124 resultados para Alemanha História
Resumo:
Dins del marc del nmero monogrfic dedicat a Jaume Vicens Vives, lautora fa un breu reps per lobra de lhistoriador, destacant sobretot la preocupaci de Vives per les qestions de carcter epistemolgic i metodolgic de lanlisi histrica
Resumo:
Article sobre la reivindicaci de la importncia de la histria rural o agrria a Catalunya per estudiar l'origen de la societat contempornia catalana
Resumo:
La finalitat de la recerca, concebuda com a recerca aplicada ha consistit en confegir un manual dhistria de Catalunya (Catalunya+suma) especialment destinat a la immigraci. El treball havia de contextualizar aspectes generals dhistria poltica, social i cultural (endgenes), amb les aportacions, tniques i culturals (exgenes) rebudes a Catalunya al llarg del temps i que han configurat al capdavall la societat catalana, entesa com a formaci cultural i socio-poltica, les variables de la qual han estat en contnua coevoluci. Per tant tractar la dialctica de com, en un perode de temps, les aportacions exgenes s converteixen en endgenes, i sempre en una perspectiva temporal i histrica, ha estat lobjectiu del treball. La recerca bibliogrfica i la transposici didctica han estat les principals components metodolgiques. Shan tingut especialment en compte les aportacions de la historiografia contempornia, tot i que sha fet un esfor per integrar coneixement generat dels del punt de vista de larqueologia i lantropologia, histria de lart, sociologia, etc. Pel que fa a la recerca didctica el tret ms important ha estat, precisament, el procs de transposici didctica destinat a convertir el saber disciplinar en saber comprensible. El projecte Multiculturalitat i interculturalitat en la Histria de Catalunya ha generat un estudi histric i didctic de sntesi sobre histria del pas que es concreta en el manual Catalunya+Suma. Es tracta dun manual dhistria de Catalunya dirigit a un horitz dampli espectre i de manera molt especial als immigrants. Cal destacar tamb que el treball te un carcter inicial i inicitic i que te possibilitats de desenvolupament posterior a partir de lelaboraci de materials didctics i guies patrimonials expressament adreada a la immigraci i entorns afins. El manual Catalunya+suma" vol incidir, prioritriament en la formaci inicial i permanent de la immigraci, i en els espais formals, i no formals, densenyament i aprenentatge.
Resumo:
Creaci duna ruta a la Vall del Llmena que uneixi els quatre nuclis municipals: Sant Gregori, Canet dAdri, Sant Mart de Llmena i Sant Aniol de Finestres per tal de fomentar un turisme ms sostenible i promocionar el patrimoni cultural, histric i natural de la Vall
Resumo:
Relat de la desaparici dels pobles aragonesos de Mequinensa i Ainielle a travs de l'anlisi literari de Cam de sirga, de Jess Moncada, i de La lluvia amarilla, de Julio Llamazares.
Resumo:
Valoraci de la premsa peridica com a font de dades mdiques. La Gazeta de Barcelona informa sobre la inauguraci del Reial Collegi de Cirurgia (3 abril 1764). Inters dels fulls volanders en temps depidmies. Aportacions del Diari de Barcelona en el segle XIX.
Resumo:
Menorca ha estat un lloc destada per a moltes cultures, la qual cosa ha quedat reflectida en el lxic menorqu. En aquest treball sha creat un glossari de termes menorquins encara presents a la llengua quotidiana i se nha establert la seva possible etimologia.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. Lobjectiu general del treball ha estat conixer en profunditat el mn creat per JRR Tolkien, especialment la llengua quenya, i transmetre de forma entenedora els coneixements obtinguts. Altres objectius ms especfics han estat estudiar les llenges inventades per Tolkien; establir els criteris lingstics necessaris per construir una gramtica i un manual de quenya que reculli llengua i cultura, aix com exercicis i activitats diversos. Els resultats han quedat reflectits en l'autoedici d'un llibre de text.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. En Josep Elfa va tenir una infncia, marcada pel fet de ser orfe, per la Guerra Civil i per un llarg itinerari de vida en centres d'acollida i orfenats. Aquest treball pretn demostrar, mitjanant la metodologia dhistries de vida, que la infncia d'en Josep Elfa ha condicionat positivament la manera com aquest ha encarat la seva vida, mostrant una personalitat resilient.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. El treball investiga a lentorn de la histria del poble de Biel i dels motius que el portaren duna poca desplendor, tal com demostren la presncia dun important barri jueu, una bonica esglsia i un castell, a la seva decadncia a finals de lEdat Mitjana. En un primer moment, tot apuntava que Biel va perdre protagonisme a finals de l'Edat Mitjana degut al desplaament de la frontera cristiano-musulmana amb l'aven de la reconquesta i que es va veure perjudicat econmicament per l'expulsi dels jueus el 1492. La hiptesi noms es complir parcialment, i la investigaci deixar la porta oberta a un treball molt ms ampli que superar amb escreix el marc cronolgic i geogrfic que s'havia marcat.
Resumo:
Crnica IV Colloqui Internacional Problemes i Mtodes de Literatura Catalana Antiga. Histria i llegenda al Renaixement (Universitat de Girona, 8-11 de juliol del 2002)
Resumo:
La filologia, tret de rares excepcions, acostuma a prestar poc inters a la biblioflia. Potser perqu es considera que un text acurat i fiable est renyit amb un llibre imprs en bon paper Jap o de fil, del amb una tipografia impecable, sovint illustrat i a un preu que sol ser alt, com correspon a un desplegament artesanal daquesta mena. Filologia i biblioflia, en una paraula, tenen vies diferents de difusi. I, amb tot, lunivers de la biblioflia custodia secrets molt ben guardats de la nostra histria lingstica i literria, tan singular i plena de sotracs de diversa mena. Secrets que criden poderosament latenci del filleg. El cens i descripci de testimonis del tractadet ertic medieval conegut com a Speculum al foder, per exemple, amaga un curis enigma bibliogrfic: un imprs en tipografia gtica i sense peu editorial, un veritable incunable modern, fruit rar del mateix impuls que cent anys enrere es va ensenyorir de les arts plstiques i constructives daquest pas per omplir-lo de magnfiques fantasies medievalitzants. s daquest misteris exemplar dinfern que socupa el treballet que segueix
Resumo:
[eng] After first analysing the definitions of catalogue and inventory, the article highlights differences between the two and reviews the use of both terms throughout history. Likewise, it emphasises the importance of delving into the history of the book and of libraries from the perspectives of different disciplines, such as History of written culture. Taking as an example the inventory of the Convent library of the Order of Mercy of Barcelona, an outline of work is suggested based on the study of catalogues and inventories from the point of view of Library sciences
Resumo:
El present article vol posar sobre la taula les aportacions que per al camp dels arxius han suposat les idees del que es coneix en el camp de la historiografia com a public history (mn anglosax) o histoire aplique (Frana). Malgrat que, com es veur a continuaci, la irrupci d'aquesta lnia no s recent, la seva repercussi a casa nostra ha estat ms aviat escassa, tot i que es donen algunes de les condicions favorables per a una bona recepci.
Resumo:
Selecci de textos presentis pels ponents espanyols al segon Congreso Internacional de Bibliotecas y Bibliografa, organitzat per I'IFLA i celebrat a Madrid i Barcelona el maig del 1935. Precedeix els textos una introducci histrica sob,re el desenvolupament i continguts generals del Congrs.
