Modeval2 Reference Manual

El Projecte MODEVAL respon a la necessitat detectada en matèria d'avaluació de competències bàsiques de les persones, i tracta de definir quins són els nivells bàsics d'habilitats que garanteixen unes condicions individuals favorables per al desenvolupament de la persona, la ciutadania activa, i la integració social, cultural i professional dels individus. Mentre el projecte MODEVAL 1 tenia com a objectiu realitzar un marc de referència metodològic a nivell europeu per a dur a terme l'avaluació de competències; el projecte MODEVAL 2, és a dir, el present treball, té com a objectiu la creació de mòduls de formació per als diferents interessats (és a dir, formadors d'alfabetització i de formació bàsica, investigadors, coordinadors de centres de formació, els responsables polítics, estadístics, persones que realitzaran enquestes a gran escala sobre el coneixement de base, etc.) per tal d'aplicar les recomanacions del projecte i crear les seves pròpies eines d'avaluació.

Modeval2 Manuel de Reference

El Projecte MODEVAL respon a la necessitat detectada en matèria d'avaluació de competències bàsiques de les persones, i tracta de definir quins són els nivells bàsics d'habilitats que garanteixen unes condicions individuals favorables per al desenvolupament de la persona, la ciutadania activa, i la integració social, cultural i professional dels individus. Mentre el projecte MODEVAL 1 tenia com a objectiu realitzar un marc de referència metodològic a nivell europeu per a dur a terme l'avaluació de competències; el projecte MODEVAL 2, és a dir, el present treball, té com a objectiu la creació de mòduls de formació per als diferents interessats (és a dir, formadors d'alfabetització i de formació bàsica, investigadors, coordinadors de centres de formació, els responsables polítics, estadístics, persones que realitzaran enquestes a gran escala sobre el coneixement de base, etc.) per tal d'aplicar les recomanacions del projecte i crear les seves pròpies eines d'avaluació.

Anàlisi de necessitats i planificació de la formació a l'empresa

El concepte actual d'educació permanent (i no podem oblidar el concepte d'educació recorrent, encunyat el 1969 pel desaparegut Olof Palme) comprén totes les etapes de la vida de l'esser huma i, per tant, s'ocupara també de la formació en el món laboral. També és veritat que la mateixa preocupació de la pedagogia el darrer segle ha provocat moltes vegades UT'la especialització més gran en el camp de l'infant i de l'adolescent, a la recerca de teories de l'aprenentatge i de l'instrucció, i ha deixat en un segon terme l'educació d'adults, excepte per cobrir llacunes no omplertes per I'educació infantil.

El fracaso escolar y los supuestos esenciales de la reforma: la percepción del profesorado de la educación secundaria en Cataluña (España)

Nuestra intención y objetivo ha sido establecer un diálogo con profesores de la enseñanza secundaria Obligatoria (ESO) con la finalidad de comprender, analizar e interpretar sus pensamientos, ideas, acciones y opiniones en relación a los supuestos básicos de las reformas educativas y el fracaso escolar. Hemos realizado dicho diálogo desde una perspectiva tanto sincrónica como diacrónica y, a este efecto, el profesorado participante cumple el requisito de llevar más de 30 años en activo. Esta perspectiva sincrónica/diacrónica nos ha permitido rastrear el pensamiento y la experiencia vivida, de modo transversal, a través de las reformas educativas desde la postura profesional del ¿hoy¿. En este contexto, hemos valorado el conocimiento y experiencia acumulada de aquellos profesionales que iniciaron sus carreras en plena etapa predemocrática y que han vivido todos los cambios como un valor añadido.

Tendències de la formació a les empreses catalanes

Aquest article exposa els resultats d¿un estudi descriptiu, realitzat el 2003, sobre els canvis que presenten els plantejaments actuals de la formació en les organitzacions. L'anàlisi dels treballs nacionals i estrangers significatius en el camp va permetre identificar les àrees d'interès sobre les quals se centra l¿estudi. S'ha utilitzat com a estratègia de recollida d'informació l'entrevista a informants clau. Per això es va seleccionar una mostra representativa d¿empreses de Catalunya que tinguessin experiència en formació dintre de la seva política de recursos humans. Es va prendre en consideració per a la mostra les variables de la grandària de l'empresa i el sector productiu. Els resultats de la investigació han posat de manifest el present i les tendències en les dimensions que s'han considerat rellevants per a l¿anàlisi. S'assenyalen aquells canvis que semblen apuntar-se en un futur immediat en aspectes com la planificació de la formació, els seus objectius, modalitats, recursos, avaluació i, com a resultat en certa mesura de tot això, les competències desitjables i el perfil professional vinculat a les funcions i responsabilitats del director o gestor de la formació en les organitzacions.

