37 resultados para Cinema Sonoplastia
Resumo:
Societat Catalana de Pedagogia. Collegi de Pedagogs de Catalunya.
Resumo:
El Grup dInnovaci Docent en Toxicologia Orfila, amb el propsit de millorar la comprensi de determinats conceptes, est assajant la integraci de petites seqncies de cinema comercial en el desenvolupament de les classes presencials. La manifestaci dramtica dun fet real permet als estudiants relacionar-se amb la situaci clnica i assimilar ms fcilment els nous conceptes, aix, el llenguatge audiovisual subministra estmuls afectius i permet reforar el coneixement a travs de les emocions. Per tant, les petites seqncies poden utilitzar-se en un moment determinat com un instrument de transmissi del coneixement per a la millora de la comprensi dalguns conceptes. Cal doncs, detectar en quins punts dels temes del programa de Toxicologia s ms adient i efectiva la utilitzaci daquest recurs didctic.
Resumo:
El present treball s un estudi sobre l'estigma social en la malaltia mental i la representaci d'aquest al cinema. Aquesta anlisi s'ha portat a terme a partir de dues lnies de treball. Per una banda amb l'anlisi interpretativa de dotze pellcules utilitzant els indicadors de 'perillositat'; 'incapacitat per a la vida'; 'incurabilitat'; 'prdua de rols socials'; 'por al rebuig i/o por a les relacions socials'; i per l'altra banda a partir d'un grup de discussi, en el qual s'han visionat fragments de cinc pellcules amb set estudiants del Grau d'Educaci Social de la Universitat de Vic. Dels resultats obtinguts es desprn que la pellcula s un mitj de comunicaci mitjanant el qual els estereotips sn usats en favor de l'espectacle, estigmatitzant aix les persones diagnosticades de malaltia mental. Aquest s un dels motius que fan valorar el cinema com un recurs educatiu a considerar tant en la formaci d'educadors i educadores socials com en els projectes d'intervenci socioeducativa.
Resumo:
Seguint la trajectria iniciada lany 1995 amb la I Setmana de Cinema Formatiu, enaquesta ocasi es posaran en com les reflexions al voltant dels aspectes relacionatsamb la Msica i el Cinema Formatiu.Aquest novembre tornem amb la XX Setmana del Cinema Formatiu, una activitatconsolidada del Campus Mundet i en la que acostumen a participar any rera any alvoltant duns mil estudiants i una trentena de professors i professores.La msica ens uneix, ens emociona, ens tranquilitza, ens anima, ens entristeix,... ensacompanya al llarg de tota la nostra vida. Hi ha cultures sense escriptura, per notrobem cultures sense msica. La msica est present en les nostres vides i tamb en elcinema. La msica illuminaqualsevol celebraci de la nostra vida i es troba en totes lescultures al llarg de la histria.s per aquest fet que aquest curs que celebrem la XX Setmana de Cinema Formatiu enel marc del Seminari de Cinema Formatiu dins el Grup Consolidat de Recerca GIAD1389-SGR.2014, que ho volem celebrar amb msica i volem que la msica sigui elnostre eix central de treball, celebraci i trobada...
Resumo:
El Julius s un concurs de cinema amateur que fonamenta la seva singularitat en el fet de partir dun text literari prefixat del qual els participants han de fer una adaptaci audiovisual. En aquest article sestudia la primera poca del concurs: el seu origen, les diverses edicions en qu es dugu a terme, les incidncies que shi produren..., i el context social i cultural que va contribuir a fer-ne un concurs amb unes caracterstiques niques que es concretaren en lanomenat esperit Julius, sorneguer, llibertari i surrealista.
Resumo:
Lobjectiu principal daquest estudi s explorar el rol del cinema com a generador dimatge de la destinaci turstica. El cinema s capa de promoure, confirmar i reforar les imatges, les opinions i la identitat duna destinaci de manera molt poderosa
