi, un centre de Justícia Juvenil, on predominen les mesures en règim semiobert. L’objectiu principal del centre és oferir als menors la experiència i la formació necessària per superar els handicaps, deixar l’activitat delictiva i participar en la societat de manera normalitzada. L’any 2002 es va implantar un sistema motivacional que, basat en el condicionament operant i l’aprenentatge social, facilités la participació activa i responsable dels interns. El sistema motivacional s’estructura en etapes progressives. El menor, superat el període d’observació inicial, se l’assigna a una etapa on pot gaudir dels avantatges corresponents. Una avaluació continuada, li permetrà anar assolint la puntuació necessària que li donarà la opció de progressar a una etapa superior. En aquesta gaudirà de més avantatges. L’objectiu bàsic de la recerca és avaluar l’eficàcia del sistema motivacional pel que fa la desaparició o reducció de les conductes indesitjables de: no retorn, fugides, reincidència i conflictes dins del centre i buscar relació d’aquestes variables amb diversos factors individuals. Per dur a terme la recerca s’han seleccionat 135 menors que hem distribuït en dos grups. un grup de control anterior a la implementació del sistema motivacional; i un grup d’intervenció a qui si se’ls ha aplicat el sistema motivacional. Els resultats diuen que la mostra respon a un patró antisocial greu. També diu que l’aplicació d’un sistema motivacional no s’ha associat a una reducció de les conductes antisocials dels interns durant el període d’aplicació. Malgrat això, sí es percebut com una eina eficaç per interns i professionals.

Institucionalització i salut mental

La complexitat de l’atenció de la salut mental i les toxicomanies, en joves institucionalitzats en centres de justícia juvenil, condicionada tant pels propis dèficits de salut, com per les condicions ambientals de l’internament. L’objectiu de la recerca és analitzar la clínica desadaptativa dels joves interns i la seva associació a la presència d’antecedents de consum de tòxics. El disseny de la recerca és un estudi longitudinal de les urgències mèdiques generades en el Centre Educatiu L’Alzina (Barcelona), des de l’1 de gener de 2001 fins el 31 de desembre del mateix any. La metodologia utilitza l’ajust de models multivariants mitjançant Generalized Estimating Equations (GEE) amb error binomial negativa, es calcula el risc de produir-se una demanda per agitació o autolesió, i la seva associació amb la presència d’antecedents de consum de tòxics. Respecte als resultats més destacats: el 59,4% del total de demandes urgents varen ser per episodis d’agitació o autolesió, concentrant-se aquests en el 33% dels interns. Les prevalences de consum de tòxics variaven des d’un 13,2% respecte dels al•lucinògens fins un 71,7% del cannabis, amb un 36,8% de politoxicòmans i un 5,7% d’usuaris de drogues per via parenteral. La població nacional presentà una major prevalença d’hàbits tòxics. Com a principals conclusions de l’estudi, es confirma la hipòtesi general d’una major associació entre antecedents de consum de tòxics i presentació d’episodis de malestar psíquic agut, per bé que limitada al mòdul d’ingrés (inicial). En la resta de grups influirien altres factors, com podria ser la pressió ambiental. Pressió que, almenys en el mòdul intensiu, tot sembla indicar que seria determinant. Els resultats suggereixen doncs, la conveniència de revisar tant les estratègies d’intervenció i abordatge de les toxicomanies, com el disseny ambiental de la institució. S’apunta la necessitat d’investigacions futures amb la incorporació de tècniques qualitatives d’anàlisi. ...

