216 resultados para Autorrealización (Psicología)
Resumo:
El estudio se plantea conocer cules son los mecanismos de relacin entre los habitantes de un conjunto de ciudades espaolas y la accesibilidad en su entorno ms ntimo: el del propio hogar. Para ello ha querido analizar el conocimiento y la necesidad percibida de eliminacin de barreras en todo tipo de hogares, las condiciones bajo las cuales esa necesidad se transforma en demanda y qu elementos influyen para que la accesibilidad sea un atributo discernible de calidad de vida en la vivienda. Si bien es obvio que estos elementos no pueden ser abarcados plenamente por este estudio ni reducidos al mbito de un solo enfoque, hemos querido dar una visin amplia y para ello hemos utilizado metodologas diversas que raras veces se utilizan conjuntamente, buscando la complementariedad y tambin el contraste. Por ello en el trabajo, an partiendo desde la economa, se han incorporado otros enfoques: la perspectiva de la antropologa social e incluso de la psicología ambiental, con el fin de comprender mejor la forma de vivir la vivienda, el lugar que ocupa la accesibilidad entre las preferencias de los hogares, y cules son sus particularidades locales.
Resumo:
El projecte de recerca s'ha basat en el projecte Miquel Mart i Pol, que ha consistit en la creaci i manteniment d'un jard dedicat a la memria del poeta, amb persones en situaci d'exclusi social (per motius de malaltia mental, immigraci, pobresa) i estudiants de terpia ocupacional de la Universitat de Vic, des d'una sinergia nica entre la Universitat de Vic i institucions pbliques, socials i empresarials. La recerca ve a cobrir la falta de coneixement sobre l'impacte teraputic de la jardineria, com afirmava Sempik al 2003. Aix mateix, genera coneixements sobre l'ocupaci humana, la ciutadania, les comunitats inclusives, les aliances estratgiques i sobre noves praxis educatives en el marc del nou Espai Europeu d'Educaci Superior (EEES). El marc teric s'ha basat en una visi transdisciplinria, des de l'educaci, la filosofia, la psicologia, la sociologia, la terpia ocupacional, la poltica, l'ecologia i l'antropologia. S'ha desenvolupat una recerca inspirada per la investigaci acci participativa que ha aprofundit en el significat que ha tingut aquesta experincia per a les persones implicades en el procs de creaci del jard: les persones procedents de collectius en situaci d'exclusi, els estudiants, aix com els representants de les institucions pbliques, socials, empresarials i la prpia Universitat de Vic. Aix es van desenvolupar una srie d'entrevistes a fons i formularis amb 5 jardiners; 2 estudiants; la Consellera d'Acci Social de l'Ajuntament de Vic; el Conseller d'Acci Social del Consell Comarcal d'Osona; el President de Caritas; la terapeuta ocupacional de la Fundaci Centre Mdic Psicopedaggic d'Osona; la Rectora de la Universitat de Vic; la Directora de l'EUCS i el President del Rotary Club. Els temes que han sorgit en la recerca sn: La construcci de l'ocupaci significativa; la jardineria com a font de benestar; un espai de bellesa; la dignitat de la ciutadania; la creaci de comunitats inclusives; una Universitat al servei de la Humanitat: noves praxis educatives; l'art de les aliances estratgiques i de les sinergies. Els coneixements generats tenen relaci amb els estudis de terpia ocupacional, aix com per a educaci social, infermeria, psicologia i cincies ambientals. A ms a ms sn una aposta per al desenvolupament de noves praxis educatives en el nou EEES. El treball ha estat qualificat com a excellent per unanimitat del tribunal.
Resumo:
La fibromialgia es un sndrome caracterizado por la presencia de dolor msculo-esqueltico generalizado, difuso y crnico. La etiologa es desconocida y es diagnstico es exclusivamente clnico. Adems hasta el momento el tratamiento se centra nicamente en la reduccin de sntomas. Todas estas caractersticas influyen en gran medida en la vivencia que tienen estas pacientes de la enfermedad, as como en la imagen que tienen de s mismas. Diversos autores han enfatizado la importancia de estudiar los fenmenos relacionados con la identidad en las situaciones de dolor crnico. En este informe se presentan los dos estudios realizados durante los cuatro aos de beca en torno al estudio del autoconcepto y la identidad en mujeres con fibromialgia. Ambos estudios se enmarcan dentro de la Psicología de los Constructos Personales de George Kelly y utilizan la tcnica de rejilla como principal instrumento de evaluacin. En el primer estudio se realiza una comparacin de las medidas de construccin del s mismo y de estructura cognitiva entre un grupo de mujeres con fibromialgia (n = 30) y un grupo de mujeres sin fibromialgia (n = 30). Encontramos que las mujeres de nuestra muestra presentan una mayor discrepancia entre el yo actual y el yo ideal, una menor adecuacin percibida en los otros y mayor probabilidad de presentar algn conflicto cognitivo. Estos resultados preliminares nos llevaron a plantearnos la relacin entre estos factores cognitivos y el tratamiento. Por ello, el segundo estudio consiste en un estudio de casos en el que se realiza un tratamiento individualizado (terapia cognitivo-constructivista) con cada una de las participantes y se analizan en detalle, a travs de un grupo de trabajo, estos factores cognitivos y su relacin con la evolucin del tratamiento. Este segundo estudio sigue en curso, por lo que se presentan slo unos resultados preliminares.