La influència del krausisme a Catalunya

Molta és la recerca historicopedagògica contemporània que s"ha ocupat d"estudiar el moviment ideològic que emmarcà l"evolució educativa del segle XIX i primer terç del segle XX. Cada cop es fan més evidents els lligams establerts entre Madrid i Catalunya al llarg d"aquest període. Diverses publicacions i recerques posen de relleu la influència de l"idealisme krausista a Catalunya. Així, en aquest article, s"afaiçona que a Catalunya hi hagué un nucli d"intel·lectuals krausistes mentre que es constata a Madrid la presència de catalans institucionistes.

Aspectes econòmics de l'evolució del sistema públic d'ensenyament superior a Catalunya, 1985-1992

L'educació superior espanyola ha sofert un procés d'expansió generalitzat a partir de la segona meitat de la decada deis vuitanta. Malgrat aixo, aquesta expansió no pot ser analitzada conjuntament, ates que durant el mateix període es fan efectives les transferencies de competencies en materia d'educació a set comunitats autonomes que comencen a dur a terme polítiques universitaries no sempre concurrents. En aquest article abordarem el model catala d'expansió úniversitaria i el seu finançament, fent emfasi en els problemes derivats dé l'expansió i les seves possibles solucions. Per fer-ho, utilitzarem la següent estructura: en primer lloc, en l'apartat 2 es descriuen els elements basics del procés d'expansió (especialment la creació de les cinc noves universitats) i la situació resultant tal i com es presenta en l'actualitat. Sense aquestes descripcibns no cobrarien sentit les analisis més específiques sobre el finançament, que es presenten en els apartats 3 i 4.

El fracaso escolar y los supuestos esenciales de la reforma: la percepción del profesorado de la educación secundaria en Cataluña (España)

Nuestra intención y objetivo ha sido establecer un diálogo con profesores de la enseñanza secundaria Obligatoria (ESO) con la finalidad de comprender, analizar e interpretar sus pensamientos, ideas, acciones y opiniones en relación a los supuestos básicos de las reformas educativas y el fracaso escolar. Hemos realizado dicho diálogo desde una perspectiva tanto sincrónica como diacrónica y, a este efecto, el profesorado participante cumple el requisito de llevar más de 30 años en activo. Esta perspectiva sincrónica/diacrónica nos ha permitido rastrear el pensamiento y la experiencia vivida, de modo transversal, a través de las reformas educativas desde la postura profesional del ¿hoy¿. En este contexto, hemos valorado el conocimiento y experiencia acumulada de aquellos profesionales que iniciaron sus carreras en plena etapa predemocrática y que han vivido todos los cambios como un valor añadido.

El fracaso escolar y los supuestos esenciales de la reforma: la percepción del profesorado de la educación secundaria en Cataluña (España)

Nuestra intención y objetivo ha sido establecer un diálogo con profesores de la enseñanza secundaria Obligatoria (ESO) con la finalidad de comprender, analizar e interpretar sus pensamientos, ideas, acciones y opiniones en relación a los supuestos básicos de las reformas educativas y el fracaso escolar. Hemos realizado dicho diálogo desde una perspectiva tanto sincrónica como diacrónica y, a este efecto, el profesorado participante cumple el requisito de llevar más de 30 años en activo. Esta perspectiva sincrónica/diacrónica nos ha permitido rastrear el pensamiento y la experiencia vivida, de modo transversal, a través de las reformas educativas desde la postura profesional del ¿hoy¿. En este contexto, hemos valorado el conocimiento y experiencia acumulada de aquellos profesionales que iniciaron sus carreras en plena etapa predemocrática y que han vivido todos los cambios como un valor añadido.