La reincidència penitenciària a Catalunya

L’estudi té per objectiu conèixer la reincidència penitenciària de la població excarcerada de les presons catalanes l’any 1997, fent el seguiment durant 5 anys en tot el territori Espanyol. La població total es composa de 3.898 persones, de les que la mostra estudiada ha estat de 1.555 persones. S’ha treballat amb els expedients informàtics dels interns que composen la mostra, identificats amb codis numèrics per garantir la privacitat de les dades. A part d’actualitzar la taxa de reincidència penitenciària (la última datava de l’any 1994 i es referia a les dades de 1987), l’estudi també descriu e les relacions significatives entre determinades variables individuals i d’historial delictiu i penitenciari, i el fet que es reincideixi o no. També identifica el perfil més comú de les persones reincidents front a les que no ho són. I, finalment, es desenvolupa un model predictiu de la reincidència mitjançant l’aplicació de tècniques d’anàlisi multivariat.

State Failure – A Rationale for EU Foreign Policy?

'Estats fallits' ha arribat a ser un lema popular per als acadèmics i els polítics per igual. En opinió dels governs occidentals i les institucions internacionals, els estats fallits no compleixen amb les condicions necessàries per assolir el desenvolupament econòmic i social i alhora proporcionar un terreny fèrtil per als actors violents conflictes i no estatals que participen en la delinqüència internacional. La Unió Europea té una relació de llarga data amb els països de l'Àfrica subsahariana, molts dels quals es caracteritzen per ser fallat. En aquest treball es pretén analitzar si el compromís retòric de la UE per fer front a la insuficiència de l'Estat es tradueix en un enfocament coherent davant les causes profundes de la fragilitat de l'Estat i pregunta pels factors que expliquen el compromís de la UE amb els problemes que enfronten aquests estats. Mitjançant la comparació de les polítiques europees cap a la República Democràtica del Congo, Sierra Leone i la República Centreafricana, s'argumenta que la resposta de la UE als Estats fallits es desenvolupa d'una manera incoherent esbiaixada cap a les situacions de conflicte en lloc de ser guiat per una preocupació més general per fragilitat . L'anàlisi suggereix que la participació de la UE es deu principalment a interessos coincidents en els Estats membres i de la UE.

La Policia i la seguretat en els espais públics

La seguretat en els espais públics és un element determinant per als nivells de seguretat de les nostres societats. Els incidents que afecten aquesta seguretat no són únicament actes delictius, sinó sovint les conductes incíviques o desordenades i els conflictes que tenen el seu lloc d’expressió en els espais públics. La seguretat subjectiva de les persones ve donada per un conjunt de factors personals i socials i que, sovint, tenen poc a veure amb la delinqüència i molt amb aquelles situacions que els fan més difícil, més feixuga la seva vida quotidiana, precisament en l’ús d’aquests espais. La policia té com a gran repte aconseguir que els espais públics ofereixin prou garanties als ciutadans perquè hi puguin dur a terme de manera raonablement segura les seves activitats derivades de les seves obligacions i de les seves necessitats o preferències personals. La intervenció policial necessitarà d’un ús excel•lent de la discrecionalitat policial (una aplicació rígida i massiva de la normativa de vegades pot agreujar els problemes), i d’una actuació efectiva davant de les activitats delictives, de les activitats incíviques i dels conflictes que afecten els espais públics. Però aquesta actuació haurà sempre d’anar acompanyada d’altres actuacions d’altres actors que incideixin en els elements que afavoreixen l’aparició de les conductes desviades o pertorbadores.

La realitat dels menors infractors al territori. Un enfocament pràctic

Tal com posa de manifest Garrido Genovés, comporta una barreja de conceptes psicològics i legals. Es pot traduir en aquella persona que no havent complert la majoria d’edat, realitza una infracció titllada de criminal. Per tant la franja d’edat varia segons els països; no tots coincideixen en la majoria d’edat penal i no sempre és coincident amb el que, des d’un punt de vista criminològic s’ha d’entendre per jove i que normalment es fixa entre 14 i 21 anys. Segons les Regles Beijing, menor és tot nen o jove que, de conformitat amb el sistema jurídic respectiu, pot ésser castigat per un delicte en forma diferent a un adult. A l’Estat Espanyol, la LO 10/1995, de 23 novembre, del Codi penal, fixa la majoria d’edat penal als 18 anys i la LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, fixa la minoria d’edat als 14 anys. Per tant en el nostre Estat, definirem la delinqüència juvenil com aquell conjunt d’infraccions criminals comeses per joves de 14 a 18 anys.