Resumo:
La finalidad del trabajo es demostrar que los objetivos que Grotowski pretendi en su trabajo con los actores en su primera poca, ligada al teatro laboratorium, pueden ser contemplados desde el mapa conceptual de la psicología profunda o analtica creada por C.G. Jung. Este acercamiento, permite reimaginar este proceso de autopenetracin que el creador polaco buscaba con sus actores desde esta visin psicolgica concreta. Cabe afirmar, por tanto, que este trabajo actoral iba ms all de la dimensin escnica y era un mtodo teraputico de desarrollo de la personalidad del individuo-actor en su camino de transformacin para llegar a ser lo que Grotowski denomin actor santo.
Resumo:
Introduccin: El recorte del gasto en el sector sanitario est agudizando la escasez de recursos, repercutiendo en la eficacia organizacional y en el bienestar laboral de los profesionales de la medicina (Blanch, 2010; Cervantes, 2009). Segn el modelo de demandas y recursos laborales (Demerouti, Bakker, Nachreiner y Schaufeli, 2001), el trabajo mdico se caracteriza por una alta demanda laboral (sobrecarga de trabajo y presin asistencial) y una acusada escasez de tiempo, que perjudica el uso de recursos de tarea, organizacionales y sociales, favoreciendo la activacin del proceso de erosin de la salud. Objetivo: Analizar la influencia del recurso tiempo en el bienestar laboral de los profesionales de la medicina en el contexto sanitario actual. Mtodo: Se realizaron 134 entrevistas personales a personal medico de distintos hospitales pblicos de Barcelona en el contexto de una investigacin de Bienestar laboral general (Blanch y cols., 2010), mediante preguntas abiertas situadas en la evolucin de las condiciones de trabajo en su hospital. Posteriormente se trascribieron esas entrevistas para realizar un anlisis cualitativo de contenido mediante el programa Atlas. Ti V6.0. Resultados: Los factores de riesgo psicosocial y los indicadores saludables estn altamente influenciados por el factor tiempo. La disponibilidad del tiempo est relacionada con la satisfaccin de rol, ambiente de trabajo, trabajo en equipo, apoyo social y relacin mdico paciente. Conclusiones: La organizacin sanitaria para llegar a ser saludable, entre otros aspectos, debe de tomar el recurso tiempo como un elemento clave para el bienestar del personal y la gestin del ambiente social positivo. Palabras clave: Bienestar laboral, Organizacin saludable, Hospitales, Riesgo psicosocial, tiempo.
Resumo:
Petita etnografia duta a terme en els locals de locutoris situats al barri de la Sagrada Famlia. Inclou l'observaci participant i entrevistes amb profunditat. En concret, es planteja observar i analitzar el paper de les TIC en el manteniment de la identitat de les persones immigrants que van a aquests locals; observar com s'utilitzen les tecnologies, i analitzar el paper que tenen les TIC en el procs d'adaptaci i la seva vida quotidiana.
Resumo:
Una aproximaci a la psicologia de la recepci de l'obra d'art a partir dels tests projectius.
Resumo:
Aquest Treball de Final de Carrera engloba l'anlisi, el disseny i la implementaci d'una aplicaci web per a psicologia i terpia online. L'enginyeria d'aquest programari est basada en la tcnica d'orientaci a objectes, dins l'estndard UML. Els aspectes generals de l'anlisi i disseny s'han desenvolupat amb un cicle de vida en cascada, per tenir una bona base de partida i poder confeccionar una planificaci en el temps. La fase de implementaci, est basada en un cicle de vida iteratiu e incremental, implementant a cada iteraci una petita part amb autonomia que correspon a un cas d's. Com a llenguatge de desenvolupament he escollit Java , i com a arquitectura de l'aplicaci J2EE, degut a la seva robustesa i a que en l'actualitat, t un fort posicionament en aplicacions web i en xarxa, arribant a ser un estndard en l'entorn distribut d'aplicacions empresarials a Internet. En l'estratgia en el disseny i per donar solucions efectives a problemes tipificats, he fet servir el patr MVC, que a ms, ha incrementat considerablement la reusabilitat i efectivitat del codi i estructura de la programaci. Per a la implementaci he incorporat el framework Struts2, que basa la seva arquitectura en el patr MVC, i que ha facilitat molt el treball ja que ha donat solucions a problemes generals estndard i altres de baix nivell, i ha perms focalitzar els esforos en donar soluci a qestions ms particulars i especfiques del projecte. En l'accs transparent a les dades he optat per Hibernate3, una poderosa eina que enllaa el mn relacional de les BBDD amb el mon de l'orientaci a objectes de les classes de les aplicacions. I com a SGBD per a la persistncia de dades, he fet servir Oracle 10g XE, tamb tot un referent en la indstria, i un dels ms complets.
