La caverna de Josep Palau i Fabre (1952-1969): teatre versus al·legoria filosòfica per a representar i impedir el final tràgic i fosc del lluminós art de pensar.

What is the use of performing the myth of the cave from book VII of the Republic by Plato? Josep Palau i Fabre, considers that, in Plato's dialogues, the speakers are mere instruments at the service of his dialectical goal. The aim of this article is to show how, by turning the myth into a tragedy and also by relying on Heraclitus's conflict or war of opposites, the playwright succeeds in favoring a sort of thought which is not one-sided or univocal. On the contrary, in Palau i Fabre's La Caverna, the tragic hero, that is, the released prisoner transformed by the light of Reality and finally killed by his "cavemates" -after having been imprisoned again and having tried to rescue them from their ignorance or shadows-, still leaves to them his powerful experience of the agonistikos thought, which might bear fruit in their life to come.

La caverna de Josep Palau i Fabre (1952-1969): teatro versus alegoría filosófica para representar e impedir el final trágico y sombrío del luminoso arte de pensar.

What is the use of performing the myth of the cave from book VII of the Republic by Plato? Josep Palau i Fabre, considers that, in Plato's dialogues, the speakers are mere instruments at the service of his dialectical goal. The aim of this article is to show how, by turning the myth into a tragedy and also by relying on Heraclitus's conflict or war of opposites, the playwright succeeds in favoring a sort of thought which is not one-sided or univocal. On the contrary, in Palau i Fabre's La Caverna, the tragic hero, that is, the released prisoner transformed by the light of Reality and finally killed by his "cavemates" -after having been imprisoned again and having tried to rescue them from their ignorance or shadows-, still leaves to them his powerful experience of the agonistikos thought, which might bear fruit in their life to come.

Cassandra's Dream de Woody Allen. La contemporaneïtat de la tragèdia grega

Cassandra's Dream, de Woody Allen (2007), no tingué les crítiques excel·lents de pel·lícules anteriors com ara Crimes and Misdemeanors i Match Point, on s'abordaven temes semblants. Tanmateix, segons l'opinió de l'autor d'aquest article, analitzada des de la perspectiva del llegat de la tragèdia grega en la cultura occidental, els mèrits d¿aquest film no són pas menyspreables. Les nombroses referències a la tragèdia grega, ja siguin títols o personatges, demostren la voluntat del director americà d'il·lustrar la contemporaneïtat del gènere esmentat, com també de presentar els homes i les dones d¿avui com a víctimes d'una gairebé omnipotent i sorneguera ironia tràgica. L'autor es proposa també de mostrar-hi les relacions evidents d'aquest guió amb el de Match Point i, sobretot, amb el que considera guió matriu de totes tres: Crimes and Misdemeanors.

Indagación edípica e ironía trágica: el modelo sofocleo en Cat on a Hot Tin Roof de Tennessee Williams

Dado que el referente clásico "Edipo en busca de su identidad" ha sido siempre reconocido para Suddenly Last Summer , el autor de este artículo, mediante un análisis minucioso del texto del dramaturgo americano, propone leer en este caso Cat on a Hot Tin Roof desde el modelo Edipo Rey de Sófocles y descubrir en él igualmente la tradicional ironía clásica tanto desde el punto de vista del espectador como de los mismos personajes principales, Brick y su padre, ambos en busca de su verdad, una verdad, claro está, contraria a la esperada.

Oscar Wilde. De profundis: un juicio severo de Sófocles como poeta

O. Wilde considera que Jesucristo es un verdadero poeta y que Shelley y Sófocles le acompañan. Sin embargo, el resultado de esta equiparación es en realidad muy desfavorable para el gran trágico griego, el cual, precisamente como poeta, jamás podrá alcanzar las cotas de sublimidad y sufrimiento trágico real que Jesucristo representa. Según Wilde, Jesucristo es poeta y poema trágico, mientras que Sófocles es un simple poeta, certificando así la imposibilidad de la equiparación.

Oscar Wilde. De profundis: a severe judgement of Sophocles as a poet

O. Wilde considers that Christ ranks with the poets and Shelley and Sophocles are of his company. Nevertheless, the result of this comparison becomes unfavourable as far Sophocles is concerned, who, precisely as a poet can reach neither the sublimity nor the real tragic sufferance which Christ symbolises. According to Wilde, Christ is both a poet and a tragic poem, while Sophocles is merely a poet, thus being certified the impossibility of the above mentioned comparison.

Oscar Wilde. De profundis: un judici sever de Sòfocles com a poeta

O. Wilde considera que Jesucrist és un veritable poeta i que Shelley i Sòfocles l'acompanyen. Tanmateix, el resultat d'aquesta equiparació és en realitat molt desfavorable per al gran tràgic grec, el qual, precisament com a poeta, mai no podrà assolir les fites de sublimitat i sofrença tràgica real que Jesucrist representa. Segons Wilde, Jesucrist és poeta i poema tràgic, mentre que Sòfocles és un simple poeta, certificant així la impossibilitat de l'equiparació.