Protocol d’avaluació i orientació d’intervenció davant dels consums d’alcohol

El consum d’alcohol juntament amb els altres problemes relacionats amb el consum de tòxics ha estat en molt casos un element que ha tingut un paper significatiu en la comissió del delicte tant com a factor causal com facilitador. El consum d’alcohol i els problemes associats queden ocults quan el subjecte ingressa a presó arran de la no-disponibilitat de la substància i és en reiniciar els contactes amb el medi exterior que sovint aquest problema torna a aparèixer progressivament si no ha estat abordat prèviament. Aquest protocol elaborat per una comunitat de psicòlegs de centres penitenciaris de Catalunya pretén trobar una metodologia comuna d’avaluació i intervenció davant els consums actuals d’alcohol i la detecció dels subjectes amb història personal de risc de consum perjudicial.

Causes dels incompliments i estratègies per fomentar la responsabilització dels menors i evitar l’incompliment de les mesures judicials

Al llarg dels darrers mesos i comptant amb la participació dels membres del grup d’entusiastes de la comunitat de pràctica i gestió del coneixement de Medi Obert, s’ha realitzat un treball d’aprofundiment entorn del tema dels incompliments. L’objectiu inicial era doble: - Elaborar un manual de criteris i eines d’actuació en els processos d’intervenció per desenvolupar actituds responsables dels menors amb els quals intervenim. - Redactar un seguit de pautes d’actuació per superar amb eficàcia els incompliments de les mesures. El treball, realitzat de manera col·laborativa a partir de l’opinió individual de diferents tècnics expressada mitjançant aportacions en línia al fòrum obert al portal de l’e-Catalunya, ha tingut com a resultat final la realització d’una taula on es recullen una relació exhaustiva d’incompliments i es se’n preveuen les possibles causes i motius, així com diverses estratègies d’intervenció per abordar-los

Intervenció educativa basada en la promoció dels elements facilitadors del desenvolupament positiu de menors subjectes de mesures judicials

Al llarg dels darrers mesos i amb la participació de bona part del col·lectiu d’educadors i tècnics de medi obert del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, s’ha fet un treball d’aprofundiment entorn del paper que tenen els elements facilitadors del desenvolupament positiu dels joves que es troben en mesures penals juvenils, com a veritables desencadenants de processos de millora i d’inclusió social. Hem tractat de fer una classificació i guia per identificar aquests elements i una metodologia concreta per determinar-ne la presència o absència. Finalment, hem intentat, comptant amb l’experiència del col·lectiu , elaborar una guia d’eines i estratègies per a la promoció d’aquests elements positius, que poden afavorir el desenvolupament dels menors i facilitar la intervenció del tècnic. Després d’intensos i interessants debats sorgits en les aportacions al Fòrum del portal, i també en les reunions del grup d’entusiastes, hem acabat per definir el concepte, el que entenem, allò a què ens referim quan parlem d’elements facilitadors. És així que,finalment, els definirem com: Tots els recursos personals, familiars, socials i institucionals que promouen el desenvolupament exitós de l’adolescent, o bé que fan disminuir el risc d’aparèixer un desenvolupament alterat. La pretensió del “producte” elaborat no és constituir-se en un document de caràcter teòric, més aviat hem volgut donar-hi un sentit pràctic que l’apropi més a una eina de treball que no pas a un marc teòric de caire general. És per això que, un cop delimitat el concepte i els objectius del producte, el treball ha consistit en la relació i classificació d’aquests elements facilitadors del desenvolupament positiu que trobem en els menors i joves amb qui treballem, i en l’observació de la seva presència, absència o necessitat.