84 resultados para Catedral de Valencia. Pabordia-S. XVII
Resumo:
Se da cuenta de nuevos hallazgos del Bulimus gerundensis, Vidal, en la regin de Utiel, estudiandose su situacin estratigrfica, su relacin con el Microcodium y su posible utilizacin paleogeogrfica.
Resumo:
Ms enll d'extraure dels grans fons arxivstics dades sobre grans epidmies i figures rellevants de la medicina, aquesta tesi explora tamb arxius locals, parroquials, notarials, etc, en aquest treball concretament, l'arxiu de la parrquia de Sant Joan de Lleida. D'aqu en treu dades sobre la vida quotidiana dels professionals de la medicina, des de cirurgians a apotecaris i adroguers.
Resumo:
El llibre es centra en l'episodi de pesta que va afectar Catalunya i altres territoris de parla catalana l'any 1648. Per a redactar-lo, els autors han fet servir sobretot escrits de metges i sacerdots en un intent de recollir uns testimonis ms propers i no tan freds com les xifres.
Resumo:
Aquest estudi s'emmarca en la tradici iniciada pels doctors Camps i que consisteix en l'estudi de la medicina a partir de les fonts ms directes, provinents sobretot d'arxius parroquials i notarials.En aquesta tesi concretament s'estudia la mortalitat-natalitat aix com les epidmies durant els segles XVI a XVIII a la ciutat de Terrassa. D'aquest estudi s'extreuen tamb conclusions per a una millor comprensi de les crisis demogrfiques a Catalunya i de la diferent incidncia de les diverses epidmies depenent del territori afectat.
Resumo:
L'autor exposa aqu el seu treball fruit de l'estudi dels arxius parroquials de dites localitats del Maresme. En concret, el seu estudi est fet sobre els llibres de Naixements, bits i Matrimonis. D'aqu n'extreu la informaci de carcter sanitari per tamb informaci sobre la societat de l'poca, la demografia i dades estadstiques.
Resumo:
Amb aquests dos gruixuts volums Joan Peytav fa un regal inestimable als fillegs, particularment als estudiosos de l"onomstica i la llengua catalanes, als historiadors i estudiosos de la histria de la poblaci i, en general, a la cultura catalana i, especialment, a la de la Catalunya del Nord.
Resumo:
Se describen tres tipos principales de acumulaciones salinas a partir de la interpretacin de los perfiles de ssmica de reflexin de las campaas ENIEPSA-MAP-77 (1977) y WESTERN GEOPHYSICAL COMPANY OF AMERICA-MEDS (1973) en el sector norte del surco de Valencia. Los principales tipos de estructuras salinas son rollers de sal, almohadillas y diapiros que se disponen en tres cinturones paralelos al lmite de la sal messiniense.
Resumo:
Se realizan recuentos ,aislamiento, identificacin y determinacin de la actividad Nitrogenasa de algas azules en muestras de suelo y agua, durante dos ciclos de cultivo del arroz . Los recuentos se realizan por la tcnica del 'Plate Count', utilizando el medio de Chu y los resultados muestran grandes fluctuaciones en las muestras de agua, mantenindose ms altos y uniformes en las muestras de suelo. Despus del aislamiento e identificacin, llegamos a obtener colonias algales correspondientes en su mayor parte a los gneros Anabaena y Nostoc, las cuales se someten posteriormente a ensayos de reduccin del acetileno, para determinar su actividad fijadora de nitrgeno. La especie identificada como N. humifusum, es en nuestras condiciones, la que posee mayor actividad fijadora, adems de ser la ms comn en los dos campos de arroz ensayados.
Resumo:
Levoluci duna famlia burgesa benestant al llarg dun perode sacostuma a estudiar a travs dels canvis en el patrimoni, de les estratgies matrimonials o del nivell cultural, s a dir, del conjunt de totes les decisions relacionades amb la famlia que tenien repercussi en els afers de la casa. Les iniciatives del propietari, els casaments dels hereus i de les cabaleres, els destins dels fadristerns, les aliances que es derivaven dels casaments o limport dels dots i llegtimes pactades generaci rere generaci, impactaven en el calaix de la casa mare i afectaven lesdevenir de tota la comunitat.1 Aquests estudis sacostumen a centrar en els caps de famlia perqu en una societat dirigida pels homes, eren els que gaudien de la capacitat legal i del prestigi social per comprar i vendre, i obrir o tancar negocis. Tamb decidien sobre leducaci i el futur dels fills i filles, podien ostentar crrecs pblics o participar en la vida cultural. Tanmateix, en el procs devoluci dels patrimonis familiars, les dones que es van unir amb els hereus van tenir un gran protagonisme. El casament de lhereu constitua un afer familiar de primer ordre, ja que havia de donar resposta als interessos estratgics del conjunt de la casa. Calia considerar el nivell social i econmic de la famlia de la candidata i, per tant, el dot que podia aportar i les inversions que permetria aquesta entrada de recursos, per tamb el lloc de procedncia i els avantatges que podia comportar tenir nous contactes en altres localitats. A ms, shavia de valorar la font dingressos de la futura famlia i preveure com podia incidir la nova aliana en el desenvolupament del negoci propi. Aix doncs, shavien de davaluar un seguit de factors abans de prendre la decisi final. En aquest article ens proposem estudiar les raons dels diferents enllaos i la rellevncia que van tenir les mullers dels successius hereus en el patrimoni Baldrich. Es tracta de les tretze mestresses corresponents a set hereus, que abracen des de la segona meitat del segle xvii fins al 1835, any de la mort de la darrera mestressa Baldrich, un perode del qual es conserva, a ms de documentaci notarial, correspondncia de la casa. La diferncia entre el nombre dhomes i de dones es deu al fet que un dels hereus es va casar quatre vegades, i de la resta, quatre ho van fer dues vegades, un altre una vegada, i el darrer rest solter.
Resumo:
Larticle analitza les causes que van propiciar la traducci al catal dun clssic del preciosisme francs del xvii, com a resultat de lestabliment de la Mancomunitat de Catalunya, a principi del xx, i amb leclosi del noucentisme, moviment artstic que va promoure traduccions de la literatura universal amb lobjectiu dassajar la configuraci dun llenguatge literari modern propi. Estudia la primera versi catalana de La Princesse de Clves (1678) de Madame de La Fayette, deguda a Rafel Marquina i publicada el 1923, i la que shi va afegir el 1990, que s la retraducci que nofereix Josep A. Grimalt, lingsticament ms actual, transparent i ms lliure dartificis noucentistes. Tots dos traductors, aix no obstant, sn fidels al sentit, al to i a lestil dun text que representa lentrada de la dona, en qualitat dautora i de protagonista, a la novella moderna.