Resumo:
Aquest document s el resultat d'una tasca de recerca en intentar donar una visi des del punt de vista de la Psicologia de la Intervenci Social als Itineraris Personalitzats d'Inserci (IPI) i el rol del psicleg com a orientador professional en aquests, trobar quines teories sn les ms adients per explicar el perqu d'aquests processos formatius en particular, i el perqu de les poltiques socials orientades a la integraci social dels discapacitats en general cercar quina metodologia i quines eines poden servir per intervenir com a orientador professional al servei d'aquest collectiu.
Resumo:
Aquest treball, dirigit al camp de la psicologia clnica, ha tingut com a fita principal observar el rol dels psiclegs clnics dins el servei de psiquiatria d'un centre hospitalari, amb l'objectiu d'acostar-nos a la prctica professional dels psiclegs en l'avaluaci i la intervenci de les psicopatologies.
Resumo:
Projecte de Practicum I: psicologia de l'educaci en un centre educatiu. Proves passades alumnat de 5 anys i seguiment alumne amb necessitats educatives especials.
Resumo:
El treball recull des de l'experincia del prcticum de psicologia, l'atenci que reben els discapacitats i llurs familiars des d'un rgim residencial. Hi ha una part terica de carcter ms conceptual, i tamb es descriuen casos portats des de la concepci de la instituci on es van dur a terme les prctiques.
Resumo:
Aquest projecte final de Prcticum II de Psicologia de l'Educaci, explica totes lesactivitats que he dut a terme al llarg de la meva estada en prctiques a l'Equipd'Assessorament Psicopedaggic Nou Barris (EAP Nou Barris), de la ciutat de Barcelona.S'hi descriuen les caracterstiques del centre i dels Serveis Educatius Nou Barris en qu es troba immers com a part integrant, aix com els serveis que ofereixen a la comunitat educativa, molt especialment els propis de l'EAP Nou Barris com a centre de prctiques, adreats a assessorar al professorat i a les famlies dels infants a ajudar els nens a millorar les seves capacitats i competncies d'aprenentatge i/o la seva conducta a les etapes educatives d'Educaci Infantil (EI), Educaci Primria (EP) i Educaci Secundria Obligatria (ESO), des d'un marc teric collaboratiu, constructivista i sistmic, tot emfasitzant el treball collaboratiu que mantenen els professionals de l'educaci entre s i amb les famlies dels alumnes, aix com amb els serveis externs, com ara el CSMIJ i els Serveis Socials. El projecte detalla les observacions que he realitzat envers les actuacions dutes a terme pel meu tutor extern de l'EAP Nou Barris, la seva temporitzaci i finalment,les conclusions i prospectiva envers el treball realitzat, aix com la valoraci crtica que en faig de la meva estada en prctiques.
Resumo:
Aquest projecte final de Prcticum I de Psicologia de l'Educaci explica totes les activitats que he dut a terme al llarg de la meva estada en practiques al centre Orienta. S'hi descriuen les caracterstiques ms rellevants del centre, aix com els serveis que ofereix a la comunitat educativa, molt especialment els adreats a ajudar els infants a millorar les seves capacitats d'aprenentatge, des d'un marc teric cognitiu-conductual i sistmic, tot emfatitzant el treball collaboratiu que mantenen els professionals de l'educaci amb les famlies dels nens. El projecte detalla les activitats de collaboraci en la intervenci que he realitzat des de l'mbit educatiu de la Psicologia, la seva temporitzaci i seguiment i finalment, les conclusions i prospectiva envers el treball realitzat, aix com la valoraci crtica que en faig de la meva estada en prctiques.
Resumo:
Aquest treball, realitzat al Centre d'Atenci i Seguiment de Drogodependncies (CASD) de Nou Barris, ha tingut com a objectiu principal observar el rol del psicleg clnic en el procs d'avaluaci i intervenci psicoteraputica en pacients que presenten un trastorn per dependncia de substncies psicotrpiques.