Classical parameters of Shadowlands by Richard Attenborough (On C. S. Lewis's Life and Work)

The aim of this article is to show the classical parameters of Shadowlands by R. Attenborough, with a screenplay by W. Nicholson, on C. S. Lewis's life and work. Based upon an accurate reading of Lewis's works, the author of this article proposes to interpret the opposition Lewis / Gresham as the translation into the real life of the opposition between the Platonic or idealistic and the Aristotelian or materialistic temperaments which was already maintained by Coleridge. In any case, there are many classical references which must be taken into account in order to understand to what extent C. S. Lewis's Christianity is also a classic Christianity, that is, a Greek and Latin one.

New York versus la tragedia y Edipo. El legado sofocleo -y sofístico- en Crimes and Misdemeanors de W. Allen

Más allá de la referencia explícita a la tragedia griega y Edipo, el objetivo de este artículo es presentar la estrecha relación, en opinión del autor, entre lo que mantienen los protagonistas en Crimes and Misdemeanors y las teorías de los sofistas griegos sobre Dios, la ley, etc. Una confrontación minuciosa de sus textos con el guión de la película revela claramente unas raíces sofísticas que no pueden ser atribuidas, en este caso, a la presencia constante del legado judío en la obra de W. Allen.

Indagació edípica i ironia tràgica: el model sofocleu a Cat on a Hot Tin Roof de Tennessee Williams

Atès que el referent clàssic "Èdip en cerca de la seva identitat" ha estat sempre reconegut per a Suddenly Last Summer, l'autor d'aquest article, mitjançant una anàlisi acurada del text del dramaturg americà, proposa de llegir en aquest cas Can on a Hot tin Roof des del model Èdip Rei de Sòfocles i descobrir-hi igualment la tradicional ironia clàssica tant des del punt de vista de l'espectador com dels mateixos personatges principals, Brick i el seu pare, ambdós en cerca de la seva veritat, una veritat, és clar, contrària a la que esperaven.

New York versus la tragedia y Edipo. El legado sofocleo -y sofístico- en Crimes and Misdemeanors de W. Allen

Más allá de la referencia explícita a la tragedia griega y Edipo, el objetivo de este artículo es presentar la estrecha relación, en opinión del autor, entre lo que mantienen los protagonistas en Crimes and Misdemeanors y las teorías de los sofistas griegos sobre Dios, la ley, etc. Una confrontación minuciosa de sus textos con el guión de la película revela claramente unas raíces sofísticas que no pueden ser atribuidas, en este caso, a la presencia constante del legado judío en la obra de W. Allen.

New York versus la tragèdia i Èdip. El llegat de Sòfocles -i dels sofistes- a Crimes and Misdemeanors de W. Allen

Més enllà de la referència explícita a la tragèdia grega i Èdip, l'objectiu d'aquest article és presentar l'estreta relació, en opinió del autor, entre allò que mantenen els protagonistes a Crimes and Misdemanors i les teories del sofistes grecs sobre Déu, la llei, etc. Una confrontació acurada dels seus textos amb el guió de la pel·lícula revela clarament unes arrels sofístiques que no poden ser atribuïdes, en aquest cas, a la constant presència del llegat jueu en l'obra de W. Allen.

Perturbation theory for classical thermodynamic Green's functions

A systematic time-dependent perturbation scheme for classical canonical systems is developed based on a Wick's theorem for thermal averages of time-ordered products. The occurrence of the derivatives with respect to the canonical variables noted by Martin, Siggia, and Rose implies that two types of Green's functions have to be considered, the propagator and the response function. The diagrams resulting from Wick's theorem are "double graphs" analogous to those introduced by Dyson and also by Kawasaki, in which the response-function lines form a "tree structure" completed by propagator lines. The implication of a fluctuation-dissipation theorem on the self-energies is analyzed and compared with recent results by Deker and Haake.

Classical anisotropies in models of open inflation

In the simplest model of open inflation there are two inflaton fields decoupled from each other. One of them, the tunneling field, produces a first stage of inflation which prepares the ground for the nucleation of a highly symmetric bubble. The other, a free field, drives a second period of slow-roll inflation inside the bubble. However, the second field also evolves during the first stage of inflation, which to some extent breaks the needed symmetry. We show that this generates large supercurvature anisotropies which, together with the results of Tanaka and Sasaki, rule out this class of simple models (unless, of course, Omega0 is sufficiently close to 1). The problem does not arise in modified models where the second field does not evolve in the first stage of inflation.

Motion of a classical charged particle

The Lorentz-Dirac equation is not an unavoidable consequence of solely linear and angular momenta conservation for a point charge. It also requires an additional assumption concerning the elementary character of the charge. We here use a less restrictive elementarity assumption for a spinless charge and derive a system of conservation equations that are not properly the equation of motion because, as it contains an extra scalar variable, the future evolution of the charge is not determined. We show that a supplementary constitutive relation can be added so that the motion is determined and free from the troubles that are customary in the Lorentz-Dirac equation, i.e., preacceleration and runaways.