Tendències de la formació a les empreses catalanes

Aquest article exposa els resultats d¿un estudi descriptiu, realitzat el 2003, sobre els canvis que presenten els plantejaments actuals de la formació en les organitzacions. L'anàlisi dels treballs nacionals i estrangers significatius en el camp va permetre identificar les àrees d'interès sobre les quals se centra l¿estudi. S'ha utilitzat com a estratègia de recollida d'informació l'entrevista a informants clau. Per això es va seleccionar una mostra representativa d¿empreses de Catalunya que tinguessin experiència en formació dintre de la seva política de recursos humans. Es va prendre en consideració per a la mostra les variables de la grandària de l'empresa i el sector productiu. Els resultats de la investigació han posat de manifest el present i les tendències en les dimensions que s'han considerat rellevants per a l¿anàlisi. S'assenyalen aquells canvis que semblen apuntar-se en un futur immediat en aspectes com la planificació de la formació, els seus objectius, modalitats, recursos, avaluació i, com a resultat en certa mesura de tot això, les competències desitjables i el perfil professional vinculat a les funcions i responsabilitats del director o gestor de la formació en les organitzacions.

El fracaso escolar y los supuestos esenciales de la reforma: la percepción del profesorado de la educación secundaria en Cataluña (España)

Nuestra intención y objetivo ha sido establecer un diálogo con profesores de la enseñanza secundaria Obligatoria (ESO) con la finalidad de comprender, analizar e interpretar sus pensamientos, ideas, acciones y opiniones en relación a los supuestos básicos de las reformas educativas y el fracaso escolar. Hemos realizado dicho diálogo desde una perspectiva tanto sincrónica como diacrónica y, a este efecto, el profesorado participante cumple el requisito de llevar más de 30 años en activo. Esta perspectiva sincrónica/diacrónica nos ha permitido rastrear el pensamiento y la experiencia vivida, de modo transversal, a través de las reformas educativas desde la postura profesional del ¿hoy¿. En este contexto, hemos valorado el conocimiento y experiencia acumulada de aquellos profesionales que iniciaron sus carreras en plena etapa predemocrática y que han vivido todos los cambios como un valor añadido.

La garantia social: un recurs de lluita contra l'exclusió social

En aquest article s'ofereix una perspectiva general al voltant del concepte de garantía social, intentant oferir un horitzó que supera la dimensió de la inserció laboral amb la finalitat d'assolir una adequada integració social. En aquest sentit, es desenvolupen les característiques del centre de recursos per la garantía social com model d'atenció integral, detallant els objectius i els processos bàsics a seguir.

Gerogogía: una pedagogía para la etapa post-laboral

Para la Pedagogía de la Tercera Edad, Hartford propone el nombre de Gerología. Tras mencionar los cursos de pre-jubilación, de carácter preventivo, el presente estudio se centra en las aulas de la Tercera Edad existentes en España; se las describe en su programación y planificación, en el desarrollo de sus cursos, en sus categorías de alumnos y en las actitudes de éstos hacia las aulas, exponiéndose los resultados de una encuesta.

L'èxit en les trajectòries formatives obligatòries i postobligatòries en contextos multiculturals

Estudi empíric centrat en els i les immigrants de la comarca catalana del Garraf, amb una mostra de 102 alumnes, estudiants de 4t de secundària obligatòria i secundària postobligatòria, que representen el 58% de la població estrangera escolaritzada. S'ha tractat de descriure la problemàtica de les transicions simultànies i els factors que influeixen a l'hora de construir el seu projecte professional i d'assolir els seus objectius acadèmics i professionals. Definits els constructes de transició i resiliència i descrita la població (perfil) i la seva història migratòria, l'instrument de mesura emprat i construït ad hoc ha estudiat diferents variables com l¿autoconcepte, les expectatives i d'altres. Els resultats han generat diverses recomanacions educatives que cal tenir en compte en situacions d¿educació de persones immigrants a Catalunya, que porten cap a la instauració d'un model de comunitat escolar acollidora.

L'èxit en les trajectòries formatives obligatòries i postobligatòries en contextos multiculturals

Estudi empíric centrat en els i les immigrants de la comarca catalana del Garraf, amb una mostra de 102 alumnes, estudiants de 4t de secundària obligatòria i secundària postobligatòria, que representen el 58% de la població estrangera escolaritzada. S'ha tractat de descriure la problemàtica de les transicions simultànies i els factors que influeixen a l'hora de construir el seu projecte professional i d'assolir els seus objectius acadèmics i professionals. Definits els constructes de transició i resiliència i descrita la població (perfil) i la seva història migratòria, l'instrument de mesura emprat i construït ad hoc ha estudiat diferents variables com l¿autoconcepte, les expectatives i d'altres. Els resultats han generat diverses recomanacions educatives que cal tenir en compte en situacions d¿educació de persones immigrants a Catalunya, que porten cap a la instauració d'un model de comunitat escolar acollidora.