Learning journalistic opinion genres using CLIL methodology

The Faculty of Business and Communication recently started an internationalization process that, in two year’s time, will allow all undergraduate students (studying Journalism, Audiovisual Communication, Advertising and Public Relations, Business and Marketing) to take 25% of their subjects in English using CLIL methodology. Currently, Journalism is the degree course with the greatest percentage of CLIL subjects, for example Current Affairs Workshop, a subject dedicated to analyzing current news using opinion genres. Moreover, because of the lack of other subjects offered in English, ERASMUS students have to take some journalism subjects in order to complete their international passport, and one of the classes they choose is the Current Affairs Workshop. The aim of this paper is to explore how CLIL methodology can be useful for learning journalistic opinion genres (chat-shows, discussions and debates) in a subject where Catalan Communication students –with different levels of English- share their knowledge with European students of other social disciplines. Students work in multidisciplinary groups in which they develop real radio and TV programs, adopting all the roles (moderator, technician, producer and participants), analyzing daily newspapers and other sources to create content, based on current affairs. This paper is based on the participant observation of the lecturers of the subject, who have designed different activities related to journalistic genres, where students can develop their skills according to the role they play in every assignment. Examples of successful lessons will be given, in addition to the results of the course: both positive and negative. Although the objective of the course is to examine professional routines related to opinion genres, and students are not directly graded on their level of English, the Catalan students come to appreciate how they finally overcome their fear of working in a foreign language. This is a basic result of their experience.

Gaziel periodista vist per ell mateix. vuit escolis a un article de 1934

Vint anys després d’haver entrat a La Vanguardia, i sent-ne ja director únic, Gaziel hi publica un article de recapitulació del seu periodisme que permet analitzar i contrastar diferents aspectes de la seva trajectòria professional i, alhora, oferir-ne una interpretació global.

Una monografia inèdita de Gaziel sobre la premsa espanyola: context, comentari i edició

Text inèdit de Gaziel, prologat pel professor Manuel Llanas, que constitueix una monografia sobre la situació de la premsa diària espanyola. Es tracta d’una anàlisi històrica sobre el període comprès entre 1875 i 1942, amb una visió prospectiva final. L’autor divideix la periodització en tres fases: i) el passat (1874-1936); ii) el present, referit a la situació en la immediata postguerra; iii) el futur, on s’apunta una concepció normativa del periodisme. En cadascuna d’aquestes fases, la premsa és estudiada des de la dimensió política, professional, industrial i econòmica.

Alvaro Cunqueiro, Néstor Luján y familia

El objetivo de este artículo es documentar y fechar con detalle las relaciones de Cunqueiro con intelectuales catalanes destacados en las décadas de 1950 y 1960 a partir de textos memorialísticos, noticias conservadas en las hemerotecas y testimonios del propio autor. De esta manera se puede establecer la cronología de estos contactos así como seguir la recepción de la obra y de la personalidad de Cunqueiro en la prensa catalana.

La Salut als diaris digitals, una qüestió de salut digital: les notícies de salut en els diaris digitals en llengua catalana: exploració i assaig metodològic per a l'anàlisi descriptiva

En l’actual context de la societat de la informació, les noves tecnologies de la comunicació i, específicament, el fenomen d’Internet, adquireixen una importància rellevant en tots els sectors socials i fan replantejar la comunicació de masses. Les característiques que ofereixen els mitjans digitals (multimedialitat, hipertextualitat, interactivitat) comporten una nova forma d’estructurar i llegir la informació. Així, capçaleres i periodistes s’han d’actualitzar en la producció de la informació i en la seva transmissió, i l’usuari ha d’aprendre noves formes de lectura per adaptar-se al nou paradigma comunicacional. D’altra banda, la societat del benestar en què vivim reclama cada cop més als mitjans de comunicació generals i també específicament als digitals que parlin de temes de salut. Aquests mitjans esdevenen fonts principals d’aquest tipus d’informació, després del metge, per a la gestió autònoma de la pròpia salut. És a partir d’aquesta convergència de mitjans digitals, periodisme i salut, de la necessitat d’explorar la situació actual i del desig d’aportar coneixements per a la millora de la pràctica professional del periodisme, que es desenvolupa el treball que es presenta en aquesta memòria. El projecte que es presenta és una anàlisi restrospectiva i descriptiva de les notícies de salut que es produeixen durant un mes als diaris digitals que publiquen en llengua catalana: El Periódico de Catalunya, l’Avui, i LaMalla.net.