L'administració electrònica i la gestió de documents

The projects dealing with e-government are currently the principal factor in instigating the changes taking place within the public administration. This change, which is considered unstoppable, has important implications regarding the management and conservation of administrative documents generated by electronic transactions. This article analyses the methodological, legal and cultural challenges that come about when the archives paradigm is included within e-government projects and also the consequences that this may have on the archives themselves. In conclusion the author proposes a set of methodological solutions for identifying those electronic documents with evidential value, determining their life cycle, defining a preservation policy and creating a digital archive.

La conservació del revers Criteris de restauració del suport de tela de la pintura catalana moderna com a testimoni històric i artístic

Cada quadre conté diferents tipus d’informació. El missatge estètic, materialitzat en la sevacapa pictòrica, és el que acostuma a ser objecte de valoració, crítica o simplement gaudi,però no és l’únic. Existeixen altres elements que poden donar-nos coneixement i que se situen al darrera d’aquest estrat pictòric. El suport de la pintura n’és un d’ells, i el revers, és la superfície d’aquesta matèria...

Una nova eina per a l’estudi del paper i les filigranes. Anàlisi i desenvolupament d’una base de dades per a l’estudi del paper i de les filigranes: font per a l’elaboració de la història del paper a Espanya

L’aspiració de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les sevescaracterístiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranespapereres i va prenent cos al segle XIX com a ciència auxiliar de la codicologia.Des de les últimes dècades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un interès creixententre els restauradors de document gràfi c —com una eina més per a la presa de decisions i pera la valoració del procés de restauració— i entre els documentalistes, historiadors, museòlegsi bibliòfils —per a la datació i autenticació de les obres— i, fins i tot, en investigacionspolicials i jurídiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant això, durant aquests 150 anys, l’estudi del paper a través de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap avenç significatiu pel que fa als mètodes i procediments seguits per a l’obtenció i gestió deles dades. En l’àmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostesd’estudi, aquestes limiten la investigació a l’anàlisi de la filigrana sense assolir una visió global del plec sortit de la forma.

La pintura mural romànica: estudi de la tècnica i anàlisi dels materials

Els objectius de partida d’aquesta recerca han estat l’estudi de les tècniques i dels materials dela pintura mural medieval a Catalunya, tot i establint paraŀlelismes amb el coneixement que ensaporten els tractats tècnics d’època medieval. S’ha revisat també l’estat actual del coneixement sobre les tècniques d’alguns conjunts de pintura mural aragonesos i d’àmbit europeu.

Los adhesivos empleados en el entelado de carteles modernos. Uso de la Espectrometría de Masas de Ionización/Desorción por Láser asistida por Matriz y analizador de Tiempo de Vuelo (MALDI-TOF-MS) para la identificación de éteres de celulosa

"XVIII Congreso Internacional de Conservación y Restauración de Bienes Culturales - 18th International Meeting on Heritage Conservation", Granada 9 al 11 novembre de 2011

The structure of Mediterranean rocky reef ecosystems across environmental and human gradients, and conservation implications

Historical exploitation of the Mediterranean Sea and the absence of rigorous baselines makes it difficult to evaluate the current health of the marine ecosystems and the efficacy of conservation actions at the ecosystem level. Here we establish the first current baseline and gradient of ecosystem structure of nearshore rocky reefs at the Mediterranean scale. We conducted underwater surveys in 14 marine protected areas and 18 open access sites across the Mediterranean, and across a 31-fold range of fish biomass (from 3.8 to 118 g m22). Our data showed remarkable variation in the structure of rocky reef ecosystems. Multivariate analysis showed three alternative community states: (1) large fish biomass and reefs dominated by non-canopy algae, (2) lower fish biomass but abundant native algal canopies and suspension feeders, and (3) low fish biomass and extensive barrens, with areas covered by turf algae. Our results suggest that the healthiest shallow rocky reef ecosystems in the Mediterranean have both large fish and algal biomass. Protection level and primary production were the only variables significantly correlated to community biomass structure. Fish biomass was significantly larger in well-enforced no-take marine reserves, but there were no significant differences between multi-use marine protected areas (which allow some fishing) and open access areas at the regional scale. The gradients reported here represent a trajectory of degradation that can be used to assess the health of any similar habitat in the Mediterranean, and to evaluate the efficacy of marine protected areas.

2010, Any Internacional de la Biodiversitat

El Conveni per a la Diversitat Biològica (CBD) de les Nacions Unides ha declarat l'any 2010 com a Any Internacional de la Biodiversitat. Durant tot l'any se succeiran activitats de tota mena per difondre la problemàtica de la necessitat de preservar la diversitat biològica i estimular l'adopció de mesures per a aconseguir¿ne la conservació efectiva.

Vacances a la costa

Les vacances d'estiu ens posen en contacte directe amb el territori més afectat per l'explotació turística i ens permeten comprovar, de primera mà, la pressió a què es veuen sotmesos els hàbitats i les espècies en zones sobrefreqüentades. El litoral és un dels indrets on aquesta pressió és més intensa i on la transformació del territori ha estat més notable en el darrer segle.

La llei catalana de biodiversitat, ara sí (1)

S'ha posat a informació pública l'Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural de Catalunya, esperada des de fa força anys i que ha de ser el marc general de tota l'activitat de conservació i gestió de la diversitat biològica en el futur del nostre país. A continuació se n'analitza el contingut i els aspectes més rellevants en conservació de la flora. Fa pocs dies que s'ha publicat al DOGC núm. 5624, de 7 de maig de 2010, l'Anunci d'informació pública de l'Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural perquè es puguin efectuar les al·legacions oportunes durant el període de 15 dies des de l'endemà de la seva publicació al DOGC, és a dir, fins al dia 22 de maig.

La llei catalana de biodiversitat, ara sí (2)

S'ha posat a informació pública l'Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural de Catalunya, esperada des de fa força anys i que ha de ser el marc general de tota l'activitat de conservació i gestió de la diversitat biològica en el futur del nostre país. A la segona part de l'article s¿analitzen els títols finals de la Llei i, en la tercera, el tractament que hi rep la flora, així com les conseqüències pràctiques que se¿n derivaran.

La llei catalana de biodiversitat, ara sí (i 3)

S'ha posat a informació pública l'Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural de Catalunya, esperada des de fa força anys i que ha de ser el marc general de tota l'activitat de conservació i gestió de la diversitat biològica en el futur del nostre país. A la tercera part de l'article s'analitza el tractament que hi rep la flora, així com les conseqüències pràctiques que se'n derivaran.

2010, Any Internacional de la Biodiversitat

El Conveni per a la Diversitat Biològica (CBD) de les Nacions Unides ha declarat l'any 2010 com a Any Internacional de la Biodiversitat. Durant tot l'any se succeiran activitats de tota mena per difondre la problemàtica de la necessitat de preservar la diversitat biològica i estimular l'adopció de mesures per a aconseguir¿ne la conservació efectiva.

Vacances a la costa

Les vacances d'estiu ens posen en contacte directe amb el territori més afectat per l'explotació turística i ens permeten comprovar, de primera mà, la pressió a què es veuen sotmesos els hàbitats i les espècies en zones sobrefreqüentades. El litoral és un dels indrets on aquesta pressió és més intensa i on la transformació del territori ha estat més notable en el darrer segle.